ESTRUCTURA EXTERNA
Carta 1 Sant Petersburg, desembre
Walton li comunica a la Margaret, la seva germana que està molt bé. Sent molta curiositat pel
lloc on està (lluny de Londres cap al nord) ja que exploraría una part del món que no havia
estat mai vista. Li explica també que els seus pensaments se li van capgirar perquè abans
llegint a poetes se li va tornar a iluminar la idea que li van prohibir d’arribar a fer vida de
Mariner. Va volguer seguir l’exemple dels poetes però va fracasar. Tot i així després va rebre
una herència del seu cosí i va ser en aquell moment on s’ho va tornar a replantejar. Van passar
sis anys des de que va decidir empendre aquesta aventura. Li diu a ella que no sap quan de
temps passarà fins que es tornin a veure, ja que depèn del seu èxit o fracàs en el seu viatge cap
a Arkhànguelsk, Rússia.
Carta 2 Arkhànguelsk, març
Acaba d’arribar a Arkhànguelsk i Walton busca a mariners russos pel seu vaixell que acaba de
llogar per dirigir-se cap el Pol Nord. També li explica que necesita urguentment tindre un amic
amable i coratgós que el recolzi en els seus millors i pitjors moments i que li aprobi o esmeni
els plans. Li explica una mica la seva infància, que va d’haver d’educar-se tot sol i que
justament necesita un amic que no el menysprei li ordeni el cap per donar-li un sentit de la
proporció. Li explica també la història impactant d’un bon home mariner que contracta molt
noble, bondadós i gentil, tot i que no té cultura. Li expressa a Margaret que està apunt de
partir cap a regions que encara no han sigut explorades i que té una sensació de plaer però de
temor a la vegada.
Carta 3 juliol
Han passat quatre mesos des de l’última carta. Robert explica que el seu viatge està molt
avançat i que es troben navegant pels grans vents inesperats del sud en una latitud molt alta.
Carta 4 agost
Robert explica que li ha passat un fet molt extrany. Resulta que estaven gairabé envoltats pel
gel, que tancava el vaixell per totes bandes, però deixava per sort prou aigua perquè suressin.
Quan es va aclarar la boira que hi havia van veure que es van quedar estancats en el gel. De
sobte van veure sobre la superficie gran de gel que tenien al devant a un home amb un trineu
amb gossos. Tenia accent anglès, doncs li va preguntar a Robert si podía pujar a bord, i va
aceptar. Estava molt cansat i fatigat, estaba en molt males condicions però es va recuperar en
dos dies. Es veu que voltava pel gel perquè estaba perseguint a algú que estaba fugint d’ell.
Amb el temps Robert li agafa carinyo i comença a estimar-lo com un germà, esdevenint l’amic
que ell sempre havia desitjat tenir.
Passada una setmana, cada dia Robert l’afecte que té amb el seu hoste va creixent cada
vegada més. I veu que pot parlar amb ell dels seus objectius i desitjos ja uqe demostre tindre
una simpatía molt gran. També comprova que tot i que resbusqui el seu trineu desaparegut
