Paul Ekman: Descubridor de las Emociones Universales, Apuntes de Psicología

¡Descarga Paul Ekman: Descubridor de las Emociones Universales y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

SEMINARI.

PAUL EKMAN

SEMINARI.

 Qui és Ekman? Què ha aportat a la psicologia?

Paul Ekman és una psicòleg nord-americà nascut a Washington a l’any 1934. Va dedicar- se a grans trets generals a l’estudi de l’emoció i si aquesta provenia d’ un caràcter universal o era propi de la cultura, igual que plantejava Charles Darwin. Després de certs experiments i reflexions va afirmar que certes expressions com venen a ser l’alegria, la pena, el fàstic, la por i la ira consten d’un origen universal i la resta, les que no engloba amb aquestes bàsiques, són les secundàries. Aquelles que neixen a partir dels factors culturals tant en la manera de manifestar-se com en els sentiments associats a aquestes.

Després de grans estudis sobre les emocions, la comunitat científica ha donat per

vàlids els estudis d’Ekman respecte les emocions universals. A més a més, també va

introduir les “microexpressions” facials que tal com va demostrar poden utilitzar-se per

detectar mentides junt amb observacions del cos humà en la seva totalitat. D’altra

banda va desenvolupar el FACS- Sistema de Codificació Facial d’Accions per tal de

classificar totes les expressions que podia executar l’esser humà.

Ekman va dur a terme contribucions en el Comitè Editorial de la revista “ Greater

Good ”, publicada per “ Greater Good Science Center ”, un centre d’investigació

científica.

Actualment el psicòleg treballa amb Dimitris Metaxas en el disseny d’un detector visual

de mentides.

 Identifica quin és el procés per a fer un estudi sistemàtic. Indica quins problemes apareixen i de quina forma es resolen.

A. Delimitació del problema i formulació de la hipòtesi Ekman elavora una hipòtesi sobre les expressions facials de les diferents emocions. La hipòtesi principal de la recerca de l’autor és esbrinar si aquest seguit d’emocions consten d’un origen a partir de l’aprenentatge o formen part de l’evolució.

SEMINARI.

Comunicació de la recerca a la comunitat cientofica.

Ekman va continuar esdevenint aquells estudis i experiments, per tal de poder

constatar que les expressions facials no són diferents en cada cultura, i que no

s’aprenen a través de l’aprenentatge, sinó que algunes d’elles són innates i universals,

i d’altres provenen de l’aprenentatge. Un cop demostrada la seva teoria Ekman ha de

comunicar la seva investigació a la comunitat científica per tal de que pugui ser

publicada.

 Per quina raó la tribu dels “fore” és rellevant per l’anàlisi de les emocions?

Ekman es preguntava si les expressions emocionals eren producte de l’evolució o de

l’aprenentatge, en el cas de que aquestes es duguessin a terme a partir de

l’aprenentatge en cada cultura haurien de ser diferents les unes de les altres. Va

observar que els medis de comunicació i el contacte amb gent d’altres cultures podia

ser una variable important en el seu estudi ja que podia afectar a la formació de les

emocions. Així doncs el psicòleg va decidir observar a la tribu dels “kuru”, una tribu

aïllada. Gajdusek havia estat treballant amb aquest poblat per tal de descobrir un virus

que s’expandia en aquella zona des de feia molts anys i a costa d’això havia gravat

moltes pel·lícules dels Kuru. Aquestes pel·lícules van ser utilitzades per Ekman per tal

d’observar si les expressions facials eren totalment apreses. El resultat va ser que no

hi havia cap expressió que es diferenciés de les dels països desenvolupats. Tot i així,

era de suposar que la resposta que li donarien a aquesta investigació era que per molt

que les expressions fossin les mateixes no tenien el mateix significat. Consegüentment

va decidir anar a Nueva Guinea a obtenir probes que recolzessin que algunes de les

expressions facials són universals. Així doncs, va viatjar a finals del 1967 per realitzar

una investigació sobre el poble “fore”. L’estudi es tractava de mostrar unes fotografies

d’expressions facials a aquells individus i ja que no posseïen llenguatge escrit els va

fer inventar-se una història que donés lloc a aquella emoció que se’ls mostrava. La

major part de les històries concordaven amb les emocions mostrades tot i així podrien

rebatre-li que s’havia limitat a escollir les escasses ocasions en que havien mostrat

expressions universals.

Uns mesos després l’autor va tornar amb el poblat dels “fore” amb un conjunt

d’històries redactades. Se’ls hi ensenyava tres fotografies i l’únic que havien de fer era

senyalar a aquella emoció que correspongués a la història que se’ls hi estava narrant.

Els resultats de les proves van ser molt clars respecte la felicitat, la ira, la repugnància

i la tristesa, però els costava distingir entre la por i la tristesa.

SEMINARI.

A continuació un estudiant de pidgin els llegia una història i els individus de la tribu

dels “fore” havien de realitzar la expressió corresponent. Aquestes escenes van ser

gravades i mostrades a un grup d’estudiants d’Estats Units els quals van identificar

correctament les expressions menys les corresponents a la por i a la tristesa.

Els resultats de l’estudi van ser els esperats i així Ekman va demostrar que existien les

expressions universals bàsiques, les quals corresponen a l’alegria, el fàstic, la por, la

tristesa, la ira i la sorpresa. Aquestes són iguals per a tothom, són el que ell denomina

com a expressions universals.

 A quina conclusió arriba al final del capítol 1. Quines noves vies d’estudi obre?

El fet de que una tribu aïllada disposi de les mateixes expressions que els països

desenvolupats indica que aquest seguit d’expressions s’han transmès per evolució i no

per aprenentatge, tal i com indicava Darwin. L’autor proposa l’exemple d’un seg de

naixement per argumentar aquest fet. Si les expressions fossin apreses com una

persona sega de naixement reproduiria les mateixes expressions que aquell que no ho

és?

Aquestes conclusions obren moltes noves vies d’estudi com podrien ser-ho els

plantejaments següents:

Quantes expressions poden adoptar-se? La informació que aporten aquestes

expressions és de fiar o enganyosa? Tot moviment del rostre indica una emoció? Es

pot mentir a partir de la cara igual que amb les paraules?

A base d’estudis i investigacions Paul Ekman va proporcionar respostes a totes

aquestes qüestions i obrint noves vies d’estudi amb les seves respostes.

Va descobrir que una cara pot adopta més de deu mil expressions, va elaborar un

instrument per mesurar el rostre, - Sistema de Codificació de l’Activitat Facial (FACS).

Mitjançant aquest instrument va poder identificar quins signes facials denunciaven una

mentida.

 Comentar el tema de la universalitat de les emocions.

No hi ha cap argument contrari que pugui afegir als descobriments de Paul Ekman, ja

que és evident l’existència de la universalitat de certes emocions.

Si aquest fenomen no fos cert, aquelles tribus aïllades que mai s’han sotmès al

contacte amb l’exterior o aquelles persones segues de naixement disposarien d’un

sistema d’expressions d’emocions totalment diferent del nostre. Tot i així, no totes les

emocions són iguals en totes les cultures com per exemple en el cas que exposa dels

japonesos els quals oculten les seves expressions negatives elaborant un somriure.

Tot i així, en privat reproduïen les mateixes expressions innates. Aquest fet demostra

SEMINARI.

aquests temes fossin apresos, hauria d’existir la opció de poder desaprendre’ls. L’autor proposa com a exemple un seg. Comenta que les expressions facials dels nens que han nascuts secs són molt similars a aquells que hi veuen i per tant conclou amb que l’aprenentatge no és l’únic origen de les emocions.

D’altra banda, Ekman anomena a l’herència evolutiva una gran aportació per la configuració de les emocions, defensant que els temes no els adquirim, el que adquirim són les variables d’aquests i les elaboracions dels temes.

La diferència entre aquestes dos explicacions és que l’aprenentatge es refereix a quan van passar uns fets molt concrets, d’altra banda, la teoria de l’evolució es senyala al nostre passat com a un període en el que es van desenvolupar aquests temes. I és l’evolució la qual amb el temps sense que ningú se n’adoni selecciona els temes.

• Hi ha diferents raons per les quals l'expressió d'una emoció resulta inadequada. Quines són? Pensa en exemples de la vida quotidiana.

En ocasions un individu pot reaccionar emocionalment d'una manera inadequada. S'entén com a inadequada a aquella expressió que mostres la qual no es apropiada pel context en el que et trobes. Es donen tres motius de reaccions inadequades.

En primer lloc, es troba la exageració de la emoció, és a dir, la emoció és adequada en el context però aquesta l’executés amb massa intensitat. Per donar un exemple de la vida quotidiana podria relacionar-se amb la preocupació d'un examen, és a dir, un examen provoca certa inquietud i por, però el fet d'exagerar aquest temor és negatiu ja que amb un bon treball al darrera es pot reduir aquesta sensació per tant no és necessari exagerar-la tant. D'altra banda, existeix una altra reacció equivocada quan sentim la emoció adequada però la mostrem incorrectament. Un exemple d'aquest segon punt podria ser quan ens donen un regal, el regal ens ha fet molta il·lusió en si però no arribem a expressar la nostra gratitud correctament i aquest fet pot produir una sensació de mal estar cap a l'altra persona. Per últim es troba un tercer tipus molt pitjor que els altres dos, el qual resulta molt difícil de modificar. Aquest es dur a terme quan no es la reacció que expressem la equivocada sinó la emoció que sentim el que és incorrecte. Podria donar-se al cas aquest tercer motiu quan ens enfadem molt amb un ser molt proper a nosaltres, l'orgull ens sega i quan analitzem la situació observem que no hi havia motius per reaccionar d'aquella manera.

• Analitza que demostra el psicòleg Arne Ohman.

Ohman a partir d'un experiment vol demostrar la postura de la visió evolutiva de les emocions. Demostra que el sistema defensiu de l'individu pot activar-se per mitjà d' estímuls molt dèbils i sotils, tant que poden ser inclús activats sense que l'individu hagi estat conscient d'aquesta acció, aquest fet representa una avantatge evolutiva ja que l'organisme s'ha pogut preparar per una resposta davant de la presencia d'un perill.

Ohman dedica el seu estudi a un experiment amb humans sobre el processament no conscient de l'amenaça, és a dir, com el cervell és capaç de detectar i reaccionar

SEMINARI.

davant d'estímuls que provoquen por a l'individu i sent aquest subjecte inconscient de l'acció de la seva reacció ni dels detonants que disparen l'emoció. Així doncs l'autor per tal de afirmar la seva teoria reuneix a un grup de persones que tenen fòbia a les aranyes. A aquests subjectes els hi presenta quatre imatges: una amb aranyes, un altra amb serps, un altra amb flors i per última una amb fongs. Aquestes imatges són presentades de dos maneres diferents. En primer lloc se'ls presenta la imatge de manera que la persona pugui reconèixer conscientment la fotografia que li és ensenyada i a continuació se li ensenya les fotografies durant un període de temps molt breu en el qual no pugui identificar que ha vist conscientment. Tot i així, en els dos casos, l'individu respon igual davant d'aquella imatge que li ha provocat por, en aquest cas les aranyes i presenten una resposta de por.

D'altra banda, mentre els individus observaven les fotos, Ohman els mesurava la temperatura de la pel i la sudoració ja que aquests dos punts augmenten davant de la por o l'ansietat i disminueixen en moments de tranquil·litat i relaxació. Les persones que tenien fòbia a les aranyes van reaccionar amb un augment quan se'ls presentava la imatge de les aranyes i una disminució quan se'ls presentava les altres imatges. El resultat d'aquest estudi és que les persones amb fòbia a les aranyes reaccionaven amb ansietat indicant una resposta defensiva tant en la observació conscient de la imatge com en la inconscient.

• Reflexionar, analitzar i crear exemples sobre les diferents formes de crear emocions.

Existeixen diferents formes de crear emocions, les quals s’engloben en certs mecanismes que disparen aquestes emocions.

En primer lloc una emoció es pot crear amb aquella informació que es va obtenint al llarg de la vida a base de l'experiència. A la vida et vas trobant amb nous fets que es poden interpretar mitjançant la avaluació automàtica i a continuació s'esdevé una emoció Aquests mecanismes de valoració automàtica són molt ràpids i això comporta que siguin molt útils com per exemple en l'exemple del cotxe que ens proposa l'autor. Estàs a la carretera distret amb la radio o mantenint una conversació amb un company i de sobte se't creua un obstacle que et provoca pànic ja que podries perdre la vida en aquella acció, es llavors quan aquests mecanismes actuen sense que un mateix en sigui conscient, sense pensar i poden salvar-te la vida. Per tant, aquest mecanisme té com a avantatge la seva funcionalitat.

Un altre mecanisme que dispara les emocions és la avaluació reflexiva. Aquesta comporta la consciència del que està passant però no entenem el què significa. Aleshores reflexionem sobre la situació a mesura que avança i reflexionem sobre ella fins que la comprenem. Consegüentment s'esdevé una emoció, però aquesta pot ser bastant controlada ja que l'hem pogut pensar prèviament abans de dur-la a terme. Aquest fet és positiu ja que es poden controlar els detonants més sensibles per no mostrar el que passa. Un exemple d'aquest mecanisme podria ser quan un professor es desvia del tema que està explicant i no entens el per què, en algun moment enllaça

SEMINARI.