¡Descarga El nom de la Rosa y más Apuntes en PDF de Historia de la Edad Media solo en Docsity!
Jaume Garcia i Pomerol 10045070 · Grup E1 · Nov. 14 Hª de la Cult. i de les Inst. Europ.
Reflexió crítica sobre:
El Nom de la Rosa
Umberto Eco · Jean-Jacques Annaud
A mode introductori, voldria citar a l’historiador francès del cinema, Marc Ferro (1924): (...) el film com la novel·la, i com qualsevol mitjà d’expressió, té les seves regles, i aquestes regles, no sempre coincideixen amb la naturalesa històrica dels fenòmens ; moltes vegades, ens trobem, que ens determinades pel·lícules o novel·les històriques, hi ha una manca de fidelitat amb els fets històrics que pretenen reproduir o ambientar; en línies generals, un exemple, en seria la pel·lícula Gladiator (2000), que en paraules del professor José Ramón Julià (1943 – 2000), seria un intent de ressuscitar el pèplum , però pecant de veracitat històrica. No obstant, pel film, de El Nom de la Rosa ( Jean-Jacques Annaud , 1986), basat en la novel·la homònima d’ Umberto Eco (1980), opino que el rerefons i la contextualització històrica, estan força ben aconseguits (tot i tenir forces anacronismes); no és menys, que l’assessorament històric, va venir de la mà de l’historiador medievalista, i un dels pares de la Història de les Mentalitats, Jacques Le Goff (1924 – 2014); tot i així, temps després, aquest autor, declararia en una convenció d’historiadors medievalistes francesos, que la seva col·laboració fou difícil i negativa.
La pel·lícula i la novel·la, transcorren a l’any 1327. Però, s’ha de fer esment d’uns fets anteriors: el 1313, l’Emperador del Sacre Imperi Romano – Germànic, Enric VII (1275 – 1313), va morir a prop de Siena; acte seguit, el 1314, foren proclamats com emperadors, Lluís IV Wittelsbach (1282 – 1347), dit el Bavarès, i Frederic I d’Habsburg (1286 – 1330), dit el Bell. Lluís, fou coronat a Aquisgrà, i Frederic ho fou a Bonn. Començava, aleshores una pugna pel poder, en que s’hi va involucrar el Papa Joan XXII (1249 – 1334), no volent ratificar a Lluís com a Emperador, i que no acabaria fins la batalla de Mühldorf (1322). El 1324, encara continuava la negativa del Papa a la ratificació, i va excomunicar a Lluís IV; aleshores, aquest va promulgar l’apel·lació de Sachsenhausen, on afirmava que el pontífex, no tenia dret a intervenir en
l’elecció de l’Emperador, a més, també afirmava que Joan XXII, era un heresiarca, i com a tal, el seu papat era il·lícit. Un any després, dels fets de la pel·lícula, el 1328, Lluís va envair Itàlia, ocupant Roma al gener d’aquest any, on va ser coronat com a Emperador, acte seguit, va deposar nominalment al Papa acusant-lo d'heretgia i proclamant com a nou Papa a Nicolau V (l’eclesiàstic franciscà Pietro Rainalducci), el primer antipapa italià de la història. Aleshores, Joan XXII que es trobava a Avinyó, va excomunicar al presumpte nou Papa i la ciutat de Roma. Però, tan Lluís, com el nou antipapa, van haver de fugir de Roma, perquè, el Rei de Nàpols, va enviar una flota i un exèrcit, en contra d’ells; el Regne de Nàpols i França, eren els aliats més forts del Papat d’Avinyó; període, en el que set papes van residir a Avinyó, en comptes de Roma, entre el 1309 i el 1377; en aquest període, el Papat es va convertir en una marioneta del tro de França. Aquest cisma, en el si de l'Església va ser efímer, ja que l'antipapa Nicolau, va renunciar (1330) i es va sotmetre a Joan XXII. Però, al film, també es fan referència, a dos elements que vull destacar, un és la Inquisició i l’altre, els dolcinistes. El Tribunal de la Santa Inquisició , a l’obra representada pel dominic Bernard Gui (1261 / 1262 – 1331), havia estat una institució, creada pel pontificat, per combatre l’heretgia dels càtars o albigesos, ja el 1184; però en si, com a tal, no es va constituir fins el 1231, amb els estatuts Excommunicamus del papa Gregori IX (ca. 1170 – 1241); al film, es parla que la funció dels primers temps de la Inquisició, era la d’orientar; però la funció d’aquesta institució, en el moment històric que contextualitza l’obra, és la de castigar. Pel que fa als dolcinistes o Germans Apostólics , en l’obra, escenificats per Remigi da Varagine i Salvatore de Montferrate (veure el paral·lelisme de Quasimodo , en l’obra de Nostra Senyora de Paris , de Víctor Hugo); aquests, foren una secta, seguidors de Dulcí de Novara (1250 – 1307), que en pro de la pobresa de Crist, saquejaven monestirs i assassinaven religiosos; foren perseguits per la Santa Inquisició. La pel·lícula, vol ser reflex d’una pugna institucional (Papa vs. Emperador) i d’una pugna teològica (sobre la pobresa de Crist i de l’Església , representada pels franciscans vs. delegats papals de Joan XXII, i amb una Inquisició que a priori hauria de realitzar d’àrbitre); jo voldria afegir-hi també, una pugna pel poder a nivell Europeu (França, l’Imperi, Anglaterra...) , totes aquestes lluites estan interrelacionades. També, vull destacar les reminiscències de la doctrina del Milenarisme , expressades en l’obra a través de l’ Apocalipsi.
Els monestirs o les abadies, habitats per clergues regulars o monjos, seguien el modus vivendi , preconitzat per Sant Benet (480 – 547); aquest organitzarà tota la vida en comunitat, a través d’unes hores ( litúrgia de les hores ), en les quals, es realitzaran pregàries comunes, dividint així el dia, en diferents fragments de temps que s'ocupaven en treballs manuals i intel·lectuals, a la biblioteca i a l’escriptori (el famós ora et labora , resa i treballa). La principal
