Quan sento que un cap molt poc comú pretén haver demostrat que no hi ha
llibertat de la voluntat humana, que no hi ha esperança d'una vida futura, que
no existeix Déu, tinc curiositat per llegir el seu llibre, ja que espero que el seu
talent faci progressar els meus coneixements. Sé perfectament, d'antuvi, que
no demostra res de tot això, no perquè cregui que jo estic en possessió de
proves incontestables sobre aquestes importants proposicions, sinó perquè la
crítica transcendental, que m'ha revelat tot el que la raó pura emmagatzema,
m'ha convençut que, de la mateixa manera que aquesta és del tot insuficient
per a efectuar afirmacions pel que fa a això, tampoc no posseeix —menys
encara— coneixements que li permetin d'efectuar negacions sobre aquests
assumptes. En efecte, d'on vol el presumpte lliurepensador extreure el
coneixement que, per exemple, no existeix un ésser suprem? Aquesta
proposició es troba fora del camp de l'experiència possible i, per això mateix,
també fora dels límits de tot coneixement humà.
KANT. Crítica de la raó pura.
El fragment tracta dels límits del coneixement humà.
Per a Kant, la llibertat humana, la immortalitat de l'anima humana i
la existència de Deu són indemostrables, però moralment
necessàries. Desprès d'estudiar el tema de Kant, elabora una exposició del
pensament de Kant mostrant els arguments que ell refereix
Kant és una de les figures més importants de la il·lustració a l'Edat Moderna.
Primer ens posarem en situació respecte al seu context històric, el qual
condiciona tot el seu pensament.
Per començar, als segles XVII i XVIII va ser l'època de "La Il·lustració", un
moviment social, polític, cultural, filosòfic i econòmic. Aquest es basava en la
lluita contra la superstició, la recerca d'explicacions racionals al món i la
societat i la divulgació dels coneixements. Es tenia com a precedents
l'humanisme, les noves ciències (Newton, Lamarck, Galileu...), la política
(revolucions a Anglaterra, França, Estats Units).
El seu objectiu era el progrés de l'antic règim, el qual s'organitzava per tres
eixos: la societat estamental, l'absolutisme monàrquic i la societat feudal. Els
il·lustrats pensaven que mitjançant la raó aquest progrés cap al canvi es podria
aconseguir. Ja que, el coneixement alliberaria la ment del tercer estament (el
més gran, pobre i desprotegit) i una vegada això succeís, aquest canvi podria
passar. Per tant, demanaven una escolarització obligatòria (ja que en aquells
moments no ho era i, gairebé tot el tercer estament era analfabet; a més, que
l'església controlava tota l'educació del poble) i la divulgació del pensament
(com la creació de l'enciclopèdia).
Kant va ser un gran defensor de la il·lustració, ja que pensava que l'eina bàsica
per aconseguir la llibertat era la raó. En aquest text que forma part de la
"Crítica de la raó pura" tracta les seves teories sobre el coneixement i s'enllaça
amb la de l'ètica. En aquesta última, parla sobre els temes de la llibertat,
l'ànima i Déu; els quals, són el límit de la raó.
Per una banda, Kant beu de les tendències racionalistes i empiristes. Per la
seva part, fa una crítica als dos corrents. Els racionalistes cauen en el dogma i
