escrito, Apuntes de Derecho

¡Descarga escrito y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

HISTÒRIA DE L´ENSENYAMENT I

DELS CONTINGUTS DEL DRET

BOLONYA 1088

VALÈNCIA 2010

• La UNIVERSITAT és una creació:
  • Medieval (segles XII-XIII). Nova realitat social, política i econòmica.
  • Europea.
• La fundació o confirmació corresponia a una autoritat de caràcter universal (el Papa o l’Emperador).
• La validesa dels títols concedits era universal, a causa de l’autoritat fundadora.
• Era una comunitat independent (universitas) que va nàixer per a defensar els interessos dels seus membres.
• Integrada per diversos elements:
  • Les nacions.
  • Les facultats.
  • Els col.legis.
• Uniformitat de l’organització de les universitats en facultats, així com dels plans d’estudi, els títols, els cursos, les formes de l’ensenyament, la llengua...
• Des del segle XIII, són centres de la vida cultural europea i del poder intel·lectual del continent. La Universitat es planteja i discuteix impúdicament totes les qüestions prohibides o censurades en altres centres.

LA UNIVERSITAT

BOLONYA

L´ensenyament en Lleis

 4 anys de Dret Romà:

• 1º Instituta
• 2º Codi/Digest Vell
• 3º Digest Nou
• 4º Digest Inforciat

 Exàmens:

• No durant la carrera
• Cèdula d´assistència
• Examen de Grau:

1 - Tentamen

2 - Acte públic

• Elecció del punt
• Conclusions
• Disputa/debat
• Qualificació/vots
• Col.lació grau La importància del paper

→ Sistema habitual, el dictat. → No existeixen llibres de text o manuals. → Basat en l´exposició de qüestions: legals i de fet → Un sistema comú : ● resum del text. ● Plantejament de les qüestions o problemes ● Argumentació i solutio

La LLIÇÓ:

Extensió europea de les universitats

• L’autoritat secular o poder civil pren la iniciativa en la fundació d’universitats i en el control
• Les universitats s’associen amb els sobirans i es converteixen en escoles dels seus estats (es perd el caràcter supranacional).
• La majoria s’erigeixen al sud del continent, i segueixen el model bolonyès adaptat.
• Al final de l’Edat Mitjana, els principals estats d’Europa tenien les seues pròpies universitats, el que originà:
  • Competència entre Estudis.
  • Mesures proteccionistes promulgades pels reis.
• Predominen els estudis de Dret.
• Els col·legis canvien i evolucionen cap a institucions elitistes on s’imparteix l’ensenyament.
• El poder dels estudiants és cada vegada menor.

L’EVOLUCIÓ CAP A L’EDAT MODERNA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 1499:

Papa Alexandre VI

Rei Ferran el Catòlic

MARE DE

DÉU DE LA

SAPIÈNCIA

JOAN

LLUÍS

VIVES

• Decadència de la docència universitària:
  • Els plans d’estudi no responen a les necessitats dels grups socials.
  • Després de la Reforma, les universitats es multipliquen i sovint esdevenen escoles territorials de baix nivell.
  • Dls graduats són massa nombrosos.
• Al segle XVIII, l’Estat reformà les universitats: →Per a millorar l’educació de la població. →Per a millorar la qualificació de les èlits.

Universitats modernes

EL PLA BLASCO (1787)

1º Curs: Dret Natural 2º Curs: Història del Dret Romà

Instituta 3º Curs: Instituta 4º Curs: Digest 5º Curs: Dret civil de Castella L´EDAT CONTEMPORÀNIA

 L´època de les revolucions

liberals

 Profunda secularització de

les universitats

 Centralització i

Burocratització: Ministeri

d´Educació i Instrucció

Pública

 Professor: funcionari públic

LLICENCIATS SEGLE XIX

LLICENCIATS SEGLE XX

PLANS D´ESTUDI DE DRET

1965: - Només teoria.

• Tres cursos comuns.
• Dos d´especialitats: - Privat.
  • Públic.
  • Empresa.

1993: - Cada mòdul: teoria+pràctica.

• Quatre cursos.
• Optatives.

2001 : - Racionalització del pla anterior.

SISTEMA ACTUAL

 AVANTATGES:

• Major accés a la

Universitat i als estudis de

Dret.

• Increment dels mitjans.
• Major autonomia de

l´estudiant i del professor.

• Major preocupació per la

pràctica.

 INCONVENIENTS

• El nombre d´estudiants

pot arribar a ser exagerat.

• Proliferació d´exàmens o

treballs.

• Passivitat de l´estudiant

davant el proces formatiu.

• Multiplicació plans

d´estudis i difícil

configuració.