Chaimaa Zekhnini Abdarahoul
Ciència Política I – Raimundo Viejo Viñas
Universitat de Barcelona
COMENTARI DE L’ENTREVISTA A MICHEL FOUCAULT
EL PODER Y LA “GUBERNAMENTALIDAD”
Entre els anys 1960 i 1970, molts pensadors i intel·lectuals van qüestionar els límits del
poder i van discutir les llibertats individuals. Entre tots aquests, es troba Michel Foucault,
que va ser un dels majors influenciadors sobre la filosofia i psicologia del segle XX. Amb
els treballs d’investigació sobre psiquiatria, Foucault va aconseguir arribar a la notorietat
i es va endinsar en el món de la política i la governamentalitat. Al llarg de les seves
investigacions, comença a introduir nous conceptes per accions que ja existien, i s’endinsa
en l’estudi de la societat amb l’anàlisi de manicomis, hospitals, presons...etc. Això, el
porta a redefinir els sistemes de poder que es trobaven acceptats socialment i acaba
generant un malestar en altres polítics.
En les seves primeres paraules de la entrevista, es destaca la següent expressió:
“Le pouvoir ne fonctionne pas à partir de son fondement” (entrevista d’André Berten,
Universidade Católica de Louvain, 1981)
Traduïda, aquesta frase vindria a dir que, el poder no depèn de la seva legitimitat. El
poder, per Michel Foucault parteix de tots els àmbits de la societat i no està centralitzat.
Aquest es troba distribuït per tot arreu i localitzat en moltes institucions, mecanismes i
dispositius, però sobre tot, deixa molt clar que, aquest és un conjunt de relacions de forces
que no es tenen, sinó que s’exerceixen. Per Michel Foucault, el poder no només és negatiu
(prohibeix, reprimeix, denega...etc) sinó que també és positiu, ja que produeix,
perfecciona, construeix i és introduït dins del cos, mitjançant tècniques disciplinaries
individualistes i col·lectives. L’autor posa èmfasi en la relació que hi ha entre poder i
saber, de forma que ens ensenya que a partir del saber podem arribar a ser més lliures del
que pensem i, que si existeix el poder és perquè d’alguna ja ho som.
Les relacions desiguals que s’han format al llarg del temps, han jerarquitzat la societat,
de forma que aquell actor o actora que se li atribueix el poder és perquè està ben situat.
Ell afirma que el poder no s’emmagatzema ni s’acumula i, que el govern és la
conseqüència del sorgiment del poder, o millor dit, que el poder és l’exercici del govern.
En conclusió, el poder és la conseqüència que sorgeix de relacions desiguals establertes
entre diferents persones o grups.
