Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Els cinc regnes tema, Apuntes de Biología

Cinc regnes de classificació per a biologia o sele

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 14/06/2021

LittleWhity
LittleWhity 🇪🇸

3 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
02: Els cinc Regnes Bloc 1: Biologia d’organismes
3
Existeixen diverses classificacions dels organismes vius coneguts. Tot i que actualment es
tendeix a classificar-los en tres dominis: Arquea (arqueobacteris), Bacteria (bacteris) i
Eucarya (la resta), aquí us presentem una classificació basada en cinc regnes.
Regne Alguns caràcters diagnòstic Exemples
Moneres Procariotes, unicel·lulars Bacteris, Cianobacteris
Arqueobacteris Bacteris arcaics
Eubacteris Bacteris veritables
Protoctists Eucariotes, aeròbics, heteròtrofs Algues, protozous
Algues Fotoautòtrofs sense teixits Algues verdes, algues vermelles,
algues blaves
Protozous Heteròtrofs unicel·lulars
Fongs Eucariotes, aeròbics, heteròtrofs Bolets, llevats
Plantes Eucariotes, aeròbics, autòtrofs, pluricel·lulars
Criptògames Sense flors ni llavors
Briòfits No tenen teixits. molses i hepàtiques
Pteridòfits Teixits molt senzills falgueres i equisets
Fanerògames Amb flors i llavors
Gimnospermes Llavor no protegida pins, avets, cedre, ginebre
Angiospermes Llavor protegida
monocotiledònies Un sol cotiledó palmeres, all, cega, blat.
dicotiledònies Dos cotiledons roures, patateres, rosers.
Animals Eucariotes, heteròtrofs, pluricel·lulars
Invertebrats Sense vèrtebres
Esponges Colònies de cèl·lules. No tenen teixits. esponges
Cnidaris Cèl·lules urticants meduses, coralls
Anèlids Cos segmentat cucs de terra, sangoneres
Mol·luscs Cos tou cargols, bivalves, cefalòpodes
Equinoderms Exosquelet calcari i espines estrelles de mar, ofiures, eriçons de
mar, holotúries
Artròpodes Exosquelet de quitina i apèndixs articulats
crustacis Mandíbules, 2 parells d’antenes i quitina crancs, gambes, llagostins.
insectes 1 parell d’antenes i 4 parells de potes mosques, papallones
aràcnids Quelícers i 3 parells de potes aranyes, escorpins
Cordats Amb notocordi
Procordats Sense crani ni columna vertebral ascídies, amfioxs
Vertebrats (craniats) Amb crani i vèrtebres
Peixos Amb aletes peixos
Amfibis Respiració cutània i pulmonar. Amb cua
(urodels) o sense cua (anurs)
granotes
Rèptils Terrestres, respiració pulmonar. Ovípars, tortugues, llangardaixos, cocodrils,
serps, camaleons
Aus Plomes. Amb 2 potes i dues ales austruç, kiwi, gallina, mussol
Mamífers Amb mames, pèl i sistema nerviós molt
desenvolupat.
gos, gat, humans
T1. Classificació dels essers vius en cinc regnes
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Els cinc regnes tema y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

Existeixen diverses classificacions dels organismes vius coneguts. Tot i que actualment es tendeix a classificar-los en tres dominis : Arquea (arqueobacteris), Bacteria (bacteris) i Eucarya (la resta), aquí us presentem una classificació basada en cinc regnes.

Regne Alguns caràcters diagnòstic Exemples

Moneres Procariotes, unicel·lulars Bacteris, Cianobacteris Arqueobacteris Bacteris arcaics Eubacteris Bacteris veritables

Protoctists Eucariotes, aeròbics, heteròtrofs Algues, protozous Algues Fotoautòtrofs sense teixits^ Alguesalgues blaves^ verdes,^ algues^ vermelles, Protozous Heteròtrofs unicel·lulars

Fongs Eucariotes, aeròbics, heteròtrofs Bolets, llevats

Plantes Eucariotes, aeròbics, autòtrofs, pluricel·lulars Criptògames Sense flors ni llavors Briòfits No tenen teixits. molses i hepàtiques Pteridòfits Teixits molt senzills falgueres i equisets Fanerògames Amb flors i llavors Gimnospermes Llavor no protegida pins, avets, cedre, ginebre Angiospermes Llavor protegida monocotiledònies Un sol cotiledó palmeres, all, cega, blat. dicotiledònies Dos cotiledons roures, patateres, rosers.

Animals Eucariotes, heteròtrofs, pluricel·lulars Invertebrats Sense vèrtebres Esponges Colònies de cèl·lules. No tenen teixits. esponges Cnidaris Cèl·lules urticants meduses, coralls Anèlids Cos segmentat cucs de terra, sangoneres Mol·luscs Cos tou cargols, bivalves, cefalòpodes Equinoderms Exosquelet calcari i espines estrelles de mar, ofiures, eriçons de mar, holotúries Artròpodes Exosquelet de quitina i apèndixs articulats crustacis Mandíbules, 2 parells d’antenes i quitina crancs, gambes, llagostins. insectes 1 parell d’antenes i 4 parells de potes mosques, papallones aràcnids Quelícers i 3 parells de potes aranyes, escorpins Cordats Amb notocordi Procordats Sense crani ni columna vertebral ascídies, amfioxs Vertebrats (craniats) Amb crani i vèrtebres Peixos Amb aletes peixos Amfibis Respiració cutània i pulmonar. Amb cua (urodels) o sense cua (anurs)

granotes

Rèptils Terrestres, respiració pulmonar. Ovípars, tortugues, llangardaixos, cocodrils, serps, camaleons Aus Plomes. Amb 2 potes i dues ales austruç, kiwi, gallina, mussol Mamífers Amb mames, pèl i sistema nerviós molt desenvolupat.

gos, gat, humans

T1. Classificació dels essers vius en cinc regnes

Moneres

  • Característiques. Inclou tots els procariotes. Organització molt simple, com la de les primeres cèl·lules però una gran diversitat metabòlica. Habiten pràcticament tots els ambients de la Terra (fins a condicions extremes de temperatura, salinitat, llum, oxigen,…)
  • Classificació:
    • Arqueobacteris: “bacteris arcaics”. Van aparèixer fa 2.700 milions d’anys. Encara sobreviuen algunes espècies en hàbitats en condicions extremes.
    • Eubacteris: “bacteris veritables”. Milers d’espècies amb metabolismes molt diversos. Els cianobacteris (algues blaves) van ser els primers procariotes fotosintetitzadors coneguts.
  • Importància. Han jugat un paper fonamental en la història de la Vida: van ser els primers ésser vius (Arqueobacteris), van ser els primers que van fer fotosíntesi i van donar lloc (plastidis, mitocondris) als nous tipus d’organització cel·lular eucariota. - Alguns viuen a expenses d’altres organismes, produint sobre ells: Paràsits : alteracions o malalties. Comensals : cap alteració. Simbiòtics : beneficis. - Altres són de vida lliure (no associats a altres organismes): Heteròtrofos: descomponen la matèria orgànica (sapròfits) Autòtrofs: generen matèria orgànica a partir d’inorgànica. - Són molt utilitzats en biotecnologia.
  • Reproducció: Divisió binària (asexual) molt ràpida (cada 20-30 min). Alguns bacteris poden transferir material genètic a altres ( conjugació bacteriana ).

Regnes

Nombre d’espècies conegudes

Característiques Els principals

Moneres 6.

Procariotes. Unicel·lulars. Aeròbics o anaeròbics. Autòtrofs o heteròtrofs.

Bacteris

Protoctists 58.

Eucariotes. Unicel·lulars o pluricel·lulars senzills. Aeròbics. Heteròtrofs.

Algues i protozous

Fongs 70.

Eucariotes. Unicel·lulars o pluricel·lulars senzills. Quasi tots són aeròbics Heteròtrofs.

Bolets Llevats Floridures ( Líquens : associació simbiòtica d’una alga protoctist i un fong).

Plantes 250.

Eucariotes. Pluricel·lulars. Aeròbics. Fotoautòtrofs

Briòfits (molses,…) Pteridòfits (falgueres, equisets,…) Gimnospermes (llavors nues) Angiospermes (llavors protegides en fruits)

Animals 1.100.

Eucariotes. Pluricel·lulars. Aeròbics. Heteròtrofs.

Invertebrats: Esponges, cnidaris, anèlids mol·luscs, equinoderms i artròpodes. Cordats: Peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers.

T2. Característiques més importants del cinc regnes

Plantes

  • Característiques : Pluricel·lulars. Cèl·lules amb paret de cel·lulosa, en molts casos plastidis. Tenen teixits diferenciats, amb cèl·lules especialitzades. Fotoautòtrofes: són els productors primaris ja que fabriquen matèria orgànica (glúcids) a partir de matèria inorgànica (CO 2 ). També són el pulmó del planeta ja que alliberen l’oxigen. La majoria són terrestres, però dependents de l’aigua. Algunes, però, poden viure en ambients secs (deserts), salinitzats, freds, ventosos o rocosos. Van ser els primers organismes en colonitzar el medi aeri, fa 450 milions d’anys.
  • Estructura. Tres parts ben diferenciades: les arrels, el tronc o tija i les fulles. Els teixits es diferencien segons les seves funcions: els meristemes (creixement), el parènquima (reserva o fotosíntesi) el xilema o floema (vasos conductors, només els briòfits no en tenen), epidermis (aïllament), etc.
  • Reproducció: Asexual per fragmentació del cos vegetatiu (esqueixos, empelts) o sexual. El cicle presenta una fase haploide i una fase diploide. A les molses i les falgueres les generacions haploides i diploides estan clarament diferenciades (a les falgueres són, fins i tot, independents), fenomen conegut com alternança de generacions.
  • Classificació
    • Criptògames , no presenten flors ni llavors. Es reprodueixen per espores. o Briòfits (molses i hepàtiques). Són les d’estructura més senzilla. No tenen veritables teixits tot i que de vegades algunes estructures semblin fulles. Generalment la planta visible és el gametòfit (haploide). o Pteridòfits (falgueres i equisets). Tenen teixits molt senzills: vasos (traqueides), fulles (frondes), tija (protal·lus), arrels (rizoides), etc. Generalment la planta visible és l’ esporòfit (diploide)
    • Fanerògames (del grec phanerós , visible), són les que tenen flors, fruits (aparell reproductor) i arrels, tronc o tija i fulles (aparell vegetatiu). També es coneixen com a espermatòfits ( plantes amb llavor ), tot i que no tots els espermatòfits tenen flors grans i vistoses. o Gimnospermes (com els pins, els avets, els cedres i el ginebre): plantes amb llavor no protegida. Les fulles són simples i en forma d’agulla. Els vasos conductors són traqueides i les llavors són alades (transportades pel vent). o Angiospermes: Plantes amb la llavor protegida. Són les dominants al planeta. Poden ser herbàcies o llenyoses. Les flors poden ser unisexuals o hermafrodites (amb els dos sexes). Estan adaptades a gairebé tots els ambients de la Terra. A la llavor poden tenir una (monocotiledònies) o dues (dicotiledònies) petites fulles amb substàncies de reserva.

F1. Classificació en cinc regnes

Animals

  • Característiques: Pluricel·lulars i heteròtrofs. Cèl·lules sense paret de cel·lulosa ni plastidis. Tenen teixits diferenciats, amb cèl·lules especialitzades. Els teixits s’associen en unitats funcionals més grans ( òrgans ), i aquests en aparells (òrgans molt diferents entre ells: digestiu, respiratori, excretor, reproductor,...) o sistemes (òrgans menys diferents entre ells: circulatori, esquelètic, muscular, nerviós,...). Els primers animals van ser marins i van aparèixer fa uns 700 milions d’anys, mentre que els terrestres van aparèixer fa uns 400 milions d’anys.
  • Estructura. Segueixen un pla d’organització, les característiques clau del qual són: o Simetria: Distribució de la mida i la forma del cos al voltant d’un eix o d’un pla. o Segmentació: de vegades l’estructura d’una part del cos es repeteix diverses vegades, (com en un cuc de terra). Cada unitat es diu metàmer. o Cavitat secundària: Molts animals tenen, a més de la cavitat digestiva, una altra cavitat que l’envolta (tub a dins d’un altre tub). Aquesta cavitat secundària d’origen embrionari, anomenada celoma , permet una millor distribució dels òrgans a l’espai visceral. Diferenciació del cap de la resta del cos.
  • Reproducció: Poden tenir cicles vitals diferents, sempre amb una fase de reproducció sexual i, de vegades, amb una o diverses fases de reproducció asexual. Per tant, tenen cèl·lules somàtiques (procedents de mitosis) gàmets (espermatozoides i òvuls, procedents de meiosis) i zigot (procedent de fecundació). El zigot, per divisions successives, genera l’ embrió , i comença la diferenciació cel·lular donant l’organisme adult ( desenvolupament directe ). De vegades, l’individu que neix és una forma immadura ( larva ), la qual després d’una metamorfosi es transforma en l’individu adult ( desenvolupament indirecte ).
  • Classificació: - Invertebrats : o Esponges: Aquàtics, sèssils. Colònies de cèl·lules (sense òrgans) sostingudes per espongina i un esquelet format per espícules. Reproducció asexual (gemmació) i sexual. o Cnidaris: Aquàtics amb cèl·lules urticants. Simetria radial. Cavitat gastrovascular amb una sola obertura (boca i anus). Dues fases al seu cicle vital: pòlip (fixats a un substrat, reproducció asexual per gemmació) i medusa (vida lliure, de vegades són les fases sexuades del cicle). o Anèl·lids : Cucs amb el cos segmentat en metàmers. Simetria bilateral. Sistema circulatori tancat, amb hemoglobina. Respiració cutània però alguns tenen brànquies. Molts són hermafrodites (mascles i femelles al mateix temps. o Mol·luscs : cos tou ( mollusca : tou). La majoria són marins, però també n’hi ha d’aigua dolça i de terrestres. Tenen un mantell que secreta la closca. Es distingeix el cap (amb els òrgans sensorials) i el peu (musculós, que s’adhereix al susbtrat). o Equinoderms : Tots són marins. Cos amb plaques i espines ( equines : espina, derma : pell) per tot el cos. Peus ambulacrals, petits tentacles amb funció locomotora, alimentària i sensorial. La majoria tenen reproducció sexual. Desenvolupament indirecte. Simetria pentaradial. o Artròpodes : esquelet extern de quitina, cos segmentat en metàmers (que defineixen cap, tòrax, cefalotòrax, abdomen,...), i apèndixs articulats. Simetria bilateral. Circulació oberta amb hemolinfa. Respiració per tràquees (els terrestres) o brànquies (els aquàtics). Sexes separats però algunes espècies són hermafrodites i altres es reprodueixen per partenogènesi. La majoria presenten desenvolupament indirecte, larves i metamorfosi. ƒ Crustacis: mandíbules, dos parells d’antenes i una cutícula de quitina. ƒ Aràcnids : apèndixs davant la boca (quelícers) i quatre parells de potes ƒ Insectes : cap, tòrax i abdomen, un parell d’antenes i tres parells de potes