¡Descarga Estreptococs i enterococs y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!
Seguim parlant dels Cocs Gram Positius (CGP)…
STREPTOCOCCUS : [“ strepto ” vol dir cadena en grec]
- Característiques (concepte metabòlic):
- El gènere Streptococcus està format per cocs Gram positiu que s’agrupen per parelles (diplococs) o bé, més freqüent, en cadenes.
- Són aerobis i anaerobis facultatius, és a dir que poden viure tan amb oxigen com sense (com els estafilococs).
- Són catalasa negatius (diferència amb els estafilococs). No produeixen l’enzim catalasa, per tan si afegim aigua oxigenada no hi haurà reacció cap a aigua i oxigen [H (^) 2O 2 F 0E 8 H (^) 2O + O (^) 2].
- Són exigents, necessiten medis enriquits per a ser cultivats. Com l’Agar- Sang que conté un 5% de sang.
F 0C 4 Classificació: Es fa en funció de l’activitat hemolítica (lisi del hematies) dels estreptococs al medi Agar-Sang.
- β-hemolític: hemòlisi total dels hematies que envolten a la colònia, es veu un hàl·lux incolor enmig del medi Agar-Sang, que és vermell (pels eritròcits).
- α-hemolític: hemòlisi parcial, que dóna un hàl·lux de color verdós al voltant de la colònia.
- γ o no hemolític: no fa hemòlisi del eritròcits del medi.
S. β–hemolític del grup A o S. piogens:
- Hàbitat: humà, forma part de la flora comensal de la orofaringe.
- Mecanisme (vies) de transmissió: És directe, va del portador a l’hoste susceptible. Les vies de transmissió es divideixen en:
- Invasiu: poden tenir dos portes d’entrada i depenent d’aquestes hi haurà una patologia o una altra. 1.)a Faringe: pot donar Faringo-amigdalitis piògena o angines. 1.)b Cutània: pot donar diferents quadres clínics:
- Impetigen: (igual que estafilococs) infecció en la pell glabra (sense pèl).
- Erisipela: molt característic d’aquest microorganisme (patognomònic). Placa sobre-eritematosa amb bordes elevats i molt ben delimitats, sobretot a cara i extremitats. Cursa amb una afecció general i febre.
- Cel·lulitis subcutània: infecció del teixit subcutani que produeix. Pot donar lloc a quadres molt greus arribant a fascitis, gangrena i finalment mionecrosi (mort de la massa muscular). Aquesta situació pot acabar amb la vida del pacient per la gangrena. [Fa anys va haver un increment a Anglaterra i l’anomenaven “ come carne ”.] Des d’aquestes portes d’entrada no solen donar bacterièmia amb excepció de la cel·lulitis subcutània; la presència de l’ estreptococ a la sang s’anomena metàstasi sèptica.
- Toxigènic: algunes soques de estreptococs estan envaïdes per un bacteriògag que té la capacitat de sintetitzar una toxina eritrogènica. Si hi ha infecció d’aquest tipus de soca donarà escarlatina , caracteritzada per un faringo- amigdalitis i raig (erupció cutània que acaba sent descamativa).
- Immune: dóna quadres molt seriosos (més que abans). El malalt està curat d’infeccions invasives però la resposta en principi immune es fa autoimmune. Donant lloc a dos quadres clínics. - Febre reumàtica: inflamació asèptica (no hi ha un microorganisme) que afecta la sinovial de grans articulacions, donant artritis; si afecta a l’endocardi, serà endocarditis que pot donar insuficiència valvular per estenosi (berrugues); també poden afectar als nuclis basals del SNC, i donar uns moviments involuntaris que corresponen al quadre clínic de Corea o Mal de Sant Vito.
- Abscessos sistèmics: on hi ha un grup o espècie, S. milleri , que formen part de la flora polimicrobiana. Els abecessos sistèmics poden aparèixer per fallo en la sutura (en tancar ferida).
S. α-hemolític optoquina sensible o S. neumonie: [Abans de l’existència de
la penicil·lina (principis del s. XX), la pneumònia era una causa important de mortalitat en gent jove.] El pneumococ està rodejat d’una càpsula polisacàrida i ens permet dividir en més de 80 esrotips, aquesta càpsula és el principal mecanisme patogènic (antifagocitari).
- (^) Hàbitat: Té un reservori humà, a l’orofaringe.
- Mecanisme (vies) de transmissió: És directa. Hi ha persones portadores asimptomàtiques.
- Patogènia: Pot donar lloc al tracte respiratori superior, inferior o bé fora.
- Tracte respiratori superior: Són molt freqüents otitis mitja, conjuntivitis, sinusitis... són totes les infeccions a les mucoses que estan relacionades anatòmicament amb la orofaringe a través de la trompa d’Eustaqui, sinus paranasals i conductes lacrimals. La otitis mitja augmenta la freqüència en nens petits.
- Tracte respiratori inferior: dóna pneumònia pneumocòccica (infecció dels alvèols pulmonars) per aspiració de secrecions orofaríngies, per exemple en estats de pèrdua de consciència, son i coma (etílic, metabòlic, farmacològic). Dóna un quadre clínic d’inici brusc, febre molt alta, amb dolor amb punta de costat (dolor pleural al final de la inspiració) i infecció sèptica (tots els marcadors d’inflamació per una infecció). Quan es fa més greu pot donar insuficiència respiratòria. En una placa radiològica de tòrax hi ha un bloc de condensació que ocupa l’aire dels alvèols. Hi ha bacterièmia en un 25% dels casos, que pot cursar amb metàstasi sèptica. Avui en dia encara té una mortalitat del 10% dels casos.
- Fora del tracte respiratori: La més important que pot donar és la meningitis pneumocòccica, és la meningitis bacteriana més greu. Pot tenir 2 orígens. Un pot ser una metàstasi sèptica d’una pneumònia al SNC a l’espai subaracnoïdal o bé per una invasió per contigüitat a partir del focus òtic fins l’espai subaracnoïdal (otitis mitja F 0E 0mastoïditis F 0E 0 meningitis).
ENTEROCOCCUS : [Els enterococcus formaven part dels streptococcus i en la evolució es van
segregar.]
- Característiques (concepte metabòlic):
- Són cocs Gram positiu que s’agrupen en cadenes (igual que els estreptococs).
- Són catalasa negatius (igual que els estreptococs).
- No són exigents, creixen en medis sense enriquir (usuals).
- Són més resistents que els estreptococs, tan a agents externs, com a els antibiòtics.
- Hàbitat: És humà, al tracte intestinal de l’home.
- Mecanisme (vies) de transmissió/Patogènia: A partir del seu hàbitat normal poden donar lloc a infeccions per mecanisme invasiu; amb l’aparell urinari com a porta d’entrada, donarà infecció urinària i arriben al sistema biliar donarà colecistitis (infecció de la bufeta biliar i colèdoc). És molt poc freqüent que arribi a donar bacterièmia a partir d’aquestes infeccions focals. F 0C 4 Superinfecció: situació en que fem els microorganismes més resistents. S’extrau una mostra de pus de l’abscés d’un pacient que pateix una infecció i es traca amb antibiòtics, com a conseqüència solucionem la infecció pels enterococs però degut al tractament hem fet una selecció de la flora més resistent a l’antibiòtic, podent donar lloc a una superinfecció.
DIAGNÒSTIC: Diagnòstic per distingir els 2 gèneres; estreptococs i
enterococs.
- DIRECTE:
- MO: La tinció de Gram i posterior observació amb el microscopi òptic (MO) és útil en territoris on no hi ha flora comensal acompanyant, és a dir en mostres estèrils. Per exemple al LCR si trobem un diplococ Gram positiu sabrem que hi ha una meningitis pneumocòccia. No és útil en territoris colonitzats normalment per estreptococs, per exemple a les angines no funciona perquè pot estar el microorganisme ( S. viridans i S. del grup B) sense donar patologia.
- Cultiu: En Agar-Sang; classifiquem segons l’hemòlisi. A l’enterococ no li fa falta aquest medi enriquit. Després identifiquem el microorganisme cultivat mitjançant diferents reaccions bioquímiques.
Existeix una vacuna pel pneumococ però té un problema, ja que és difícil de preparar perquè hi ha 80 polisacàrids capsulars (Ag) diferents. S’administra a la gent gran (majors de 65 anys) i a malalts amb factors predisponents clars per infecció pneumocòccica, com immunodeprimits i a esplenoptomitzats (extracció de la melsa).
Fotografies
Streptococcus. Estreptococs (CGP) organitzats típicament en cadena. MO i tinció de Gram.
Streptococcus. Cultiu d’estreptococs en medi Agar-Sang. Són β-hemolitzants (lisis total, hàl·lux transparent).
Streptococcus. Cultiu d’estreptococs en medi Agar-Sang. Són α-hemolitzants (lisis parcial, hàl·lux verdós).
Detecció del carboni C del grup β-hemolític. El dibuix mostra la prova que es fa per detectar el carboni C de la paret del grup β-hemolític, en aquest cas correspon al del grup A, és a dir es un S. piògenes.
Streptococus pneumonie. Antibiograma on es veu l’hàl·lux distribució al voltant de l’optoquina.
Faringitis bacteriana. Faringitis bacteriana amb molt pus, causat pel S. del grup A.
Erisipela. Malaltia provocada pel S. del grup A o S. piogen , placa sobreeritematosa amb bordes ben delimitats, a la cara i extremitats.
Cel·lulitis estreptocòccica. Infecció greu on no es veu el límit on s’acaba la infecció dèrmica i on hi ha pell normal.
Impetigen. Malaltia provocada pel S. del grup A o S. piogen , un germà se l’ha passat a l’altre.
Escarlatina. Exantema característica de l’escarlatina provocada pel S. del grup A o S. piogen , quan evolucioni serà descamativa.
Càries. Provocada per S. mutans.
Berrugues valvulars. Destruccions o berrugues valvulars causades possiblement per una febre reumàtica o per un endocarditis.
