ELS PRIMERS FREDS, Miquel Blay
FITXA TÈCNICA:
Nom de l’obra: Els primers freds
Autor: Miquel Blay
Estil: Realisme
Cronologia: 1891-1892
Material: marbre blanc
Tècnica: talla
Formes: exempta
Tipologia: grup
Cromatisme: sense policromar, monocroma
Localització: Museu Nacional D’Art de Catalunya (MNAC)
Ens situem a l’època de la restauració borbònica a Espanya, després del curt període de la
1a República espanyola. L’autor, Miquel Blay (Olot, 1866 - Madrid, 1936) visqué durant
aquest període de canvis polítics i crisis, pobresa, diferències socials. Va iniciar els seus
estudis a Olot però va continuar-los a França i Itàlia, formant-se com a artista en varies
modalitats (pintura, escultura). La seva escultura és d’estètica realista, naturalista, però
podem veure com hi arriben alguns elements modernistes, sobretot en obres on ha
participat com les escultures de la façana del palau de la Música Catalana, que són ja
totalment modernistes.
L’estil, per tant, és el realisme un estil que evoca a representar el que veiem de forma molt
acurada, pura. Tot i així com comentarem seguidament, es tracta d’una obra que també
consta de molt simbolisme. Aquest estil mostra gairebé sempre figures humanes, individuals
o en grup, i busca unes proporcions no idealitzades pero sí totalment creíbles. Mostren
influències del renaixement en la forma d’esculpir els cossos, s’hi inspiren molt.
En l’escultura podem veure a dos persones, una jove, un
infant i una d’edat molt més madura, un home vell,
asseguts en un banc, arraulits l’un amb l’altra, mostrant
debilitat, com si tinguessin molt fred. L’home gran té un
posat de resignació, tot encorvat, rendit, i en canvi, la
nena se’l mira buscant la seva ajuda i protecció de forma
expressiva i emotiva. Veiem com no hi veiem rastre
d’idealització d’aquestes dos figures, ja que busquen
mostrar la misèria que viuen, aquestes debilitats i la
pobresa. És força dramàtic per la mirada tendra de la
nena petita cap al vell, com si realment busqués una
resposta en els seus ulls, un bri d’esperança. Per
representar encara més aquesta sensació de pobresa i
misèria trobem les dues figures nues, indefenses.
Com podem veure marcat en aquesta imatge de l’obra,
trobem una composició en base a línies rectes i
