2. Espai
Sergei Eisenstein, El cuirassat Potemkin. 1925.
https://drive.google.com/file/d/1x8FpW RzbJNO7qX1EtUEZ5OWbjS3EaXW X/view?usp=sharing
* * *
“L’espai, protagonista de l’arquitectura”. Bruno Zevi, Saper vedere l’architettura.
1948. El sots-títol: Assaig sobre la interpretació espacial de l’arquitectura resumeix el fil argumental
d’aquesta classe. Bruno Zevi (1918-2000). Crític de tendència. L’any 1944 funda la Associazione
per l'Architettura Organica (APAO).
L’específic, l’essència de l’arquitectura és l’espai. Saber veure l’arquitectura és saber gaudir de
l’espai: “Tomar posesión del espacio, saberlo ver, constituye la llave de ingreso a la comprensión
de los edificios” (B. Zevi)
La manca d’educació espacial del públic porta a la ignorància de l’arquitectura. Les mancances de
la representació de l’arquitectura en planta, alçat, secció, perspectives, fotografies.
La genealogia de la idea conscient d’espai en arquitectura. A la fi del segle XIX, es
produeix el primer reconeixement de la idea conscient d’espai per estudiosos i historiadors.
L’espai i l’art de les avantguardes d’entreguerres. Cubisme, neoplasticisme,
suprematisme.
Sigfried Giedion, Space, Time and Architecture, Cambridge, 1941. Escri(u una “història
operativa”, una Història de l’arquitectura com a història de l’espai.
Les tres edats de l’espai segons Sigfried Giedion (1888-1968). La primera, de Mesopotàmia a
Grècia: volums plàstics en l’espai. Piràmides; el temple de Luxor. El temple gr ec com a baix relleu:
el Partenó d’Atenes; el temple de Segesta a Sicília. La segona, de Roma al segle XIX: l’espai
interior. El Panteó de Roma; la Biblioteca Nacional a París, de Henri Labrouste. La tercera, al segle
XX: síntesi de les dues primeres: fluïdesa i temporalització de l’espai. La Bauhaus a Dessau, de
Walter Gropius.
Von material zu Architektur. El material de l’arquitectura. La nova visió. 1929. El curs
introductori de Laszló Moholy–Nagy (1895-1946) a la Bauhaus. La superfície: Pintura. El volum:
Escultura. L’espai: Arquitectura.
* * *
Charles-Edouard Jeanneret, Le Corbusier (1887-1965). La Vil·la Savoye a Poissy (estiu
1928 – desembre1929 – juny 1931).
"Voici donc la villa née en 1929. Elle était limpide, claire et souriante. Moi aussi, je l'étais…"
(Dedicatòria a l'OC, II, a Monsieur Touladjian, alcalde de Poissy, 15 de juliol de 1960)
"Les Heures Claires"
Els cinc punts de la nova arquitectura: planta lliure, façana lliure, finestra horitzontal, pilotis, sostre
jardí. Un ràpid passeig arquitectònic per la vil·la. L’espai – temps.
https://www.youtube.com/watch?v=40I7y-3Wvcg
