¡Descarga EL RELLEU PENINSULAR y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity!
GEOGRAFIA
TEMA 1: EL RELLEU PENINSULAR
1. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA DE LA PENÍNSULA IBÉRICA:
Període Arcaic o precambrià (4000-600 milions d’anys). Orogènesi caledoniana. Sorgeix una banda arquejada de nord-oest a sud-est formada per pissarres i gneis que comprenia l’actual Galícia i punts aïllats sobre el Sistema Central i Monts de Toledo. Aquest massís precambrià fou arrasat per l’erosió i cobert pels mars paleozoics.
Període Primari o paleozoic (600-225 milions d’anys). Orogènesi herciniana. Els mars que cobrien l’actual península estaven plens de sediments provinents del massís precambrià; aquestos materials se plegaren amb l’orogènesi herciniana, elevant-se les serralades hercinianes, formades per pissarra i quarsita (massís Hespèric; Massissos d’Aquitània, Catalanobalear i de l’Ebre; i Massís Beticorifeny.
Període Secundari o mesozoic (225-68 milions d’anys). Període de calma geològica en el que predominà l’erosió i la sedimentació. Continuà l’arrasament de les serralades hercinianes. Els moviments del mar produeixen l’acumulació en la vessant oriental de materials sedimentaris ja que el sòcol bascula cap a l’est. També a les fosses marines es dipositen sediments.
Període Terciari o cenozoic (68-1,7 milions d’anys). Orogènesi alpina: ● Elevació de serralades alpines (Pirineus i Sistemes Bètics). ● Formació de les depressions prealpines (Depressió de l’Ebre i del Guadalquivir). ● Influència sobre la Meseta: -Inclinació de la península cap a l’Atlàntic (determinant la direcció de la xarxa hidrogràfica). -Formació de les unitats de relleu exteriors de la Meseta: serralada Cantàbrica, Sistema ibèric i Sierra Morena. -Trencament del sòcol, que va donar lloc al Massís Galaic, Sistema Central i Monts de Toledo i a altres blocs afonats, depressions del Tajo, Guadiana i Duero. -Activitat volcànica a zones determinades de la Península.
Període Quaternari (1,7 milions d’anys fins l’actualitat). Relativa calma geològica, fenomen destacat l’erosió, causada pels canvis climàtics: ● Glacialisme: afectà a les serralades més altes donant lloc a glacials de circ i de vall. ● Formació de terrasses fluvials a les èpoques postglacials (del Duero, el Tajo, el Guadiana, el Guadalquivir i l’Ebre).
- RELLEU PENINSULAR: Característiques del relleu peninsular, trets bàsics: ● La forma massissa, donada per la gran amplària de la Península i per les costes rectilínies. Aquest fet limita la influència del mar cap a l’interior. ● L’elevada altitud mitjana, deguda a la presència de serralades altes i sobretot perquè al centre peninsular es troba la Meseta. ● La disposició perifèrica del relleu muntanyós entorn de la Meseta frena la influència de la mar i produeix forts contrastos entre el litoral i l’interior peninsular.
3. EL ROQUISSAR
ÀREA SILÍCIA
Roques antigues i dures de l’arcaica i primària: GRANIT (quars, feldspat i mica), PISSARRES, QUARSITES I GNEIS. ➔ Relleu granític: En uns casos, el granit s’altera químicament amb l’aigua i els seus cristalls es descomponen i creen arenes que s’acumulen en capes a les zones d’escàs pendent. ➔ En altres casos, el granit, es fractura, formant: ● Crestes escarpades, l’aigua es filtra per les ranures i en gelar-se augmenta i fractura les roques. ● Tarteres (acumulació de fragments de roca al peu de la munt). ● Berrocals (pedres amuntegades damunt d’altres). ● Tors (apilaments de boles). ● Caos granític (boles disposes aleatòriament al peu de la munt). LOCALITZACIÓ: Oest peninsular, Galicia, Lleó, Extremadura, Oest s. Cantàbrica, Sistema Central, Pirineus, s. Bètiques.
ÀREA CALCÀRIA
Materials d’origen sedimentari (del secundari plegats al terciari): calcaris. ● Dolines o bòfies (grans cavitats profundes on l’aigua s’estanca). ● Uvales, resultat de la unió de dolines (cavitats comunicades entre sí, amb traçat complicat). ● Lapiaces o rasclers (solcs separats per barandats més o menys aguts). ● Pòlies (depressions allargades de fons horitzontal entre vessants abruptes). ● Gorges o goles (valls estrets i profunds formades per rius). ● Avencs (obertures estretes que comuniquen la superfície amb galeries subterrànies). ● Coves (cavitats naturals del terreny formades per l’erosió). LOCALITZACIÓ: Prepirineu, Monts Bascos, zona oriental s. Cantàbrica, Sistema Ibèric, part de la s. Costero-catalana i s. Subbètica.
ÀREA ARGILOSA Materials elàstics (sedimentaris de l’era terciària i quaternària): margues, argiles, conglomerats i guixos. Hi ha dos tipus de relleu argilós: ● Campinyes (planes suaument ondulades). ● Xaragalls (solcs estrets i profunds separats per arestes que formen una orografia abrupta i, també, Badlands (ampli territori de xaragalls). LOCALITZACIÓ: conques de la submeseta sud i nord, Depressions de l’Ebre i Guadalquivir, zones afonades i en les planes costeres mediterrànies.
LA MESETA
Es va formar a l’era primària per l’erosió de l’antic massís Hespèric, a l’era terciària va ser deformada i destruïda en gran part durant l’orogènesi alpina, de manera que s’hi poden diferenciar tres unitats: ● L’antic sòcol paleozoic, a l’oest peninsular, on l’erosió a eliminat els materials terciaris i ha deixat al descobert els materials silicis primaris: granit, pissarra i quarsita. El relleu està constituït per peneplans, superfícies d’erosió suaument ondulades que, estan accidentats per muntanyes illa, constituïts per roques més resistents al nord de Salamanca i Extremadura. ● ● Serres interiors; Sistema Central i les Muntanyes de Toledo, es van formar a l’era terciària per l’alçament de blocs del sòcol de la Meseta a l’orogènesi alpina, són de rocam primari i tenen formes arrodonides, ja que són superfícies d’erosió alçades.
○ Sistema Central, és el més alt i divideix la Meseta per la meitat, les serres més destacades són; Somosierra, Guadarrama i Gredos. ○ Muntanyes de Toledo, de menor altura i divideixen la Meseta meridional en dos i separen les conques del Tajo i Guadiana, la serra més important és Guadalupe.
● Conques sedimentàries interiors són les dels subaltiplans septentrional i meridional. Es van formar a l’era terciària per l’enfonsament dels blocs del sòcol de la Meseta com a resultat de l’orogènesi alpina. Aquestes conques primer van constituir llacs que es van reblir amb materials secundaris i terciaris i van donar un relleu de:
- Páramos ; superfícies estructurals planes i elevades formades per estrats calcaris, es localitzen en la zona nord de la conca de la Meseta septentrional i en l’est de la Meseta meridional.
- Campinyes; planes baixes suaument ondulades recorregudes per rius, es formen on el páramos han sigut erosionats i afloren les argiles. Les més destacades es troben al Duero, Tajo i Guadiana.
- Cuestas , zones inclinades entre els páramos i les campinyes.
La conca de la Meseta septentrional, és més alta (850 m); és més uniforme i pertany a la conca hidrogràfica del Duero i està totalment tancada per muntanyes. La conca de la Meseta meridional és més baixa (500-700 m), està accidentada per les Muntanyes de Toledo, que la divideixen en dues conques hidrogràfiques, del Tajo i Guadiana.
LES VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA
Es van formar el l’era terciària per l’alçament de blocs de la Meseta o ple plegament dels materials dipositats per la mar en la vora occidental de la Meseta.
● Massís Galaico-lleonés. Es va formar en l’era terciària per l’alçament del sòcol de la Meseta durant l’orogènesi alpina, per tant es de materials paleozoics, presenta un relleu de muntanyes arrodonides i de poca altura tallades per falles. Les serres més destacades són Cabrera i Ancares. ● La serralada Cantàbrica es divideix en sectors:
○ Sector oest, el massís Asturià, format en l’era terciària per l’alçament d’aquest sòcol de la Meseta durant l’orogènesi alpina, materials, per tant, paleozoics. ○ Sector est, la muntanya cantàbrica, formada en l’era terciària en plegar-se materials secundaris dipositats per la mar a la vora de la Meseta. Materials calcaris. ● Serralada Ibèrica, formada el l’era terciaria pel plegament de materials secundaris dipositats al mar a la vora oriental del sòcol de la Meseta, materials calcaris, encara que hi ha zones de paleozoic on aflora el sòcol de la Meseta i també rocam argilós a les fosses. Es distingeixen dos sectors: ○ El terç nord, nord-est/sud-est, zona de major altura de la serralada, rocam calcari (Picos de Urbión 2235 m). ○ Des del sud-est de Sòria la serralada Ibèrica es bifurca en dues branques:
■ Branca interior o castellana, serra d’Albarrasí, paleozoica i Serrania de Conca, calcària.
■ Branca exterior o aragonesa, serres de Gúdar i Javalambre, calcaries.
● Sierra Morena no és pròpiament una serralada, sinó un brusc esglaó que separa la Meseta de la vall del Guadalquivir. Es va formar en l’era terciària per l’espenta del sud en alçar-se les serralades Bètiques, formada per rocam paleozoic.
DEPRESIONS EXTERIORS A LA MESETA Són les de l’Ebre i el Guadalquivir. Ambdues són conques prealpines, de forma triangular, formades en l’era terciària paral·lelament a les serralades alpines. Després es van reblir amb sediments terciaris i quaternaris i hui constitueixen un relleu pràcticament horitzontal. ● Depressió de l’Ebre; paral·lela als Pirineus, es troba tancada per aquestos, el Sistema Ibèric i la serralada Litoral Catalana. Primer va estar ocupada pel mar, després es va tancar formant un llac fins a l’era terciària, quan l’Ebre va arribar al mar, per tant els materials són marins i continentals com; conglomerats, calcàries i sals. ○ Els peus de mont, són terres planes, lleument inclinades, entre les serres exteriors i el centre de la depressió, estan constituïts per conglomerats, materials gruixuts i durs on l’erosió ha creat mallos i foies. Els mallos són torrasses rocoses formades a partir de fractures verticals i les foies són depressions sobre materials tous i poden formar llacunes. ○ Al centre de la depressió els estrats són horitzontals i alternativament de calcàries dures i argiles toves. El resultat es un relleu de taules on hi ha calcaries i de badlands sobre els materials tous.
● Depressió del Guadalquivir; és paral·lela a les serralades Bètiques i es disposa entre aquestes, Sierra morena i l’oceà Atlàntic. Primer estava oberta al mar, després es va convertir en albufera , i més tard, pel rebliment, en maresmes pantanoses. Es va reblir amb argiles, calcaries i margues marins, però el predomini de les argiles modela un relleu ondulat.
