

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Comentari de l'obra escultòrica del realisme "Els primers freds" de Miquel Blay per l'assignatura de Batxillerat d'Història de l'Art.
Tipo: Ejercicios
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Nom de l’obra: Els primers freds Autor: Miquel Blay Estil : Realisme Cronologia: 1891- Material: marbre blanc Tècnica: talla Formes: exempta Tipologia: grup Cromatisme: sense policromar, monocroma Localització: Museu Nacional D’Art de Catalunya (MNAC)
Ens situem a l’època de la restauració borbònica a Espanya, després del curt període de la 1a República espanyola. L’autor, Miquel Blay (Olot, 1866 - Madrid, 1936) visqué durant aquest període de canvis polítics i crisis, pobresa, diferències socials. Va iniciar els seus estudis a Olot però va continuar-los a França i Itàlia, formant-se com a artista en varies modalitats (pintura, escultura). La seva escultura és d’estètica realista, naturalista, però podem veure com hi arriben alguns elements modernistes, sobretot en obres on ha participat com les escultures de la façana del palau de la Música Catalana, que són ja totalment modernistes. L’estil, per tant, és el realisme un estil que evoca a representar el que veiem de forma molt acurada, pura. Tot i així com comentarem seguidament, es tracta d’una obra que també consta de molt simbolisme. Aquest estil mostra gairebé sempre figures humanes, individuals o en grup, i busca unes proporcions no idealitzades pero sí totalment creíbles. Mostren influències del renaixement en la forma d’esculpir els cossos, s’hi inspiren molt.
En l’escultura podem veure a dos persones, una jove, un infant i una d’edat molt més madura, un home vell, asseguts en un banc, arraulits l’un amb l’altra, mostrant debilitat, com si tinguessin molt fred. L’home gran té un posat de resignació, tot encorvat, rendit, i en canvi, la nena se’l mira buscant la seva ajuda i protecció de forma expressiva i emotiva. Veiem com no hi veiem rastre d’idealització d’aquestes dos figures, ja que busquen mostrar la misèria que viuen, aquestes debilitats i la pobresa. És força dramàtic per la mirada tendra de la nena petita cap al vell, com si realment busqués una resposta en els seus ulls, un bri d’esperança. Per representar encara més aquesta sensació de pobresa i misèria trobem les dues figures nues, indefenses. Com podem veure marcat en aquesta imatge de l’obra, trobem una composició en base a línies rectes i
diagonals. Si en mirem el volum trobem que mentre que l’ancià està prim però és força més gran, la nena és realment esquifida i feble. L’escultura té un modelat delicat que fa que les figures siguin totalment comprensibles però ala vegada es difuminin transmetent un cop més aquesta sensació de fred i debilitat. És una escultura força estàtica i atemporal, ja que pel seu significat és comprensible en totes les èpoques, pot representar-se de moltes formes diferents.
Com ja hem mencionat, l’obra mostra una escena on veiem a dos humans que aparentment no tindrien cap vincle en una situació realment semblant de sofriment, que els acosta pel seu mateix estat de misèria. Hi trobem semblança amb l’obra Èdip a Colonna. On la figura que representa a Èdip és protectora de la seva filla Antígona, la cuida. Això és una situació molt semblant a la de “Els primers freds” i a més les figures estan col·locades de forma realment comparable i força igual a simple vista. En una primera versió aquesta escultura havia de constar amb els dos personatges vestits, però finalment, l’autor va decidir que amb la nuesa dels dos cossos es mostraria més fàcilment el que ell volia transmetre. Així doncs, com hem mencionat anteriorment veiem aquest simbolisme delicat en l’obra ja que com anem dient tota l’estona, busca fer referència a la situació de pobresa dels protagonistes. Aquesta obra fou exposada per primera vegada a Madrid rebent grans crítiques i va agradar molt. Tenia una funció de crítica social i també s’utilitzà en un context on la burgesia havia pres molta força, i era el normal que els burgesos volguessin mostrar grans avenços en l’art, en un àmbit del modernisme.