Els models: el constructivisme de la música
0 0
1 F
0 0
1 F
alemanya: L. van Beetho ven, F. P. Schu bert, R.
0 0
1 F
Schumann, F. Men delssohn, F. Chopin i H. Berlioz.
Dos models que responen a l'activitat creativa
d'aquest moment, el model central, alemany, i el model
italià, generador d'una de les activitats més populars i, a la
vegada, romàntica, del moment, l'òpera. Si els
0 0
1 F
contem plem des del punt de vista formador, són dos
models antagònics, però si analitzem els fets de la vida
quotidiana, un i altre model eren més permeables del que
sembla.
El model alemany és constructivista, espiritualista i
universalista; l'italià és sensibilista, populista i quotidià. A
poc que ens mirem el passat, trobarem record d'aquesta
dualitat en la cèlebre polèmica de la 0 0
1 F
Que relle des
Bouffons haguda a París el 1752, entre els defensors de
l'òpera francesa i els defensors de l'òpera italiana.
Recordem: es proposava una alternativa entre l'òpera
solemne, ben construïda, formal i mitològica de Lully i
Rameau enfront de l'òpera xabacana, melodista i efímera
italiana. Tot i que la polèmica se saldà d'entrada amb la
0 0
1 F
victòria dels "phi losophes" francesos, aquella polèmica
serví per a la definitiva entronització de l'òpera italiana
arreu del món civilitzat.
Estem parlant de Beethoven, Schubert, Schumann,
Mendels-sohn, Weber, entre els més destacats músics
alemanys del moment. 0 0
1 F
0 0
1 F
En aques ta dicotomia apa reixen
0 0
1 F
0 0
1 F
0 0
1 F
0 0
1 F
alguns noms que, tot i ésser mar ginals, s'ads criuen a
un o altre model. Chopin, Berlioz i molts dels compositors
0 0
1 F
actius d'aquest moment queden im pregnats del
0 0
1 F
constructivisme ale many, matisat discretament per la
seva residència parisenca. París és el centre de l'activitat
0 0
1 F
musical en aquests anys i, tot i que a aque lla ciutat es rep
0 0
1 F
directament l'influx dels moviments germànics, a quest
0 0
1 F
queda matisat pel mediterranisme i el cosmopo litisme
propis d'aquella ciutat.
Vegem exemples d'aquests dos models. Per una
banda, el cons0 0
1 F
tructivis me iniciat per Beethoven que amb
el seu caràcter de precursor, esdevindrà el punt de
