Etologia tema 7 - Apuntes de Etología

Etologia

Tema 7

TEMA 7 CONDUCTA SEXUAL, PARENTAL I DESENVOLUPAMENT

7.1 Reproducció i dimorfisme sexual

Reproducció no és sinonim de conducta sexual. Per a que hi hagi conducta sexual ha d’anar lligat

a la reproducció sexual.

Tipus de reproducció:

1.Reproducció sexual: el nou organisme procedeix de la unió de dues cèl·lules sexuals, òvul i

espermatozoide (gàmets), produïdes mitjançant meiosi (divisió de cromosomes). Conté informació

genètica combinada dels dos progenitors.

2.Reproducció asexual: el nou organisme procedeix únicament de les cèl·lules reproductores d’un

progenitor. La reproducció no requereix meiosis ni fertilització. Mitosi. És genèticament idèntic al

progenitor. No hi ha variabilitat genètica.

Avantatges de la reproducció sexual i asexual

Reproducció sexual

-Gran eficàcia

-Menor vulnerabilitat a la predació

-No depèn de la disponibilitat de parella sexual

La majoria d’espècies animals són sexuals.

Existeixen espècies (insectes) que alternen

reprodució sexual i asexual (paternogènesis). Hi ha espècies únicament asexuals (esponges,

equinoderms). La probabilitat d’extinció sembla ésser major en les espècies únicament asexuals,

ja que presenten menys avantatges adaptatius davant d’ambients canviants. Les cèl·lules

eucariotes (reproducció sexual) van apareixer al precàmbric fa uns 2500 milions d’anys

(reproducció sexual).

Sexes:

-Gonocorisme: un animal és mascle o femella durant tota la vida.

-Hermafroditisme: un animal produeix cèl·lules sexuals femenines i masculines:

-Homogàmia: simultaniament

-Dicogàmia: successivament

-Protoginia: neix femella i després canvia a mascle

-Protoandria: neix mascle i després canvia a femella

Què determina el sexe d’un individu?

Cromosomes: en aus i mamífers la meitat dels espermatozoides tenen el cromosoma X i l’laltra Y.

En altres espècies animals el que determina el sexe és:

Ambient:

-Temperatura d’incubació (Ex: rèptils)

-Aliment Ex: alguns mamífers (Ex: Opòssum—> zarigüellas)

Estratègies reproductores:

-Teoria de la selecció r/K

-r —> habitat inestable, encefalització baixa, cicle vital curt, creixement ràpid i taxa

reproductora alta

-K—> habitat estable, encefalització alta, cicle vital lent, creixement curt i taxa reproductora

baixa

Dimorfisme sexual:

Primari: referit a diferències en les característiques dels òrgans sexuals:

-Gònades (on es fabriquen els gàmets)

-Genitals interns

-Genitals externs

Reproducció asexual

-Gran variabilitat en la progènie (ambient

canviant o coevolució)

-Permet reparar l’ADN durant la meiosi

-Redueix la possibilitat de transmissió de

malalties genètiques

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Etologia tema 7 y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

TEMA 7 CONDUCTA SEXUAL, PARENTAL I DESENVOLUPAMENT

7.1 Reproducció i dimorfisme sexual Reproducció no és sinonim de conducta sexual. Per a que hi hagi conducta sexual ha d’anar lligat a la reproducció sexual. Tipus de reproducció: 1.Reproducció sexual: el nou organisme procedeix de la unió de dues cèl·lules sexuals, òvul i espermatozoide (gàmets), produïdes mitjançant meiosi (divisió de cromosomes). Conté informació genètica combinada dels dos progenitors. 2.Reproducció asexual: el nou organisme procedeix únicament de les cèl·lules reproductores d’un progenitor. La reproducció no requereix meiosis ni fertilització. Mitosi. És genèticament idèntic al progenitor. No hi ha variabilitat genètica. Avantatges de la reproducció sexual i asexual Reproducció sexual -Gran eficàcia -Menor vulnerabilitat a la predació -No depèn de la disponibilitat de parella sexual La majoria d’espècies animals són sexuals. Existeixen espècies (insectes) que alternen reprodució sexual i asexual (paternogènesis). Hi ha espècies únicament asexuals (esponges, equinoderms). La probabilitat d’extinció sembla ésser major en les espècies únicament asexuals, ja que presenten menys avantatges adaptatius davant d’ambients canviants. Les cèl·lules eucariotes (reproducció sexual) van apareixer al precàmbric fa uns 2500 milions d’anys (reproducció sexual). Sexes: -Gonocorisme: un animal és mascle o femella durant tota la vida. -Hermafroditisme: un animal produeix cèl·lules sexuals femenines i masculines: -Homogàmia: simultaniament -Dicogàmia: successivament -Protoginia: neix femella i després canvia a mascle -Protoandria: neix mascle i després canvia a femella Què determina el sexe d’un individu? Cromosomes: en aus i mamífers la meitat dels espermatozoides tenen el cromosoma X i l’laltra Y. En altres espècies animals el que determina el sexe és: Ambient: -Temperatura d’incubació (Ex: rèptils) -Aliment Ex: alguns mamífers (Ex: Opòssum—> zarigüellas) Estratègies reproductores: -Teoria de la selecció r/K -r —> habitat inestable, encefalització baixa, cicle vital curt, creixement ràpid i taxa reproductora alta -K—> habitat estable, encefalització alta, cicle vital lent, creixement curt i taxa reproductora baixa Dimorfisme sexual: Primari: referit a diferències en les característiques dels òrgans sexuals: -Gònades (on es fabriquen els gàmets) -Genitals interns -Genitals externs Reproducció asexual -Gran variabilitat en la progènie (ambient canviant o coevolució) -Permet reparar l’ADN durant la meiosi -Redueix la possibilitat de transmissió de malalties genètiques

Secundari: referit a diferències en altres característiques morfològiques, fisiològiques o conductuals no relacionades directament amb els òrgans sexuals. El dimorfisme sexual és el resultat de la selecció sexual. És la selecció d’aquelles característiques morfoconductuals que afavoreixen l’èxit reproductor —> fitness Selecció intrasexual: caracteristiques en mascles o en femelles que són útils per a la competencia entre ells. Ex: banyes, canins grans… Selecció interexual: caracteristiques per a que t’escullin. Ex: colors brillants, crestes, festeig.. 7.2 Estratègies sexuals i conducta sexual Esforç reproductor: és l’esforç i la inversió (en temps, energia i recursos) que realitza cada sexe per reproduir-se. La distribució de l’esforç reproductor i la inversió parental sol ser diferent segons el sexe: -Mascle: inversió petita (molts espermatozous de generació fàcil, no alberguen la cria). Conductes: cerca de parella, festeig i aparellament fins la còpula -Femella: inversió gran (pocs òvuls que requerexen molta aportació energetica, alberguen i desenvolupen la cria, intra i extrauterinament). Conductes: cures parentals pre i post natals, inclosa la cerca de menjar (ex: lactància) Conducta sexual:

Atracció sexual: les femelles solen ésser més sensibles als trets dels mascles que indiquen èxit reproductiu que nos pas al revés. Hipotesis de la selecció “desbocada” (Fisher): la selecció de trets exagerats en els mascles és el resultat de les preferències sexuals de les femelles. Aixo s’atura quan aquesta caracteristica és poc adaptativa. “Desbocada”: procés circular. -Festeig: funcions del festeig: trobar un company secual potencial i identificar la seva espècie, sexe i disposició fisiològica. Reduir la distància individual, permetre el contacte físic i apaivagar. Avaluar al company potencial: aspecte físic, conducta, recursos. Facilitar l’estimulació recíproa per sincronitzar l’activitat sexual. Principi de Bateman: l’èxit reproductor és més variable en els mascles que en les femelles. -Fecundació: -Externa: fora del cosa de la femella (a l’aigua). Pròpia dels peixos, la femella desova i el mascle diposita l’esperma sobre els ous. No existeixen els cures parentals. r -Interna: dins del cos de la femella. El zigot es forma en el conducte reproductor femení. Pròpia d’aus i mamífers. La còpula és la forma més habitual de fecundació interna. K La còpula suposa uns costos. És un moment de perill. Mentre estem fent la còpula no estem buscant menjar. En el moment del contacte hi ha risc de transmissió de malalties. En algunes espècies trobem una conducta d’assatjament per part del mascle, ja que la femella és un recurs per el qual hem de lluitar. Pautes copulatòries -Les còpules solen ésser ràpides i estereotipades, amb moviments previsibles -La majoria d’aus i mamífers realitzen còpules ventro-dorsals -Els primats presenten varietat de pautes copulatòries. Per exemple: els Macaca i papio: ventro- dorsal sobre el sòl; els Bonobo i ximpanzé: ventro-dorsal i ventro-ventral osbre el sòl i sobre els arbres. Còpula en els grans simis: en algunes espèceis dels grans simis la còpula ha adquirit funcions a part de la reproducció: els bonobos solen copular encara que la femella no sigui fèrtil (sexe sense reproducció, ho fan a canvi de menjar) i també les femelles realitzen estimulació genital mútua (homosexual).

-Poliàndria: una femella i més d’un mascle. Sistema poc habitual. Generalment implica una inversió de rols sexuals associada a l’existència de factors ecològics i fisiològics insòlits. Els mascles s’encarreguen de les cures parentals i són més petits que les femelles. Les femelles inicien el festeig i competeixen pels mascles. Ex: granotes -Poliginàndria o promiscuïtat: probablement es va orginar a partir de la poligínia: en augmentar la mida dels grups, un únic mascle no pot monopolitzar a totes les femelles, sobretot si existeix sincronia reproductora. Poc freqüent. Propi d’algunes espècies de mamífers: lleons, macacos rhesus, papions, ximpanzés, bonobos. 7.4 Sexualitat humana -Australopithecus: espècies molt dimòrfiques: sistemes d’aparellament poligínics -Homo: poc dimorfisme, indica monogàmia. Poca competència espermàtica: en contra de la poliginàndria. -Homo sapiens: societats humanes: 16% monògames 83% poligíniques <1% poliàndriques Pluritat de sistemes d’aparellament, dimorfisme sexual poc accentuat, testicles relativament petits, cert grau de monogàmia (tendencia del pare a romandre amb la mare mentre els fills són petits i compartir la criança, estratègia reproductora tipus K (pocs fills i ben cuidats, en canvi no es una estratègia K extema com amb els grans simis). Característiques de la sexualitat en humans: -Constant receptivitat femenina i ovulació oculta: “Papá está en casa” —> inici de la monogàmia -Separació de la conducta sexual i la reproducció: -La conducta sexual té una funció social -Conducta sexual recreativa -Conducta sexual fora dels períodes d’ovulació: durant la gestació, la lactància, la menopausa -Conducta homosexual Part d’aquestes característiques són compartides amb els bonobos. Menopausa: característica típicament humana (i d’algunes espècies de balena). No present en primats no humans. Ocorre abans i més abruptament que l’envelliment d’altres sistemes de l’organisme humà. Origen de la menopausa: -Hipòtesi: la menopausa és conseqüencia del recent allargament del cicle de vida humà: el risc de mortalitat de la mare en el part augmenta molt a partir dels 40 anys -“Hipòtesi de l’àvia”: la menopausa ha estat afavorida per la selecció natural perquè les dones postmenopàusiques aconsegueixen una major eficàcia cuidant als seus fills i néts que produit nous fills. 7.5 Cures parentals Inversió parental post-naixement (cures parentals): la inversió parental pot considerar-se com tot acte que, realitzat per un progenitor augmenta la probabilitat de supervivència i l’exit reproductor de un fill/a, disminuint però la capacitat dels pares per a invertir en una futura cria. A partir del naixement, quan la cria abandona el cos de la mare parlem de cura parental. Els animals amb reproducció sexual han d’equilibrar els costos d’invertir en la cura els fills amb els costos associats a ajornar reproduccions futures. Conflicte d’interessos pares-fills: a mesura que els fills creixen, els pares aturen les cures, tot i que els fills intenten seguir obtenint la seva atenció (pex: destellament). Si els fills són germanastres (comparteixen un sol progenitor), el conflicte es prolonga més que si són germans complets. Com més jove és la mare, abans deslleta la cria. A les espèces de vida curta, l’esforç reproductiu és més gran. -Semelparitat: un cop posen els ous es moren els progenitors -Iteroparitat: la femella pot tenir més d’una vegada fills

La conducta parental està estretament lligada a l’homeostasi interna. La conducta paretal és l’origen de la socialització. Cura biparental (versus uniparental): generalment en animals altricials, és a dir, en espècies on les cries són molt independents. En sistemes monogàmics i poligínics amb certesa parental alta (inversió rendible). És més probable en condicions de manca de recursos. Tipus de cures parentals: -Protecció: transport d’ous en el propi cos, amagar ous en forats excavats o estructures construides, amagar cries sota el cos, atacar a possibles predadors quan s’apropen als ous o realitzar maniobres de distracció. -Incubació: tranferència de calor corporal als ous per ajudar al desenvolupament dels embrions. Els progenitors regulen la temperatura òptima per l’embrió (proximitat del cos o utilitzant materials). -Calori neteja: els progenitors es situen al costat de les cries per transferir calor (aus i mamífers). En el cas dels mamífers és essencial ja que aquests neixen amb poc pèl. -Reconeixement de les cries: -Aus precocials (ànecs. oques..): necessari perquè els pares no perdin a les cries. L’impronta filial facilita que els cries segueixin a la mare. -Aus altricials (ocells cantaires): no és necessari que els apres reconeguin a les cries, perquè aquestes no deixen el niu fins que saben volar. -Mamífers: les mares aprenen l’olor de les seves cries duran el part (rates) o les marquen amb un olor especial (rat-penats) -Subministrament d’aliments: deixar nutrients en una estructura protectora on es dispositen els ous (pex: escarbats, vespes); oxiegenar els ous agitant l’aigua (pex: peixos, pops); transportar l’aliment fins el niu i regurgitar a les cries (aus altricials) i portar a les cries fins l’aliment (aus precocials). Alletar les cries (mamífers): -La mare adopta la postura de lactància -Localització dels mugrons per part de les cries -Estimulació del mugró —> missatges a l’hipotàlem —> secreció d’oxitocina—> estimula la pujada de la llet (reflex d’ejecció) -Transport: conducta habitual en mamífers (marsupiarls, felins, primats) -Instrucció: en alguns mamífers les cries romanen molt temps amb els seus pares per tant tenen moltes oportunitats de realitzar aprenentatges socials: -Apendre a caçar (felins) -Aprendre a “pescar” tèrmits i trencar la closca de fruits secs (ximpanzés). Solen fer-ho les femelles que són les que es queden en el grup. Per a que la conducta dels pares sigui instrucció cal suposar l’intenció de transmetre informació als fills. Cures aloparentals, comunal o cooperatives —> cuidar una cria que no és teva: -Avantatge per les cries (afavoreix la seva supervivència). -Avantatge pels cooperants (no sempre és una femella) -Afavoreix l’eficàcia biològica indirecta, al cuidar a cries ab les que tenen parentesc -Afavoreix experiència a les mares abans de ser-ho -Afavoreix aliançes entre mares -Amortiment agonístic (disminució) 7.6 Desenvolupament de la conducta L’ontogènia de la conducta d’un individu inclou des de l’estadi embrionari fins a la mort. Els canvis ontogènics més importants es produeixen durant la infància i en l’època de la maduració sexual. Aquests canvis poden ser induits o facilitats tant per la genètica com per l’ambient social i conductual. Ex: pollets conducta de demanar menjar té un fort component genètic però regulada per l’aprenentatge.

Etologia tema 7, Apuntes de Etología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Etologia tema 7 y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

TEMA 7 CONDUCTA SEXUAL, PARENTAL I DESENVOLUPAMENT