Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Entorn economic tema 3, Apuntes de Economía

Tema 3 d'entorn economic economia ub 2n curs

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 03/01/2020

aitor21695
aitor21695 🇪🇸

2 documentos

1 / 33

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 3 les estructures socioeconòmiques:
son conceptes qui introdueixen aquestes estructures (nivells d’abstracció):
- Estructures socioeconòmiques: existeixen 3 tipus que son:
oEstructura: “E” quan parlem d’estructura parlem de relacions econòmiques que poden ser de 3
tipus:
Producció: son la forma especifica en la qual cada un dels individus de l’economia
s’incideixen en el procés selectiu. Aquestes relacions son fonamentals en les
relacions econòmiques.
Pot ser en forma de treball ( si es el treballador) o en forma de propietat ( el propietari).
Distribució: depenen de les relacions de producció, son les maneres en les que
accedeixo al producte que es fa. Com ens distribuïm.
Consum: les relacions de consum depenen de les relacions de producció i
distribució, s’utilitza sobre lo que finalment hem produït. S’accedeix a traves del
salari per això em de tindre en compte que tots els salaris sempre es gasten en
sectors productius. M’entres que els beneficis es poden gastar en sector productiu y
en inversions. Les classes socials son la part en la qual uns individus formen part de
alguns sectors productius.
oInfraestructura: “I”: qualsevol societat per desenvolupar les relacions econòmiques te una
realitat basada en la seva base social .. econòmica y material (com una riquesa). La relació
amb l’entorn es lo primer que determina la base social de l’empresa. El caràcter de la
població “ el tipus “ dona lloc a la base material. Afecta també el seu ingeni per a produir o
crear.
Ens indica el grau de desenvolupament de les forces productives. Ens dona una idea del
nivell que assoleix el progres d’una societat. S’anomena progres de les forces productives
també.
oSuperestructura: “S” es tot lo no econòmic que determina lo econòmic y ens permeten
explicar que passa, es super important per comprendre la societat. La ideologia, cultura,
nivell d’educació, la religió tot això son determinants de l’economia. Es fonamental a l’hora
de descriure les seccions econòmiques que defineixen la realitat.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Entorn economic tema 3 y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity!

Tema 3 les estructures socioeconòmiques: son conceptes qui introdueixen aquestes estructures (nivells d’abstracció):

  • Estructures socioeconòmiques: existeixen 3 tipus que son: oEstructura: “E” quan parlem d’estructura parlem de relacions econòmiques que poden ser de 3 tipus:  Producció: son la forma especifica en la qual cada un dels individus de l’economia s’incideixen en el procés selectiu. Aquestes relacions son fonamentals en les relacions econòmiques. Pot ser en forma de treball ( si es el treballador) o en forma de propietat ( el propietari).  Distribució: depenen de les relacions de producció, son les maneres en les que accedeixo al producte que es fa. Com ens distribuïm.  Consum: les relacions de consum depenen de les relacions de producció i distribució, s’utilitza sobre lo que finalment hem produït. S’accedeix a traves del salari per això em de tindre en compte que tots els salaris sempre es gasten en sectors productius. M’entres que els beneficis es poden gastar en sector productiu y en inversions. Les classes socials son la part en la qual uns individus formen part de alguns sectors productius. oInfraestructura: “I”: qualsevol societat per desenvolupar les relacions econòmiques te una realitat basada en la seva base social .. econòmica y material (com una riquesa). La relació amb l’entorn es lo primer que determina la base social de l’empresa. El caràcter de la població “ el tipus “ dona lloc a la base material. Afecta també el seu ingeni per a produir o crear. Ens indica el grau de desenvolupament de les forces productives. Ens dona una idea del nivell que assoleix el progres d’una societat. S’anomena progres de les forces productives també. oSuperestructura: “S” es tot lo no econòmic que determina lo econòmic y ens permeten explicar que passa, es super important per comprendre la societat. La ideologia, cultura, nivell d’educació, la religió tot això son determinants de l’economia. Es fonamental a l’hora de descriure les seccions econòmiques que defineixen la realitat.
  • Mètode de producció (el més abstracte): ve definit per el desenvolupament de les forces productives y per el desenvolupament de les relacions econòmiques. Es un model teòric abstracte real. Existeixen modus de producció (dominants i subordinants). Els mètodes dominants:  Comunitari primitiu  Tributari  Madur o Precoç (feudalisme) va sorgir del modus dominant madur juntament amb l’esclavista.  Capitalista: el capitalisme va sorgir on va haver sistema feudal + petita producció mercantil. Els mètodes de treball subordinat poden ser:  Esclavista  Petita producció mercantil  Soviètic  Domèstic
  • Formació social: es més concreta també a part de la estructura, infraestructura s’aplica la superestructura. Te la característica en la que conviu més d’un sistema de producció tot i que ja un que es sempre el dominant.
  • Sistema econòmic: es defineix per la combinació un conjunt de formacions socials que es mantenen entre si fortes, estables i profundes, on la seva posició en el sistema defineix la seva dinàmica interna.

TEMA 4 L’ESTRUCTURA ECONOMICA CAPITALISTA:

  1. les relacions estructurals bàsiques: a) taxa de plusvàlua (plusvàlua es un augment del valor) : (pl’) es la plusvàlua / capital. Formula: pl’:pl/v b) Composició Orgànica de capital (O): expressa la relació sobre la inversió que s’inverteix entre medis de producció per una part i per l’altre a les forces de producció. Denominador inversió... formula : o= c/c+v c) taxa de guany: (g’): relacionada amb qui fa d’inversió ens dona la rentabilitat la inversió. Formula: g’ = pl/ c+v d) Relacions entre pl’, O i g’: s’agrupen les 3 formules i a partir d’això es troba un entit de que la taxa de guany es pot expressar com la taxa de plusvàlua i a la inversa de la composició orgànica de capital. g’= pl’ - (1-O) Aquesta expressió ens indica la solució per augmentar els nostres guanys (Si augmentem la nostra taxa de plusvàlua augmentem els guanys). M (mercaderia)= V (Valor) = capital constant C + capital variable V + PL plusvàlua. C= capital constant V= capital variable Pl= plusvàlua el nou valor creat, una part per l’empresari un altra el treballador. PROBLEMA: QUE PER AUGMENTAR LA PLUSVALUA S’HA D’INVERTIR EN MAQUINARIA COSA QUE VA QUE AUGMENTI LA PLUSVALUA PERÒ TAMBE A LA VEGADA DISMINUEIXEN ELS GUANYS.

7- El valor i el preu  El valor d’ús i el valor de canvi: M (mercaderia)= V (Valor) = temps de treball totalment necessari ( TTSN)= capital constant C + capital variable V + PL plusvàlua. Massa de guany surt: g= G’(c+v) taxa mitjana de guany G’= (sumatori de totes les plusvàlues / sumatori de totes les inversions (c+v) )  El preu de producció: Pp= C+V+ G (massa de guany) ve determinat per el productor.  El preu de mercat: conclusió el preu de mercat ve definit per la oferta i la demanda que hi ha en el mercat. Com a productor es forma part de l’oferta, el productor inverteix per maximitzar beneficis intentant treure el màxim de guany possible.

  • Quan es fa negoci es per tindre beneficis si el preu de producció esta per sota del preu de mercat el empresari te molts beneficis.
  • Si el preu de mercat i producció es igual tenim els beneficis esperats.
  • Si el preu de mercat es inferior al preu de producció pot passar 3 coses:  Poden haver beneficis menors als esperats.  Que sigui el preu de mercat igual a la inversió no es guanya ni es perd res.  Que el preu de mercat sigui inferior a la inversió realitzada, això ens comporta pèrdues que poden portar a tancar el negoci.

Dia 03/

TEMA 5: DINAMICA ECONOMICA I CAPITALISTA

Productivitat: AC> AV (capital constant > capital variable) = augment del entorn econòmic? La dimensió de les fabriques i dels sistemes productius van augmentant. Les formules que donen lloc a la centralització del capital les fixem en les societats que donen lloc a això, les borses, i el capital/ sector bancari. El sector bancari te com a objectiu anar captant dipòsits amb interessos que després amb aquests es poden permetre donar crèdits amb uns interessos més grans per a guanyar beneficis. La banca juga un paper crucial per a facilitat la obtenció de capital. De fet contra més grans son les inversions més poder juga la banca. La centralització i la producció de capital dona lloc al capitalisme monopolista.  Al monopolisme no s’acaben donant les condicions d’economia perfecta. Es com un deformació del capitalisme. El monopolisme va marcar un canvi molt gran en el sistema capitalista. El monopolisme es van construir amb el sistema de integració horitzontal (control de mercat en el procés productiu), vertical (el control esta en el control estricte del producte). Filial: es un tipus de monopolisme que es pràcticament el actual. El monopolista acaba amb els drets de llibertat de les persones. Existeixen 4 formes en les que s’instal·len els monopolismes:

  • Pactes entre empresa: aquests estan radicalment prohibits, son perseguits penalment. El pacte entre cavallers ( és un pacte en el que no es poden fer mal les empreses i es reparteixen el mercat). El cartel ( pacta acabar amb les altres empreses).
  • La creació d’una nova empresa: holding (creació d’una empresa que crea altres empreses). Els trust (son fusions d’empresa però duna única activitat en una sola empresa). L’EXPANSIÓ A L’EXTERIOR: Nosaltres tenim uns diners (D) que invertim en matèries que poden ser dos :
  • Força de treball (FT)
  • Medi de producció (MP) Tant l’un com l’altre dona lloc a una mercaderia que es portada al mercat. (D’) El feudalisme + mercat simple = capitalisme. Com que el capitalisme és molt productivista dona lloc a molta concentració de capital. La externació es la creació d’un mercat nacional.

L’expansió a l’exterior és el resultat de la internalització de les formules del capital. La internacionalització del capital:

  1. La internacionalització del capital – mercaderia (M) es dona amb el comerç exterior, amb el capital mercaderia (jo produeixo una cosa i es ven al mercat) es ven entre equivalents, jo venc la mercaderia amb un valor semblant al que jo he ficat. Tot això dona lloc a una metròpoli i a una colònia. Època del colonialisme: el capitalisme s’expandeix per el mon començant a ser unes metròpolis i tot això dona lloc a la creació de grans imperis. Els grans imperis s’encarregaran de expandir el capitalisme per tot el mon. Venent a les colònies els productes capitalistes i reben diners a canvi.
  2. La internacionalització del capital – diner.(D) agafa la forma de l’imperialisme que es la manera en la qual el capitalisme no només vendrà si no que també com que s’ha apropiat de les colònies exteriors invertirà en ells. (c+v) això comporta una millora en la colònia. Els treballadors que treballin en les colònies tindran salaris però els dines sobrants van cap a la metròpoli. Es crea en aquesta fase el sistema capitalista mundial.
  3. La internacionalització del capital productiu. (PP). Neoimperialisme: es una nova forma d’imperialisme en la qual s’internacionalitza el proces productiu donant lloc a les empreses multinacionals. Significa la fase en la qual els països colonials s’independitzen políticament però no econòmicament ja que encara dependran dels imperis. Tot passa a ser internacional. La internacionalització abraçarà tot el sistema del capitalisme. Any 1870: es desborden les barreres nacionals, els països s’obren a altres països.

6 la periodització: les fases estructurals:

Les fases estructurals:

  • La fase concurrencial: neixen les condicions de competència perfecta. És aquella que es defineix com a lliure mobilitat del capital i de la força de treball. L’estat intervé poc, és la fase en la qual es dona l’anarquia del procés. Les forces es centren en les manofactures.
  • La fase monopolista de base nacional (capitalisme 1.0): permet que el capitalisme es desenvolupi ràpidament, i fa que la forma d’estat doni canvis espectaculars. Es basa en la consolidació dels països. Les grans corporacions aniran creixent tant que desbordaran les ciutats i passaran a la següent fase. Fase en la que comença el productivisme, en la que la plusvàlua comença a guanyar força, és molt important la intervenció de l’estat ja que ha d’encarregar-se de que els mercats siguin fluïts. Es crea un proteccionisme violent.
  • La fase monopolista de base mundial (capitalisme 2.0): es la fase en la qual es substitueix el mercat nacional per el mercat internacional. Es una fase més pacifica.
  1. La formació del centre i de la perifèria. El imperialisme i els processos de descolonització. El desenvolupament de l’imperialisme ve donat per: monopolisme, monopolis, capital financer, (mirar bé). Les principals potencies colonials han estat: frança, belgica, Anglaterra, EEUU i holanda. Després va sorgir alemanya, italià i japó. Després com a imperi precapitalista: Rússia. Sistema centre- perifèria: CENTRE: model autocentrat d’acumulació. El capitalisme apareix de manera espontània a la societat desprès d’evolucionar de l’edat feudal.
  2. Desenvolupament autònom: el capitalisme apareix de forma autònoma de la pròpia evolució de la ciutat.
  3. Economia integrada i articulada: la integració econòmica significa que els sectors productius es desenvolupen amb el funcionament i desenvolupament de l’economia. Es tracta d’una economia on tots els sectors econòmics desenvolupen una activitat i es proveeixen els uns i els altres. Dit de un altra manera una inversió en el centre en un sector concret dona lloc a una evolució en els altres sectors.
  4. Economies diversificades: produeixen de tot, amb la intenció de poder avarca tots els sector.
  5. Economies expansives: les economies son tan expansives que dona lloc al monopolisme i desborda les fronteres.
  6. Economia desenvolupada:
  7. Tendència a la universalització: totes les relacions son capitalistes. La economia es desenvolupada, existeixen uns nivells molts alts de benestar. Això ens porta a unes ciutats molt desenvolupades. Paisos com EE.UU. canadà, australià, nova Zelanda, japó , i europa occidental. PERIFERIA: model extravertit d’acumulació.
  8. Desenvolupament induït: el capitalisme ha estat imposat.
  9. Economies desintegrades i desarticulades: això es deu a que s’han destruït les economies que estaven allà. Una inversió dona lloc a una importació. Dit d’una altra manera si per fer un port lo que crea es importació de tots els medis per a poder fer allò.
  10. Economies especialitzades: on el destí de la seva producció es el mercat mundial.
  11. Economia dual: existeixen 2 sistemes, un es un sistema semblant al del centre, i l’altre un sector marginat al capitalisme on conviuen junts. Això crea un tipus de país dual.
  12. Marginalització: es una característica molt obvia que es veu a simple vista.
  13. Economia subdesenvolupada. Economia subdesenvolupada; nivells de vida molt baixos, ciutats poc desenvolupades. Països com: Colonies d’America llatina, africà, assia. (tot el mon capitalista que no es centre).

DIA 17/10 TEMA 7:

L’estructura i la dinàmica de la població: Centre i perifèria: conjunt de les formacions del capitalisme global. Volum de població actualment som més de 7.600 milions de persones, amb una previsió per al 2050 de 9. milions. En 133,8 milions de km2. 56,8 persones per km2. Distribució espacial: La major part dels habitants del món viuen a Àsia. La població esta més concentrada a l’Àsia, per altra banda si agafem percentatges el 86% viu a la perifèria i el 14% al centre. Composició per edats i per gènere: Taxa dependència de la població: indica la relació que hi ha entre la població que esta en edat de treballar amb la que no esta en edat de treballar. La gent que no treballa son 2 components ( els menors de 15 anys y els que tenen més de 65 anys ). Ens explica si es possible que els que treballen puguin mantindré als que no treballen. Per gènere i edat podem veure: si la piràmide es més ample al centre es una població estable. La urbanització: el desenvolupament del capitalisme esta directament relacionat amb la urbanització. Es crucial per veure l’estat demogràfic d’un país. Activitat sectorial: avui dia el 49% de la població mundial treballa en el sector primari, el 34% en secundari i el 17% en el terciari. En el centre fonamentalment es desenvolupen els sectors serveis en la perifèria predomina el sector primari. Activitat per gènere: trobem més igualtat de gènere als països de la Europa del nord. En general podem dir que hi ha una menor ocupació del home que de la dona. El jubilats es concentren al centre degut a que hi ha més esperança de vida- Composició de les classes socials: el 90% de la població del centre es gent assalariada i la resta es pobre a la perifèria.

partir dels 60 la migració econòmica migra de la perifèria cap al centre, on s’ha de destacar que hi ha migració legal ( esta controlada no afecta tant a la economia) i la migració il·legal (no esta controlada i provoca problemes a l’economia). Explosions demogràfiques : quan es produeix una disminució de la mortalitat, la natalitat tarda en adaptar-se. Transicions demogràfiques : adaptació de la natalitat a la reducció de la mortalitat. Tipus de creixements poblacionals: Al centre el tipus de creixement ve donat per una disminució de la mortalitat ja que les condicions de salut augmenten. La natalitat per contra partida baixa per adaptar-se a la població. A la perifèria: la mortalitat baixa després de la segona guerra mundial per que milloren les condicions de vida, lo únic que la natalitat a la perifèria és on es dona la explosió demogràfica ja que la natalitat no baixa. TEORIA DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA : Durant els 10.000 anys que l’hommo sappiens ha estat al món la natalitat s’ha mantingut estable, però amb l’aparició del capitalisme la natalitat s’ha reduït molt. Si mirem la mortalitat era molt cíclica, la població moria per la peste, gana etc..., per contra partida la mortalitat amb l’aparició del capitalisme cau. ( la mortalitat cau abans que la natalitat, i la forma en la que cau es diferent la mortalitat cau molt en picat i la natalitat va baixant progressivament). (quan la natalitat i la mortalitat es creuen es considera el període estacionari de la població). Actualment la mortalitat es més alta que la natalitat i ens trobem en una població vella. Segons Madison ens diu que la natalitat va augmentant poc a poc fins que arriba el capitalisme que es dona una explosió demogràfica, degut a la baixa mortalitat. La relació població – economia: La població influeix en l’activitat econòmica:  En l’àmbit de la producció (com a força de treball).  En l’àmbit del consum (com factor de demanda).

Visió positiva:

  • +força de treball
    • pressió innovació tecnològica
    • necessitats a cobrir Visió negativa:
    • impossibilitats ocupar tota la PEA
  • ?? Malthusianisme: De caràcter natural: la població es reprodueix en progressió geomètrica. De caràcter econòmic: rendiments decreixents de l’agricultura. Malthus dona com a remeis preventius controlar la natalitat, amb la abstinència sexual per intentar controlar la relació (recursos  població). Critiques anti malthusisme:  Efectes positius del creixement demogràfic sobre el creixement econòmic  Vinculació de la pobresa i el subdesenvolupament amb el creixement demogràfic.

Com influeix l’economia en la població?

En relació de la mortalitat : conseqüència accés diferencial als medis de nutrició i de salut dels diferents grups socials. ///////////////////////////// Centre Perifèria Mortalitat no violenta Malalties cardiovasculars i cancerígenes. Malalties infeccioses Mortalitat violenta Accidents de transit Conflictes bèl·lics i repressió policial. Sobre les migracions: Enfoc microeconòmic: A nivell individual enquestes sociològiques. Enfoc macroeconòmic: per que aquell col·lectiu vol marxar. A nivell col·lectiu: 2 enfocs: o Efecte empenta: o Efecte atracció:

Els enfocs de la natalitat micro i macro econòmics donen lloc a un enfoc de forma capitalista. Augment de la natalitat = augment de la riquesa  idea de forma no capitalista. En el centre la única forma de reproducció es capitalista. A la perifèria es donen els dos mètodes el no capitalista i el capitalista.

Tema 8: Els recursos naturals:

Vol cobrir les necessitats dels essers humans.

  1. La relació Natura – Societat: L’entorn natural es on entrem per a cobrir les nostres necessitats, això ens dona una relació entre la societat i la natura que es estable però permanent. És reciproca i permanent per que en veritat la societat quan té una necessitat va a buscar els recursos de la natura. La primera formulació de les necessitats d’una societat es realitza sobre la base de la relació que te amb el seu entorn natural. Moltes vegades la natura no ens dona lo que necessitem i la societat li ha de donar coses per a poder obtenir lo que ens cobreix les necessitats.
  2. Conceptes generals: Hi ha 4 conceptes que son:  Element natural: és tot lo que en ofereix la natura por ser dos lleis pròpies: o Existència o Reproducció  Recurs natural: és una manifestació de la relació d’un element natural que hi ha entre la societat i la natura. S’agrupen en 4 grups: recursos minerals, forestals, hidràulics i pesquers. Nosaltres ens fixarem en aquest cas en els minerals.  Sistema d’explotació: és el conjunt d’activitat de producció i consum que realitzen una sèrie d’agents econòmics. Sempre es refereix a una activitat que pot ser de consum o producció. Quan fem referencia a les de producció podem identificar 4 de diferents: o Prospecció i exploració: es buscar on estan els recursos. o Extracció: un cop localitzat s’ha d’extreure el recurs. El cost de la extracció variarà depenent de la dificultat. o Refinament: és una activitat molt important i tecnològica (la tecnologia també es molt costosa). Transforma el producte en material. o Transport, etc...: Quan fem referencia al sistema de consum ens hem de fixar en que intervé el procés tecnològic. Ja que depèn directament de la tecnologia.

 Reserva: és la quantitat existent de recursos més o menys conegudes en les quals encara no s’ha ficat un sistema d’explotació. Tenen un caràcter relatiu per que depenen d’una sèrie de factors que els fan així, el grau de coneixement els fa limitades o il·limitades. Les reserves depenen de la tecnologia també, ja que es clau per determinar el volum de les reserves que tenim. Gràcies al desenvolupament tecnològic podem descobrir noves reserves. El preu de mercat també es fonamental a l’hora d’explicar les reserves, quan el preu de mercat es molt alt augmenten les reserves i quan es molt baix disminueixen. La reutilització dels recursos naturals ens permet disposar de més reserves. Tipus de recursos naturals: Renovables perennes:

  • Energia solar directa
  • Vents
  • Marees
  • Rius Potencialment renovables:
  • Aire no contaminat
  • Aigua no contaminada
  • Sol fèrtil
  • Vegetals i animals No renovables:
  • Combustibles fòssils
  • Minerals metàl·lics
  • Minerals no metàl·lics Factors que expliquen la dinàmica d’explotació (minerals no energètics):  Geològics: Renda Minera: son els beneficis de la mineria.  Localitzacions: son importants 3 aspectes. o La accessibilitat de la mina o Viabilitat o Els transport  Econòmics i conjunturals: les condicions de mercat fa que la dinàmica de les exportacions mineres sigui més sensible a la variació del preu així com també els costos d’exportació ja que tot això determina les inversions.  GEO estratègics: estratègies de cada pais? Les nacions unides donen informació sobre les reserves, minerals ...

Perifèria  400% La perifèria es la gran distribuïdora de minerals, i el centre te dependència d’aquells minerals. Un mineral no energètic : Es relativament “guardar-lo” fer stocks de minerals, el centre pot tindre magatzems d’aquests minerals. Com que la perifèria es depenent de tindre que vendre els seus minerals, van intentar fer associacions per a fer-se els amos del mercat intentant fer un monopoli la qual cosa va fracassar a causa de la necessitat de vendre els minerals. Potencies mundials mineres: Les multinacionals dominen gairebé tots els mercats dels minerals. Les multinacionals s’apropien de la renta minera. A causa de dominar el refinament.

4. Els recursos naturals minerals energètics:

Minerals energètics: S’ha de distingir entre:

  • Fonts primàries: combustibles fòssils, de origen nuclear, hidràulica, fluxos energètics etc... Tot això surt de la natura.
  • Quan es transformen passen a ser fonts secundaries: electricitat , combustió...
  • Finalment se li dona un us: il·luminació, calefacció, motricitat... Tots aquests cicles requereix: Conservació , concentració i difusió. Llavors definim un model energètic: com a us conjunt de les fonts primàries, secundaries i usos finals de les activitats de concentració , conservació i difusió que utilitzen les societats en un moment històric determinat. Podem identificar 3 models energètics:
    1. Primer model: model energètic basat en el carbó (80%), tota l’energia es basa en aquest mineral, acompanya a la revolució industrial i dona lloc a la aparició de les industries siderúrgiques, aparició del ferro carril etc... va haver una crisis del carbó per que a mesura que es va utilitzant es va esgotant i les explotacions de les mines es tornen més costoses, tendint així al monopolisme. La revolució industrial es dona per que en els països on es necessita el carbó hi ha carbó.
  1. Segon model: a partir de la segona guerra mundial l’energia passa a dominar-la el petroli. (50%). o Avantatges:  Més gran contingut energètic  lo que dona més productivitat energètica.  Generació de més subproductes  que resulten útils per altres activitats.  Més gran facilitat en els transports La crisis del petroli va ser per demostrar que la perifèria també tenia poder, la qual cosa va durar poc ja que es va eradicar de seguida.
  2. Tercer model a partir dels 70’ fins l’actualitat: diversificació, amb un molt elevat contingut tecnològic i estalvi energètic.  Combinació: energies tradicionals ( carbó , petroli, hidràulica)  Energies noves (gas i nuclear)  Energies més recents ( solar, eòlica, mar) 1887  John Rockefeller. Texaco llaciments de texas. Royal Shell es europea. BRITISH PETROLIUM. Evolució del preu del petroli 1861- 1883 standard oil-trust (jonh Rockefeller). 1928 les 7 germanes
  • Esso
  • Social- chevron
  • Socony-mobil
  • Golf
  • Texaco
  • Royal dutch – Shell
  • Anglo-iranian oil company BP 1938 mexic (Lazaro Cardenas) PEMEX va haver una revolució la revolució Mexicana va haver un president Lazaro Cardenas que nacionalitza el petroli que s’emportaven les companyies d’Estats Units. 1951 IRAN (mosadeq) també va fer una revolució socialista i nacionalitza els preus del petroli també lo que va comportar va ser un conflicte amb els britànics que eren els que guanyaven diners a costa d’Iran. Al any 1979 va haver un altra revolució al Iran una revolució islàmica social que va enfrontar als Estats Units amb Iran.