Evolucion geografia, Apuntes de Geografía Histórica

¡Descarga Evolucion geografia y más Apuntes en PDF de Geografía Histórica solo en Docsity!

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA

GEOGRAFIA

1ª MEITAT DEL S. XIX

Fou el gran moment en el desenvolupament de

la Geografia, ja que es va constituir com aciència.

-^

Es van crear

càtedres de Geografia

a les

principals universitats.

-^

Es van crear les

Societats Geogràfiques

, que

van realitzar exploracions, mapes ipublicacions dels nous territoris i van justificarel colonialisme.

ELS PARES DE LA GEOGRAFIA ACTUAL Alexandre von Humboldt

(1779-1859)

Aquest geògraf i viatger tenia com a

objectiu

la^

creació

d’una

nova

ciència

que

integrès

distintes

disciplines que estudiaven el medinatural.

Les

seves

investigacions

partien de l’observació detallada delterritori

i^

l’anàlisi

comparatiu

respecte als paisatges d’altres àreesgeogràfiques. Humbolt dóna una gran importància a la

perspectiva històrica. S’interessa perl’evolució i els canvis observats en elmarc natural. La

seva

obra

més

important

es

“Cosmos”

Carl Ritter

es va

destacar en larealització d’estudisregionalscomparatius, en elsquals destava elsfenòmens socials ihistòrics querelacionava amb elsaspectes naturals.

Per dotar la Geografia d’un camp propi, amb el

temps van sortir noves propostes queconsideraven que l’objecte d’estudi de laGeografia era explicar les societats humanes apartir de les relacions entre el medi físic i lesactivitats humanes. Es així que va sorgir la Geografia Humana o Antropogeografia. Inicialment, la Geografia Humana es va orientar

cap al Determinisme o antropogeografia

EL DETERMINISME GEOGRÀFIC

És un corrent geogràfic que neix en el s. XIX

segons el qual els factors del

medi físic

condicionen directament les activitats del serhumà

fins el punt que les distintes societats

s’han de desenvolupar de manera diferent enfunció de les característiques dels seusrespectius entorns.

EL POSSIBILISME GEOGRÀFIC

Aquest corrent geogràfic afirma que l`ésser

humà troba en la naturalesa moltespossibilitats que aprofitarà o no, en funció del’espai social al que pertany, es a dir, enfunció de raons humanes no físiques. El possibilisme situa les relacions entre humans i

medi en el marc de la regió.

LUCIEN FEBVRE Aquest geògraf va afirmar quela natura era, en gran part, unproducte humà i que el ques’havia d’estudiar és la creixentintervenció humana sobre elmedi.

La Geografia General Física

•^

La Geografia General Física: estudiava lesinfluències o interrelacions entre el medi físic iels éssers vius, inclós l’esser humà (dins de l’àmbit de les Ciències Naturals). Va tenir unaespecial influència a Estats Units.

El cicle de Davis

Model de com els rius terrestres modifiquen el relleu.

La Geografia Regional

La Geografia Regional té per objecte d’estudi la

regió, entesa com un espai que té trets propisresultants de la combinació d’elementsnaturals i les activitats humanes al llarg deltemps. L’aspecte visual d’aquests elementsconstituiria el paisatge.

La Geografia Regional va entrar en crisi a mitjans

del segle XX davant:

• la poca capacitat d’enllaçar els fets entre sí en

la síntesi regional.

• Les dificultats per delimitar les regions, ja que

aquestes podien variar segons els criterisseleccionats i, per tant, dependien d’elementssubjetius (intuició, sensibilitat). Per aquestaraó va ser qualificada d’anticientífica.

La Geografia de la segona meitat del s.XX

A partir de la mitjans del segle XX han sorgit

noves propostes:

-^

La Geografia quantitativa o teorètica.

-^

La Geografia humanista.

-^

La Geografia radical.

-^

L’Ecogeografia.

Teoria dels llocs centrals de Christaller