Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El Desenvolupament Humà: Tipus, Causas y Teorías - Prof. Busques Sánchez, Apuntes de Psicología

Este documento explora el desarrollo humano a lo largo de la vida, identificando diferentes tipos de cambios y sus causas. Se abordan teorías clásicas como la psicodinámica, conductista, cognitiva y evolutiva, y se discuten sus perspectivas complementarias. El texto también incluye una breve historia de la concepción de la infancia y los elementos clave en el desarrollo: educación, medicina y prevención social.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 19/10/2015

andra_claudia
andra_claudia 🇪🇸

3.9

(7)

7 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Com podem influir en el desenvolupament?
Es dedica a l’estudi al desenvolupament de l’individu. Volen descobrir
el perquè dels canvies. El perquè dels canvis. No serveix la mateixa intervenció en diferents
individus. En els primers anys del infant són quan hi ha més canvis, és millor intervenir abans,
no ens centrem en el canvi més enllà.
Hi ha diferents tipus de canvis:
Quantitatiu: augmentar o disminuir.
Qualitatiu: estructura, classe, procediments...
Evolutiu: nous comportaments.
Involutius: deteriorament o supressió del comportament.
Continus: progressius.
Discontinus: bruscos.
D. Herència: factors naturals.
D. Ambient: experiència, medi.
Activitat: actiu.
Passivitat: passiu, rep el canvi.
Calendari del desenvolupament, cultures, condicions de vida, influencies. No regulades/
normatives.
El desenvolupament es:
Direccional.
Organitzat.
Holístic.
Variable.
Cíclic i repetitiu.
Estable/canvi.
Reflexa les diferencies individuals i culturals.
La cronologia no ens dóna una situació clara del desenvolupament, una concepció. Cada període
defineix la infància i que s’espera del infant és una representació socials. L concepte en altres
períodes no existeix, que esperen del jove, quines eines el fan créixer, com hauria de ser el nen,
com l’acompanyen, quin model persona adulta potenciarem des del inicis.
Els pares tenien el dret ha decidir la vida o la mort del infant. Sorgeix les residencies pels nous
abandonats (Grècia). Em: infància no era una etapa. XIII-XIV: pintures, XVI-XVII: nou vestit
del nen, morals de l’Església, XVIII: creen un blindatge emocional per la mortalitat, els avanços
en medicina milloren la relació, 1871: Mary Ellen és maltractada pel seu pare el qual acaba sent
jutjat per un maltracta animal (no hi ha drets del infant), XIX: escolarització, fabriques,
institucions. Varis conceptes que determinen la relació amb els infants. XX: drets. En 200 anys
Psicologia evolutiva
complementaris
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El Desenvolupament Humà: Tipus, Causas y Teorías - Prof. Busques Sánchez y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Com podem influir en el desenvolupament? Es dedica a l’estudi al desenvolupament de l’individu. Volen descobrir el perquè dels canvies. El perquè dels canvis. No serveix la mateixa intervenció en diferents individus. En els primers anys del infant són quan hi ha més canvis, és millor intervenir abans, no ens centrem en el canvi més enllà. Hi ha diferents tipus de canvis:

  • (^) Quantitatiu: augmentar o disminuir.

Qualitatiu: estructura, classe, procediments...

  • Evolutiu: nous comportaments.
  • Involutius: deteriorament o supressió del comportament.
  • (^) Continus: progressius.
  • Discontinus: bruscos.
  • D. Herència: factors naturals.
  • D. Ambient: experiència, medi.
  • Activitat: actiu.
  • (^) Passivitat: passiu, rep el canvi. Calendari del desenvolupament, cultures, condicions de vida, influencies. No regulades/ normatives. El desenvolupament es:
  • Direccional.
  • (^) Organitzat.
  • Holístic.
  • Variable.
  • Cíclic i repetitiu.
  • Estable/canvi.
  • (^) Reflexa les diferencies individuals i culturals. La cronologia no ens dóna una situació clara del desenvolupament, una concepció. Cada període defineix la infància i que s’espera del infant és una representació socials. L concepte en altres períodes no existeix, que esperen del jove, quines eines el fan créixer, com hauria de ser el nen, com l’acompanyen, quin model persona adulta potenciarem des del inicis. Els pares tenien el dret ha decidir la vida o la mort del infant. Sorgeix les residencies pels nous abandonats (Grècia). Em: infància no era una etapa. XIII-XIV: pintures, XVI-XVII: nou vestit del nen, morals de l’Església, XVIII: creen un blindatge emocional per la mortalitat, els avanços en medicina milloren la relació, 1871: Mary Ellen és maltractada pel seu pare el qual acaba sent jutjat per un maltracta animal (no hi ha drets del infant), XIX: escolarització, fabriques, institucions. Varis conceptes que determinen la relació amb els infants. XX: drets. En 200 anys

complementaris

s’ha realitzat el gir a la concepció de la infància. La preocupació no comença fins al XIX. S’ha de saber com és l’infant per saber com és l’adult. 3 element:

  • Educació.
  • Medicina.
  • Prevenció social. Desenvolupament:
  • Físic: estructura corporal ajuda al comportament.
  • Cognitiu: com la capacitat intel·lectual influeix en la conducta.
  • Social i personalitat: interacció entre els individus. El cicle de la vida es divideix en períodes:
  1. (^) Prenatal (naixement).
  2. Infància temprana (2 anys).
  3. Preescolar (3-6).
  4. Infància (6-12).
  5. Adolescència (12-20).
  6. (^) Joventut (20-40).
  7. Maduresa (40-60).
  8. Vellesa (60-). Es classifica per etapes escolaritzades. Trajectòria personal i social. Socialment s’esperen coses diferents segons la pertinència a una etapa. Pertorbacions: modificació en la forma de vida. 2 formes d’observar:
  • Entorn natural/espontani.
  • Laboratori. Mètodes:
  • Longitudinal.
  • (^) Transversal.
  • Microgenètic: problema/solució. La combinació de longitudinal i transversal és el mètode seqüencial. Hi ha múltiples perspectives. (PowerPoint)
  • Psicodinàmica.
  • (^) Conductista.
  • Cognitiva.
  • Contextual.

4 etapes principals. Sensiomotor, pre-operacional, operacional concret,... Ausubel; individus i els ordinadors emmagatzemen utilitzen i processen informació. Rescatem com uns determinats processos s’amplien. Com les experiències exteriors influeix. Neurociència cognitiva Detall en àrees cerebrals, dels seus processos. Intentar resoldre problemes físics. Contextual S’entén a partir del context social, cultural. Vygotsky, Bronnfrenbrener. Aquestes corrents impregnen l’assignatura. Per les pràctiques de camp s’ha d’estudiar aquestes teories. Vygotsky produeix la teoria sociocultural. Les persones no-alfabetes pensen de forma diferent però no significa que siguin més o menys intel·ligents. El llenguatge estableix que sabem pensar. Primer va el pensament i després el llenguatge? Hi haurà la vessant de uns processos mentals inferiors i uns altres superiors. El llenguatge és una eina que mesura el pensament. Fa una transformació sobre la concepció de l’ensenyament. Es important la comunicació entre diferents. Afavoreix l’ensenyament dialogat. És un procés intermental, l’individu l’interioritza i es torna intramental. Cada un de nosaltres tenim una zona de desenvolupament. Si vull que aprengui una cosa més he de veure quina és la zona de desenvolupament proper i a poc a poc eliminar les ajudes exterior per poder aprendre per si mateix. Crea un triangle d’aprenentatge. La teoria sistèmica bàsicament diu que el subjecte és un sistema. Recupera els postulats antics però no entra en contradicció. Cada part s’anomena àmbits. El meu àmbit és família, universitari, lleure, voluntariat, ... En cada àmbit et desenvolupes, et comportes d’una forma diferent. La forma en la qual em comporto canvia un àmbit, repercuteixen l’un en l’altra. Transició ecològica: cada vegada que les persones entren en un nou àmbit i per tant canvi hi ha un canvi en les activitats, rols i relacions que realitza. Microsistema: ambient immediat i quotidià on participa individu, amb activitats, rols i relacions. Participes directament. Mesosistema: Interrelacions entre diferents microsistemes. Tipus de relacions que es formen entre microsistemes. Exosistema: Ambient on individu no participa directament però d'on rep influencia. Estructures socials que afecten de forma directa o indirecta a l'individu. No participa directament però té repercussions en un individu. Macrosistema: Context històric i cultural en el que viu l'individu. Influencies culturals, legislatives, econòmiques. Cronosistema: inclou successos històric. Els canvis s’anomenen pertorbacions, poden ser positius o negatius. Es poden produir en qualsevol sistema. Els efectes de les pertorbacions dependrà de com estigui el sistema. S’ha d’avaluar el sistema per veure com està, quins canvis canviaran el sistema.

Activitat Sistemes: -entorn social, la família, l’escola (si es massa petit no), lleure, activitats extraescolars (si en fa, no si és massa petit), amics o companys d’escola,