Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Origen y Concepto de la Constitución: Principios y Instituciones Constitucionales - Prof. , Ejercicios de Derecho Constitucional

El concepto de constitución y su historia, desde su origen en el siglo xviii con las revoluciones americana y francesa, hasta su consolidación después de la segunda guerra mundial. Además, se detalla el concepto racional-normativo de constitución y sus elementos definidores, como la división de poderes, el imperio de la ley y el reconocimiento de los derechos fundamentales. Se discuten los desafíos que ha enfrentado el concepto de constitución en europa, como el totalitarismo soviético y el nazismo, y se presentan los elementos definidors de los estados de derecho, democráticos y sociales. Finalmente, se aborda la función y los modelos de la justicia constitucional.

Tipo: Ejercicios

2019/2020

Subido el 20/01/2020

Annaa66
Annaa66 🇪🇸

4.7

(21)

36 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PRINCIPIS I INSTITUCIONS CONSTITUCIONALS
2a ACTIVITAT DIRIGIDA
1) En quin moment històric apareix el concepte de Constitució?
El concepte de Constitució sorgeix de la del constitucionalisme clàssic, el qual va
néixer al segle XVIII amb les revolucions americana i francesa de caràcter liberal,
defensores dels drets individuals i la igualtat per sobre de l’absolutisme existent fins
aleshores. La Constitució per tant, s’estableix com una garantia de limitació del poder
per part del monarca. Posteriorment i durant el segle XIX, es produeixen diferents
revolucions democràtiques amb l’intent d’imposar el concepte racional-normatiu de
Constitució. Però, no es fins a finals de la II Guerra Mundial que es constitueix el
concepte de Constitució com l’entenem actualment. Tot això va ser possible gracies a
un llarg procés de democratització i lluita per aconseguir el sufragi universal donat a
Europa posterior als règims autoritaris i militars.
2) Quin es el concepte racional normatiu de Constitució?
Es el concepte formal de Constitució que es va forjar des de les revolucions liberals del
s. XVIII, la americana i la francesa, època en la qual sorgeix el concepte de la
Il·lustració, i tenint en compte l’experiència britànica. La seva principal funció en els
seus orígens i per la qual es coneix el concepte racional normatiu de Constitució, va ser
l’organització racional de la convivència humana establint així unes normes jurídiques
de caire racional que garantissin l’exercici del poder responent a la voluntat de la
societat.
3) Quines dificultats ha tingut aquest concepte per imposar-se a Europa?
Durant el segle XX el concepte normatiu de Constitució es va enfrontar als
totalitarismes que tenien lloc a Europa en aquella època. En el cas del comunisme
soviètic, les constitucions no eren normatives sinó que la seva funció propagandística o
ideològica on els qui havien usurpat el poder proclamaven els valors socialistes.
Alhora, Hitler a través de les lleis depens poders va assumir el poder totalitari a
Alemanya. D’altra banda, dins els Estats que varen néixer posteriorment a la
descolonització, la falta de tradició constitucional va fer que a l’inici la dinàmica dels
processos polítics la realitat es desenvolupes al marge de la Constitució. Finalment, en
altres casos, la Constitució tenia una funció educativa.
4) Quins són els elements definidors de l’Estat de Dret? I de l’Estat democràtic? I de
l’Estat social?
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Origen y Concepto de la Constitución: Principios y Instituciones Constitucionales - Prof. y más Ejercicios en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

PRINCIPIS I INSTITUCIONS CONSTITUCIONALS

2a ACTIVITAT DIRIGIDA

  1. En quin moment històric apareix el concepte de Constitució? El concepte de Constitució sorgeix de la mà del constitucionalisme clàssic, el qual va néixer al segle XVIII amb les revolucions americana i francesa de caràcter liberal, defensores dels drets individuals i la igualtat per sobre de l’absolutisme existent fins aleshores. La Constitució per tant, s’estableix com una garantia de limitació del poder per part del monarca. Posteriorment i durant el segle XIX, es produeixen diferents revolucions democràtiques amb l’intent d’imposar el concepte racional-normatiu de Constitució. Però, no es fins a finals de la II Guerra Mundial que es constitueix el concepte de Constitució com l’entenem actualment. Tot això va ser possible gracies a un llarg procés de democratització i lluita per aconseguir el sufragi universal donat a Europa posterior als règims autoritaris i militars.
  2. Quin es el concepte racional normatiu de Constitució? Es el concepte formal de Constitució que es va forjar des de les revolucions liberals del s. XVIII, la americana i la francesa, època en la qual sorgeix el concepte de la Il·lustració, i tenint en compte l’experiència britànica. La seva principal funció en els seus orígens i per la qual es coneix el concepte racional normatiu de Constitució, va ser l’organització racional de la convivència humana establint així unes normes jurídiques de caire racional que garantissin l’exercici del poder responent a la voluntat de la societat.
  3. Quines dificultats ha tingut aquest concepte per imposar-se a Europa? Durant el segle XX el concepte normatiu de Constitució es va enfrontar als totalitarismes que tenien lloc a Europa en aquella època. En el cas del comunisme soviètic, les constitucions no eren normatives sinó que la seva funció propagandística o ideològica on els qui havien usurpat el poder proclamaven els valors socialistes. Alhora, Hitler a través de les lleis depens poders va assumir el poder totalitari a Alemanya. D’altra banda, dins els Estats que varen néixer posteriorment a la descolonització, la falta de tradició constitucional va fer que a l’inici la dinàmica dels processos polítics la realitat es desenvolupes al marge de la Constitució. Finalment, en altres casos, la Constitució tenia una funció educativa.
  4. Quins són els elements definidors de l’Estat de Dret? I de l’Estat democràtic? I de l’Estat social?

En primer lloc, els elements definidors de l’Estat de Dret son els següents:  L’imperi de la llei, o submissió de tots els poders públics al conjunt de normes jurídiques vigents en l’Estat.  La divisió de poders de l’Estat.  El reconeixement dels drets fonamentals de les persones y dels ciutadans com a facultats jurídiques d’aquests enfront els poders públics.  Independència del poder judicial enfront del Legislatiu i l’Executiu.  El control de la legalitat de l’Administració pels tribunals. En segon lloc, els elements definidors de l’Estat democràtic son els següents:  La atribució al poble de la sobirania (sobirania popular).  El sufragi universal s’estableix com un dret.  Reconeixement constitucional de les llibertats publiques.  Aparicio de partits polítics encarregats de defensar interessos específics manifestats per la voluntat popular. Finalment, els elements definidors de l’Estat social son els següents:  Incorporació als textos constitucionals i legals dels drets laborals i drets prestacionals ( els poders públics garanteixen als ciutadans la prestació d’uns drets).  Els poders públics i en particular les administracions publiques han d’ocupar-se de la prestació de serveis públics universals com la Seguretat Social o l’educació, no només de l’ordre públic, la defensa o el foment.  Introdueix mesures de discriminació positiva a favor dels grups i individus més perjudicats tan socialment com econòmicament.  Realització directa pel sector públic d’activitats financeres i industrials (bancs, empreses i organismes públics).

  1. Que es i que pretén la justícia constitucional? Quins models existeixen? La justícia constitucional constitueix una branca del Dret en el qual el seu objecte d’estudi es una determinada Constitució i un Estat i la seva forma d’Estat. El seu mètode d’estudi es el jurídic, això es coneix com l’anàlisi teòric-dogmàtic de conceptes i institucions, fruit d’un procés d’abstracció a partir de normes concretes. Aquest estudi també te en compte elements dinàmics com: la realitat a la que s’aplica, la historia i l’evolució d’una institució determinada i la jurisprudència dels jutges. El seu principal objectiu es verificar el respecte a las lleis contingudes en la Constitució. Els models que existeixen actualment son els següents: