Estratègies d’internacionalització
1- Multidomèstica: descentralitza la seva organització en cada país on opera, és a dir,
l’empresa dóna resposta més diferenciada per cada país on està ubicada cada filial,
segons les seves necessitats locals.
Gairebé podríem definir aquesta estratègia com un conjunt d’empreses domèstiques
unides per una propietat comuna.
2- Global o Etnocèntrica: Tracta d’obtenir un avantatge competitiu comú amb una
centralització de recursos globals per tots els països en els quals opera, i tota
l’administració la fa des del país d’origen de l’empresa matriu. Les filials solen ser
simples canals de distribució.
3- Transnacional: Elimina barreres geogràfiques i utilitza totes les seves estratègies de
producció i de vendes sense tenir en compte d’on provenen, és a dir, de la filial que les
proposen. Els diferents centres de diversos països aporten noves idees i productes per
poder ser explotats a nivell global. A cada filial se li pot assignar algun paper
determinant: comercial, d’innovació… Per tant, té una visió global del mercat, però
actua de manera local.
En resum, podríem dir que en l’empresa multidomèstica, les filials actuen de forma
independent, en la global, de forma dependent, i en la transnacional, interdependent.