Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
proyecto sobre las emociones i
Tipo: Monografías, Ensayos
1 / 110
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Aquest projecte pilot es basa en la metodologia de la panera dels tresors, una eina d’aprenentatge, la qual s’aplicaria i adaptaria a l’Escola Pia Infantil i Primària de Calella amb nens i nenes sense estar diagnosticats, però tenint en compte que un d’ells està diagnosticat amb el Síndrome d’Asperger, d’edats compreses entre els 3 i els 4 anys. El que es vol aconseguir amb aquest projecte pilot és que aquests nens i nenes puguin desenvolupar-se i aprendre els objectius curriculars, però sempre adaptant la metodologia. Per això, un grup d’infants (3-4 per grup), en el qual hi haurà un nen/a amb Síndrome d’Asperger, estaran en una aula a part, l’aula d’experimentació. Sempre amb un educador/a referent i un/a vetllador/a per a donar suport a les tasques que ells/es porten a terme. PARAULES CLAU: escola inclusiva, Síndrome d’Asperger, panera dels tresors, aula d’experimentació i educador/a social RESUMEN: Este proyecto piloto se basa en la metodología de la cesta de los tesoros, una herramienta de aprendizaje, que se aplicaría y adaptaría a la Escuela Pia Infantil y Primaria de Calella con niños y niñas sin estar diagnosticados, pero teniendo en cuenta que uno de ellos está diagnosticado con el síndrome de Asperger, de edades comprendidas entre los 3 y los 4 años. Lo que se quiere conseguir con este proyecto piloto es que estos niños y niñas puedan desarrollarse y aprender los objetivos curriculares, pero siempre adaptando la metodología. Por ello, un grupo de niños (3-4 por grupo), en el que habrá un niño/a con Síndrome de Asperger, estarán en un aula aparte, el aula de experimentación. Siempre con un educador/a referente y un/a velador/a para apoyar las tareas que ellos/as llevan a cabo.
de experimentación y educador/a social
En aquest apartat del treball es presenten les bases teòriques de l’autisme, l’escola nova degut a que és la metodologia mare de la qual parteix el projecte, l’escola inclusiva i finalment el marc jurídic. 2.1. CONCEPTUALITZACIÓ DE L’AUTISME: L’autisme és un terme grec “autos” que significa " en si mateix ". El primer cop que va ser utilitzat va ser l’any 1911 per Eugen Bleuler, qui el definia com un trastorn del pensament de pacients esquizofrènics, amb dificultats pel contacte afectiu amb altres persones. Ell utilitzava aquesta paraula no per diagnosticar i definir la malaltia mental, sinó per anomenar a aquells infants d’alguna manera. No tenia cap motivació en definir el terme com actualment el coneixem. L'autisme, tal i com es coneix actualment, va ser identificat per primera vegada l’any 1943 pel psiquiatre austríac Leo Kanner. Posteriorment, Eisenberg i Kanner l’any 1956 van oferir més aportacions per definir-lo. Els coneixements sobre l'autisme han fet que aquest es concebi com un trastorn amb un ampli espectre de manifestacions. En l’actualitat s'ha imposat el terme de trastorns de l'espectre autista (TEA). Aquests es defineixen com: "trastorns evolutius que presenten una gran varietat d'expressions clíniques i són el resultat de disfuncions multifactorials en el desenvolupament del SNC (Sistema Nerviós Central) en què s'alteren un conjunt de capacitats en la interacció social, la comunicació i la imaginació" (Careaga, Arribas, Bedia i Posada de la Pau, 2009). Segons Kanner (1943), el trastorn autista es caracteritza pel següent, en la següent taula (taula 1 ) es troben les característiques.
Taula 1. Característiques del trastorn autista segons Kanner (1943). CARACTERÍSTIQUES DEL TRASTORN AUTISTA SEGONS KANNER (1943): Extrema soledat autista Desig anguniosament obsessiu de no variar ni l’ambient ni les rutines Memòria de repeticions excel·lent Ecolàlia demorada Hipersensibilitat als estímuls Limitacions en la varietat de l’activitat espontània Bon potencial cognitiu Famílies de gran intel·ligència ELABORACIÓ: pròpia (2016). FONT: Happé (1994) D'entre totes aquestes característiques en destaca dues que considera bàsiques per a definir l’autisme: l’extrema soledat autista i el desig anguniosament obsessiu de no variar ni l’ambient ni les rutines. Curiosament, Asperger (1944), citat per Happé (1994), defineix l’autisme a través de característiques semblants a les que va definir Leo Kanner, però també hi ha característiques que divergeixen. En la taula 2 que es presenta a continuació es veuen reflectides aquestes característiques. Taula 2. Característiques similars i divergents de Kanner (1943) i Asperger (1944). CARACTERÍSTIQUES SIMILARS:
Problemes socials KANNER (1943): ASPERGER (1944): Problemes socials innats Problemes socials constitucionals Escàs contacte ocular Capacitats lingüístiques Conducta caracteritzada per estereotípies verbals i motores Capacitats motrius i de coordinació Gran resistència al canvi Capacitats d’aprenentatge Interessos aïllats especials Diferenciació de l’esquizofrènia Antecedents familiars ELABORACIÓ: pròpia (2016). FONT: Happé (1994)
Per explicar l’autisme des d’una vessant més clínica, també ens centrarem en un manual de referència bàsic, el DSM-V (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition) (Associació Americana de Psiquiatria, 2014). L’autisme es caracteritza per tres símptomes de base: deficiències en la reciprocitat social , deficiències en el llenguatge o en la comunicació i repertori d’interessos i activitats restringit i repetitiu. Però en el DSM-V, només queden dues categories de símptomes: els referents a les deficiències en la comunicació social (entès la paraula social com aquella que incorpora la reciprocitat del primer símptoma), i els que es basen en els comportaments restringits i repetitius. La tipologia dels TEA es basa en quatre tipus d’autisme, doncs tenen característiques i diferències específiques. En primer lloc, es troba el Síndrome d’Asperger. Aquest trastorn es caracteritza per la pròpia dificultat de comunicació i interacció social. Amb el que s’hi afegeix l’obsessió de certs temes i/o activitats. Es considera que les persones que pateixen aquest trastorn lleu d’autisme, es caracteritza per tenir un autisme d’alt rendiment. És important saber que el vocabulari d’un nen amb Síndrome d’Asperger és molt elaborat, que la seva activitat motriu (tant gruixuda com fina) està afectada de diverses maneres, i que la seva capacitat de retenció d’informació està molt desenvolupada. Aquestes tres característiques són les que principalment el fan específic i el distingeixen d’altres tipus de TEA. En segon lloc, es veu el Síndrome de Rett. Aquest trastorn es caracteritza per una deficiència tant en la coordinació motriu com en l’aprenentatge i desenvolupament del llenguatge. És més comú en dones que en homes, tot i que l’autisme en general és al revés. També cal destacar els moviments obsessius amb les mans i la incapacitat de comunicació amb la societat. En tercer lloc, s’identifica el Síndrome de desintegració de la infància. Aquest trastorn es caracteritza per la regressió de tots aquells coneixements que s’han adquirit. També pot comportar la pèrdua de motricitat, la del llenguatge i reduir la interacció social.
I per últim, trobem el Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat. Aquest trastorn es diagnostica a aquells infants que presenten dificultats de comunicació, socialització i comportament, però que no estan dins dels criteris específics per a diagnosticar un tipus de TEA concret. 2.2. TEORIES EXPLICATIVES DE L’AUTISME: Les teories que s’exposen a continuació, són extretes de l’anàlisi de l’article de Solano, Cantabella, Navarro i Bolonio “Necesidades educativas especiales del alumnado con trastornos del espectro autista”. Per un costat, la teoria de la ment és una teoria que està dins de la corrent cognitivo-social, on l’estudi principal és el de Baron Cohen et al, l’any 1985. Es basa en la interrelació que hi ha entre les característiques conductuals dels infants amb autisme i les alteracions neurològiques que són la causa del trastorn. S’intenta comprendre el comportament social, tal i com diu Baron Cohen (1993). Per l’altre, la teoria de la coherència central descrita per Frith (1989) exposa que aquelles persones que pateixen autisme tenen grans problemes per a poder interpretar les situacions que viu a través de l’observació (gestos de l’interlocutor, moviments, etc.). Finalment, la teoria de la funció executiva explica que les persones que tenen autisme tenen problemes per utilitzar de manera adequada les estratègies cognitives, com l’atenció, la concentració, la planificació, l’organització, etc. Aquestes persones es caracteritzen per la limitació d’interessos i motivacions, el fet de no poder variar l’espai i les rutines i la importància dels petits detalls. 2 .3. L’ESCOLA NOVA: L’escola nova és un moviment pedagògic sorgit a finals del S.XIX i principis del S.XX que pretén que el procés d’aprenentatge dels infants sigui actiu i adaptat a les seves capacitats mitjançant la llibertat que tenen a l’hora d’experimentar. Aquest sistema integra diferents estratègies curriculars, comunitàries i de capacitació de docents del centre, per oferir una educació primària completa i per introduir una millora qualitativa en les escoles. Va néixer gràcies als postulats que John Dewey va començar a implementar, doncs es volia fer un canvi en el pensament de l’escola i de l’aprenentatge. Tot i així, hi ha varis autors significatius com són Rousseau, Pestalozzi, Montessori, Decroly, Freinet, i altres.
L’escola nova a Catalunya, com bé argumenta Maria Natividad Jiménez Serradilla en el seu article sobre L’escola nova catalana i Joan Bardina , va tenir un punt singular pel que fa al regeneracionisme, juntament amb l’aparició de dos factors significatius: el primer és l’actitud d’inhibició de l’estat espanyol vers a l’educació i el segon es tracta de la renovació pedagògica catalana , que serà afavorida pels burgesos a través d’una nova metodologia pedagògica. En l’actualitat, hi ha diferents escoles que treballen a través d’una pedagogia com la que Montessori o Freire van implementar. Amb les que em baso per a fer el projecte pilot són el CEIP El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer, l’Escola Nova de Cervelló i l’Escola Nou de Quart de Girona. 2.4. L’ESCOLA INCLUSIVA: La UNESCO (2003) (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura) defineix l’educació inclusiva en el seu document conceptual “Un desafío una visión” així: ¨La inclusió es veu com el procés d’identificar i respondre a la diversitat de les necessitats de tots els estudiants a través de la major participació en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, i reduint l’exclusió en l’educació. Involucra canvis i modificacions en continguts, aproximacions, estructures i estratègies, amb una visió comuna que inclou a tots els nens/es del rang d’edat apropiat i la convicció de que és la responsabilitat del sistema regular, educar a tots els nens/es.” El model educatiu espanyol s’està encaminant cada vegada més cap a una educació inclusiva, especialment en les dues últimes dècades. Els avenços que estem fent per entrar en una plena educació inclusiva, com bé argumenta la Universitat Internacional de València (2014), en el seu estudi L’educació inclusiva a Espanya: evolució legislativa, avenços obtinguts i perspectives de futur (2015), són els següents: · Basar un únic sistema per a l’escolarització de tothom. · Augmentar els recursos personals, materials i d’infraestructures per atendre a les NEE dels alumnes. · Només en els casos excepcionals utilitzar els centres d’educació especial. · Elaborar plans d’atenció a la diversitat. · Millorar la formació dels docents en temes d’inclusió. · Creació progressiva de les aules obertes d’educació especial en centres ordinaris per atendre als alumnes amb necessitats educatives severes.
Tot i aquests avenços, encara ens queda molt per fer. Per això es fixen diferents i possibles línies d’actuació, per millorar el sistema educatiu i per fomentar encara més l’educació inclusiva. Aquestes possibles línies d’actuació, extretes de la Universitat Internacional de València (2014) del seu estudi L’educació inclusiva a Espanya: evolució legislativa, avenços obtinguts i perspectives de futur (2015), són les següents: · Millorar la qualitat de l’ensenyament. · Evitar els canvis constants de les lleis. · Evitar una degradació dels currículums dels alumnes amb NEE com a solució a la seva integració escolar. · Millorar la inclusió en cursos més avançats (batxillerat i formació professional), on en la majoria de casos no hi ha programes d’inclusió. · Augmentar la inversió en investigació i mitjans humans i materials destinats a l’educació inclusiva. · Millorar la formació específica del personal docent en inclusió i NEE. · Posar en marxa plans de conscienciació en els alumnes i en la societat sobre el respecte a la diversitat. 2.5. LLEIS: En aquest apartat del treball s’esmentarà el marc legislatiu més important en matèria d’infants i adolescents, en matèria d’educació i en matèria de discapacitats. Està contextualitzat a Espanya, doncs el projecte tot i que s’implementarà a Catalunya, i fent referència a la Llei Educativa Catalana (LEC), es podria estendre cap a la resta d’Espanya. Primer de tot s’ha de tenir en compte la Declaració dels Drets dels Infants , adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, per resolució 1.386 (XVI), de 20 de novembre de 1959. En el preàmbul es fixen els principis pels quals aquesta declaració es regeix. Es destaquen sobretot els principis 5 i 7. El primer d’aquests argumenta que tot infant que pateixi qualsevol impediment, ha de rebre el tractament, l’educació i totes aquelles atencions necessàries per cobrir la seva situació. I el principi 7, defensa que tot infant té dret a una educació gratuïta i obligatòria. Ara passant als articles en qüestió, són importants per a aquest treball els articles 23, 28 i 29. El primer d’ells fa referència a l’atenció específica que necessiten els infants disminuïts, per aconseguir la seva integració social i el seu màxim desenvolupament.
En el títol 2 s’expressen els drets dels infants i adolescents. Es divideix en 10 capítols, dels quals ens centrarem amb els capítols 3 i 5, que parlen del benestar material i personal i de l’educació, respectivament. L’article 41 del capítol 3 argumenta que els poders públics tenen l’obligació de proporcionar als referents tutelars dels infants i adolescents les mesures que calguin per a poder donar a aquests un nivell bàsic de benestar. També es farà referència al següent article (article 42), que exposa que aquells infants i/o adolescents que tinguin alguna discapacitat, tenen el dret a desenvolupar-se íntegrament en la societat. Participant en aquesta i prenent decisions sobre el seu futur escolar inclusiu, laboral i igualtat d’oportunitats. Ara en referència al capítol 5 , es parlarà dels articles referent al dret de l’educació (article 48), i referent a als infants i adolescents que troben limitacions per al desenvolupament o la participació en diverses activitats (article 50). L’article 48 defensa que tot infant i adolescent té el dret a rebre una educació obligatòria i no obligatòria i que és qüestió de les administracions públiques que aquests puguin accedir a aquests ensenyaments. L’article 50 formula que cap infant i adolescent amb discapacitat quedi fora del sistema educatiu. Tot i que aquest ha d’ésser inclusiu i que el centre educatiu pertinent ha de responsabilitzar-se de donar una educació integral a aquests infants i adolescents. Seguidament, es destaca la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, per d’educació (LOE) , revisada l’agost del 2015, publicada al BOE (Boletín Oficial del Estado). En el títol preliminar és important destacar l’article 1 del primer capítol, que són els principis de l’educació, sempre basant-nos amb el sistema educatiu espanyol. S’articulen 19 principis diferents, els quals defensen valors com la qualitat, l’equitat, la igualtat d’oportunitats, la transmissió de valors afavoridors de la llibertat personal, la flexibilitat, la participació, la prevenció de conflictes, etc. Com es pot veure es defensa una educació que realment no s’adequa a la realitat que molts nens i nenes pateixen en el nostre país. Cal que l’educació sigui universal, equitativa i sobretot que els nens i nenes tinguin l’oportunitat de desenvolupar-se íntegrament, ja que mai es deixa d’aprendre.
Parlant del següent article (article 2), aquest defineix les finalitats de l’educació. Marcat per 11 finalitats diferents, parla de l’educació com un element de tolerància, de llibertat, de desenvolupament integral, d’adquisició d’hàbits culturals i intel·lectuals, etc. Si es passa ara al títol 1 d’aquesta llei, es destacarà el capítol 1 on parla de l’educació infantil (de 0 a 6 anys d’edat), i on es centra el projecte a desenvolupar. L’article 12 argumenta els principis generals d’aquesta etapa. Basant-se en què és una etapa que inclou tots aquells nens i nenes fins als 6 anys d’edat, que l’escolarització és de caràcter voluntària, i es basa també en la responsabilitat que exerceixen els pares o figures legals dels nens i nenes en relació a la seva educació. L’article 13 ens defineix els objectius de l’educació infantil, que són set diferents, els quals totes les escoles han de complir. Aquests van entorn a que el nen o nena pugui desenvolupar habilitats comunicatives, de lecto-escriptura, logico-matemàtiques i el moviment, el ritme i els gestos. Sense oblidar el desenvolupament i coneixement del nen d’ell mateix i del seu entorn proper. En l’article 14, d’ordenació i principis pedagògics, s’argumenta que aquesta etapa està dividida en dos cicles, el primer fins als tres anys, i el segon dels tres als sis. Els dos cicles s’entenen com una progressió de l’infant en totes les seves àrees (educativa, afectiva, motriu, d’hàbits de control, de convivència i relació, i de comunicació). I per acabar aquest títol de la llei, l’article 15 es refereix a la oferta de places i gratuïtat. Doncs es defensa que cada centre pugui oferir l’etapa infantil de manera gratuïta. El centre escolar pot escollir si volen oferir el primer cicle, el segon o ambdós cicles, entenent que d’aquesta manera afavoreixen l’atenció a totes les famílies. En el títol 2 que parla sobre l’equitat educativa, ens centrarem en el capítol 1, que parla sobre aquells alumnes que necessiten recolzament educatiu, en la primera secció que parla dels alumnes que presenten NEE, i per últim, de la quarta secció, que parla sobre els alumnes amb dificultats específiques d’aprenentatge. Dels alumnes que necessiten recolzament educatiu, es destaquen els principis (article 71) i els recursos (article 72). S’ha de posar èmfasis en què des de l’administració pública ja es contemplen els recursos necessaris per a aquells alumnes que requereixen d’aquesta ajuda educativa.
En el títol preliminar d’aquesta llei es destaca l’article 2, referit als principis rectors del sistema educatiu català. Aquest es regeix per principis com el respecte dels drets i deures derivats de la Constitució Espanyola del 1978, la universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració de tothom, el pluralisme, la inclusió escolar i la cohesió social, l’educació al llarg de la vida, etc. En el títol 1 és important l’article 3 que defensa el dret a una educació integral. Ara passant al títol 3 de la llei i basant-nos en el capítol 2, es recalquen els articles 21 i 22. El primer d’ells va referit a als drets dels alumnes, doncs aquests tenen dret a rebre una educació integral i de qualitat, a una educació permanent, a una educació que n’estimuli les capacitats i que tingui en compte el ritme d’aprenentatge, a gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, etc. L’article 22 explica tots els deures de l’alumnat com ara assistir a classe, a participar en les activitats educatives, a esforçar-se en el seu procés d’aprenentatge, a respectar els altres, etc. El capítol 3 d’aquest mateix títol apunta a les famílies dels alumnes. S’ha de senyalar l’article 25, que és la participació de les famílies en el procés educatiu dels infants. En el capítol 2 del títol 5, és important l’article 56, doncs parla plenament de l’educació infantil. Exposa que aquesta té per objectiu el desenvolupament global de les capacitats dels infants entre els 0 i els 6 anys d’edat. Aquí és possible detectar necessitats educatives especials i així poder intervenir, també cal destacar la intervenció coordinada amb les famílies. En el capítol 2 del títol 6 d’aquesta llei, referit a als centres educatius, es destaquen els articles 78, 81 i 82. L’article 78 basa els criteris d’organització pedagògica en l’educació infantil com reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís amb les famílies, l’estabilitat i la regularitat en l’aprenentatge dels infants, el seguiment sistemàtic de les activitats i projectes grupals, etc. L’article 81 exposa els mateixos criteris pedagògics per alumnes amb necessitats educatives especials com la idea d’escola inclusiva, la participació de tots els alumnes en escoles ordinàries, etc.
I per acabar, en l’article 82 s’especifiquen els mateixos criteris pedagògics per alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació, ja que és important que el projecte educatiu del centre inclogui elements metodològics i organitzatius per atendre adequadament a aquests alumnes. Finalment i concretant el marc jurídic en el col·lectiu dels infants amb Síndrome d’Asperger, ens hem de basar en el Real Decret Legislatiu 1/2013, del 29 de novembre, per el que s’aprova el Text Refós de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social. Aquest Real Decret Legislatiu defensa en el capítol 1 del seu títol preliminar garantir el dret d’igualtat d’oportunitats i els drets de les persones amb discapacitat. També sosté uns principis – el respecte a la dignitat, la vida independent, la no discriminació, el respecte a la diferència i l’acceptació de persones amb discapacitat, l’accessibilitat universal, entre d’altres-, recollits en l’article 3 del mateix capítol, que són importants per a fixar aquest Real Decret. També ens fixarem del títol 1, els capítols 1, 3 i 4. L’article 7 del capítol 1 és important ja que justifica el dret a la igualtat. Les administracions públiques són les encarregades de fer complir aquest dret, doncs les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que qualsevol persona, per tant s’han de reivindicar. Degut a que totes les persones tenim els mateixos drets, les persones amb discapacitat també han de poder gaudir d’una atenció i un tracte integrals. El recolzament en l’educació, en l’activitat professional, l’atenció psicològica i en la rehabilitació, tal i com s’expressa en l’article 13 del capítol 3 d’aquest Real Decret. L’article 16 d’aquest mateix capítol defensa una educació inclusiva i una atenció integral per a les persones amb discapacitat. En el següent capítol, l’article 21 exposa la valoració de necessitats educatives especials, doncs hi ha professionals que per complir amb la seva funció de donar a aquestes persones una educació de qualitat i equitativa es troben en els centres educatius. Per acabar amb aquest apartat, s’ha de comentar la importància que el marc legal té en el nostre país, ja que fa que l’educació – en aquest projecte el més important- sigui inclusiva, equitativa i de qualitat.
