Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El model constructivista, Apuntes de Historia del Arte

Asignatura: Historia de la musica en l'epoca contemporania, Profesor: Xosé Aviñoa, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 23/09/2013

albard11
albard11 🇪🇸

3.9

(56)

6 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Els models: el constructivisme de la música
0 0
1 F
0 0
1 F
alemanya: L. van Beetho ven, F. P. Schu bert, R.
0 0
1 F
Schumann, F. Men delssohn, F. Chopin i H. Berlioz.
Dos models que responen a l'activitat creativa
d'aquest moment, el model central, alemany, i el model
italià, generador d'una de les activitats més populars i, a la
vegada, romàntica, del moment, l'òpera. Si els
0 0
1 F
contem plem des del punt de vista formador, són dos
models antagònics, però si analitzem els fets de la vida
quotidiana, un i altre model eren més permeables del que
sembla.
El model alemany és constructivista, espiritualista i
universalista; l'italià és sensibilista, populista i quotidià. A
poc que ens mirem el passat, trobarem record d'aquesta
dualitat en la cèlebre polèmica de la 0 0
1 F
Que relle des
Bouons haguda a París el 1752, entre els defensors de
l'òpera francesa i els defensors de l'òpera italiana.
Recordem: es proposava una alternativa entre l'òpera
solemne, ben construïda, formal i mitològica de Lully i
Rameau enfront de l'òpera xabacana, melodista i efímera
italiana. Tot i que la polèmica se saldà d'entrada amb la
0 0
1 F
victòria dels "phi losophes" francesos, aquella polèmica
serví per a la denitiva entronització de l'òpera italiana
arreu del món civilitzat.
Estem parlant de Beethoven, Schubert, Schumann,
Mendels-sohn, Weber, entre els més destacats músics
alemanys del moment. 0 0
1 F
0 0
1 F
En aques ta dicotomia apa reixen
0 0
1 F
0 0
1 F
0 0
1 F
0 0
1 F
alguns noms que, tot i ésser mar ginals, s'ads criuen a
un o altre model. Chopin, Berlioz i molts dels compositors
0 0
1 F
actius d'aquest moment queden im pregnats del
0 0
1 F
constructivisme ale many, matisat discretament per la
seva residència parisenca. París és el centre de l'activitat
0 0
1 F
musical en aquests anys i, tot i que a aque lla ciutat es rep
0 0
1 F
directament l'inux dels moviments germànics, a quest
0 0
1 F
queda matisat pel mediterranisme i el cosmopo litisme
propis d'aquella ciutat.
Vegem exemples d'aquests dos models. Per una
banda, el cons0 0
1 F
tructivis me iniciat per Beethoven que amb
el seu caràcter de precursor, esdevindrà el punt de
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El model constructivista y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Els models: el constructivisme de la música 0 0 1 F 0 0 alemanya: L. van Beetho ven, F. P. Schu (^) 1 Fbert, R. 0 0 Schumann, F. Men (^) 1 Fdelssohn, F. Chopin i H. Berlioz.

Dos models que responen a l'activitat creativa d'aquest moment, el model central, alemany, i el model italià, generador d'una de les activitats més populars i, a la vegada, romàntica, del moment, l'òpera. Si els 0 0 contem (^) 1 Fplem des del punt de vista formador, són dos models antagònics, però si analitzem els fets de la vida quotidiana, un i altre model eren més permeables del que sembla.

El model alemany és constructivista, espiritualista i universalista; l'italià és sensibilista, populista i quotidià. A poc que ens mirem el passat, trobarem record d'aquesta dualitat en la cèlebre polèmica de la Que 0 01 Frelle des Bouffons haguda a París el 1752, entre els defensors de l'òpera francesa i els defensors de l'òpera italiana. Recordem: es proposava una alternativa entre l'òpera solemne, ben construïda, formal i mitològica de Lully i Rameau enfront de l'òpera xabacana, melodista i efímera italiana. Tot i que la polèmica se saldà d'entrada amb la 0 0 victòria dels "phi (^) 1 Flosophes" francesos, aquella polèmica serví per a la definitiva entronització de l'òpera italiana arreu del món civilitzat.

Estem parlant de Beethoven, Schubert, Schumann, Mendels-sohn, Weber, entre els més destacats músics alemanys del moment. En aques 0 01 Fta dicotomia apa 0 01 Freixen 0 0 1 F 0 0 1 F 0 0 1 F 0 0 alguns noms que, tot i ésser mar ginals, s'ads (^) 1 Fcriuen a un o altre model. Chopin, Berlioz i molts dels compositors 0 0 actius d'aquest moment queden im (^) 1 Fpregnats del 0 0 constructivisme ale (^) 1 Fmany, matisat discretament per la seva residència parisenca. París és el centre de l'activitat 0 0 musical en aquests anys i, tot i que a aque (^) 1 Flla ciutat es rep 0 0 directament l'influx dels moviments germànics, a (^) 1 Fquest 0 0 queda matisat pel mediterranisme i el cosmopo (^) 1 Flitisme propis d'aquella ciutat.

Vegem exemples d'aquests dos models. Per una banda, el cons tructivis 0 01 Fme iniciat per Beethoven que amb el seu caràcter de precursor, esdevindrà el punt de

referència. Beethoven (1770-1827) assumeix en la seva obra tots els valors del moviment. Destaquem-ne alguns: simfonisme, camerisme i operisme frustrat. Escoltant episodis aïllats de les seves simfonies podrem adonar-nos del que vol dir el constructivisme romàntic alemany. Es parteix d'un esquema de simfonia heretat de Haydn i Mozart i es camina cap a la consagració de l'esquema, ampliant-ne les dimensions. [ 1a simfonia introducció "conclusiva", 3a simfonia , durada fora del normal, 5a simfonia , motiu conductor extramusical (o si es vol, inèdit en el món de la música), el destí, que funciona com a tema conductor, precedent del Leitmotiv wagnerià, 6a simfonia, voluntat descriptiva pintoresca, el poema simfònic en esbós, i 9a simfonia , el model simfònico-coral, equivalent a l'oratori o la missa religiosa, però amb esperit laic o, com a molt, maçònic]. Els italians no van escriure simfonies.

Per suposat que la música de cambra es troba en la mateixa tessitura que la simfonia i l'òpera. D'una banda trobem els Quartets de Beethoven (17) i les Sonates per piano (32) com a exemple de densitat comunicativa, peces de difícil digestió que estimulen un tipus d'intèrpret com el que coneixem en els nostres dies. De l'altra, hi ha el repertori de fantasies d'òpera, retalls de fragments cèlebres de músiques d'òpera, ballables i altres episodis de gran popularitat que fonamenten la denominació que algú havia fet feliç per la música de cambra: "música de saló". Si el primer correspon al model instauratiu, el segon és el veritablement efectiu. El primer tindria la força comunicativa del món simfònic mentre que el segon s'adscriuria als encants de l'òpera, per això bona part de la inspiració de les fantasies i altres obres de "saló" es derivarien de l'òpera. Com a exemple del primer escoltem algun dels Moments musicals de Schu 0 01 Fbert, que responen a l'ideal de la inspiració repentina i fortuïta, pròpia de l'esperit del Romanticisme; són breus episodis musicals 0 0 però pre (^) 1 Fnyats de contingut. Pel que fa a exemples del segon, un bon representant d'això és Liszt que, si bé és un autor propi de la segona meitat del segle, en els seus primers anys d'activitat concertística féu abundant exhibició de virtuosisme interpretatiu propi de la música de cambra 0 0 exhibicio (^) 1 Fnista. La seva versió de La campanella treta del Segon concert per a violí de Paganini és un bon exemple.

aquest cas cal te nir tant en comp 0 01 Fte la seva activitat simfònica com la seva voluntat de promoure els ideals romàntics, recuperant els músics del "gloriós" passat alemany, com és el cas de la reestrena de la Passió segons sant Mateu de J.S.Bach (1829), grà 0 01 Fcies a la seva immillorable situació econòmica. Simfonies, música de cambra com les Romances sense paraules i oratoris com Elijah indiquen la seva plena adscripció al moviment.

Altres compositors són adscrivibles a aquest moviment, en especial Hector Berlioz i Frédéric Chopin. De Chopin (1810-1849) cal recordar la seva aportació al piano romàntic, virtuós però també naciona lista i romà 0 01 Fntic, els valsos, masurques, poloneses, balades i, sobretot, els 0 0 Noc (^) 1 Fturns , forma musical oberta però profundament comunicativa que posa l'oient en disposició de sentir els efluvis de la nit romàntica; de Berlioz (1803-1869) caldria recordar la seva Simfonia Fantàsti 0 01 Fca (1830) en què posa música a una intensa vivència amorosa amb la que seria la seva esposa, l'actriu Harriet Smithson, el poema simfònic Harold en Italie (1834) o la cantata La damnation de Faust (1846) en què comença a esbossar la teoria del "Leitmotiv" que Wag ner utilitzaria tan a fons, i la seva apor 0 01 Ftació a la teoria de la instrumentació amb el seu Grand traité d'instrumentation et d'orchestration modernes (1843).