Estereotipos sobre el colectivo marroquí en Cataluña: Delinquencia, Submissión y Fanatismo, Apuntes de Psicología Social

¡Descarga Estereotipos sobre el colectivo marroquí en Cataluña: Delinquencia, Submissión y Fanatismo y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!

ESTEREOTIPS SOBRE

EL COL·LECTIU

MARROQUÍ

Pau Benet, Joan Codina, Carles Dinarès i Pau Quintana

Psicologia Social Pilar Muro

1er Educació Social i Treball Social / Grup 1 24/03/

Estereotips existents sobre els col·lectiu marroquí

Un estereotip és una generalització sense arguments justificats. Opinions o creences sobre un grup que són compartits per alguns membres de la societat

Els estereotips es creen a partir de la comparació de les diferencies entre dos col·lectius, que provoca un seguit de valoracions. Podem diferenciar entre els estereotips negatius (erronis) o els normals (correctes).

Per tal de conèixer l’evolució de la immigració d’origen marroquí a Catalunya, hem cregut convenient fer referència a les paraules de Jordi Moreras l’any 2009:

“Ja han passat quatre dècades des que treballadors immigrants d’origen marroquí van decidir instal·lar-se a Catalunya. Des de llavors fins ara, la immigració marroquina ha generat tot un cúmul de contrasts, no sempre ben interpretats per part de la societat catalana. El marroquí segueixen sent el col·lectiu estranger més nombrós a Catalunya (211.475 amb permís de residència al 31 de desembre de 2007 segons les dades que proporciona el Ministeri de Treball i Afers Socials).”

El gran xoc cultural que hi ha actualment a Catalunya és doncs, causa del gran nombre d’immigrants arribats en els darrers anys. Aquest fet provoca alhora, l’aparició del gran nombre d’estereotips que protagonitzaran aquest treball

D’entre tots els estereotips que existeixen sobre aquest col·lectiu n’hem destacat els següents.

El més mediàtic és la delinqüència. Es diu que els marroquins cometen diversos delictes. Entre els quals destaquen el robatori de carteres, el furt, el robatori de tota mena de vehicles i el robatori a negocis. A més a més, es creu que són els responsables de gran part de la violència al carrer.

Dins d’aquests actes delictius hem volgut destacar especialment la venda de drogues. Hi ha la idea extensa que el col·lectiu marroquí es dedica a la venda tan a petita com a gran escala de drogues de baixa qualitat, normalment d’haixix entre d’altres. Es creu que, d’una banda importen les substàncies il·legals del seu país fins aquí, i de l’altra, les distribueixen a les nostres ciutats.

Molta gent pensa que els marroquins no interaccionen amb la població autòctona. Adopten una actitud sectària agrupant-se en diferents zones de la geografia catalana. Un exemple d’aquest fet el trobem en el barri barcelonès del Raval, situat al districte de Ciutat Vella.

quedaran a la part més baixa de l’estratificació social i es mantindrà així l’ordre social, fet que sembla tan important per als que tenen el poder.

Relació entre el contingut i la funció social

Els estereotips tenen diverses funcions, segons l’aplicació s’agrupen de dues maneres: la individual i/o la social. La primera, la individual, consisteix en simplificar la realitat per fer-la més comprensible. Una altre funció és la de treure informació dels trets d’una persona, a vegades aquests poden ser negatius quan fan ressaltar característiques positives nostres.

L’altre enfocament és el social on trobem la funció justificadora del rebuig o discriminació de diversos col·lectius. Té també la facultat de crear i consolidar creences, o el de mantenir l’ordre social.

Hem observat que els estereotips del col·lectiu marroquí són majoritàriament de caire social, més concretament orientats al rebuig i a la discriminació. Alguns dels exemples més freqüents són definir-los com: delinqüents, masclistes, fanàtics, que s’aprofiten de les ajudes socials, entre d’altres. Quan parlem de fanatisme religiós, s’acostuma a generar polèmica degut a la construcció de mesquites. Però ho valorem com un aspecte negatiu i no tenim en compte que també compleix unes funcions positives, com per exemple: l’acolliment, informació i consells als nouvinguts.

Propostes per combatre els estereotips

Ens agradaria proposar tres activitats per desmuntar alguns dels estereotips trobats sobre la comunitat marroquí.

En primer lloc, per canviar el estereotip de que els marroquins formen guetos i no interaccionen amb la cultura i persones d’ aquí, es podria realitzar una observació directe de les comunitats de nens marroquins a les escoles públiques de Catalunya. D’ aquesta manera s’ observarà com els fills de la primera i segons generació d’ immigrants estan totalment adaptats a la cultura catalana i es relacionen de manera totalment amena amb la resta de companys.

Seguidament, com a segona activitat, podríem realitzar unes jornades amb alguna associació de dones marroquines que lluiten pels drets fonamentals de les dones i contra la submissió imposada per la cultura àrab. D’ aquesta manera, veiem com una

gran part de subjectes que formen part del grup estereotipat de que les dones marroquines son totalment submises al home, lluiten per canviar aquesta visió d’ elles.

En tercer lloc, si des de l’ administració pública es fomentés la interculturalitat amb aquesta comunitat, des de les escoles, pobles i barris, hi hauria una ruptura de molts estereotips i facilitaria molt la convivència mútua, enriquint les dues comunitats a base de compartir coneixements i experiències viscudes mútuament.

Bibliografia

Actors i representacions. L’associacionisme d’origen marroquí a Catalunya, Generalitat de Catalunya. Departament d’acció social i ciutadania. Secretaria per la immigració.

http://www.uca.es/grupos-inv/migraciones/inmigrante_marroqui/volumen-y-distribucion/ poblacion-extranjera-de-origen-marroqui-en-andalucia

http://www.uam.es/otroscentros/TEIM/Observainmigra/Atlas%202004/07%20Regiones %20Destino/EMartin_ACastano_Marroquies%20en%20Andalucia.pdf