


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Manuel castells analiza la relación entre la globalización y la identidad en un texto de preguntas y respuestas. Según el autor, ambas procesos se desarrollan simultáneamente y están relacionados de manera sistémica. La globalización no ha acabado con los particularismos ni ha traído una cultura universal indiferenciada, sino que ha provocado dos crisis: la de la nación-estado y la de su capacidad de gestión. El documento también aborda las causas de la globalización, el sector global de la economía y la aparición de estados fundamentalistas islámicos.
Tipo: Ejercicios
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Qüestionari text “Globalització i identitat” de Manuel Castells
1. Segons l’autor, la globalització ha acabat amb els particularismes i ha portat a una cultural universal indiferenciada? Quina relació s’ha establert doncs entre globalització i identitat? Tots dos processos es desenvolupen alhora, i no es tracta simplement d’una coincidència històrica, sinó que existeix una relació sistèmica. Això, en principi, no és tan obvi, perquè en algun moment es planteja la idea que la globalització requereix també una cultura global, cosmopolita. I en aquest punt apareixen versions diverses: d’una banda, la que parla de la unificació, l’homogeneïtzació cultural del món com a crítica d’aquest procés; de l’altra, la idea que se superaran els particularismes, i en algunes de les ideologies també els atavismes històrics identitaris, per fondre’ns en una mena de cultura universal indiferenciada en la qual ens assumirem culturalment com una sola cultura lligada a l’espècie humana. Així, tant en el vessant positiu com en el negatiu, tant en la visió de recerca d’una nova cultura universalista per damunt dels valors identitaris com en la por a la imposició d’una homogeneïtzació cultural, que de vegades s’ha anomenat, em sembla que erròniament, americanització, tant en un sentit com en l’altre, hi insisteixo, la idea és que s’han acabat les identitats específiques i que tot plegat són atavismes històrics. 2. Quines dues crisis han provocat els processos de globalització i els identitaris a finals del segle XX? Per què? Aquests dos processos han provocat dues crisis alhora, la de l’Estat-nació constituït durant l’edat moderna com a subjecte de maneig institucional de les societats, i la de l’Estat-nació com a instrument eficaç per gestionar els problemes. Els problemes són globals, no es gestionen des de l’àmbit nacional, i es genera una crisi de la capacitat de representació d’un món de pluralitat cultural sempre que no hi hagi una articulació d’aquest Estat entorn de principis plurals de font d’identitat. 3. Quins són els sectors econòmics globals? I què més és global segons Castells? L’economia és global en el seu centre. És interdependent i és global en el comerç internacional, que ocupa un lloc com més va més central i més decisiu en les economies de tot el món. És global en la producció de béns i serveis, però no tot és global, només el cor de l’eco- nomia és global. També són globals la ciència i la tecnologia, base del creixement de la riquesa i del poder militar i també dels estats i dels països, i la comunicació. Estel Fàbrega
4. Quines són les causes de la globalització i en què es basa? Què és la globalització “excloent”? Les causes reals de la globalització són les estratègies econòmiques, els desenvolupaments culturals, la creació de mercats, si bé és cert que sense aquesta infraestructura tecnològica no haurien pogut existir. És a dir, el capital financer sempre ha estat global: pot transferir milers de milions d’euros en qüestió de segons d’una inversió a l’altra, i aquesta capacitat de comunicació i de sistemes d’informació és tecnològica i actual. En conseqüència, la globalització pròpiament econòmica és una globalització selectiva. Per això els estats, els governs, les empreses de cada país, malden per situar-se en aquesta xarxa global, perquè fora d’aquesta xarxa no hi ha creixement, ni desenvolupament, ni riquesa. Si no hi ha possibilitat d’una inversió de capital financer o de tecnologia en un país, aquest país —o aquesta regió o aquest sector de la població— queda marginat de l’economia global. Per tant, des d’a- quest punt de vista, la globalització té una lògica incloent i excloent. 5. Per què reapareixen els mecanismes identitaris com a conseqüència de la crisi de l’estat-nació? Apareixen tendències radicals que afirmen que no existeix aquest mecanisme, i de l’altra, tendències serioses que afirmen que cal una altra mena de mecanismes de representació. Per tant, el principi de reconstrucció d’un model polític de gestió s’obté perdent una certa capacitat de legitimació i de representació política. 6. Què és la identitat segons Castells? És una realitat individual o col.lectiva? La identitat és una reconstrucció del sentit de la vida de les persones en el moment en què allò que fins ara tenien com a forma d’agregació, d’organització que fonamentalment en l’edat moderna era l’Estat—, es perd. El mercat no basta per donar-li sentit. L’Estat passa a ser, en certa manera, agent de la globalització i no d’una col·lectivitat particular, i la reacció és la construcció alternativa del sentit a partir de la identitat. Habitualment, en les ciències socials, s’entén per identitat aquell procés de construcció de sentit sobre la base d’un atribut cultural que permet a les persones trobar sentit al que fan en la seva vida. Mitjançant un procés d’individuació, se senten el que són, tenen sentit perquè es refereixen a alguna cosa més que a elles mateixes, es refereixen a una construcció cultural. Però cal anar amb compte, perquè aquesta construcció cultural pot ser individual. 7. Què és una identitat “legitimadora”? És aquella que es construeix des de les institucions i, en particular, des de l’Estat. Per entendre’ns, la identitat nacional francesa, que és una de les més fortes d’Europa, es construeix des de l’Estat francès. És l’Estat francès el que construeix la nació francesa, no a l’inrevés
La idea és que en el moment en què l’Estat es veu privat d’una força identitària que doni suport a la seva difícil maniobra en el món de la globalització, aquest Estat intenta relegitimar-se tornant a cridar la seva gent, és a dir, la seva nació, però en molts casos aquesta nació ja s’ha separat de l’Estat i considera que no està sent representada.
12. Quina és la conseqüència de que hi hagi una manca de correspondència entre les estructures econòmiques, culturals i institucionals i els instruments polítics? El que fan Bush i altres països poderosos és generar una trajectòria diferent. Hi pot haver Internet, hi pot haver globalització, hi pot haver interdependència, i hi pot ha- ver pluralitat cultural, però si, d’altra banda, hi ha censura, poder militar i tecnologia al servei del poder militar, aquesta dinàmica unilateral genera un món molt diferent: la manca de correspondència entre les estructures econòmiques, culturals, institucionals i els instruments polítics provoca caos. 13. A què es refereix quan parla de “lògica imperial”? La lògica imperial no és robar or en temps antics o petroli avui dia. Això és, podríem dir, un plus, d’alguna manera o altra cal finançar l’imperi. La lògica imperial és pensar que la nostra obra civilitzadora és correcta i que la violència es justifica per salvar la gent de la misèria. 14. Quina és, segons l’autor, l’única via per fugir d’un món regit o bé per aparells de poder o de “comunes fonamentalistes”? La identitat legitimadora s’enfronta avui dia amb identitats de resistència que sorgeixen en tot el món com a trinxeres, amb identitats de ser alguna cosa pròpia, si bé aquesta cosa pròpia no sigui necessàriament el més extraordinari, el més exaltable. Entre les dues, la capacitat de la identitat de resistència i, en particular, de la identitat nacional d’esdevenir una identitat projecte que proposi quelcom amb què tots els membres d’una societat es puguin identificar no tan sols en el passat, sinó també en el futur és l’únic que pot salvar el món de viure entre aparells de poder i comunes fonamentalistes.