Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Desenvolupament Humà: Panorama Actual y Teorías Integradoras - Prof. López, Exámenes selectividad de Psicología

Una visión integradora del desarrollo humano desde perspectivas biológica y social, abordando temas como la naturaleza de las fuerzas que impulsan el desarrollo, la interacción entre factores internos y externos, la socialización y el conocimiento del mundo social. Se mencionan teorías clave como el conductivismo de watson, el constructivismo de piaget, el innatismo de chomsky y el maduracionismo de gesell.

Tipo: Exámenes selectividad

2016/2017

Subido el 20/01/2017

carlacromano
carlacromano 🇪🇸

3.8

(9)

7 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL DESENVOLUPAMENT: PANORAMA ACTUAL
POSTURA INTEGRADORA
TEORIA DE SISTEMES: BIOLÒLGIC SOCIAL
(visió ecologista de Bronfrenbrenner) ...etc ...
INNAT o ADQUIRIT?
Forces que fan avançar des de dins: gens, maduració,..
Forces que fan avançar des de fora: família, context,...
WATSON conductisme
GESELL maduracionisme
PIAGET constructivisme
CHOMSKY innatisme
.... etc
Herència + ambient
Però com es coordina el que és endogen amb el que és exogen en el desenvolupament?
Quina correlació hi ha entre aquests aspectes externs i els estats interns de l’organisme?
Etapes programades per l’organisme... Complexitat creixent...
Concepte de maduració... Maduració per parts...
Circuit : estructures orgàniques comportament (es consolida l’estructura)
Innat vol dir determinisme? Els gens? ...
Continuïtat i discontinuïtat? ... Segons... El nen tímid o intel·ligent... és adult tímid o intel·ligent...?
.... .....
EDUCACIÓ INFANTIL - DESENVOLUPAMENT 0 – 6 a
1 – PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ
Predisposició innata (Rousseau)
Educació i cultura normes i valors socials. Aprendre a viure en un entorn social.
Socialització primària Infància: el que s’ha de fer, “món ordenat”…
Socialització secundària Adolescència … en cada transició ecològica. No només aprenc les normes
d'un nucli petit, sinó també les d'un àmbit social.
2 – EL MESOSISTEMA DEL DESENVOLUP. a l’Educ. Infantil:
Mesosistema: conjunt de microsistemes. En cada microsistema desenvolupo un paper, rols
diferents.
família, escola, amics, mitjans de comunicació (TV)
Punts de referència. Cada persona em dóna un patró que em diu on "estic".
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Desenvolupament Humà: Panorama Actual y Teorías Integradoras - Prof. López y más Exámenes selectividad en PDF de Psicología solo en Docsity!

EL DESENVOLUPAMENT: PANORAMA ACTUAL

POSTURA INTEGRADORA

TEORIA DE SISTEMES: BIOLÒLGIC SOCIAL

(visió ecologista de Bronfrenbrenner) ...etc ...

INNAT o ADQUIRIT?

Forces que fan avançar des de dins: gens, maduració,.. Forces que fan avançar des de fora: família, context,...

  • WATSON conductisme
  • GESELL maduracionisme
  • PIAGET constructivisme
  • CHOMSKY innatisme .... etc

Herència + ambient

  • Però com es coordina el que és endogen amb el que és exogen en el desenvolupament?
  • (^) Quina correlació hi ha entre aquests aspectes externs i els estats interns de l’organisme?

Etapes programades per l’organisme... Complexitat creixent...

Concepte de maduració... Maduració per parts...

Circuit : estructures orgàniques comportament (es consolida l’estructura)

Innat vol dir determinisme? Els gens? ...

Continuïtat i discontinuïtat? ... Segons... El nen tímid o intel·ligent... és adult tímid o intel·ligent...?

.... .....

EDUCACIÓ INFANTIL - DESENVOLUPAMENT 0 – 6 a

1 – PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ

  • Predisposició innata (Rousseau)
  • Educació i cultura normes i valors socials. Aprendre a viure en un entorn social.
  • Socialització primària Infància: el que s’ha de fer, “món ordenat”…
  • Socialització secundària Adolescència … en cada transició ecològica. No només aprenc les normes d'un nucli petit, sinó també les d'un àmbit social.

2 – EL MESOSISTEMA DEL DESENVOLUP. a l’Educ. Infantil:

Mesosistema: conjunt de microsistemes. En cada microsistema desenvolupo un paper, rols diferents. família, escola, amics, mitjans de comunicació (TV)

  • Punts de referència. Cada persona em dóna un patró que em diu on "estic".
  • Evolució de les formes de comunicació. Llenguatge format a partir d'objectes quotidians o propers.
  • Ampliació de la xarxa. Família, amics, etc.
  • Relacions interpersonals. Cada vegada són més interpersonals (emocionals)
  • Família…
  • TV …

3 – CONEIXEMENT DEL MÓN SOCIAL I RELAC. INTERPERSONALS

• Intersubjectivitat primordial comunicació preverbal. El primer any de vida amb la mare (vs Erikson)

  • Intersubjectivitat secundària interès pels objectes.
  • Els llenguatge social i el món de les emocions…
  • (^) Els guions, els contes …

4 – DESENVOLUPAMENT COGNITIU (0- 6 a.)

  • Llenguatge, jocs, perquès. Intentar entendre què són les coses i perquè ho són.
  • La mediació semiòtica (Vygotski). Importància dels símbols (el llenguatge és el principal símbol).
  • Procés adaptatiu (Piaget): esquemes reflexosesquemes d’activitat combinació interiorització conceptes abstraccions. Ex: assimilació, adequació.
  • Desenvolupament per dominis i mòduls. Parts del cervell que es desenvolupen amb més eficàcia que altres.

▲ L’egocentrisme? (Piaget) Donaldson com formulem el problema?

▲ Estructures

Estructures extrapolació (Piaget) Esquemes interpretatius

▲ Representacions Mentals

Operacions o representacions mentals? Mandler (1992) : primeres categoritzacions A. Karmiloff-Smith (1994): reelaboració de representacions mentals 1a fase: R.M. implícites 2a fase: R.M. explícites 3a fase: R.M. explícites i llenguatge intern 4a fase: R.M. enunciades

2- 6 anys KARMILOFF- SMITH, A.

Model explicatiu de l’arrencada inicial i de la flexibilitat i capacitat creativa posteriors de la persona.

1- Les predisposicions innates i el constructivisme no són incompatibles Predisposicions innates a totes les espècies. Predisposicions humanes de domini específic. ... per exemple, sobre lleis de la física...

El nen va processant classes d’informació per dominis determina el posterior aprenentatge en contacte amb el medi.

• Un domini és el conjunt de representacions d’una àrea de coneixement (llenguatge, número, física,..)

Estadi 1: “càstigs i obediència” Estadi 2: “el què és correcte, equitatiu”, “toma i daca” (intercanvi) 2- Nivell convencional: estadi de moral heterònoma. Estadi 3: “agradar els altres” Estadi 4: “complir amb el deure” 3- Nivell post-convencional: estadi de moral autònoma. Estadi 5: “contractual, de consens social” Estadi 6: “en consciència, ètica universal”

3 – DESENVOLUP. COGNITIU: PANORAMA POSTPIAGETIÀ

PIAGET: a partir dels 6-7 anys canvi qualitatiu OPERACIONS CONCRETES Operació Reversibilitat (classificar, seriar, mesurar) Conservació: quantitat (7 anys), pes (8-9 anys), volum (10-11anys)

Teoria del processament de la informació: a l’estructura cognitiva (Piaget) cal afegir els procediments mentals

funcionalisme WIENER: teoria cibernètca. GARDNER: processos del pens. ordinadors explicació de la ment?

Línia “DURA” metàfora de l’ordinador (utilitza tota la investigació sobre intel·ligència artificial), problema dels “missioners i els caníbals” (processament algorímic). (Newell i Simon).

Línia ”TOVA” neopiagetians :

PASCUAL - LEONE (1980) : invariants estructurals ROBBIE CASE (1989): estructura de control executiu

4 – DESENVOLUP. COGNITIU, INTERACCIÓ I CONTEXT SOCIAL

La interacció social afavoreix el desenvolupament cognitiu conflicte socociocognitiu provoca la discussió i la dissonància cognitiva. (MUGNY, DOISE, PERRET-CLERMONT)

Internalització Vygotski : nivell real, nivell potencial (ZDP) Bruner: “bastides”: esglaons perquè el nen pugui passar d'un estadi a un altre.

El context determina una via de desenvolup. cognitiu (relació amb la part social), d'aquí surten tres tendències:

  • Universalistes
  • Evolucionistes: la persona evoluciona, els homes d'ara són més intel·ligents que els d'abans.
  • Relativistes: és més intel·ligent la persona que està adaptada al seu entorn en cada moment (prehistòrics més intel·ligents que ara).