Esquema-resum John Locke | Apuntes de Historia de la Filosofía

EMPIRISME: JOHN LOCKE (1632-1704)

És una de les figures més important de l’empirisme clàssic anglès (situa l’experiència com a

origen del coneixement).

L’Origen i el límit del coneixement

Locke critica les idees innates, dient que no existeixen. Diu que totes les idees que tenim a

la ment provenen de l’experiència, de la percepció, a partir de la qual anem omplint la nostra

ment d’idees.

Per tant, l’origen del coneixement per a Locke és l’experiència.L’objecte del coneixement és

tot allò que podem percebre pels sentits, segons Locke.

Ell diu que la ment és com un full en blanc i que a mesura que es perceben coses es va

omplint.

Locke no entén la veritat com s’havia entès fins aleshores, és a dir, com a adequació entre

la voluntat i el pensament, sinó que l’entén com a un acord entre idees.

Locke entén per idea tot allò que la ment percep per sí mateixa o que és objecte immediat

de percepció, pensament o coneixement.

Locke diu que no podem conèixer allò que no podem percebre pels sentits (facultat

congestiva).

Tipus d’idees

Distingeix diferents tipus d’idees:

-Idees simples: són les que es reben mitjançant la percepció de l’experiència. Diu

que totes aquestes són clares i distintes. Distingeix:

○De sensació: són les que es formen a la ment a partir del que percebem pels

sentits, és a dir, de les qualitats dels objectes materials que percebem a

través dels sentits. Depenen de les qualitats dels objectes. Tipus:

■D’un sol sentit: es perceben per un sol sentit. Exemple: idea de llum,

idees de sons, idees d’olors...

■De més d’un sentit: es perceben amb varis sentits alhora. Són

sobretot les que provenen de la vista i el tacte alhora. Exemple: idea

d’extensió, idea de forma, idea de figura, idea de moviment, idea de

repòs...

○De reflexió: són les que es formen a la ment a partir de la percepció que

tenim de la meva pròpia interioritat, del nostre sentit intern. Exemples: idea

de percebre (facultat de l’enteniment (pensament)), idea de voler (facultat de

la voluntat (decidir)), idea de creure, idea de raonar, idear de tenir gana...

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Esquema-resum John Locke y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

EMPIRISME: JOHN LOCKE (1632-1704)

És una de les figures més important de l’empirisme clàssic anglès (situa l’experiència com a origen del coneixement). L’Origen i el límit del coneixement Locke critica les idees innates, dient que no existeixen. Diu que totes les idees que tenim a la ment provenen de l’experiència, de la percepció, a partir de la qual anem omplint la nostra ment d’idees. Per tant, l’origen del coneixement per a Locke és l’experiència. L’objecte del coneixement és tot allò que podem percebre pels sentits, segons Locke. Ell diu que la ment és com un full en blanc i que a mesura que es perceben coses es va omplint. Locke no entén la veritat com s’havia entès fins aleshores, és a dir, com a adequació entre la voluntat i el pensament, sinó que l’entén com a un acord entre idees. Locke entén per idea tot allò que la ment percep per sí mateixa o que és objecte immediat de percepció, pensament o coneixement. Locke diu que no podem conèixer allò que no podem percebre pels sentits (facultat congestiva). Tipus d’idees Distingeix diferents tipus d’idees:

Idees simples : són les que es reben mitjançant la percepció de l’experiència. Diu que totes aquestes són clares i distintes. Distingeix: ○ De sensació : són les que es formen a la ment a partir del que percebem pels sentits, és a dir, de les qualitats dels objectes materials que percebem a través dels sentits. Depenen de les qualitats dels objectes. Tipus: ■ D’un sol sentit : es perceben per un sol sentit. Exemple: idea de llum, idees de sons, idees d’olors... ■ De més d’un sentit : es perceben amb varis sentits alhora. Són sobretot les que provenen de la vista i el tacte alhora. Exemple: idea d’extensió, idea de forma, idea de figura, idea de moviment, idea de repòs... ○ De reflexió : són les que es formen a la ment a partir de la percepció que tenim de la meva pròpia interioritat, del nostre sentit intern. Exemples: idea de percebre (facultat de l’enteniment (pensament)), idea de voler (facultat de la voluntat (decidir)), idea de creure, idea de raonar, idear de tenir gana...

○ De sensació i de reflexió alhora : és qualsevol cosa o qualitat de cosa que afecta als nostres sentits i que ens produeix algun sentiment. Exemple: idea de plaer, idea de dolor, idea de poder, idea de existència, idea de unitat…

Idees complexes : en aquestes intervé el pensament, combinant idees simples. No són clares i distintes. Distingeix: ○ Modes : són propietats de les substàncies, és a dir, que no poden existir per sí mateixos, sinó en una substància. Tipus: ■ Simples : són idees complexes sorgides de la combinació d’una mateixa idea simple. Exemple: la idea de 3 (1 + 1 + 1). ■ Complexos : són idees complexes sorgides de la combinació d’idees simples de diferents tipus (però compatibles entre si). Exemple: idea de bellesa = idea de cert color + idea de certa figura + idea de satisfacció.
Substàncies : és la unitat o substrat de qualitats. La idea de substància és la combinació d’idees simples de les qualitats dels cossos que es pensa sobre un substrat incognoscible. Exemple: idea de tarró de sucre (blancor + dolçor + solidesa).
Relacions : es formen a partir de la comparació d’idees (idea causa-efecte). Per tant depenen entre si. Les Qualitats dels objectes Locke entén per qualitat allò que és en l’objecte que té poder de produir qualsevol idea en la ment. Les qualitats, potències o poders dels objectes són inseparables dels objectes, però com a idea produïda per la qualitat sí que es troben separats dels objectes. Distingeix diferents tipus de qualitats: ***** No és el mateix idea que qualitat (idea ≠ qualitat).
Qualitats primàries : són inseparables del cos encara que aquest canviï (inclús si es divideix el cos). Existeixen en els cossos independentment de la nostra percepció. Són: extensió, solidesa o volum, forma, moviment, número i situació.
Qualitats secundàries : no existeixen pròpiament en els objectes, ja que depenen de la meva percepció. Són poders de produir en nosaltres diverses sensacions per mitjà de les qualitats primàries. Són: color, sabor, olor, so, fredor, calor... “ Si no veig una bola de neu, no és ni blanca ni freda, en canvi, sempre és rodona ”.
Qualitats terciàries : són les que tenen el poder de modificar les qualitats primàries d’un altres cosa. Exemples: el calor, pot no desfer la cera (llavors és una qualitat secundària), però si la desfà, és a dir, modifica les seves qualitats primàries (llavors és una qualitat terciària).

La Filosofia Política de Locke Locke va tractar la qüestió de la societat civil a partir de l’estat de natura, mitjançant un pacte. En el primer tractat sobre el govern civil, critica la teoria del dret diví de la monarquia. Al segon, exposa que en l’estat de natura tots els homes són lliures i iguals fins que es converteixen en membres d’una societat política per la seva pròpia voluntat. L’estat de natura Segons Locke, la raó de l’estat de natura és una llei moral natural, reflex de la llei divina, i que defensa la llibertat, igualtat i propietat dels individus. En aquest, els individus viuen junts segons la raó, sense que cap superior resolgui els seus conflictes. Per tant hi ha certs drets naturals: la igualtat, la llibertat i els drets de defensar la vida i la propietat. Però també hi han certs deures: l’obligació de defensar i conservar la vida. Per a Locke, la propietat és un dret i deure, a causa de que permet a una persona defensar i conservar la vida. La raó de ser de la propietat privada és el treball que es necessita per a produir alguna cosa (Ex.: una poma és teva quan la agafes, degut a que has degut de treballar (agafar-la)). Es pot donar l’estat de guerra quan intervé la força en cas de conflicte. Qualsevol pot castigar la infracció d’aquestes lleis. Però Locke diu que l’home no viu eternament en l’estat de natura, que ha de viure en societat necessàriament. El pacte social Per a Locke, la societat és natural a l’home. L’estat natural no és un estat ideal, perquè la llei moral natural no sempre es compleix. Per tant és necessari que hi hagi una llei escrita per evitar l’incompliment de la llei natural. Aquesta llei donarà lloc a un sistema judicial amb reconeixement general. Per a Locke, el principal motiu que fa que els homes vulguin sotmetre’s a un govern és la conservació de la seva propietat individual, incloent també la vida i llibertats. El pacte consisteix en acordar amb altres homes (consens) associar-se en una comunitat per tal de viure de manera segura, gaudint de les propietats de cadascú. Però el pas de l’estat natural a la societat política suposa una renúncia, la renúncia a elaborar lleis, ja que aquestes seran fixades pel poder legislatiu, el govern, el mateix que determinarà la sanció per l’incompliment d’aquestes. El govern civil El poble constitueix un govern, establint també una divisió de poders, i li confia la tasca de legislar. Però el govern no és un poder absolut. Locke divideix els poders de la següent manera:

Poble (poder suprem): té el poder suprem degut a que és qui pot modificar i fins i tot anul·lar el poder legislatiu, degut a que és un govern democràtic. *Recordar : és el poble el que ha d’atorgar el poder de legislar a un grup d’homes
Poder legislatiu (poder suprem, però no absolut): estableix les lleis definides, les quals han de ser: ■ Les mateixes per a tothom. ■ Per al bé del poble. ■ Han de tenir el consentiment del poble. ■ No pot transferir el poder de promulgar lleis a cap persona o assemblea a qui el poble no ha atorgat la seva confiança.
Poder executiu-judicial : Locke diu que no es convenient que les persones que elaboren les lleis les executin degut a que les podrien adaptar segons la seva conveniència. Per això el poder executiu es troba separat del legislatiu.
Poder federatiu : encarregat de la seguretat de l’Estat i relacions internacionals. Té la potestat de fer la guerra, signar la pau, concertar aliances, tractats i tota mena de transacció amb persones i comunitats alienes a la pròpia comunitat. ***** Els altres poders estan subordinats al poder legislatiu. La dissolució del govern Segons Locke pot passar que es dissolgui una societat, i per tant, el seu govern. Distingeix tipus de dissolucions:
La destrucció des de l’exterior : mitjançant la força.
La destrucció des de l’interior : mitjançant la modificació del poder legislatiu. ***** Segons Locke, la rebel·lió està justificada si el govern es dissol, però més rebel és el governant que es converteix en tirà. ***** Locke diu que la llibertat es dona quan s’és lliure de restriccions i violència, és a dir, quan no hi ha lleis.

Esquema-resum John Locke, Apuntes de Historia de la Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Esquema-resum John Locke y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

EMPIRISME: JOHN LOCKE (1632-1704)