ESTRATIGRAFIA: A travésEs el método fundamental de todas las ciencias de la tierra, y es la sucesión de
distintas capas de la tierra tierra.A travésA de diferents capes de la terra es rRepresenta las fases sucesivas
de la historia de un lugar (Wheeler).epresenten les fases successives de la història d'un lloc (Wheeler). El
arqueólogo tiene que identificar, establecer la correlación e interpretarla. L'arqueòleg ha d'identificar, establir
la correlació i interpretar-la.William Smith en 1816 escribe su «Strata Identified by Organizad fossils», y dice
que cada capa de tierra o estrato se data en función de los restos que allí se hallen. Cada capa de terra o
estrat es data en funció de les restes que s'hi trobin. Wheeler (anys 20-50) i Lamboglia (1938-1940)
representen el punt màxim en l'estratigrafia. La última fase son los trabajos de Harris, Carandini y Baxer
perfeccionan el sistema de registro o documentación en los años 70-80. L'última fase són els treballs de
Harris, Carandini i Baxer perfeccionen el sistema de registre o documentació en els anys 70-80.
FORMACIÓ D’UNA ESTRATIGRAFIA: És el resultat de tres períodes: Erosió, Moviment y Deposició. En
l'estratigrafia arqueològica cal afegir un factor més: L'acció humana. La alternancia de capas antrópicas
(oscuras) con capas naturales (claras) sonfactor del hombre hombre.L'alternança de capes antròpiques
(fosques) amb capes naturals (clares).Esta acumulación de capas no es lineal. Aquesta acumulació de capes
no és lineal. En los ciclos de pausa la estratigrafía no crece mientras que en los ciclos de actividad se irá
formando capas de tierra, es decir, no es un movimiento continuo. Els cicles de pausa es produeixen quan hi
ha ocupació humana en aquest terreny, però, creix l'estratigrafia quan cuando la zona se abandona.la zona
s'abandona.Los estratos se distinguen por el color de la tierra, por la textura textura, por la estructura y por
sus componentes componentes, en los que interviene el hombre (componentes antrópicos). Els estrats es
distingeixen pel color de la terra, per la textura te, per l'estructura i pels seus components, en què intervé
l'home (components antròpics).
CARACTERÍSTIQUES D'UN ESTRAT: Distingir entre estrat, nivell i horitzó:
Un estrat és una capa de terra. Un nivell és un grup d'estrats. Un horitzó és un conjunt de nivells que
determina l'època (horitzó d'època romana, horitzó d'època ibèrica, ...)
Té una superfície vertical i / o horitzontal. Contorn o perímetre. Té relleu. Té volum (l'excavació es valora per
m³). Cada estrat té una posició estratigràfica. Cada estrat té una cronologia absoluta (de la seva formació).
Lleis de la ESTRATIGRAFIA:
Llei de la superposició: Dins d'un estrat les unitats superiors són més recents que les inferiors, ja que en
casos normals es superposen unes sobre d'altres.
Llei de la horitzontalitat: Qualsevol estrat arqueològic de forma no sòlida tendirà naturalment cap a la posició
horitzontal. Los estratos con superficies inclinadas no son naturales, ya que o fueron depositados así o bien
tuvieron que adaptarse a una cuenca de deposición preexistente. Els estrats amb superfícies inclinades no
són naturals, ja que o van ser dipositats així o bé van haver d'adaptar a una conca de deposició preexistent.
Llei de continuïtat: Aplicant la llei de la horitzontalitat, si un estrat no segueix la llei de la continuïtat vol dir
que ha intervingut l'home. El grosor de todo depósito arqueológico irá disminuyendo progresivamente hasta
acabar en una cuña a no ser que encuentre unos elementos que lo interrumpen. El gruix de tot dipòsit
arqueològic anirà disminuint progressivament fins a acabar en una falca llevat que trobi uns elements que el
interrompen.
Llei de la successió estratigràfica: Tota unitat ocupa el seu lloc exacte en la seqüència estratigràfica d'un
jaciment, situada entre la més antiga i la més recent. Cuando los estratos están desordenados, lo que indica
la época son los materiales. Quan els estrats estan desordenats, el que indica l'època són els materials. Si un
estrato está contaminado, no sirve para la datación. Si un estrat està contaminat, no serveix per a la datació.
PROCESSOS D'EXCAVACIÓ: Hi ha una possibilitat de barrejar estrats, i per tant, de barrejar també cronologies.
Procés arbitrari:
•La remoció: a excavacions massives sense tenir en compte els estrats.
•Capes artificials: excavació minuciosa però no segueix la successió estratigràfica.
Procés estratigràfic: Excavar capes estratigràfiques seguint el seu procés cronològic. Tiene distintas
estrategias dependiendo del objetivo. Té diferents estratègies depenent de l'objectiu. Son: Són:
•Cata o sondeig: lliga per esbrinar els horitzons del jaciment.
•Trinxera: excavació allargada i rectangular per esbrinar l'extensió del jaciment.
•Quadrants: excaven porcions d'un jaciment circular.
1
