Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Esquema resum de continguts, Apuntes de Historia

Resum a mode d'esquema per utilitzar a l'aula amb els estudiant que ho necessitin més per a reforçar la matèria

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 07/02/2024

lis-sole
lis-sole 🇪🇸

2 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - HISTÒRIA
CATALUNYA DINS LA MONARQUIA HISPÀNICA (SEGLES XVI-XVII)
1. Les institucions de poder a Catalunya
Carles I fou el primer monarca que va posseir els títols de rei de Castella i de la Corona d’Aragó. Inicià
una nova monarquia, liderada des de Castella, i Catalunya, que havia perdut prosperitat econòmica, era
considerada un territori perifèric.
Catalunya tenia les institucions de govern creades per Ferran el Catòlic (virrei i Consell d’Aragó) i, a
més, mantenia les seves institucions tradicionals:
– Les corts catalanes, que van ser convocades poques vegades, cosa que va fer que el sistema
administratiu i legal de Catalunya es paralitzés.
– La Diputació del General o Generalitat, que es va convertir en l’òrgan de govern més representatiu de
Catalunya.
– Els consells, que van continuar encarregant-se del govern de les ciutats.
• Aquestes institucions es van enfrontar amb la monarquia castellana en diverses ocasions, a causa de
la seva voluntat uniformitzadora. El conflicte més important es produí el 1640 amb Felip IV.
_____________________________________________________________________________________
2. Societat i economia als segles XVI i XVII
• Catalunya fou un país poc poblat durant l’Edat Moderna, bàsicament a causa de l’impacte demogràfic
de les epidèmies.
• Els grups socials de la Catalunya moderna eren els següents:
– L’alta noblesa s’emparentava i es relacionava amb la noblesa castellana, mentre la petita noblesa
continuava arrelada a la terra i perdia poder.
– La burgesia va perdre poder, sobretot com a conseqüència de la davallada del comerç mediterrani.
– La pagesia va millorar la seva situació amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, però alguns
arrendataris o jornalers continuaren en una situació precària.
• Econòmicament, el segle XVI fou una època de davallada respecte a l’Edat Mitjana:
– El comerç mediterrani va decaure a favor de les rutes comercials atlàntiques.
– L’agricultura es convertí en l’activitat econòmica principal.
– L’artesania seguia estancada en mans dels gremis.
• Al final del segle XVII, l’economia inicià la recuperació:
– L’agricultura va millorar la producció (especialització en la vinya, rotació de cereals i lleguminoses...).
– Algunes famílies pageses van combinar les feines agrícoles amb la indústria a domicili.
– El comerç va remuntar gràcies a l’exportació de productes (aiguardent, oli i teixits) cap al Mediterrani i
l’Atlàntic.
_____________________________________________________________________________________
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Esquema resum de continguts y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

CATALUNYA DINS LA MONARQUIA HISPÀNICA (SEGLES XVI-XVII)

1. Les institucions de poder a Catalunya

  • Carles I fou el primer monarca que va posseir els títols de rei de Castella i de la Corona d’Aragó. Inicià una nova monarquia, liderada des de Castella, i Catalunya, que havia perdut prosperitat econòmica, era considerada un territori perifèric.
  • Catalunya tenia les institucions de govern creades per Ferran el Catòlic (virrei i Consell d’Aragó) i, a més, mantenia les seves institucions tradicionals :
  • Les corts catalanes , que van ser convocades poques vegades, cosa que va fer que el sistema administratiu i legal de Catalunya es paralitzés.
  • La Diputació del General o Generalitat , que es va convertir en l’òrgan de govern més representatiu de Catalunya.
  • Els consells , que van continuar encarregant-se del govern de les ciutats.
  • Aquestes institucions es van enfrontar amb la monarquia castellana en diverses ocasions, a causa de la seva voluntat uniformitzadora. El conflicte més important es produí el 1640 amb Felip IV.

2. Societat i economia als segles XVI i XVII

  • Catalunya fou un país poc poblat durant l’Edat Moderna, bàsicament a causa de l’impacte demogràfic de les epidèmies.
  • Els grups socials de la Catalunya moderna eren els següents:
  • L’ alta noblesa s’emparentava i es relacionava amb la noblesa castellana, mentre la petita noblesa continuava arrelada a la terra i perdia poder.
  • La burgesia va perdre poder, sobretot com a conseqüència de la davallada del comerç mediterrani.
  • La pagesia va millorar la seva situació amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, però alguns arrendataris o jornalers continuaren en una situació precària.
  • Econòmicament, el segle XVI fou una època de davallada respecte a l’Edat Mitjana:
  • El comerç mediterrani va decaure a favor de les rutes comercials atlàntiques.
  • L’ agricultura es convertí en l’activitat econòmica principal.
  • L’ artesania seguia estancada en mans dels gremis.
  • Al final del segle XVII , l’economia inicià la recuperació :
  • L’ agricultura va millorar la producció (especialització en la vinya, rotació de cereals i lleguminoses...).
  • Algunes famílies pageses van combinar les feines agrícoles amb la indústria a domicili.
  • El comerç va remuntar gràcies a l’exportació de productes (aiguardent, oli i teixits) cap al Mediterrani i l’Atlàntic.

Els bandolers, els pirates i els corsaris

  • Un fenomen característic del món rural català a l’Edat Moderna fou el bandolerisme (grups d’homes que feien robatoris, segrestos i contraban). Va sorgir com a conseqüència de l’empobriment de Catalunya.
  • També van ser freqüents els atacs i saquejos de pirates i corsaris a la costa catalana va provocar que es construïssin torres de defensa i muralles a les ciutats costaneres.

3. La revolta catalana del 1640

  • La revolta catalana del 1640 fou alhora social (misèria) i política (uniformització amb les lleis i institucions castellanes).
  • S’inicià l’any 1626, quan les corts catalanes van rebutjar la proposta d’aportar homes a la Unión de Armas d’Olivares. El 1635 va esclatar la guerra amb França i el rei ordenà l’ allotjament dels soldats castellans a Catalunya. La tropa va cometre robatoris i abusos contra la pagesia, sotmesa a fortes càrregues fiscals.
  • El 1640, els pagesos es van revoltar a Santa Coloma de Farners i es van negar a allotjar els soldats. El 7 de juny, un grup de segadors que havien anat a Barcelona es van enfrontar amb les autoritats ( Corpus de Sang ).
  • Aprofitant la revolta, Pau Claris va proposar a França la integració de Catalunya a la seva corona. Llavors, es va iniciar una guerra amb Castella que va durar tretze anys, fins a la capitulació de Barcelona el 1652.
  • La guerra entre França i Castella perdurà fins el 1659, quan es va signar la Pau dels Pirineus , per la qual Espanya lliurava a França el Rosselló i part de la Cerdanya.