BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS - HISTÒRIA
CATALUNYA DINS LA MONARQUIA HISPÀNICA (SEGLES XVI-XVII)
1. Les institucions de poder a Catalunya
• Carles I fou el primer monarca que va posseir els títols de rei de Castella i de la Corona d’Aragó. Inicià
una nova monarquia, liderada des de Castella, i Catalunya, que havia perdut prosperitat econòmica, era
considerada un territori perifèric.
• Catalunya tenia les institucions de govern creades per Ferran el Catòlic (virrei i Consell d’Aragó) i, a
més, mantenia les seves institucions tradicionals:
– Les corts catalanes, que van ser convocades poques vegades, cosa que va fer que el sistema
administratiu i legal de Catalunya es paralitzés.
– La Diputació del General o Generalitat, que es va convertir en l’òrgan de govern més representatiu de
Catalunya.
– Els consells, que van continuar encarregant-se del govern de les ciutats.
• Aquestes institucions es van enfrontar amb la monarquia castellana en diverses ocasions, a causa de
la seva voluntat uniformitzadora. El conflicte més important es produí el 1640 amb Felip IV.
_____________________________________________________________________________________
2. Societat i economia als segles XVI i XVII
• Catalunya fou un país poc poblat durant l’Edat Moderna, bàsicament a causa de l’impacte demogràfic
de les epidèmies.
• Els grups socials de la Catalunya moderna eren els següents:
– L’alta noblesa s’emparentava i es relacionava amb la noblesa castellana, mentre la petita noblesa
continuava arrelada a la terra i perdia poder.
– La burgesia va perdre poder, sobretot com a conseqüència de la davallada del comerç mediterrani.
– La pagesia va millorar la seva situació amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, però alguns
arrendataris o jornalers continuaren en una situació precària.
• Econòmicament, el segle XVI fou una època de davallada respecte a l’Edat Mitjana:
– El comerç mediterrani va decaure a favor de les rutes comercials atlàntiques.
– L’agricultura es convertí en l’activitat econòmica principal.
– L’artesania seguia estancada en mans dels gremis.
• Al final del segle XVII, l’economia inicià la recuperació:
– L’agricultura va millorar la producció (especialització en la vinya, rotació de cereals i lleguminoses...).
– Algunes famílies pageses van combinar les feines agrícoles amb la indústria a domicili.
– El comerç va remuntar gràcies a l’exportació de productes (aiguardent, oli i teixits) cap al Mediterrani i
l’Atlàntic.
_____________________________________________________________________________________
