¡Descarga ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS y más Resúmenes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
ELS PRESOCRÀTICS
1.ESCOLA DE MILET
Denominació: Primers filòsofs o presocràtics
Fonts : fragments i doxografies (comentaris d’altres filòsofs i historiadors)
Pluralistes : contemporanis de Sòcrates
ESCOLA DE MILET S.VI aC : A Milet (polis de la costa iònica) neix una nova forma d’organització social (la democràcia) oposada a l’aristocràcia. Neix la saviesa (la filosofia, ciència) oposada i crítica amb el pensament mític.
Qui forma part de l’escola de Milet i quins trets tenen en comú?
- Filòsofs : Tales, Anaximandre, Anxímenes (són deixebles successivament).
- Objectiu : repensar el món de bases racional (investigació de la naturalesa). Participen de les idees de la polis democràtic.
- (^) TALES DE MILET
La recerca de l’ arjé: aigua, principi de totes les coses.
Justificació : és el més actiu dels elements (importància còsmica), importància per a la vida dels animals i plantes.
- ANAXIMANDRE DE MILET
L ’arjé no pot ser cap dels elements ja que alguns són oposats entre si i es destruirien (aigua oposat a foc).
Recerca de l ’arjé : l’apeiron (el que és indefinit o indeterminat).
No és cap dels elements sinó la base que els genera.
És etern i imperceptible.
Té la capacitat de moure’s a si mateix i governar les altres coses que no tenen moviment.
Controla i encoratja, des del límit de l’univers, la lluita del oposats o contraris.
- El funcionament de la physis: la llei Còsmica (Cosmologia)
La physis és el resultat de la lluita dels oposats que es produeix segons llei (necessitat) i mesura.
La llei manté la proporció i l’equilibri on cap d’ells pot prevaler (és una transposició o un reflex de la llei de la polis democràtica).
3. ANAXÍMENES DE MILET
- La recerca de l ‘ arjé : aire
- Característiques:
Invisible i sempre en moviment
- Mecanisme explicatiu del canvis
Processos de condensació i rarefacció : els canvis de densitat.
Les diferències qualitatives entre les coses es deuen a diferències quantitatives.
Mecanisme uniforme i observable quotidianament.
Importància per a la vida (respiració, combustió, etc. )
2. ESCOLA PITAGÒRICA
Secta de caràcter secret i mistèric (ritus d’iniciació). Combina la:
- Investigació científica (música, matemàtiques astronomia).
- Religió (doctrines òrfiques).
- Política (antidemocràcia).
2.1 RELIGIÓ PITAGÒRICA: DOCTRINES ÒRFIQUES
■ Dualisme antropològic: cos (material i mortal)- ànima (immaterial i immortal)
■ Doctrina del soma-sema : cos =presó (tomba)
■ Transmigració i reencarnació de les ànimes (si aquestes no són pures).
■ Purificació mitjançant la contemplació de la veritat (coneixement) i la pràctica de la virtut (regles i prohibicions pitagòriques).
2.2 RECERCA DE L’ARJÉ
Teoria musical
■ Dualisme metafísic: el que és il·limitat i el límit.
■ Descobreix que les consonàncies perfectes es troben a l’escala musica: l’octava (2/1); la quinta (3/2); la quarta (4/3)
No és geocèntrica : centre és l’altar de Zeus o gran foc central. Influirà en l’heliocentrisme de la teoria copernicà.
COSMOGONIA PITAGÒRICA
COMOLOGIA PITAGÒRICA
3.HERÀCLIT D’EFES
- Heràclit el misantrop i “obscur”
- Els aforismes: frases, petits escrits que fan referència a ell.
3.1 CONCEPCIÓ DE LA NATURALESA (physis)
“Panta rei” (tot flueix ) Esdevenir de les coses (canvi continu a la naturalesa).
- Objectiu: anàlisi de les condicions de racionalitat: què és el que es pot saber
- Saber (coneixement)
- Dir (llenguatge) o
- Pensar (racionalitat) del que és (la realitat)
- Estructura del poema de Parmènides: (presentació de les seves tesis)
PROEMI : Introducció al·legòrica religiosa. Viatge iniciàtic a una veritat immutable.
Trànsit de l’error a la il·luminació. Abandó de la casa de la nit (aparences) a la porta del darrere de la llum (veritat) custodiada per Diké (justícia). Només poden passar els iniciats. A la llum regna la deessa necessitat.
VIES DE CONEIXEMENT : Aquí Parmènides posa les creences de l’ésser humà comú. L’ésser humà viu enganyat pels sentits i no segueix la raó.
RAÓ : Veritat de les coses. Via de l’opinió: SENTITS : Aparences.
4.2 LA VIA DE LA VERITAT: DEDUCCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE L’ÉSSER
Parmènides desenvolupa la via de la veritat a la segona part del poema amb una deducció lògica: Premissa inicial “L’ésser és i el no-ésser no és.” I comença a reflexionar sobre el que és, es por dir o pensar.
a. Ésser és: existeix, es pot dir, es pot pensar.
b. No-ésser no és: no existeix, no es pot dir, no es pot pensar.
Característiques de l’Ésser :
a. És únic (nega la pluralitat de les coses), homogeni , compacte i indivisible.
b. És immutable (nega el canvi)(negació que el que existeix pugui procedir del no- res) Principi fomentat de la filosofia grega.
c. És immòbil (nega el moviment) ja que el moviment implica el buit i això “no- res”, i per tant no existeix.
d. És etern , indestructible i inengendrat (nega el temps). El passat “no-res” el futur “no-res”, per tant el present és continu i etern.
e. És finit i esfèric. És esfèrica ja que l’esfera es la forma perfecte pels grecs: s’autolimita a si mateixa i queda justificada la seva finitud (el concepte infinit, és pels grecs quelcom negatiu).
FILOSOFIA DESPRÉS DE PARMÈNIDES
■ Pas de la investigació natural (physis) a la especulació metafísica. Per tant, de la naturalesa al llenguatge. Una afirmació o un fet tindrà valor específic a la visió de la natura.
■ Impossibilitat que la pluralitat procedeix d’una única realitat Milesis : monistes , un únic arjé.
■ Pluralistes : arjé constituït per múltiple realitats que comparteixen una mateixa naturalesa.
5. ELS PLURALITES
CLAUS PER ENTENDRE LA FILOSOFIA DELS PLURALISTES
Context històric:
- Segle VI aC: invasió persa i destrucció de les polis jònies, la seva cultura i el comerç.
- 480aC: victòria de Salamina: Atenes nou centre econòmic, polític i cultural.
Qui hi forma part i quins trets tenen en comú?
- Autors : Anaxàgores de Clazòmenes i els atomistes (Leucip i Demòcrit d’Abdera).
- Participen de les idees de la polis democràtica.
Objectiu
- Investigar la naturalesa però sense violar les condicions de racionalitat establertes per Parmènides.
- Superar les objeccions de Parmènides al moviment, el canvi i la pluralitat.
Com? Quins són els seus pressupòsits metafísics?
- No hi ha un principi únic (monisme), sinó que els principis són infinits en nombre (pluralisme).
- No hi ha generació ni corrupció , sinó composició i descomposició.
5.1 ANAXÀGORES DE CLAZÒMENES
La recerca de l ‘arjé: els àtoms i el buit
Accepten les dues condicions de Parmènides:
- D’una realitat no pot originar-se la pluralitat : la realitat està constituïda per multitud de realitats: els àtoms.
- El que és real posseeix totes les característiques atribuïdes per Parmènides menys tres : la unicitat, la immobilitat i l’especificitat com a forma única. Cada àtom és material, inengendrat, indestructible, indivisible, immutable, finit, compacte i homogeni. A més, són infinits en nombre i figura. No són visibles a primera vista. Es diferencien entre si per la forma, l’ordre i la posició.
Els àtoms componen els diferents cossos perceptibles per agregació. A més, els atomistes afirmen l’existència del buit. El paper que fa el buit és decisiu. No solament fa possible la pluralitat, sinó que també fa possible el moviment. Els elements essencial de l’atomisme són els àtoms i el buit.
La cosmogonia
Des de sempre, l’univers (Caos ) ha estat ple d’àtoms infinits que s’han mogut eternament i lliurement en el buit. El procés s’inicia quan els àtoms , que es mouen per si mateixos en el buit , constitueixen un remolí en el qual xoquen i s’entrellacen, i formen les coses i l’univers en el seu ordre actual.
Les lleis per les qual es regeix el procés són les següents: els àtoms més lleugers surten cap enfora i els més pesants cauen cap al centre; després de diferents etapes van apareixent els diversos elements que configuren l’univers que es formen per agregació i desagregació d’àtoms.
El model mecanicista : en el procés cosmogònic no intervé cap intel·ligència ordenadora. Així es pot entendre com a resultat de l’atzar (interpretació de Plató) o de la més fèrria necessitat (determinisme) (interpretació d’ Epicur).
Fortes crítiques tant de Plató com d’ Epicur: Univers no presidit per cap intel·ligència transcendent ni finalitat immanent que presti intel·ligibilitat als processos naturals.
La teoria del coneixement: el sensisme
El moviment dels àtoms explica el coneixement humà, que en el fons es redueix al tacte (sensació), al contacte entre els:
EIDOLA (IDEA): Imatges subtil formades pels fluxos d’àtoms que emanen dels cossos. Són aquelles representacions mentals que nosaltres captem.
ÀNIMA: àtoms esfèrics que formen l’ànima (estan escampats per tot el cos i en una alta concentració en la ment). La ment i ànima són equivalents.
CONEIXEMENT: Imatge formada per l’empremta deixada pels EIDOLA a l’ànima.
Partim de les representacions mentals i quan l’ànima capta la representació mental és quan esdevé el coneixement. Ex: paper de calco
