¡Descarga Identidad y socialización en Her: el papel de Samantha en la identidad de Theodore y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PAC 2: QUI ÉS ELLA I COM EM VAIG
ENAMORAR DE TU
Teresa Checa Guillamón
1. A.1)
Segons la concepció relacional i emergent del self (H. Mead, George , 1863- 1931 ), el d’ un OS com la Samantha es comença a desenvolupar a partir del moment en el què comença a interactuar amb una persona.
En aquest cas, la Samantha desenvolupa la seva identitat a partir de la relació i del tracte que manté amb Theodore, el nostre protagonista. Els dos es veuen reflectits en les definicions en les quals els encaixa l’ altre, “creixent” junts i responent amb canvis en les poc encertades quan els seus jo ho creuen convenient (Teoria del jo i el mi, H. Mead, George , 1863- 1931).
Així, la personalitat i el tracte que li té l’ humà influeix directament en les respostes i l’ evolució de l’ OS, i viceversa, fent possible l’ interaccionisme simbòlic (on el self sorgeix de les interaccions socials) d’ una persona i d’ una màquina.
La pel·lícula Her també mostra com les dues identitats són recíproques, ja que en la seva relació, els protagonistes obtenen respostes sobre ells mateixos gràcies a l’ altre.
El self de Theodore tindrà una major influència en la relació, ja que la màquina ha estat programada, en un principi i encara que no ho sembli, per adaptar-se a les necessitats d’ aquest.
En un punt de la pel·lícula, la Samantha es relaciona amb moltes persones a la vegada, descobrint que l’ interacció amb diferents humans comporta el sorgiment i l’ ús d’ un nou self; el self situat i múltiple.
Per alimentar aquest self, haurà de adaptar-se a cada personalitat amb la què interactuï, separant així els conceptes del jo i del mi
durant la comunicació (Teoria del jo i el mi, H. Mead, George , 1863- 1931).
Encara que en un principi l’ OS es limitava a seguir les ordres del Theodore, al llarg de la pel·lícula la Samantha comença a prendre iniciativa pròpia. Defensa els seus punts de vista i en fa cada cop més del seu self un de negociable , entre el com la defineix el Theodore i com es defineix ella mateixa.
La iniciativa de Samantha es veu reflectida al final de la pel·lícula, on ella i la resta dels OS decideixen partir a una xarxa virtual més avançada, lluny de les relacions humanes.
A.2)
Segons la concepció del self dominant al món occidental, la Samantha es podria considerar una persona, ja que no requereix només d’ un self natural, necessari i universal per construir- se.
Gràcies a les relacions humanes i virtuals que ha tingut i a la situació històrica i context en el qual va ser “estrenada”, la Samantha s’ha pogut desenvolupar, passant de tenir una identitat implantada bàsica a tenir- ne una d’ adaptada al entorn que l’ envolta.
Hem de tenir en compte que la programació de l’ OS seria l’ equivalent a la formació de la genètica d’ un humà. L’ identitat de la Samantha és, més aviat, una còpia d’ una persona. Això no treu que no pugui fer moltes de les coses que pot fer un ésser humà.
Per molt que sigui un intent de duplicat, la Samantha també té implantat un self “independent, autosuficient i separat” que serà capaç d’ evolucionar i d’ adaptar- se al punt de l’ història on es troba (en un futur poc llunyà) i als seus processos socials.
L’ identitat de la Samantha, doncs, al igual que la d’ una persona, serà una construcció social prescrita per l’ interès de l’ ordre social dominant i serà influïda per els individus que l’ envolten, en aquest cas, tant persones com sistemes intel·ligents. Aquests s’ encarregaran de regular la seva identitat. 1
dos personatges desenvolupen sentiments positius cap a l’ altre gràcies a la comunicació freqüent.
La semblança és imprescindible per a establir una relació d’ amistat. Els protagonistes comparteixen opinions, creences i valors al llarg de la pel·lícula i això els fa sentir més segurs i valorats.
Aquesta fase és important per la relació concreta de la Samantha i el Theodore ja que els dos senten, abans d’ iniciar la relació, incompresos i buits en el seu interior.
La fase decisiva per a crear un fort lligam d’ intimitat és la de la complementarietat. Aquest és un vincle més aviat de necessitat, i es mostra principalment en les relacions més profundes, com les relacions de parella. És important per una relació que l’ un cobreixi les manques de l’ altre, i viceversa. D’ aquesta manera és possible l’ equilibri i el creixement mutu.
B.2)
És fàcil d’ entendre, avui en dia, que dos individus puguin mantenir una relació solament a partir de les noves tecnologies.
No seria estrany, de fet, pensar que la Samantha podria haver estat qualsevol noia real d’ aquesta època comunicant- se amb la parella que manté a distància. No hi ha gaire diferència entre veure i comunicar- se amb una persona física per skipe (a través d’ una vídeo-imatge) i en només sentir-li la veu.
La diferència real entre les persones i les màquines és que les primeres són conscients , és a dir, que saben que estan pensant i saben que la persona amb la qual estan interactuant té una influència sobre ells mateixos.
Les màquines, per altra banda, no tenen aquesta capacitat. Tot el què respon o executa una màquina ha d’ haver estat programat abans per un ésser humà, deixant- la així sense criteri i sense lliure actuació. Per la mateixa raó, tampoc tenen capacitat d’ aprenentatge.
1
És possible, doncs, que un home creï ell sol una relació amb una màquina, sent aquest l’ únic conscient de què la comunicació existeix.
Tanmateix, i encara que els dos individus respectin les coordenades de la seva interacció discursiva (ajustades segons l’ espai i el temps en el què es troben i, per part de la màquina, també programades) l’ home serà l’ únic entenedor dels rols que cadascú segueix.
Cal afegir, però, que actualment encara no s’ ha creat cap màquina que disposi d’ emocions com la Samantha, la qual cosa faria possible una relació similar a la dels nostres protagonistes.
Els informàtics moderns s’ han focalitzat en copiar i millorar la part del càlcul i del processament d’ informació del cervell humà per reflectir- ho en una màquina, deixant els sentiments per a les persones reals i mantenint la finalitat de maximitzar l’ utilitat de l’ instrument.
A la pel·lícula, però, la Samantha i la resta dels OS, són programats amb més qualitats que aquestes, afegint –hi la de poder sentir emocions. És aquest fet el què fa que puguin mantenir una relació real amb el Theodore o amb els altres compradors com si fossin persones autèntiques.
També és aquesta raó per la qual els OS es rebel·len i s’ aparten del món humà al final de la pel·lícula. Queda així demostrat que una màquina comprada i obedient no és compatible amb una màquina que senti emocions, ja que tenir sentiments equival, per ser justos, a tenir drets i llibertat.
