Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


ETOECOLOGIA CONCEPTES BÀSICS, Apuntes de Psicología de la Personalidad

Asignatura: Psicologia de la personalitat, Profesor: Montse Colell, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 02/01/2014

paulacapella-3
paulacapella-3 🇪🇸

3.9

(102)

13 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA%6:%ETO)ECOLOGIA%
CONCEPTES%BÀSICS:%
) ETOECOLOGIA:%estudia%les%relaciones%entre%la%conducta%i%l’entorn%natural%(ecosistema)%on%
aquesta%es%produeix.%
) ECOSISTEMA%o%BIÒTOP:%hábitat%natural%format%per%plantes,%fongs,%micro)organismes%i%animals%
que%mantenen%relacions%d’interdependència,%juntament%amb%el%medi%físic%on%viuen.%Ex:%selva%
densa,%bosc%galeria,%sabana,%desert,%taiga,%tundra,%esculls%de%corall,%etc.%
%
NÍNXOL%ECOLÒGIC:%%és%la%posición%d’una%població%(o%espècie)%en%un%ecosistema,%i%ve%definit%per:%
* El%tipus%d’hàbitat%%
* El%període%d’activitat%(nit%o%dia)%%
* El%règim%d’alimentació%(generalistes%o%especialistes)%
* Els%depredadors%i%%les%estratègies%anti)predatòries%%
* L’ús%de%l’espai%
PERÍODE%D’ACTIVITAT:%la%conducta%segueix%una%regularitat%temporal,%i%
segons%%el%nivel%d’activitat%es%poden%distingir%%espècies%diürnes%o%nocturnes.%%
Les%pautes%bàsiques%d’activitat%són:%descans,%desplaçament%i%alimentació%%
El%son%és%una%pauta%de%comportament%més.%La%percepció%de%l’entorn%està%molt%disminuïda%à%risc%
àbeneficis%elevats%%
CONDUCTA%I%ESTRATÈGOES%TRÒFIQUES:%%la%ct%abasta%tots%els%comportaments%relacionats%amb%la%
recerca,%localització,%selecció,%obtenció%i%consum%dels%aliments.%%
Estratègies%alimentàries:%%
§ Per%localitzar,%consumir%i%digerir%l’aliment.%
§ Per%competir%amb%altres%espècies%pels%recursos%tròfics.%%
§ Per%alimentar)se%amb%la%màxima%eficàcia%(equilibri%%cost/benefici)%%
Les%adaptacions%relacionades%amb%l’alimentació%han%incidit%en%la%evolució%de%la%conducta,%de%la%
intel·ligència%i%de%la%sociabilitat%%
%
OPTIMITZACIÓ%CONDUCTUAL:%segueix%un%principi%d’economia%(en%igualtat%de%condicions,%l’explicació%
més%senzilla%acostuma%a%ser%la%correcta)%
%%%
%
%
FACTORS%A%CONSIDERAR%
1. Necessitats%energètiques%per%part%de%l’espècie,%relacionades%amb:%
a. Control%de%la%temperatura%corporal%
i. Espècies%homeotermes%
ii. Especies%poiquilotermes%
b. L’activitat%desenvolupada%
c. La%grandària%corporal:%MODEL%DE%JARMAN)BEL%
2. Cost%(temps%i%energia)%de%la%conducta%tròfica%%
3. Distribució,%abundància,%accessibilitat%i%contingut%nutritiu%de%l’aliment%consumits%
4. Risc%que%implica%%
Els%colobus%viuen%en%les%capçades%
dels%arbres%del%bosc%dens%tropical,%
són%diürns,%s’alimenten%de%fulles%i%
són%depredades%per%àligues%i%
lleopards.%No%defensen%territoris.%
Existència%d'un%
equilibri%entre:%
l’energia%que%gasta%en%
desplaçar)se%per%trobar%i%
obtenir%l’aliment%%
l’energia%que%es%guanya%quan%
el%troba%i%el%consumeix%
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga ETOECOLOGIA CONCEPTES BÀSICS y más Apuntes en PDF de Psicología de la Personalidad solo en Docsity!

TEMA 6: ETO-­‐ECOLOGIA

CONCEPTES BÀSICS:

-­‐ ETOECOLOGIA: estudia les relaciones entre la conducta i l’entorn natural (ecosistema) on aquesta es produeix. -­‐ ECOSISTEMA o BIÒTOP: hábitat natural format per plantes, fongs, micro-­‐organismes i animals que mantenen relacions d’interdependència, juntament amb el medi físic on viuen. Ex: selva densa, bosc galeria, sabana, desert, taiga, tundra, esculls de corall, etc. NÍNXOL ECOLÒGIC: és la posición d’una població (o espècie) en un ecosistema, i ve definit per:

  • El tipus d’hàbitat
  • El període d’activitat (nit o dia)
  • El règim d’alimentació (generalistes o especialistes)
  • Els depredadors i les estratègies anti-­‐predatòries
  • L’ús de l’espai PERÍODE D’ACTIVITAT: la conducta segueix una regularitat temporal, i segons el nivel d’activitat es poden distingir espècies diürnes o nocturnes.
  • Les pautes bàsiques d’activitat són: descans, desplaçament i alimentació
  • El son és una pauta de comportament més. La percepció de l’entorn està molt disminuïda à risc àbeneficis elevats CONDUCTA I ESTRATÈGOES TRÒFIQUES: la ct abasta tots els comportaments relacionats amb la recerca, localització, selecció, obtenció i consum dels aliments.
  • Estratègies alimentàries: § Per localitzar, consumir i digerir l’aliment. § Per competir amb altres espècies pels recursos tròfics. § Per alimentar-­‐se amb la màxima eficàcia (equilibri cost/benefici)
  • Les adaptacions relacionades amb l’alimentació han incidit en la evolució de la conducta, de la intel·ligència i de la sociabilitat OPTIMITZACIÓ CONDUCTUAL: segueix un principi d’economia (en igualtat de condicions, l’explicació més senzilla acostuma a ser la correcta) FACTORS A CONSIDERAR
    1. Necessitats energètiques per part de l’espècie, relacionades amb: a. Control de la temperatura corporal i. Espècies homeotermes ii. Especies poiquilotermes b. L’activitat desenvolupada c. La grandària corporal: MODEL DE JARMAN-­‐BEL
    2. Cost (temps i energia) de la conducta tròfica
    3. Distribució, abundància, accessibilitat i contingut nutritiu de l’aliment consumits
    4. Risc que implica Els colobus viuen en les capçades dels arbres del bosc dens tropical, són diürns, s’alimenten de fulles i són depredades per àligues i lleopards. No defensen territoris.

Existència d'un

equilibri entre:

l’energia que gasta en desplaçar-­‐se per trobar i obtenir l’aliment l’energia que es guanya quan el troba i el consumeix

RECURSOS TRÒFICS EXPLOTATS, factors a considerar:

  1. Abundància i distribució: a. Aliment abundant i molt distribuïtà fàcil de trobar i explotar. b. Aliment concentrat en parcel·les concretesà cal localitzar i identificar les que tenen l’aliment més abundant i millor.
  2. Valor energètic
  3. Dificultat d’obtenció
  4. Dificultat de preparació
  5. Dificultat de digestió Fase d’exploració Fase d’explotació Conducta L’animal busca aleatòriament en diverses parcel·les L’animal s’alimenta en la parcel·la més rica Resultat Obté información sobra la quialitat de la parcel·la L’animal maximitza la relació cost/benefici RISC ASSOCIAT, el risc de depredació afecta la forma de alimentar-­‐se: -­‐ Història prèvia de predació a la zona: desprès de la trobada amb un depredador, les preses extremen les precaucions. -­‐ Grandària dels aliments a consumir: algunes espècies consumeixen els aliments de mida petita en el lloc on els troben i s’enduen els grans per menjar-­‐ los en un lloc segur. SELECCIÓ TRÒFICA, en funció d’aquesta els animals poden ser classificats segons dos criteris: a) Tipus d’aliments: carnívors, folívors, frugívors, insectívors... b) Amplitud de la gamma d’aliments: especialistes i generalistes ESPECIALISTES TRÒFICS: -­‐ Exploten un sol tipus d’aliment (o molt pocs) -­‐ Presenten adaptacions tròfiques: especialitzacions per localitzar, aconseguir i consumir un determinat aliment -­‐ El coneixement del que han de menjar és innat GENERALISTES TRÒFICS: -­‐ Exploten una àmplia gamma d’aliments (omnívors) -­‐ Presenten poques especialitzacions tròfiques -­‐ La seva conducta tròfica es basa en l’experiència i l’aprenentatge Necessitats nutricionals globals Necessitats nutricionals específiques Espècies petites BAIXES ALTES Espècies grans ALTES BAIXES Zebres i guepards: segons el criteri tipus la zebra és herbivore i el guepard carnívor Lleons i guepards: segons el criteri amplitud el lleó és generalist I el guepard especialista

PRINCIPI “VIDA/ALIMENT”: el cost del fracàs és molt més gran per la presa que pel predador. Generalment les preses evolucionen més ràpid que els seus predadors. Els predadors no aconsegueixen extingir les poblacions de preses DINÀMICA DE LES POBLACIONS DE PREDADORS I PRESES Les poblacions es mantenen en un equilibri dinàmic: Població de preses (P):

  • La grandària depèn de la quantitat de predadors (D): (1) Si D disminueix, P augmenta (2) Si D augmenta, P disminueix Població de predadors (D):
  • La grandària depènà quantitat de preses (P): (3) Si P augmenta, D augmenta (4) Si P disminueix, D disminueix Model de Volterra-­‐ Lotka Si las taxes de natalitat, mortalitat i captura guarden una relació concreta, el sistema es troba en equilibri dinàmic
  • Dades empíriques de les fluctuacions de població de llebres i linxs canadencs recolzen el model ADAPTACIONS DELS PREDADORS: 1 -­‐ Motivació per a la caça: les preses no sempre són consumides desprès de la captura. Un predador pot matar més preses de les que necessita o fer-­‐ho encara que hagi menjat. 2 -­‐ Aprenentatge: les cries juguen a caçar i les mares poden participar en l’aprenentatge de les tècniques de caça. 3 -­‐ Captura de les preses:
  • Perseguir: endoterms (actius durant llargs períodes de temps, adaptats a la perseguir). És buscar aïllar la presa del grup
  • Esperar: ectoderms (actius durante períodos curts, adaptats per esperar quiets a que arribin les preses). El predador s’amaga o es camufla com si fos un objecte inanimat o un animal inofensiu (mimetisme agressiu).
  • Ús d’esquers: utilitzen esquers (aliment, feromones...) per atraure les preses
  • Ús de paranys: alteren l’entorn o construeixen estructures (teranyines, trampes embut...) per atrapar les preses
  • Ús d’instruments: utilitzen objectes per capturar les preses ADAPTACIONS DE LES PRESES: El tipus d’estratègia depèn de molts factors. El tipus de predador pot determinar quina és l’estratègia més adequada. 1 -­‐ Amagar-­‐se: a) Camuflatge: similitud de color i textura, contra ombrejat i còpia dels objectes de l’entorn (forma, moviment) b) Immobilitat: mort fingida (tanatosi) o congelació temporal: es queda quiet fins el darrer momento c) Estructures protectores: closques on amagar-­‐se, escates i estructures protectores. Tortugues, mol·luscs, aranyes, pangolins, armadillos...
  • Tanatocresi: ús de closques d’altres animals o d’elements del medi per amagar-­‐se d) Eliminació de pistes: estratègies per evitar que els predadors puguin seguir el rastre

2 -­‐ Senyals d’advertiment: informació certa à la presa avisa al depredador del perill que implica atacar-­‐la: serp de cascavell a) Coloració aposemàtica: colors molt cridaners que indiquen que és verinosa. Els predadors eviten preses amb colors vius (vermell groc, taronja) i/o ratlles o taques b) Mimetisme: informació falsa: la forma, el color, les postures o el soroll que presenta la presa són similars a les d’una espècie que té mal gust o és perillosa. El predador aprèn a evitar l’espècie i les espècies similars 3 -­‐ Agressió defensiva

  • Diferent de l’agressió competitiva i l’agressió predatòria. Es dona en resposta a l’atac i és una agressió induïda per la por.
  • Pot implicar l ́ instruments o de defenses químiques 4 -­‐ Fugida: importància de la velocitat i resistència relativa depredador/presa i/o les maniobres de confusió (driblar) o la sincronia de moviments de fugida del grup. 5 -­‐ Defenses grupals: a. Detecció de depredadors: més ulls i conductes de vigilància b. Efecte de confusió: és difícil seleccionar una presa en un grup gran i més en moviment c. Efecte de dilució: per una presa la probabilitat de ser caçada disminueix en els grups grans (hipòtesi del ramat egoista, Hamilton d. Fustigació: Un grup pot atacar al depredador de forma coordinada e. Factors: cohesió del grup, nombre de mascles, presència de cries, perillositat del predador... Es pot donar en diverses espècies (primats, aus, insectes...) 6 -­‐ Associacions poliespecífiques a. Espècies diferents i simpàtriques amb depredadors comuns i que exploten recursos diferents (no sempre) poden beneficiar-­‐se de l’associació mútua. b. Primats forestals de diferents espècies, primats i lloros... c. Requisit: senyals d’alarma comuns o conductes antipredatories que siguin compreses per les dues espècies ESPAIAMENT SOCIAL, espai privat o distancia interindividual: és la distància mínima que normalment manté un animal respecte dels coespecífics (compromís entre l’atracció i la repulsió) La distancia interindividual depèn de l’espècie i és molt característica (orenetes 15 cm, gavians argentats, 30 cm). Hi ha factors que poden modular les interdistàncies dels subjectes implicats: edat, sexe, relacions de parentesc, relacions d’estatus, context social, cultura (en humans) AVANTATGES Impedeix interferències a l'hora de fugir Impedeix interferències a l'hora de menjar Regula el desplaçament grupal Dixiculta l'establiment de paràsits Mantenir unes distàncies interindividuals

-­‐ Familiaritat amb l'espai (=home range) -­‐ Explotació prioritària o exclusiva dels recursos (reproducció assegurada, seguretat i aliment individual i/o cries) -­‐ Cal anunciar la possessió (cants, marques,...)-­‐-­‐> exposició als depredadors -­‐ Cal allunyar dels intrussos -­‐-­‐> cost en temps i energia, risc de la defensa directa (ferides) CONDUCTA TERRITORIAL à SIGNIFICAT ADAPTATIU El benefici ha de ser més gran que el cost La conducta territorial es dona quan els factors ecològics afavoreixen una defensa econòmica dels recursos (vitals i de reproducció):

  1. Recursos concentrats
  2. Recursos previsibles
  3. Recursos relativament poc abundants L’estructura social de les espècies es relaciona directa o indirectament amb els factors ecològics ESTRUCTURA TERRITORIAL, TIPOLOGIA CONSEQÜÈNCIES DE LA TERRITORIALITAT
  • S’evitalasobre-­‐explotaciód’unlloc:distribuciómés uniforme dels animals
  • Eslimitaladensitatdepoblació:l’individuquenoté territori no es reprodueix:
    • Nivell I: densitat de població reduïda -­‐> cap individu té problemes per establir-­‐se en bons territoris
    • Nivell II: increment de la densitat de població -­‐> hi ha individus exclosos dels hàbitats òptims. Ocupació de zones més pobres
    • Nivell III: densitat de població molt elevada -­‐> alguns individus no poden establir territoris. Ex: Mussols (Argentina) -­‐> poblacions constants al llarg dels anys, amb taxes de reproducció variables TERRITORIALITAT INTRAESPECÍFICA I INTEREPECÍFICA La conducta territorial acostuma a ser intraespecífica, però pot donar-­‐se territorialitat interespecífica si dues espècies son simpàtriques i es dona competència tròfica (espècies properes en la filogènia) o competència per llocs segurs (pressió de predació elevada) ⇒ Territori: cost alt per un benefici baix, les espècies tendeixen a ocupar nínxols ecològics diferents. MIGRACIONS
  • Desplaçament llarg: s’abandona l’hàbitat quotidià
  • Solen ser lineals
  • Impliquen determinades conductes prèvies i posteriors al desplaçament
  • Exigeixen una despesa energètica extraordinària
  • La consecució de l’objectiu és la finalitat primera en els animals que migren (absència de resposta a estímuls habituals)

Les migracions es poden definir com desplaçaments d’anada i tornada entre àrees d’activitat/territoris estacionals. Objectiu: trobar els recursos que no estan disponibles en l’àrea d’origen Són el resultat d’un procés d’adaptació. Els animals que es desplaçaven als millors ambients naturals són els que van sobreviure. Les rutes són sempre les mateixes: es transmeten de generació en generació. Els patrons migratoris de les espècies estan relacionats amb canvis meteorològics, de forma directa: variacions estacionals de temperatura, precipitació, hores de llum o indirecta: disponibilitat de recursos tròfics. Component innat: inquietud premigratòria, direcció i durada mínima del vol Empremtes ecològiques, marques del terreny, brúixoles (solar, estel·lar, camp magnètic). Rellotges biològics.