¡Descarga Etica pac 1 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
PAC 1. Introducció a l’ètica aplicada a l’educació social
2.1 Professions d’alt risc ètic Els professionals de l'educació social en àmbits d'intervenció i acció directa es considera com una professió d'alt risc, ja que, aquesta professió és preocupar-se per la vida de les persones o intentar canviar la forma de veure les coses, però aquests canvis que es produeixen en els valors i en el tipus de vida de vegades pot ser perjudicial. L'educador social com a professional on es troba treballant amb persones, acompanyant a subjectes o usuaris en moments complexos de les seves vides, treballant "per" a ells; aquí és on es troba en diàleg constant amb els professionals intencionadament o no amb algunes situacions i decisions que poden entrar en debat amb els riscos ètics. I tanmateix, intentar canviar o ajudar a canviar valors i tipus de vida que es consideren perniciosos, per tant ens trobem en una professió molt complexa i de vegades amb dificultats per resoldre, sigui per problemes ètics o morals, que es donen en certes situacions de la vida quotidiana. Són professions pròpies del model d'organització de la complexitat social que Foucault caracteritza com a biopoder, que com diu es tracta d'administrar la vida de les persones, fer-les créixer i ordenar-les, i són aquests moments de preses de decisions en que hem d'autoqüestionar- nos i preguntar-nos si l'actuació que estem fent és el correcte o l'incorrecte i que si allò que decidirem a l'hora de fer l'acció serà de manera positiva o negativa per les persones i per nosaltres, ja que, en la nostra feina podríem dir que es requereix empatia, per poder exercir una professió d'aquest nivell. Segons Heidegger, el tècnic no és un mer mitjà per a uns objectius, sinó un fer, de manera de rebel·lar-se, de sortir del que és ocult, de produir, de fer patent, de mostrar-se i de mostrar allò que pot aparèixer i esdevenir d'una manera o una altra. L'educador social també parteix d'uns determinació personal pròpia pel seu procés de socialització dins del que engloba la seva identitat, cultura on partirà d'altres nocions, trobant-se frontalment amb aquests riscos ètics. Per tant ens trobem davant d'un professional que es troba constantment amb contraposicions, on de vegades no poden atendre a un relativisme cultural per poder accedir a diverses intervencions on ha de treballar amb espais interpersonals i ha d'analitzar les vides d'aquestes persones on ha de mirar si allò és perjudicial o no i si és favorable o no. El professional serà el referent i per això serà el que treballarà amb la transformació de les seves actuacions i la dels usuaris, i per tant el professional no té l'opció d'indiferència d'ètica i moral. Davant de l'ètica de la pregunta ètica per excel·lència ja no és "què he de fer" sinó més aviat "que faig aquí", en aquest sentit maltractar un fill es converteix en una qüestió moral pública, ho considerem molt dolent, ens concerneix i, per tant, intervenim per evitar-ho.
ÈTICA APLICADA A L’EDUCACIÓ SOCIAL MARTA VILASECA
2.2 Les principals fal·làcies i els tipus Entenem per fal·làcies o també anomenades "sofisma" que són aquells arguments que es Donen per defensar una postura o opinió, que de vegades a simple vista són o poden semblar vàlids, però que en la realitat solen ser enganyosos per ser falsos. Amb freqüència són difícils de detectar. D. Hume diu "que va ser el primer a advertir que les persones, en parlar o escriure passaven com si res del "ser" a l'he de ser", del que és descriptiu al que prescriptiu i per això anomenen aquesta acció el trencament de la "llei de Hume". Kant es va endinsar en aquesta qüestió clarament el que puc conèixer que seria una crítica a la raó pura i del que he de fer crítica de la raó pràctica. A continuació explicaré els diferents tipus de fal·làcies: Fal·làcia naturalista, tradicionalista i legalista: Començaré explicant la fal·làcia naturalista que és la fal·làcia més usual en ètica i que consisteix a considerar que del fet que les coses siguin o funcionin d'una determinada manera la considerem "naturals" i per tant han de continuar sent així. Aquest pas de la lògica deductiva és injustificat, per què del que és descriptiu no es pot derivar, sense més el que és prescriptiu. Un exemple seria
Una variant de la fal·làcia naturalista trobem la tradicionalista es basa en els costums, les tradicions que són i han de seguir així, és a dir que no hi pot haver un canvi és a dir com què és costum justifica que s'ha de continuar fent així. Per exemple les tradicions dels pobles seria un exemple de com que és un costum justificat, ha de seguir sent així com és actualment. Passa el mateix amb la fal·làcia legalista, que es basa únicament en el que la llei marca i per això és així, però en ètica, és a dir, en el moment de pensar de manera racional i profunda el perquè de les normes morals, no es poden donar només aquests tipus d'argumentacions o explicacions. Un exemple seria les persones que ocupen una casa que no és de la seva propietat i s'ha efectuat un canvi de pany i una vegada instal·lats allà, que el propietari no pugui fer res per recuperar-la, i que els agents policials diguin que estan allà instal·lats i no poden fer res, que és així, i que sense una ordre judicial no pot accedir el propietari al seu habitacle.
Fal·làcia "del pendent relliscós" o "de la ruptura de dic": La fal·làcia de pendent relliscós l'entendríem que es construeix per mitjà d'una cadena d'arguments que preveuen una sèrie de conseqüències contraindicant, que ni tan sols són probables. A causarà inevitablement B, B causarà C, i C causarà D, etc. És molt important tenir present que la fal·làcia de pendent relliscós s'utilitza molt en contra de les propostes innovadores. Un exemple d'aquesta fal·làcia seria el tema de l'avortament, que segons l'església està molt mal vist i va en contra de la religió, llavors hi ha menors i dones joves que tenen l'embaràs que no és desitjat, basant-nos en què l'església està a favor de no a l'avortament i per tant hi hauria embarassos no desitjats i passaríem a menors desemparats. Per tant com a conclusió seria que si és prohibeix l'avortament poden haver-hi molts nens desemparats i això seria un factor negatiu
ÈTICA APLICADA A L’EDUCACIÓ SOCIAL MARTA VILASECA
Ètiques de les virtuts: Aquestes ens parlen de moral on ens diuen qui hauríem de ser, però no què hauríem de fer davant de situacions moralment complexes, per tant aquesta ètica és la que afavoreix la comunicació dins de les ètiques deliberatives i no pas a donar-nos solucions davant de possibles problemes.
Ètiques principialistes: També es poden anomenar deontològiques, kantianes o de la convicció, són les terceres que hem de fer serviren la deliberació. Aquestes ètiques estan basades en valors, principis, drets o regles que orientes l'acció moral. Aquest tipus d'ètica és rigorosa, abstracta i generalista, i oblida el benestar personal o col·lectiu de cada situació concreta. "[...] el dret a no ser sotmès a esclavitud implica l'eliminació del dret a posseir esclaus, això com el dret a no ser torturat implica la supressió del dret de torturar doncs bé, aquests drets poden ser considerats absoluts perquè l'acció que es considera il·lícita com a conseqüència de la seva institució i protecció és condemnada universalment".
Ètiques conseqüencialistes: A les ètiques principialistes se'ls acostuma a contraposar les ètiques conseqüencialistes també més coneguda com a utilitarisme, teològiques o de la responsabilitat rebutgen que hi hagi tipus d'actes correctes o incorrectes i es basa en què una acció és moralment bona segons la finalitat i les conseqüències que pot tenir.
Ètiques de l'hospitalitat: També anomenades de la compassió, s'encarreguen de fer ús de la sensibilitat, afectivitat, de les emocions, per tant s'obliga a la raó a sortir dels seus paràmetres per evitar barbàries innecessàries. El problema de la utilització d'aquest tipus d'ètiques amb freqüència pot ser que als professionals els pugui confondre i puguin perdre l'objectivitat i actuar a lo millor d'una manera diferent.
ÈTICA APLICADA A L’EDUCACIÓ SOCIAL MARTA VILASECA
Debats: Quan Foucault diu que el biopoder és «un poder que s'exerceix positivament sobre la vida», a què es refereix?
Segons Foucault quan parla de que el biopoder és un poder que s'exerceix positivament sobre la vida, s’està referint que el que fa que sostingui és que aquests poder no és que s'oprimeix sinó que crea i fins i tot pot arribar a donar plaer, per tant el que fa que el poder sostingui, qui sigui acceptat, és senzillament que no pesa com a potencia sinó que crea accions i que és una xarxa de manera productiva.
Per tant el biopoder és una forma de gestió política que consisteix en administrar la vida de les persones que els i produeixi forces, les faci créixer i les ordeni, a més a més procura administrar- la, també argumentar-la i multiplicar-la i que pugui exercir sobre ella, i poder permetre un control i unes regulacions.
L'administració de la vida de les persones es crea a partir d'una base política i econòmica i que per tant no s'ha d'entendre com una cosa negativa i en aquests cas la Constitució Española obliga al poder públic a crear un benestar per les persones el desenvolupament, etc. i si aquest no actuen com deuen llavors és quan apareix la intervencions educatives i socials.
A continuació us deixo un PDF molt interessant: DEL BIOPODER A LA BIOPOLÍTICA. Maurizio Lazzarato I també us ajunto un vídeo on parla sobre la biopolitica i el neoliberalisme https://www.youtube.com/watch?v=ht1LI0ybHpU Resposta a un company: Jo també estaria d'acord en que l'ètica aplicada a dia d'avui també es considera com una actitud de prevenció i un moviment de resistència davant de les formes de poder, i tenint en compte la nostra professió estaríem parlant que hi ha d'haver una precaució abans de actuar i tenint en compte que s'ha de facilitar i s'ha de enfocar el seu rumb per una vida adequada per aquestes persones, però per poder treballar i facilitar-li la vida a aquestes persones que estan en una etapa crítica, els professionals s'han de basar a partir d'uns sabers.
Ja com esmenta Foucault, 1976[2005], pàg.144-145, parla de que el biopoder és un poder que s'exerceix de manera positiva sobre la vida, i per tant per crear un positivisme a la vida de les persones que estan en una etapa de transició, com a professionals hem de crear una estabilitat, ja que nosaltres intervenim en la vida d'aquestes persones.
Seguint amb la pregunta que si la vida d'aquestes persones no els importa, avui en dia podríem dir que el egoisme passa per davant de tot, i que on hi ha poder, la part social o la part d'ajudar queda en segon lloc o tercer, és més important la paraula poder. La meva opinió és que els professionals han d'actuar sempre, independent de la situació, de qui estigui per sobre...
Què és una fal·làcia? I una fal·làcia del pendent relliscós? Posa’n algun exemple.
Ética aplicada a l'educació social Marta Vilaseca
Bibliografia
Capítol 1 del manual docent ( Ètica aplicada a l’educació social ): «Per què és important l’ètica aplicada, avui?».Ètica aplicada a l’educació social. Joan Canimas i Brugué FUOC, 2011.
Capítol 2 del manual docent ( Ètica aplicada a l’educació social ): «Aspectes i conceptes instrumentals de la filosofia moral que cal conèixer». Ètica aplicada a l’educació social. Joan Canimas i Brugué FUOC, 2011.
Capítol teòric de l’H2PAC ( Com resoldre problemàtiques ètiques ): «El coneixement imprescindible
». Joan Canimas Brugué. UOC,2016.
Webgrafia Ètica aplicada als Serveis Socials (DIXIT - Departament de Benestar Social i Família) http://dixit.gencat.cat/ca/ [En línea]. Vist 30/09/
Ética aplicada a l'educació social Marta Vilaseca
