El corazón delator és un dels molts altres contes escrits pel famós Edgar Allan Poe. Aquest té
com a objectiu descriure el crim perfecte.
Veiem que quan comença el conte, el narrador en primera persona s’està justificant sobre algun
fet que més endavant es concreta com a l’assassinat d’un ancià. Cal dir que en tota la trama no
s’explicita cap detall sobre qui és cadascú, és a dir, qui és el narrador, qui és l’ancià ni se sap
quina relació tenen entre ells; només sabem que el narrador vol assassinar a l’ancià i que en el
fons li té apreci.
El narrador dóna la sensació de que està explicant el fet a algú, potser a més d’una persona i té
com a obsessió ressaltar que el crim dut per ell podria haver sigut el crim perfecte. També
destaca a principis de text, sense quedar clar, que pateix una malaltia de ser molt sensible.
L’assassinat es dur a terme perquè el narrador li molesta molt un dels ulls de l’ancià, el compara
amb l’ull d’un voltor i el descriu amb un blau pàl·lid.
El narrador explica que no sap ni ell quan va tenir la idea de voler assassinar a l’ancià, però
queda reflectit que un cop va tenir la idea va començar a mentalitzar-se, fet que el portà cada nit
a vigilar-lo i esperar el moment oportú per dur a terme el crim. Diu que totes les accions que
donava a terme, les feia amb molta cura, sense fer gens de soroll i ho ressaltà en diverses
ocasions. Justifica que portava vigilant-lo durant set nits però no va ser capaç d’assassinar-lo
fins la vuitena nit, que és quan la víctima va obrir l’ull. L’assassí deixà clar que el problema no
era l’ancià sinó el seu ull.
Un cop es assassinat l’ancià, el protagonista explica com se’n desfà del seu cadàver: acaba
tallant diferents parts del cos i les amaga sota el terra. Un veí acaba sentint algun crit i es
presenten oficials a la casa. El narrador els convida a passar amb tota la confiança i tranquil·litat
i els porta a l’habitació on era enterrat l’ancià. De sobte, el protagonista comença a sentir
sorolls, bategades fortes que només ell les podia sentir. Les relacionà pensant que eren les
bategades de l’ancià. Finalment, no suportà el soroll i el va corrompre fins a tal punt que acabà
confessant davant dels policies on era el cadàver i qui n’havia sigut el culpable. Es pensava o
tenia la sensació de que els oficials ja sabien la veritat i que s’estaven rient d’ ell.
En tot el text hi predomina bastant el misteri. Està creat per donar intriga i enganxar al lector de
d’un principi. Es dona més importància a la trama, a com actua el protagonista i als seus
problemes que a la pròpia relació entre víctima i assassí, a qui són, quina relació tenen entre
ells... Podem deduir que es coneixen ja que el protagonista diu que li té apreci i que l’ancià mai
s’havia portat malament amb ell. Però li molesta molt el seu ull. Aquest ull podria simbolitzar la
vigilància, podríem fer una hipòtesis de que l’ancià era parent del narrador i que aquest el tenia
molt controlat. També podem destacar la forma de ser del narrador, de repetir les seves accions,
de sentir veus, de sentir-se segur amb ell mateix i de sobte tot el contrari. Podríem pensar que
l’autor pateix algun trastorn mental com podria ser el trastorn paranoide de la personalitat on el
narrador sent que els policies s’estan aprofitant d’ ell, s’estan rient d’ ell, o percep que l’ancià o
l’ull d’aquest és una amenaça per ell.
