Qüestionari text “Globalització i identitat” de Manuel Castells
1. Segons l’autor, la globalització ha acabat amb els particularismes i ha
portat a una cultural universal indiferenciada? Quina relació s’ha
establert doncs entre globalització i identitat?
Tots dos processos es desenvolupen alhora, i no es tracta simplement d’una
coincidència històrica, sinó que existeix una relació sistèmica. Això, en principi,
no és tan obvi, perquè en algun moment es planteja la idea que la globalització
requereix també una cultura global, cosmopolita. I en aquest punt apareixen
versions diverses: d’una banda, la que parla de la unificació, l’homogeneïtzació
cultural del món com a crítica d’aquest procés; de l’altra, la idea que se
superaran els particularismes, i en algunes de les ideologies també els
atavismes històrics identitaris, per fondre’ns en una mena de cultura universal
indiferenciada en la qual ens assumirem culturalment com una sola cultura
lligada a l’espècie humana.
Així, tant en el vessant positiu com en el negatiu, tant en la visió de recerca
d’una nova cultura universalista per damunt dels valors identitaris com en la por
a la imposició d’una homogeneïtzació cultural, que de vegades s’ha anomenat,
em sembla que erròniament, americanització, tant en un sentit com en l’altre, hi
insisteixo, la idea és que s’han acabat les identitats específiques i que tot
plegat són atavismes històrics.
2. Quines dues crisis han provocat els processos de globalització i els
identitaris a finals del segle XX? Per què?
Aquests dos processos han provocat dues crisis alhora, la de l’Estat-nació
constituït durant l’edat moderna com a subjecte de maneig institucional de les
societats, i la de l’Estat-nació com a instrument eficaç per gestionar els
problemes.
Els problemes són globals, no es gestionen des de l’àmbit nacional, i es genera
una crisi de la capacitat de representació d’un món de pluralitat cultural sempre
que no hi hagi una articulació d’aquest Estat entorn de principis plurals de font
d’identitat.
3. Quins són els sectors econòmics globals? I què més és global segons
Castells?
L’economia és global en el seu centre. És interdependent i és global en el
comerç internacional, que ocupa un lloc com més va més central i més decisiu
en les economies de tot el món. És global en la producció de béns i serveis,
però no tot és global, només el cor de l’eco- nomia és global.
També són globals la ciència i la tecnologia, base del creixement de la riquesa i
del poder militar i també dels estats i dels països, i la comunicació.
Estel Fàbrega
