Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


els fenòmens de contacte, Apuntes de Catalán

apunts català selectivitat fenòmens de contacte

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 21/08/2021

aina-paez-agullo
aina-paez-agullo 🇪🇸

4 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FONÈTICA: ELS FENÒMENS DE CONTACTE
Emmudiment:
Certes consonants deixen de pronunciar-se
en determinats contextos.
camp, tomb, fent, herald, anar, vint,
sant, aquest, dimarts
Sensibilització:
En determinades situacions consonants que
eren mudes es fan audibles.
Infinitius i gerundis +
pronom feble
Sant + vocal
Amb + vocal
Altres casos:
anar-hi, fent-ho, cantar-ho
sant Antoni, sant Andreu
amb un amic, amb ell
aquest any, vint-i-quatre
Ensordiment: (Neutralització fonològica)
En determinats contextos consonants
sonores s’ensordeixen (passen a ser
sordes).
Final absolut de mot
(oclus. fric. afric.)
A fi de mot o de síl·laba,
les oclusives, fricatives o
africades seguides de
cons. sorda.
A fi de mot o de síl·laba
les oclusives seguides de
vocal1
verb, fred, llarg, amarg, càstig
adquirir, fred temible, quietud total,
maig calorós, puig pelat
tub estret, àrab alt, fred hivern, llarg
estiu
Sonorització: (Neutralització fonològica)
En determinats contextos consonants
sordes se sonoritzen (passen a ser sonores)
.
A final de mot o de síl·laba una
consonant sorda seguida de consonant
sonora se sonoritza.
A final de mot o de síl·laba les cons.
fricatives o africades seguides de
vocal.
A l’interior d’un mot.
tot bé, bolígraf verd, capdavall, grup
de nois, peix bullit
roig encès, tres illes, baf humit,
despatx obert, índex alfabètic, pots
anar-hi
desmuntar, esglaó, esmorteir
Geminació:
És la pronúncia doblada de consonants.
Etimològica.
Grups bl i gl precedits de vocal
tònica.
En alguns casos altres grups com
ara pl, cl, ll ll, etc.
Assimilacions totals del so [t]2
connexió, col·laborar, addicte,
annexió,
poble, segle, moble, doble,
article, triple, miracle, pell llisa, cicle,
futbol, ametlla, ètnic, setmana,
atmosfera, atlàntic, espatlla,
admetre, admissió ,submarí
Assimilació:
Determinades consonants “assimilen” el
punt d’articulació de la consonant següent
(es preparen per a pronunciar-la)
DENTALITZACIÓ: Les consonants
alveolars [l] i [n] es dentalitzen
seguides de [d] o [t].
LABIALITZACIÓ :La consonant [n]
es transforma en [m] seguida de [p],
[b] ,[m].
galta, caldes, cantar, mundial, en
Tomeu, el dia, el teu
enviar, sant Pere, convidar, un volt,
nen petit, en posa, en mostra
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga els fenòmens de contacte y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

FONÈTICA: ELS FENÒMENS DE CONTACTE

Emmudiment : Certes consonants deixen de pronunciar-se en determinats contextos. camp, tomb, fent, herald, anar, vint, sant, aquest, dimarts Sensibilització : En determinades situacions consonants que eren mudes es fan audibles.  Infinitius i gerundis + pronom feble  Sant + vocal  Amb + vocal  Altres casos: anar-hi, fent-ho, cantar-ho sant Antoni, sant Andreu amb un amic, amb ell aquest any, vint-i-quatre Ensordiment : (Neutralització fonològica) En determinats contextos consonants sonores s’ensordeixen (passen a ser sordes).  Final absolut de mot (oclus. fric. afric.)  A fi de mot o de síl·laba, les oclusives, fricatives o africades seguides de cons. sorda.  A fi de mot o de síl·laba les oclusives seguides de vocal^1 verb, fred, llarg, amarg, càstig adquirir, fred temible, quietud total, maig calorós, puig pelat tub estret, àrab alt, fred hivern, llarg estiu Sonorització : (Neutralització fonològica) En determinats contextos consonants sordes se sonoritzen (passen a ser sonores) .  A final de mot o de síl·laba una consonant sorda seguida de consonant sonora se sonoritza.  A final de mot o de síl·laba les cons. fricatives o africades seguides de vocal.  A l’interior d’un mot. tot bé, bolígraf verd, capdavall, grup de nois, peix bullit roig encès, tres illes, baf humit, despatx obert, índex alfabètic, pots anar-hi desmuntar, esglaó, esmorteir Geminació : És la pronúncia doblada de consonants.  Etimològica.  Grups bl i gl precedits de vocal tònica.  En alguns casos altres grups com ara pl, cl, ll ll, etc.  Assimilacions totals del so [t]^2 connexió, col·laborar, addicte, annexió, poble, segle, moble, doble, article, triple, miracle, pell llisa, cicle, futbol, ametlla, ètnic, setmana, atmosfera, atlàntic, espatlla, admetre, admissió ,submarí Assimilació : Determinades consonants “assimilen” el punt d’articulació de la consonant següent (es preparen per a pronunciar-la)  DENTALITZACIÓ: Les consonants alveolars [l] i [n] es dentalitzen seguides de [d] o [t].  LABIALITZACIÓ :La consonant [n] es transforma en [m] seguida de [p], [b] ,[m]. galta, caldes, cantar, mundial, en Tomeu, el dia, el teu enviar, sant Pere, convidar, un volt, nen petit, en posa, en mostra

Les consonants m, n es transformen en labiodentals seguides de [f], [v]^3  PALATALITZACIÓ: El so lateral [l] i el so nasal [n] es palatalitzen davant dels sons palatals.  VELARITZACIÓ: El so alveolar nasal [n] i el so lateral [l] es velaritzen davant de [k] o [g] (aquest darrer també en posició final absolut de mot.) enfilar, àmfora, infecció, un federat, infidel, un fong enllaç, un gerro, el nyap, el llapis, el xoc, un xoc, el xiquet, un nyap, enginyer, vingui, banc, són quatre, un gran dia, encant, un gos algun, el que ve, el gos, alt, rival

  1. En aquest sentit actuen de manera diferent a les fricatives i africades, que sonoritzen en aquest context.
  2. Es tracta de casos d’assimilacions totals d’un so a les característiques del so que el segueix.
  3. No passa així en el català central, ja que es labialitza: [mb]