¡Descarga Evaluació Psicopedagògica y más Ejercicios en PDF de Psicología Escolar solo en Docsity!
Evaluació Psicopedagògica
Tema 4c
Ricardo, professor de primer de l'ESO, sol∙licita l'assessorament del psicòleg
de l'IES sobre un estudiant que, en paraules del professor, "està fora de si".
Després d'analitzar la informació que li ha facilitat el professor en una breu
entrevista mentre caminaven cap a la sala de professors, el psicòleg escolar
determina que la informació és insuficient per a la generació d'hipòtesis.
Què hauria de fer el psicòleg del centre? "
a) Decidir el procediment de recollida de dades més adequat
b) Dissenyar una intervenció per abordar el problema
c) Fer més preguntes amb l'objectiu de descriure i "operativitzar" el problema
d) Decidir si l'estudiant necessita alguna mesura d'atenció a la diversitat (aula
de PT, suport escolar, etc.)
e) Amablement, decideix no col∙laborar amb el professor
ACTIVITAT
La millor resposta és "c". La definició del problema sempre és massa
imprecisa per iniciar una intervenció, de manera que el psicòleg hauria de
mantenir una entrevista amb el professor amb l'objectiu de definir
operacionalment el comportament de l'alumne en termes mesurables i
observables que permeten recollir més dades.
Les respostes "a" i "b" no són correctes perquè el problema no s'ha definit.
La resposta "d" és incorrecta perquè no hi ha sospites de deficiències i / o
dificultats d'aprenentatge a partir de les observacions del professor.
La resposta “e" no es tindria en consideració en cap cas.
Com que la definició del problema és massa imprecisa per iniciar una
intervenció:
● El psicòleg hauria de mantenir una entrevista amb el professor.
● Definir operacionalment el comportament de l'alumne en termes
mesurables i observables que permeten recollir dades.
● En el cas que hi haja sospites de deficiències i / o dificultats
d'aprenentatge a partir de les observacions del professor es podria decidir
si es porta a terme una avaluació psicopedagògica que permeta
determinar si l'estudiant presenta NEE que hagen de ser ateses a través
del currículum.
5.6. Identificació de Necessitats Educatives
Visió de conjunt orientada a establir les mesures necessàries (curriculars,
materials i / o de recursos personals) per ajustar la resposta educativa a les
necessitats de l'alumne.
Propostes d'adaptació d'elements curriculars:
Adaptació de tots els components curriculars en les àrees de
llenguatge, cognició, motor, autonomia personal i socialització.
Propostes d'adaptació en mitjans d'accés al currículum :
Necessita atenció logopèdica sistemàtica i reforç educatiu.
5.7. Orientacions i propostes
Orientacions que donen pas a:
● La presa de decisions sobre la resposta educativa més adequada,
● Assegurant el seu ajust amb característiques / necessitats dels estudiants
La finalitat última és la concreció de la proposta curricular i la determinació
dels serveis necessaris.
● La proposta curricular (a partir de l'avaluació de les competències
curriculars) suposa normalment un procés d'adaptació del currículum.
● Síntesi pel que fa al desenvolupament general de l'alumne i les
condicions significatives del procés d'ensenyament / aprenentatge.
Ejemple : "... presentant un retard significatiu en el seu desenvolupament, es
considera adequada la seua escolarització en un centre ordinari amb els
següents recursos de suport :
- Intervenció logopèdica
- Reforç educatiu en aula de pedagogia terapèutica
- Programa d'adaptació escolar i social
- Assessorament a la família per la seua col∙laboració en programes i adaptacions curriculars.
Els pares de Luís i la tutora de l'últim curs d'Educació Infantil, sol∙liciten al psicòleg escolar l'avaluació de l'alumne. Els seus pares estan en un procés d'adopció i desitgen informació sobre el desenvolupament intel∙lectual del seu fill i les seues possibles relacions amb nens de la seua edat. Els pares també es pregunten si Luís pateix una síndrome fetal per alcohol.
Exemples de raons que poden ser motius per a l'avaluació:
Maria, professora d'Educació Infantil, ha sol∙licitat al psicòleg escolar del Servei Psicopedagògic Escolar (SPE) de zona una avaluació de la seua filla Anna. La mare està preocupada pel desenvolupament social, emocional i del llenguatge de la nena; diu que no té molt interès per les persones però li encanta la mecànica dels joguets. També s'ha observat que Anna rares vegades mira directament als ulls, parla sola o està abstreta en jocs de la seua fantasia. Es pregunta si la nena es beneficiaria d'una teràpia, un grup d'estimulació del llenguatge, una orientació familiar o algun tipus d'entrenament en habilitats socials.
Robert, professor de matemàtiques d’Educació Secundària, ha remès per a una avaluació a Esther. El professor es pregunta si té algun problema d'aprenentatge que li impedeix progressar en matemàtiques. Especialment, ha observat que Esther, tot i que ha tingut un professor particular en matemàtiques durant alguns anys, obté pitjors resultats que els seus companys de classe. En canvi, no té problemes en altres matèries escolars.
Joan ha estat remès al Departament d'Orientació pel Cap d'Estudi de l'IES per comprovar si els seus problemes d'aprenentatge, a més d'un diagnòstic psiquiàtric, estan contribuint a les dificultats que té per a complir les tasques escolars. D'altra banda, s'espera que els resultats d'aquesta avaluació ofereixen alguna informació que permeta determinar unes bones tècniques d'instrucció, així com la conveniència d'elaborar una adaptació curricular individualitzada.
Exemples de raons que poden ser motius per a l'avaluació:
La tutora de Pablo, professora interina i amb poca experiència docent, sol∙licita al psicòleg escolar del SPE de zona l'avaluació psicopedagògica d'un alumne que presenta problemes auditius. La professora expressa dubtes sobre les dificultats de progrés de Pablo en llenguatge escrit, la qual cosa li afecta les altres tasques escolars. La professora demana més informació sobre les raons d'aquestes dificultats, així com unes recomanacions específiques per a una adequada intervenció.
Elena, professora de 6è de Primària, ha sol∙licitat l'avaluació d'Enric per la seua deficient atenció a classe i la seua gran dificultat per congeniar amb els seus companys. A més, ha assenyalat que aquest alumne està parlant constantment durant la classe i interromp les converses per dir alguna cosa sense relació amb el tema que es tracta. Elena s'ha preguntat si un TDAH podria ser la causa de la conducta i dels problemes socials d'Enric.
Desenvolupament personal Biològics Psicomotors (BL, Survey) Intel∙ligència (WISC, Raven, McCarthy, ...) Personalitat‐Emocional (EPQJ, HSPQ, ...) Social‐sociomètric Comunicació‐Llenguatge (Boehm, ITPA, ...) Competència curricular (entrevistes, observacions, anàlisi treballs alumne, ...) Potencial d'aprenentatge (LPAD, K‐ABC) Estils d'aprenentatge i motivació (observació, entrevista, ...)
Contextos d’evaluació Aula (observació) Centre (anàlisi de plans) Sociofamiliar (entrevistes)
RECURSOS I FONTS UTILITZADES EN
L’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Competències cognitives Comprensió i representació realitat, resolució de problemes, autocontrol de la conducta, llenguatge i comunicació, ... Cicle o curs de referència Proporcionat per tutor a partir dels professors, prenent com a referència PCC i programació, currículum ad hoc o qüestionaris curriculars com a proves d'avaluació inicial de llenguatge i matemàtiques (PEIEP), inventari de detecció primerenca, TALE, PLON , Estils d’aprenentatge Autònom / dependent, concentrat / dispers, flexible / rígid, impulsiu / reflexiu, dependent / independ. Altres dades d’interés Nivell autoestima i autoconcepte Eficàcia social (assertivitat, HHSS) Convivència (adaptació, disruptividad, conducta prosocial, cooperació, ...) Problemàtica familiar‐social (actituds, expectatives, relacions familiars, ...) Mesures educatives anteriors (ACI, suports) Conducta durant l'avaluació
VALORACIÓ FUNCIONAL
Referents del DSM‐V, per exemple en competència cognitiva A.‐ Capacitat intel∙lectual significativament inferior a la mitjana B.‐ Dèficit o alteracions d'ocurrència en l'activitat adaptativa actual L'inici és anterior als 18 anys, comprensió i representació de la realitat, resolució de problemes, autocontrol de la conducta, llenguatge i comunicació,
En qualsevol altre tipus de trastorn reflectit en el DSM‐V
IDENTIFICACIÓ DE NEE
Normatius De judici Capacitat intel∙lectual Nivell curricular Recursos necessaris / disponibles Conductes adaptatives …
Breu argumentació que justifique la conclusió final (decisió) de l'informe mitjançant la utilització dels criteris anteriorment destacats
Comprovar que estan totes les dades
CRITERIS QUE FONAMENTEN LA DESICIÓ
RAONS QUE JUSTIFIQUEN L’APLICACIÓ DE
LA MESURA
Si es considera convenient determinat material, la petició s'ha d'ajustar a les instruccions DG Ensenyament
Ajustades a procés e/a de l'alumne El més concretes possible per facilitar presa de decisions posteriors El dictamen és una valoració externa que s'ha de contextualitzar en el centre concret en què finalment sigui escolaritzat l'alumne.
ATENCIÓ EDUCATIVA
J és un nen de 3 anys que va presentar problemes peri i postnatals així com una escassa estimulació ambiental. En el seu desenvolupament s'ha observat una important evolució positiva des del moment en què va començar a anar a l'escola infantil i des que rep atenció de la Unitat d'Estimulació Precoç del Centre de Salut. Tot i que el nen mostra una asimetria facial i cranial de la part esquerra, que pot apuntar dificultats en el seu desenvolupament posterior, a hores d'ara el seu retard maduratiu és d'aproximadament un any. Encara que en el moment d'elaborar aquest informe és molt difícil aventurar quin serà l'evolució de J. sense comptar amb una valoració neurològica adequada, la seva positiva evolució en l'últim any, el seu caràcter tranquil generalment i la seva curta edat ens fa proposar el seu funcionament intel∙lectual estarà en funció que hi hagi o no disfunció neurològica, i de les ocasions que trobi en el centre educatiu per compensar la manca d'estimulació en el seu ambient familiar. En les observacions directes a la seva escola infantil, en una classe de nens entre 2 i 3 anys, J. era un nen més pel que fa a capacitat d'atenció, i capacitat per seguir consignes generals, tot i que mostrava menor destresa en la manipulació de materials i un menor desenvolupament d'hàbits d'autonomia en la neteja. La família ha de rebre assessorament psicopedagògic per a desenvolupar en el nen hàbits d'autonomia personal, escolar i socials adequats i entrenament en tècniques de maneig de comportament.
Ex: Determinació d'inici d'Escolarització en centre ordinari
Comprovar que estan totes les dades
Exemple: Modalitat d'escolarització, inici
En el cas de proposar‐escolarització combinada, s'ha d'indicar quants dies de la setmana lectiva l'alumne assistirà a un centre d'una modalitat o l'altre centre de l'altra modalitat. En cap cas es precisarà els dies concrets de la setmana.
En el cas de proposar‐escolarització combinada, s'ha d'indicar quants dies de la setmana lectiva l'alumne assistirà a un centre d'una modalitat o l'altre centre de l'altra modalitat. En cap cas es precisarà els dies concrets de la setmana.
Ordre 16 juliol 2001 Instruccions, de la mateixa manera que en el canvi de modalitat d'escolarització
Ordre 16 juliol 2001 Instruccions, de la mateixa manera que en el canvi de modalitat d'escolarització
Si es considera convenient sol∙licitar determinat material, la petició s'ha d'ajustar a les instruccions de la Direcció General d'Ensenyament
Ajudes tècniques individuals: Caminadors regulables i accessoris Cadires adaptades i accessoris Emissores de FM i accessoris comunicadors ...
Material informàtic: Ordinador (com a via única d'accés al currículum) Programari Adaptacions al material informàtic Commutadors Licorni Protectors de teclat ...
Ajudes tècniques individuals: Caminadors regulables i accessoris Cadires adaptades i accessoris Emissores de FM i accessoris comunicadors ...
Material informàtic: Ordinador (com a via única d'accés al currículum) Programari Adaptacions al material informàtic Commutadors Licorni Protectors de teclat ...
Exemple: Modalitat d'escolarització, inici
RECURSOS MATERIALS
Donat l'important retard que l'alumna mostra cal que pugui rebre una estimulació intensa en totes les àrees de desenvolupament. Així el currículum a treballar amb l'alumna és molt diferent al del curs en què està escolaritzada en el centre ordinari i és previsible que aquesta diferència augmenti amb el temps.
L'atenció educativa que requereix la nena ha de ser molt individualitzada: programació específica de cada àrea, tasques adaptades, ajuda i supervisió continuada, etc. Per això és imprescindible que estigui en un grup d'alumnes poc nombrós i amb un professor / a especialista en pedagogia terapèutica. A més també és necessària la intervenció de diversos especialistes: logopeda que treballi un programa específic d'estimulació del llenguatge; educador que col∙labori en el programa d'adquisició d'hàbits d'autonomia personal: menjar.
A. requereix l'atenció de personal especialitzat (educador / a) del qual es manca al centre ordinari ia més la intensitat i freqüència dels suports que l'alumna necessita no és possible proporcionar‐en l'àmbit del Centre ordinari actual i es considera que els seus necessitats s'atendrien millor en l'àmbit del centre específic d'Educació Especial.
Exemple: Determinació d'inici d'Escolarització en centre d'educació especial
Presenta n.e.e. La distància curricular és com a mínim d'un cicle (Ordre 16/07/01 apartat 14.5) ...
Exemple: Adaptació Curricular Individual Significativa, on SI procedeix la mesura
Presenta un retard curricular significatiu, que després d'haver adoptat totes les mesures ordinàries no pot ser atès d'una altra manera. Necessita adquirir els aprenentatges curriculars amb una orientació més funcional. ...
EI Comunicació i representació Identitat i autonomia personal Entorn natural i social
EP Valencià (llengua i literatura) Castellà (llengua i literatura) matemàtiques Coneixement del medi natural, social i cultural Llengües estrangeres educació física Ed. Artística‐Plàstica Ed. Artística‐Música
ESO Valencià (llengua i literatura) Castellà (llengua i literatura) Matemàtiques Ciències Socials, Geografia i Història Llengües estrangeres Educació física Ciències de la Naturalesa Ed. Visual i plàstica Tecnologia
EI Comunicació i representació Identitat i autonomia personal Entorn natural i social
EP Valencià (llengua i literatura) Castellà (llengua i literatura) matemàtiques Coneixement del medi natural, social i cultural Llengües estrangeres educació física Ed. Artística‐Plàstica Ed. Artística‐Música
ESO Valencià (llengua i literatura) Castellà (llengua i literatura) Matemàtiques Ciències Socials, Geografia i Història Llengües estrangeres Educació física Ciències de la Naturalesa Ed. Visual i plàstica Tecnologia
Exemple: Adaptació Curricular Individual Significativa, on SI procedeix la mesura
Exemple: Adaptació Curricular Individual Significativa, on SI procedeix la mesura
Utilització preferent dels canals: Receptiu: auditiu, visual Expressiu: verbal, manipulatiu Tipus d'activitats: Orals Escrites Manipulatives Tipus d'ajuda: Constant Puntual Utilització inicial com a llengua vehicular Castellà Valencià Signes Atenció: Individual / petit grup Grup flexible Altres Avaluació: Utilització de documents / procediments adaptats a les àrees Utilització de documents / procediments normalitzats en les áreas
Utilització preferent dels canals: Receptiu: auditiu, visual Expressiu: verbal, manipulatiu Tipus d'activitats: Orals Escrites Manipulatives Tipus d'ajuda: Constant Puntual Utilització inicial com a llengua vehicular Castellà Valencià Signes Atenció: Individual / petit grup Grup flexible Altres Avaluació: Utilització de documents / procediments adaptats a les àrees Utilització de documents / procediments normalitzats en les áreas
Presenta necessitats educatives especials derivades de condicions personals de discapacitat : motora, sensorial o psíquica que li impedeixen la utilització dels mitjans ordinaris d'accés al currículum (Ordre 16/07/ apartat 16.1)
Exemple: Adaptació d'Accés al Currículum, on SÍ procedeix la mesura
Necessitats per a l'aprenentatge de la dotació extraordinària: de recursos tècnics o materials o d'intervenció d'algun professional especialitzat.
Exemple: Adaptació d'Accés al Currículum, on SÍ procedeix la mesura
El ressenyat per al canvi de modalitat
Ajudes tècniques individuals: Caminadors regulables i accessoris Cadires adaptades i accessoris Emissores de FM i accessoris Comunicadors
Material informàtic: Ordinador (com a via única d'accés al currículum) Programari Adaptacions al material informàtic Licorni
RECURSOS MATERIALS
NO presenta necessitats educatives especials derivades de condicions personals de discapacitat: motora, sensorial o psíquica que li impedeixen la utilització dels mitjans ordinaris d'accés al currículum (Ordre 16/07/ apartat 16.1)
Exemple: Adaptació d'Accés al Currículum, on NO procedeix la mesura
No necessita per a l'aprenentatge de la dotació extraordinària: de recursos tècnics o materials o d'intervenció d'algun professional especialitzat.
Presenta necessitats educatives especials derivades de condicions personals de discapacitat : motora, sensorial o psíquica que li impedeixen la utilització dels mitjans ordinaris d'accés al currículum (Ordre 16/07/ apartat 16.1)
Exemple: Adaptació d'Accés al Currículum, on NO procedeix la mesura, pero es proposa una alternativa
Només necessita per a l'aprenentatge, de la dotació ordinària, de recursos tècnics o materials o d'intervenció d'algun professional especialitzat.
Model d'Informe d'Avaluació Psicopedagògica
A. DADES PERSONALS. (Nom, Data de naixement, Nivell escolar, Centre,
Tutor/a, Orientador/a, Data de l'informe).
B. MOTIU DE L’INFORME.
C. DADES DE L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
C.1. Informació sobre l'alumne (tècniques utilitzades, resultats i conclusions):
Desenvolupament cognitiu ‐ aptituds intel∙lectuals
Nivell de competència curricular per àrees
Creativitat
Estratègies d'aprenentatge i processos cognitius
Esforç, motivació i interessos acadèmics
Interacció (amb adults i amb iguals)
Integració social
Estat emocional.
ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS
C.2. Informació sobre el context escolar (tècniques utilitzades, resultats i
conclusions):
Cognicions i expectatives del professorat
Organització d'aula i cicle
Grau de flexibilitat curricular (excel∙lència)
Estils didàctics i recursos utilitzats
Experiència professional
Possibilitats d'aplicació de divergències
Nivell d'exigència curricular.
C.3. Informació sobre el context social i familiar (tècniques utilitzades,
resultats i conclusions):
Percepció i expectatives dels pares.
Actitud d'exigència davant el fill
Relacions familiars (pares germans)
Actitud cap a l'escola.
Relacions, col∙laboració i exigència
Possibilitats de desenvolupament extraescolar
Utilització dels recursos comunitaris.
D. NECESSITATS EDUCATIVES DE L'ALUMNE
D.1. En relació al currículum escolar: (Exemple)
Disposar d'un currículum flexible que permeta i afavoreisca l'aprofundiment
en diversos continguts
Interrelacionar àmbits i àrees a través de treballs en projecte.
Tenir accés i usar materials i recursos variats apropiats als seus interessos i
competències
Treballar en grups diferenciats en funció dels objectius seleccionats
Sentir motivació cap a l'aprenentatge i l'esforç evitant el baix rendiment
Desenvolupament de continguts actitudinals relacionats amb el respecte
interpersonal i la convivència amb iguals i adults.
D.2. En relació a l'estil cognitiu i d'aprenentatge: (Exemple)
Plantejar els continguts de treball i activitats com a reptes cognitius
Possibilitar aprofundir en temes i continguts d'interès personal
Evitar les activitats que suposin poc esforç i execucions repetitives.
Possibilitar aprenentatges més ràpids
Proposar activitats que possibilitin i permetin establir relacions conceptuals i
procedimentals entre continguts diferents
Abordar problemes amb múltiples vies de solució als quals aplicar la fluïdesa,
originalitat i flexibilitat de pensament.
D.3. En relació al desenvolupament soci afectiu i les relacions interpersonals:
(Exemple)
Establir contactes i ocupacions comuns amb diferents grups socials de caràcter
acadèmic, cultural i lúdic‐esportiu
Desenvolupar sentiments de pertinença al grup d'amics i al grup aula
Valorar positivament les condicions personals dels altres
Rebre feed‐back afectiu basat en qui és i no en com és
Desenvolupar habilitats positives de lideratge.
D.4. En relació amb altres àmbits
