El nadó
•L’entrada al món: el naixement
Es parla d’un trauma del naixement: quan un neix vol tornar al úter on no hi ha
conflictes de cap tipus. La sortida al món exigeix unes adaptacions i comporta uns
riscos: el primer problema és respirar immediatament. Si hi ha problemes les
neurones no s’oxigenen i moren i com no es poden regenerar, el cervell es pot
danyar irreversiblement. Un altra tema important són els derrames cerebrals que
per què no passin es fan servir cesàries, evitant així, fer servir les pinces per si ve
amb mala posició. La temperatura correcta és de 36 o 37 graus i en el nen és
important el seu descens o ascens ja que tenen menys aïllament de l’exterior que
l’adult perquè el seu consum energètic per mantenir-la és major.
•Els estats del nadó
Tots sabem que el nen passa gran part del dia dormint però té 5 estats: son regular,
son irregular, identitat alerta, activitat despert i el plor. El son regular és quan el
nen descansa tranquil amb respiració reglar sense moure res, la cara està relaxada
i els ulls totalment tancats. El son irregular és un son agitat, irregular i més ràpid
que l’anterior. A la cara hi ha signes d’intranquil·litat, moviments de les
extremitats, etc. (Es tracta de la son dels adults quan dormim). En la identitat
alerta el bebè descansa al bressol però amb els ulls oberts explorant tot el que té al
voltant. En l’activitat desperta el bebè fa moviments sense plorar però fent sorolls.
Quan no fa moviments bruscos explora l’ambient i la respiració és molt irregular.
Al plor, el nen plora amb més o menys intensitat ficant-se vermell, amb els
membres rígids fent que no es pugui moure i no fa cas a estímuls externs.
El nen és capaç de succionar, tragar, dormir, cridar l’atenció, reaccionar a
estímuls... no són tan incapaços com es pensa i semblen adaptats. La influència del
ésser humà és més llarga que la de qualsevol animal i a més som més indefensos.
El reconèixer a algú o alguna cosa suposa una capacitat cognitiva. El moment
ideal per a les investigacions és durant la inactivitat alerta.
•Sistemes per rebre informació de l’entorn
El sistema elemental és la percepció que entra dins el grup dels sentits. Des del
moment del naixement el bebè és capaç de veure amb la retina més o menys feta
però el tall visual no, encara s’està desenvolupant i la capacitat per enfocar és
reduïda fent que els objectes siguin borrosos. La convergència binocular o la
capacitat per enfocar els dos ulls cap a un punt exacte no és perfecte, diuen que
amb un ull veuen una cosa i amb l’altre una altre de diferent. L’agudesa visual per
diferenciar imatges pròximes encara no la tenen adquirida. Percep objectes però
encara no interpreta perquè no té els conceptes. Per reconèixer les coses les ha
d’explorar, només així les acabarà reconeixent sempre.
També és capaç de sentir tots els sorolls des de que està a l’úter. S’ha demostrat
que els sorolls greus i rítmics relaxen al nadó.
A partir del gust percep coses de l’ambient com el gust del sucre, la sal, la llet
materna...
I mitjançant l’olfacte, que és el més desenvolupat, reconeix moltes coses l’instant,
més ràpid que amb el gust i l’oïda.
