¡Descarga Etica Empresarial - ADE y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
1. Concepcions teòriques de l'ètica en l'empresa
L'èticaempresarial s'encarrega freqüentment de l'estudi de les virtuts perso- nals que hi ha d'haver en el món dels negocis. Es tracta de demostrar que aquestes virtuts formen part de la comprensió correcta del que és una actuació adequada per a un directiu, per al grup de persones que formen una organit- zació o per a la societat més àmplia en què s'integra l'organització.
Tot i que les organitzacions les componen persones i que el caràcter personal dels directius té una importància decisiva en el perfil ètic de les organitzaci- ons, les responsabilitats corporatives no coincideixen amb les individuals, els mètodes de decisió corporatius difereixen dels personals, els principis i els ob- jectius de les organitzacions estan, de vegades, per sobre de les persones, i els valors corporatius no s'han d'identificar, necessàriament, amb els valors per- sonals dels membres de l'organització.
En definitiva, l' ètica empresarial té components –els organitzacionals– que la distingeixen netament de l' ètica individual. Quan parlem d' institucionalització de l'ètica empresarial , ens referim als mecanismes objectius mitjançant els quals s'intenta que els valors o els principis ètics d'una organit- zació siguin efectius:
- Codis
- Documents formals
- Programes de formació
- Comitès específics
- Assessories
- Procediments documentats de decisió
- Sistemes de gestió
- Etc.
L'ètica empresarial és, com hem dit, una ètica de les organitzacions i per això ha d'adquirir un nivell de formalitat innecessari en l'ètica individual.
Tant els fonaments com els valors, les normes o els principis que una ètica empresarial pugui proposar estaran dirigits a l'organització i, con- següentment, hauran d'adoptar una forma que tingui sentit i que sigui eficaç en termes organitzatius.
1.1. Ètica individual i ètica de les organitzacions
Mentre que l' èticaindividual apel·la a la consciència o a la raó de cada per- sona, l'ètica de les organitzacions ha d'apel·lar a l'equivalent organitzatiu, que són els processos que determinen les decisions i els comportaments de les organitzacions.
L'ètica individual i l'ètica organitzacional no es poden separar taxativament, perquè al cap i a la fi són persones concretes les que duen a terme les tasques en les organitzacions. Per tant, són persones que tenen una ètica i unes con- viccions personals pròpies sobre què s'ha de fer en cada moment. A més, algu- nes d'aquestes persones pertanyen a col·legis o a sindicats professionals, que imposen als seus membres normes de comportament estrictes que han de se- guir a l'hora de treballar. Amb tot, gairebé totes les grans corporacions han entès que una organització responsable és alguna cosa més que una suma de persones virtuoses i professionalment íntegres.
Hi ha moltes raons per a plantejar-se la necessitat d'una ètica de les organitza- cions com a àmbit d'estudi específic de l'ètica aplicada. Una de les més desta- cades és que l'èticacorporativas'hadeferpública , no es pot quedar, com acostuma a passar, en les conviccions morals individuals, de manera interna. Les organitzacions, que han d'acarar responsabilitats, no poden acollir "senti- ments" morals, com passa a les persones que han tingut alguna referència o educació moral. Les organitzacions han de respondre a les responsabilitats que tenen amb decisions col·lectives.
Si considerem que els empresaris són persones amb imaginació, capacitat de lideratge i que persegueixen una meta, direm que són persones que no sola- ment volen fer negoci, sinó que volen crear una empresa. En aquest cas, apa- reix l'ètica en l'empresa.
Entenem, doncs, que l'ètica de l'empresa és el caràcter que té, que es forja a mitjà i a llarg termini.
Això és el que podem anomenar una actitudproactiva. S'ha de diferenciar de l'actitud reactiva, que es basa a respondre a les demandes una vegada for- mulades.
En resum, podríem dir que les polítiques d'ètica empresarial poden respondre a diversos motius que podem incloure en les categories següents:
- Protegir els directius de les empreses de possibles imputacions penals, ja que són els responsables de les actuacions que s'hi duen a terme.
- Respondre a pressions de grups d'interès.
- Reforçar el compliment de determinades normes de conducta entre els que formen part de l'organització.
- Implantar i mantenir conjunts de valors en la cultura empresarial.
- Desenvolupar el concepte d'excel·lència entre administradors i empleats de l'empresa.
N'hi ha prou de considerar important un d'aquests motius per a implantar polítiques d'ètica empresarial.
3. Responsabilitat social corporativa
La responsabilitat social corporativa (RSC) es pot definir com el con- junt d'obligacions i compromisos, legals i ètics, tant a escala nacional com internacional, que neix a conseqüència de l'impacte de l'activitat d'empresa en la societat, l'entorn i el medi ambient.
Amb aquest tipus d'actuació es pretén, a més de complir les expectatives fi- nanceres, sobretot de cara als accionistes, complir expectatives i necessitats d'altres grups d'interès, com ara els següents:
En una empresa socialment responsable, un bon govern d'empresa dissenyarà institucions i mecanismes dirigits a la formalització de pràctiques o models de responsabilitat social corporativa. Aquesta tasca s'ha d'exercir per mitjà d'una transparència que permeti a totes les parts interessades conèixer les maneres d'actuació i les finalitats que es pretenen aconseguir en utilitzar-les.
L'RSC és una figura que es basa en el respecte dels valors ètics, les per- sones, les comunitats i el medi ambient. S'estableix com una estratègia integral que ajuda a incrementar el valor afegit i, per tant, posiciona l'empresa en una situació competitiva més bona.
