¡Descarga Anatomía y funcionamiento del espermatozoide: estructura y proceso de fertilización - Prof y más Apuntes en PDF de Histología solo en Docsity!
PART I: Gàmetes i fecundació
L’ESPERMATOZOIDE
Cada espermatozoide consisteix en:
- un nucli haploide
- un sistema de propulsió per traslladar el nucli
- un sac d’enzims per penetrar al gàmeta femení
La major part del citoplasma és eliminada durant la seva maduració, deixant sols certs orgànuls que són modificats per la funció de l’espermatozoide. Durant el curs de la maduració el nucli haploide s’ha tornat més aerodinàmic i el DNA ha resultat fortament comprimit.
ESPERMATOZOIDE TIPUS MODIFICAT
Espermatozoides en mamífers
*** Cap:**
Per davant del nucli haploide comprimit es troba la vesícula acrosòmica o acrosoma (derivada de l’aparell de Golgi) que conté enzims que digereixen proteïnes i glúcids complexes. Aquesta podria ser considerada una vesícula secretora modificada.
Els enzims emmagatzemats a l’acrosoma són usats per degradar i atravesar la coberta externa del gàmeta femení. En moltes espècies una regió de molècules d’actina globular es localitza entre el nucli i la vesícula acrosòmica, aquestes proteïnes són usades durant els estadis primerencs de la fecundació per extendre desde l’espermatozoide un procés o filament acrosòmic amb forma de dit. En moltes espècies el reconeixement entre l’espermatozoide i el gàmeta femení involucra molècules que es troben sobre el procés acrosòmic.
Fosa de implantació : concavitat on es troba el coll.
Just per sota de l’acrosoma trobem un cilindre de material proteïc que envolta el nucli, és la baina post-acrosòmica , l’envolta just per sota del nucli, per allà on acava. El plasmalema recobreix l’acrosoma, quan acava l’acrosoma el plasmalema recobreix la baina post-acrosòmica i just on s’acava la baina el plasmalema es fusiona amb l’embolcall nuclear (aquí observem un anell o estrangulament, és l’ anell posterior.
La fusió entre la membrana de l’òvul (oolema) i l’espermatozoide te lloc entre el plasmalema i la baina post-acrosòmica, és la part del plasmalema que te capacitat de fusió.
*** Coll:**
Trobem un parell de centríols perpendiculars entre sí:
- centríol proximal: proper al nucli i perpendicular a l’eix del flagell.
- centríol distal: fa de corpuscle bassal del flagel (neix del centríol distal), és coaxial al flagel.
Envoltant als dos centríols trobem una estructura de natura proteica, la peça de connexió constituïda pel capítol i 9 columnes segmentades (que surten del capítol), les 9 columnes envolten els centríols.
*** Flagel:**
Els flagels són estructures complexes. La principal porció motora del flagel és l’ axonema format per microtúbuls que emanen a partir d’un centríol que es troba a la base de l’espermatozoide (veure peça intermedia). El centre de l’axonema consisteix en dos microtúbuls centrals envoltats per una filera de nou dobletes de microtúbuls (en realitat sols un microtúbul de cada doblete és complert).
La tubulina és la base de la estructura del flagel, però la força de l’impuls li dona la dineïna (adherida als microtúbuls).
La organització 9 + 2 dels microtúbuls amb els braços de dineïna està molt conservada en tots els eucariotes.
Peça intermedia (peça media):
Conté els mitocondris (és l’únic lloc on en trobem), la peça intermedia està formada per axonema + mitocondris. Entre els mitocondris i l’axonema trobem 9 fibres denses (són microtúbuls) que són prolongacions de les 9 columnes segmentades:
Coll Axonema 9 (columnes) + 2 (centríols)
Peça intermedia patró de 9 (columnes) + 9 (microtúbuls) + 2 (centríols)
Els microtúbuls es troben just per sota del plasmalema, els mitocondris estan allargats i disposats contínuament i helicoïdalment al voltant de les fibres. Associat a cada doblete peritubular tenim una fibra densa, aquestes fibres denses tenen una secció triangular i la part més estreta del triangle està associat a un doblete microtubular.
Numeració de les 9 fibres denses: L’axonema amb els braços de dineïna ha d’estar mirant cap a la dreta (numeració a partir d’aquí en el sentit de les agulles del
rellotge), una altre referència és que els parells de microtúbuls centrals han d’estar en horitzontal, a les 12 tindré el doblete 1. Per orientar-te, les fibres denses 1, 2 i 5 són les més denses de totes (val a dir que això ocorre en el cas de mamífers).
Al final de la pieza media trobem material dens en electron, això és l’ anell terminal que es troba al final de la peça media, just quan s’acàven els mitocondris. Alguns diuen que aquest anell serveix perquè els mitocondris no vagin més avall.
Peça principal:
Axonema 9 + 2 i envoltant-lo ja no trobem les 9 fibres denses, ara trobem 7 fibres denses, tot això ho trobem envoltant la baina fibrosa:
- 2 columnes longitudinals
- 2 costelles transversals
La columna dorsal prové de la transformació de la fibra densa 3, i la columna ventral prové de la transformació de la fibra densa 8.
Per fora sempre trobem plasmalema. Queda un compartiment asimètric i es creu que aquesta asimetria és bona pel moviment de l’espermatozoide. El cop de força del flagel es fa cap el compartiment major.
Peça terminal:
Aquí només trobem axonema.
Comparació peça media i peça terminal
Diversitat filogenètica del tipus modificat
Aus i rèptils tenen espermatozoides molt semblants. En quan als urodels, els peixos i els peixos pulmonats tenen estructures semblants amb algunes diferències.
Membranes ondulants: és com un flagel a la cua la seva estructura és semblant a una cinta que es mou.
