¡Descarga La Colonia Sedó: Una Colonia Industrial Autosuficient y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
ANÀLISI D’UN ESPAI PATRIMONIAL.
LA COLÒNIA SEDÓ, D’ESPARREGUERA.
1. Aspectes tècnics. El museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera és un museu que s’inclou dins de la xarxa de museus de la ciència i de la tècnica de Catalunya, que té la seva central a Terrassa, concretament al antic Vapor Aymerich, Amat i Jover.
La Colònia Sedó està situada al terme municipal d’Esparreguera al marge dret del riu Llobregat, es distingeix d’altres colònies cotoneres per les seves importants dimensions i per l’ús d’un sistema hidràulic que aprofita al màxim l’energia de l’aigua.
Actualment aquest museu ofereix una exposició permanent sobre el sí de la Colònia Sedó, ja sigui des de la seva perspectiva històrica (des de que es va crear aquesta colònia fins al seu tancament), o des de la besant més tècnica com pot ser l’energia hidroelèctrica, el funcionament de les turbines i de la fàbrica tèxtil o el funcionament de la colònia en general.
L’origen de la creació del museu recau cap al final dels anys setanta, quan la colònia es trobava en plena davallada degut a la poca competitivitat dels productes que oferien, amb una maquinària envellida i que no era el suficientment rendible com per afrontar el nou mercat tèxtil del moment. Totes aquestes situacions va originar una època de desconcert de la colònia que culminà l’any 1980, quan es patia una greu crisi en el sector tèxtil, es decidí tancà la fàbrica i a la reducció progressiva de l’ocupació dels habitatges obrers. A partir d’aquí una part de la colònia, la fàbrica en aquest cas, es va reconvertir en un polígon industrial per a petites i mitjanes empreses, cosa que va afavorir a que la colònia no quedés del tot deserta i continués d’una forma més pobre la seva activitat. L’altre part fou adquirida per l’administració en concepte d’embargament per als propietaris de la colònia, que feia nombroses generacions que defugien de pagar impostos i contribucions a l’estat. Aquesta part fou la part de la vila, les cases dels obrers i totes les edificacions que hi havia en aquell sector de la colònia.
Actualment la Colònia Sedó s’ha convertit en un important polígon industrial on tenen cabuda diferents empreses i activitats industrials. En un d’aquest antics espais industrials se situa el nucli central del Museu de la Colònia Sedó. Val a dir que si no
hagués estat per l’aportació de la Caixa de Manresa que decidí comprar com a obra social i cultural la nau on estava la turbina per tal d’allà crear el museu de la colònia i cedir-ne la titularitat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El museu es troba en la part inferior de la nau central de la colònia que estava destinada a la turbina central que proporcionava l’energia necessària per tota la fàbrica. Una sala de grans dimensions que compta amb la turbina de més de 1400 CV de potència, la més potent i més gran del territori estatal. A més compta amb una maqueta magnífica feta de llautó i d’uns plafons explicatius durant tot el recorregut del museu, entre d’altres coses.
L’horari d’atenció al públic d’aquest museu és de dimarts a dissabte de 10 del matí a 14 del migdia. L’atenció al públic en general es fa els dissabtes, la resta de dies quedarà centrada exclusivament per a grups de 30 persones que hagin concertat una cita prèviament. A més com hem comentat anteriorment és un museu que rep fons del Departament de Cultura de la Generalitat, per tant és de titularitat pública.
2. Anàlisi de l’exposició. L’exposició que ara comentaré i que vàrem veure és la única que hi havia en aquell moment, l’exposició permanent de la colònia. Aquesta exposició es divideix en 5 parts que es troben dins del museu i d’una sisena part que es duu a terme als exteriors del museu tot recorrent un recorregut per veure in situ les diferents parts de la colònia.
Can Sedó, un exemple de colònia industrial. S’entén per colònia industrial aquella fàbrica instal·lada al costat d’un riu que presenta unes diferències notables amb la resta de les fàbriques que estem acostumats a trobar en els nuclis urbans. Les diferències que els diferencien són molt clares. La primera és la seva localització, en un espai gens comú, en un entorn rural allunyat de qualsevol aglomeració urbana. La segona és el fet de crear una vila on resideixen els treballadors de la fàbrica i finalment, la última és el tracte paternalista dels propietaris envers els treballadors.
Però aquest tipus de colònies no varen ser originàries de Catalunya, sinó que va ser un model industrial anglès que va arrelar amb molta força en les terres catalanes, fet que va provocar nombroses aparicions de colònies industrials, sobretot tèxtils, a les vores dels
Aquestes dues seccions no les explicaré degut a que no crec que sigui d’interès pel treball de l’assignatura corresponent. El que aquí es treballa són els aspectes tècnics de l’obtenció de l’energia i també de com funcionava la turbina. M’agradaria centrar-me més en la part que manté més relació amb la geografia. Tot i així, exposaré un breu resum sobre la turbina i el que significà.
La turbina que es troba a la Colònia Sedó, està situada al lloc on actualment és el museu. Aquesta turbina va ser en el seu temps la més potent i la més gran de tot l’estat Espanyol que es va arribar a construir a Catalunya, concretame nt a Girona. La turbina Planes funcionava gràcies a l’energia que produïa l’aigua al fer girar els àleps de dins i així aconseguir fer moure un eix que estava connectat amb altres eixos de la fàbrica a traves de politges i corretges. S’aprofitava l’aigua al màxim, no se la contaminava i després tornava al riu sense cap problema.
La colònia obrera. Els primers treballadors de la colònia eren dels pobles del costat, d’Esparreguera i d’Olesa de Montserrat, però ben aviat començaren a venir obrers del món rural. L’arribada progressiva d’aquests treballadors, que la distància els mancava de poder tornar a casa i anar a treballar cada dia, va propiciar ja mitjans del segle XIX la construcció dels primers habitatges per als obrers i l’inici de la formació de la Colònia Sedó, que arribà a esdevenir un poble autosuficient. L’any 1889 ja vivien regularment més de 500 persones que, a finals del segle XIX com a conseqüència d’una segona onada migratòria, arribà a ser de més de 3000 persones.
La vida d’aquestes persones que vivien a la Colònia Sedó estava força controlada per tal d’evitar aldarulls sindicals. Amb l’objectiu de consolidar aquesta pau social el propietari tractava als seus empleats de forma paternalista. Gràcies a aquest tracte s’aniran creant un seguit de serveis dins de la mateixa colònia que per una banda evitaran que els obrers hagin de sortir-ne fora i, per altra banda, permetran recuperar de manera indirecta els jornals pagats als treballadors. Poc a poc es va anar instal·lant a l’interior de la Colònia un bar, botigues de queviures, una barberia, una fonda, un estanc, entre d’altres. Tots aquests serveis tenien uns preus
molt assequibles i molt més econòmics que a les botigues dels pobles del voltant. A més es va construir una església i en ambdós costats una escola, una per nens i l’altre per nenes. També s’hi construir una guarderia, un escorxador, una biblioteca, una sala de teatre, un cinema, etc.
El conjunt de la colònia obrera estava situat al costat mateix de la fàbrica i s’estructurava nen blocs allargats d’habitatges de planta baixa i dos pisos que formaven set carrers paral·lels entre si. Al mig estava situada l’església amb les escoles. Entre les cases dels obrers i la fàbrica es trobava la casa de l’amo. Aquesta que per fora es veia gran però sense gaire ostentació, per l’interior regentava un petit palau amb grans estances i un jardí que gairebé ocupava de llarg tota les set rengleres de cases. I ja en un altre extrem es troba la fonda, els safareigs i altres serveis.
3. Relació amb els blocs de Coneixement del medi. Pel que fa a la relació dels continguts del currículum amb la sortida a aquest espai patrimonial és força extens. Una colònia tan àmplia com la Colònia Sedó et permet treballar continguts molt variats amb la gran avantatge de no haver de desplaçar-te gaire. Tot seguit es mostrarà quins d’aquests aspectes es poden treballar a partir d’aquesta sortida:
Procediments:
- Realització, utilització i interpretació de plànols i mapes: en aquesta sortida gairebé tots els plafons explicatius si no hi ha imatges hi ha plànols i mapes per saber-nos situar en el lloc on ens trobem dins de la colònia. A més el museu, tal i com hem dit abans, disposa d’una extraordinària maqueta feta a escala que et permet veure el conjunt de la colònia.
- Consciència temporal i temps històric: ja que els nens a partir de diferents explicacions i observacions que poden fer durant tot el recorregut poden veure com són ara les coses i com havien estat anteriorment.
Fets i conceptes:
Colònia arribin a consienciar-se de la importància que té la conservació d’aquest patrimoni cultural. Això ajuda a les persones a entendre molt més clar fets de la història que en un llibre poden quedar molt difusos, però que en canvi, vistes des de la realitat, canvien molt.
4. Serveis d’atenció al públic. Pel que fa als serveis que pot oferir aquest museu en front al públic n’hi ha varis a destacar:
Materials: Els materials que estan a l’abast del públic sobre el museu en sí és escàs. Només parteixen d’un dossier explicatiu que té com a finalitat partir d’una guia didàctica prèvia per treballar continguts al museu i també té la funció de difusió del patrimoni cultural de la zona. A més es disposa també d’uns tríptics gratuïts a l’abast del públic on s’explica molt resumidament el contingut de la visita del museu.
Monitoratge: El museu disposa d’una empresa encarregada de proporcionar monitors que fan de guia al museu de la colònia. Aquest monitors es contracten en l’empresa i citen horari amb les escoles o grups interessats per realitzar la visita. Normalment hi ha dos monitors que s’encarreguen de guiar els grups pel museu, mentre un grup estan a l’interior, l’altre fa el recorregut per fora del museu. En un matí poden passar fins a un màxim de quatre grups guiats de 30 persones.
Dramatització: Potser recau aquí un punt fort d’aquest museu, la dramatització que hi ha. No estem parlant de cap performance ni de actors ni actrius, sinó duna maqueta interactiva que explica de forma visual i auditiva tot el creixement de la colònia des de la seva creació fins al punt de més explendor. Una maqueta realitzada a través de llautó que aconsegueix un realisme pur i que l’explicació de l’àudio va acompanyada d’un joc de llums que enfoquen l’espai del que s’està parlant.
Però no només el museu compta amb aquesta magnífica maqueta, sinó també compta amb un audiovisual tridimensional dins de la tuberia que conduïa a la turbina general. Aquest mostra tot el cicle de l’aigua per ser aprofitada en el punt de fer funcionar tota la colònia, a més va acompanyada d’un suport gràfic i auditiu molt exhaustiu que culmina
amb la motivació de col·locar-se unes ulleres tridimensionals dins d’un espai tan peculiar com un tub de ferro colat de 2m de diàmetre convertit en un improvisat cine.
L’últim punt a destacar de la dramatització és en la planta subterrània on hi era la primera turbina de totes. En aquell espai hi ha una maqueta d’una turbina a petita escala on es mostra el funcionament d’aquesta. Un espectacle veure com una turbina tan petita a través de l’energia que proporciona l’aigua a través de la pressió i de la velocitat genera energia elèctrica suficient per mantenir enceses més de 60 bombetes de baix consum.
Guies: Les guies en aquest museu o bé són els monitors concertats amb els grups o bé els plafons que són un suport addicional que permet entendre el sentit de l’exposició sense tenir la necessitat d’escoltar a algú, tot i que és més agradable que algú expert en el tema et pugui explicar el que sap. En aquest cas els plafons són ben complerts i alhora concisos, fet que s’agraeix molt degut a que la lectura es fa ràpida i el llenguatge utilitzat és força entenedor.
Relació amb els centres docents: La relació amb els centres docents és la mínima indispensable per poder dur a terme una visita guiada pel museu, però si que cal posar de manifest que no hi ha cap mena de unió entre el patrimoni cultural de la zona amb les escoles i centres docents del voltant.
5. Valoració personal. Personalment crec que l’anàlisi d’aquest espai patrimonial m’ha fet adonar-me de nombroses coses que com a futur docent crec que he de tenir en compte. Realitzar una sortida no només vol dir sortir de l’aula o canviar de metodologies, sinó que també el que significa és experimentar, veure, observar i imaginar fets, accions i estils de vida que actualment a l’aula no podem imaginar-nos. Crec que aquestes sortides són necessàries, com és el cas de la Colònia Sedó, degut a què és un patrimoni que és molt proper a persones dels pobles del voltant i que estem molt lligats amb aquesta institució degut a nombrosos familiars i/o coneguts varen treballar i fins i tot viure en aquesta Colònia. Un fet que ens motiva tots a promoure més aquesta institució i sobretot el seu coneixement.
