¡Descarga Escriptura creativa y más Ejercicios en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
ESCRIPTURA CREATIVA (quien, como, cuando etc)
QUI: les personas que estan implicades en el procés.
DISTINCIÓ AUTOR-ESCRIPTOR:
- autor: el més usat, ha creat una obra literària, científica etc
- escriptor: és un tipus d’autor-no tots els autors són escriptors-. L’autor es dedica/viu d’escriure.
*Obra apocrifa: autoria dubtosa.
DRETS D’AUTOR:
- drets morals: el dret de tot autor a ser reconegut públicament com autor del llibre. Un altre dret moral és que la seva obra no sigui alterada sense el seu consentiment. Aquests drets no caduquen mai, inclús després de la mort.
- drets patrimonials: és el dret de copiar/explotar econòmicament una obra. Aquestos sí que es poden vendre, cedir, etc. (els contractes d’edició són això).
ALTRES FIGURES:
- Redactor: professional de l’escriptura que treballa a sou i fa peces petites i variades. Sovint no firmen les seves obres.
- Negre: algú que escriu per un escriptor a canvi de diners i no surt el seu nom.
- Agent literari: mena de manager d’escriptors. Treballen a comissió i els escriptors es poden dedicar a escriure (Carmen Balcells)
- Editor (contextos): -editor com a corrector d’estil i ortografia -editor, persona que porta una obra col·lectiva (p.ex manual científic), coordina l’equip i unifica els textos. -editor : treball d’un expert que actualitza una obra antiga i a l’apartat de notes, explica el vocabulari que no s’entén bé, explica l’època del llibre etc -empresari que es dedica a posar en valor l’obra literària perquè arribi als lectors (intermediació, maquetació, promoció)
QUÈ llibre (FORMAT-COMPONENTS ENQUADERNACIÓ)
- Format: tamany del llibre (alt x ample)
- Components de l’enquadernació:
-Tapa blana/rústica: La portada és la primera pàg. La tripa són les pàgs de dins. Les publicacions diàries sí tenen contraportada. Corte. La doble pàg en blanc abans de la portada és la pàg de cortesia.
-Tapa dura/encartoné: sobrecubierta o camisa (paper estucat) que protegeix les tapes perque no es ratllin i serveix de reclam visual. Guardas uneixen la tripa amb la tapa. Ex libris nom i fetxa del propietari del llibre.
El nombre de pàgs d’un llibre ha de ser múltiple de 8.
25 setembre
*La literatura és ficció (visió restrictiva).
CONCEPTES LITERATURA: estil i gèneres
ESTIL: és com es plasma lingüísticament aquella experiència. Hi ha dos estils:
1.Estil entés com la correcció gramatical, de puntuació, etc. 2.Forma peculiar que té cada autor d’escriure. “Estilema” tret característic d’un autor o una corrent. P.ex Pla escriu frases curtes i d’adjectivació brillant.
GÈNERES: 1.Ficció (novela històrica, negra, romàntica, bèlica, epistolar “cartes”) 2.No- ficció; és més reflexiva, crítica (epistolar, biografia, literatura apoloètica “idees combatives”)
Diferència biografia-memòries-diari:
Biografia: història d’una persona Memòries: llibre autobiogràfic escrit a posteriori dels fets. Diari/dietari: llibre escrit sobre la marxa, escrit amb fetxes. Diari d’Ana Frank.
LA DIFICULTAT DE L’ESCRIPTURA
Raons: 1.L’escriptura és una pràctica artificial si la comparem Amb el llenguatge oral ( normes gramaticals, més difícil d’aprendre, traduir entre lo espontani què penses i l'escrit què és més artificial).
- El embudo : La velocitat del pensament i la parla és molt més alta.
- l'escriptura és un acte de comunicació públic ( al contrari que la conversació coloquial, No existeix presió.
- el fet de no tenir el públic al davant és un handicap, no tens la resposta directa. amb el públic pots adaptar el ritme, L'entonació i la dificultat.
- l'escriptura generalment és un treball més complicat que qualsevol acte oral. En tota obra literària hi ha una intenció de construir un discurs.
- dos hemisferis, creatiu i l'analític. tots tenim una capacitat creativa ( expansiva, lliure) i una crítica ( reductora, limitadora).
DRETS D’AUTOR I CONTRACTE D’EDICIÓ
Contracte d’edició : document que s’assigna entre l’autor i l’editor. Cessió de drets patrimonials.
Autor, def jurídica: la persona que ha creat una obra. En cas de litigi complicat perque has de demostrar que ets l’autor, per això es va inventar el copyright; registre de l’estat que acredita l’autoria d’aquella obra però no és obligatori, tampoc és necessari per ser reconegut com autor. És una bona eina per donar publicitat a l’obra.
Una prova d’autoria; que aparegui el nom en l’obra desde la seva edició.
Els autors jurídicament són persones naturals (individu). Una entitat jurídica no pot ser autora però si pot beneficiar-se.
Obres anònimes o amb pseudònim: els drets de propietat intel·lectual correspondran a l’editor (amb el consentiment de l’autor) i mentres no es reveli la seva identitat.
Tot autor té dret a publicar la seva obra de forma anònima o amb pseudònim.
L’autor o el cesionari podrà anteposar l’any i el títol, no és obligatori mencionar el copyright.
Un traductor és autor d’una obra, el fotògraf de les fotos que puguin aparèixer. (no és obligatori posar el nom d’aquests autors pero si costum)
- Drets Morals: drets personals que son irrenunciables i innalienables pero quan mor passen automàticament als hereus o entitat que designi.
- 1er dret. Decidir si l’obra es publica o no es publica, o quan (això té un límit de 70 anys des de que l’autor es mor.) A partir d’aquests 70 anys domini public : totes aquelles creacions (musica, teatre, ciencia), es poden reeditar gratis, sense pagar drets ni demanar permís. P.ex: Beetoven, Mozart. *
*Si l’obra és d’un autor estranger s’ha de tenir en compte els anys que esperen en aquell país.
- 2on dret moral: decidir si l’obra es publica amb el seu nom, anònim o amb pseudònim.
- 3er dret moral, tot autor té dret a que es reconegui la seva autoria encara que hagin passat els 70 anys. (si va ser publicada en nom)
- 4t dret: dret a la integritat de l’obra, que no s’alteri ni modificarla substancialment.
- 5è dret: l’autor pot retirar la seva obra del mercat i destruirla.
- Drets Patrimonials: aspecte de beneficis, explotació.
Per defecte els drets patrimonials/d’explotació pertanyen a l’autor.
99% casos l’explotació comercial la fa l’editor o la editorial (per això falta el contracte d’edició).
- Contracte d’Edició: ha de ser per escrit. Afecten a cada obra individualment (per a cada obra un contracte). L’autor té dret a fer una obra completa en la que surtin aquestes obres individuals però els contractes d’edició aquí no afecten.
- Imp: els contractes d’edició només afecten a obres ja creades, no a obres futures; per a n’això hi ha el ‘contracte per encàrrec d’obra’.
- Durada dels Contractes: si no s’estipula res, se sobreenten que duren 5 anys. Mai poden durar més de 15 anys (a Espanya). L’inici és quan s’entrega l’obra original a l’editor.
- Punts OBLIGATORIS segons llei que han d’aparèixer en el Contracte d’Edició:
1- S’ha d’esmentar si l’explotació és en exclusiva.
2-En quins països es pot comercialitzar (‘cesión en todo el mundo’, t’arrisques a que es traduiexi en altres llengües, millor restringir al país de l’autor.)
3-En quins idiomes figurarà l’obra (millor només en l’idioma en què ha estat creada perque sino entregues a l’editor els drets d’explotar en tots els idiomes, tu no retens el dret que pots comercialitzar amb un altre editor.) Si no s’especifica res, la llei espanyola diu que la cessió només es fa en l’idioma de l’obra original.
4- El contracte ha d’especificar les modalitats d’edició: tapa dura, bolsillo, llibre electrònic, etc.
5- La remuneració dels drets (diners), quina remuneració rebrà l’autor per la cessió dels drets (si el CT no inlcou esta clausula és nul).
Hi ha dos formes de remunerar l’autor:
- Proporcional sobre el PVP sense IVA ( pot ser 0 remuneració, p.ex és la teva primera obra i tens molt d’interès en què s’editi)
- A tanto alzado (es paga de cop, es posa preu d’una sola vegada als drets) però si despres es torna famós perds benefici (les traduccions solen ser a tanto alzado o les apologies).
- Anticip: en el moment de la firma del contracte l’editor pagarà un anticip sobre els beneficis futurs.
Descripción: detalles, contemplar.
Orden de frase: siguiendo el sujeto, verbo y predicado.
-Cualquier modificación habitual indica un sobresalto. Se llama la atencion al lector. Alteracion de la normalidad, uso de puntuacion no estandar.
*Texto absorvente: El texto se vuelve transparente, no se da cuenta de que esta leyendo.
-Hipérbaton: alteración del orden de la frase. Tener cuidado con el sobreuso de esta figura literaria.
Lo que se pone al principio de la frase es lo más importante (sujeto)
-Voz Pasiva: usar de manera limitada y justificada, por ejemplo cuando el sujeto es desconocido, poner el acento en el complemento. Complemento + sujeto.
-Muletillas-tics: expresiones o palabras que se repiten inconscientemente.
-Leimotiv: construcción que se va repitiendo a lo largo de la obra.
-Estilema: la marca del autor; el estilo. Tics bien administrados.
LÉXICO: error del léxico rebuscado, no saquear el diccionario. Literatura onanista (literatura pedante, masturbatoria) No se piensa en el lector sino en la pedanteria del escritor.
-Mot Juste: “palabra justa”. Para decir una cosa solo hay una palabra posible. No exiten los sinonimos perfectos. No son intercambiables. Cada palabra significa algo específico.
27 novembre
MICRO MENSAJE
La sonoridad tiene que ver con como suena el mensaje.
EUFONÍA: algo eufónico suena bien. Contrario: CACOFONÍA (trabalenguas) a veces se usa para captar la atención, diferenciación, conseguir un efecto.
Simplicidad y brevedad= facilidad de pronunciación por parte del usuario (p.ej en los nombres de marcas). ZARA, NIKE, etc
- Estrategias de repetición:
Homeotelutón; repetición-rima en una expresión. Aliteración: repetición de sonidos-letras que suenan igual. Paranomasia: palabras que suenan de forma parecida ( ‘Te falta Tefal?’ ‘Today, Tomorrow, Toyota’)
Onomatopeya: ‘Zoom Zoom-Mazda’ ‘guau-guau’
Llista de figures Aliteración: repetición del mismo sonido o fonema en varias palabras de un verso. (En el silencio sólo se escuchaba un susurro de abejas que sonaba) XAnfibología Figura retórica que consiste en emplear una o varias palabras con doble sentido. XAntonomasia: sustituir un nombre apelativo por el de la cualidad que le caracteriza o que se le atribuye, bien en sentido inverso. "“un Rafael”, por “un gran pintor”, o “el Apóstol”, por “san Pablo” son ejemplos de antonomasia Apóstrofe XCacofonía XEpíteto: adjetivo que expresa una cualidad inherente, propia ya del sustantivo mencionado. (blanca nieve) XGradación XHipérbole: exageración desmesurada. XHomoioteleuton (homeoteleuton) repetición-rima en una expresión. Metonimia : la relación entre los dos términos no es de semejanza como en la metáfora, sino de contigüidad o cercanía. Por eso, se usan las siguientes metonimias: -la parte por el todo: asistieron unas mil almas -el continente por el contenido: se comió un plato -el lugar de origen por el objeto producido: se bebió un rioja -el autor por la obra: compré un Picasso -la marca por el producto: dame un Danone -el singular por el plural o viceversa: el andaluz es gracioso XOnomatopeya XOxímoron: usar dos conceptos de significado opuesto en una sola expresión,1 que genera un tercer concepto. XParalelismo sintáctico o parison
Com es reparteixen els diners que pagues a una llibreria? (gràfic moodle)
Si compres per internet, llibreria i distribuidora (50% editor) s’estalvia aquests costos.
El preu del llibre es fixe, passat per l’editor. L’autor es queda 10% benefici. L’editor cobra segons els costos.
-Descompte màxim genèric 5%- ho estableix la llei. -Descompte extraordinari del 10% (Dia del Llibre, Fires, etc) -Prohibit per llei: que un comercial utilitzi un llibre per fomentar ventes d’un altre producte. (regalar llibre per la compra d’un bolso). -Els llibres de 2a ma tenen preu lliure, les edicions especials per encarrec tampoc estan subjectes a un preu -un llibre d’obsequi NO es pot vendre (ho ha de posar al llibre que és de promo especial) -Los “saldos”: producto que se vende a menor coste para liquidar el producto. No se puede saldar una edición antes de 2 años. A partir de 2 años es el editor quien decide si se vende a precio de saldo o no. (el autor no cobra ya que el editor vende a precio de coste).
MESURES DE RECOLZAMENT AL SECTOR DEL LLIBRE
-Correos: rebaixa de tarifes -Subvencions públiques al sector editorial -La Generalitat compra un % dels llibres editats en català (fomenta el català i la cultura).
- Recolzament a la participació a Fires (Fira de Frankfurt, Fira de Mèxic)
3 INTERMEDIARIS
- editor: 50% benefici
- majorista/distribuidor:
- llibreter: amazon o llibreter del carrer 35% Promotion o comunicació editorial:
Cada un dels públics requereix una comunicació diferent. (l’editor primer ha de definir els seus públics.)
Públics:
Autors Llibreters Periodistes/Mitjans Com/ Crítics/Bloggers Celebrities Públic final: lectors
4 FUNCIONS EDITORIAL
1.Funció Empresarial: 2.Funció Cultural: un editor és un empresari cultural, no ven pà o cotxes. Hauria d’aspirar a complir una funció cultural. 3.Funció Artística
- Funció Social: difusió d’idees, de canvi d’idees.
