Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Examen Biología 2018-2019, Exámenes de Biología

Examen de Biología año 2018-2019. 60 preguntas con 4 respuestas posibles

Tipo: Exámenes

2020/2021

Subido el 20/02/2021

june-ugarte-iraola
june-ugarte-iraola 🇪🇸

1 documento

1 / 11

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EXAMEN FINAL BIOLOGIA 08/11/2018
Nom i cognoms: .................................................................................
DNI/Num. passaport:..........................................................................
1. En quin dels següents orgànuls cel•lulars s’hi produeix la síntesi de lípids? ¿En cuál de los
siguientes orgánulos celulares se produce la síntesis de lípidos?
a) Reticle endoplasmàtic llis. Retículo endoplasmático liso.
b) Reticle endoplasmàtic rugós. Retículo endoplasmático rugoso.
c) Peroxisomes. Peroxisomas.
d) Aparell de Golgi. Aparato de Golgi.
2. En les cèl•lules del pàncrees exocrí quin d’aquests orgànuls cel•lulars és el més abundant?
En las células del páncreas exocrino, ¿cuál de estos orgánulos celulares es el más abundante?
a) Mitocondris. Mitocondrias.
b) Reticle endoplasmàtic llis. Retículo endoplasmático liso.
c) Reticle endoplasmàtic rugós. Retículo endoplasmático rugoso.
d) Peroxisomes. Peroxisomas.
3. A què es refereix el concepte d’asimetria de la composició lipídica de la membrana? ¿A qué
se refiere el concepto de asimetría de la composición lipídica de la membrana?
a) Diferències entre les membranes plasmàtiques de les cèl•lules d’un mateix organisme.
Diferencias entre lasmembranas plasmáticas de las células de un mismo organismo.
b) Diferències entre les dues monocapes de bicapa lipídica. Diferencias entre las dos
monocapas de bicapa lipídica.
c) Diferències entre membranes de diferents orgànuls. Diferencias entre membranas de
diferentes orgánulos.
d) Diferències entre zones amb lípid rafts i sense lípid rafts. Diferencias entre zonas con lípido
rafts y sin lípido rafts.
4. Quina de les següents proteïnes és un bon marcador dels lípid rafts? ¿Cuál de las siguientes
proteínas es un buen marcador de lípid rafts?
a) ABCD1.
b) MHCI.
c) Flotilina.
d) Actina.
5. Quina és la funció dels porus nuclears? ¿Cuál es la función de los poros nucleares?
a) Transport de ribosomes entre el nuclèol i el nucleoplasma. Transporte de ribosomas entre el
nucléolo y el nucleoplasma.
b) Ancoratge de la cromatina. Anclaje de la cromatina.
c) Comunicació entre el nucli i el citoplasma cel•lular. Comunicación entre el núcleo y el
citoplasma celular.
d) Ancoratge de la Lamina A de l’embolcall nuclear. Anclaje de la Lamina A de la envoltura
nuclear.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Examen Biología 2018-2019 y más Exámenes en PDF de Biología solo en Docsity!

EXAMEN FINAL BIOLOGIA 08/11/

Nom i cognoms: .................................................................................

DNI/Num. passaport:..........................................................................

  1. En quin dels següents orgànuls cel•lulars s’hi produeix la síntesi de lípids? ¿En cuál de los siguientes orgánulos celulares se produce la síntesis de lípidos? a) Reticle endoplasmàtic llis. Retículo endoplasmático liso. b) Reticle endoplasmàtic rugós. Retículo endoplasmático rugoso. c) Peroxisomes. Peroxisomas. d) Aparell de Golgi. Aparato de Golgi.
  2. En les cèl•lules del pàncrees exocrí quin d’aquests orgànuls cel•lulars és el més abundant? En las células del páncreas exocrino, ¿cuál de estos orgánulos celulares es el más abundante? a) Mitocondris. Mitocondrias. b) Reticle endoplasmàtic llis. Retículo endoplasmático liso. c) Reticle endoplasmàtic rugós. Retículo endoplasmático rugoso. d) Peroxisomes. Peroxisomas.
  3. A què es refereix el concepte d’asimetria de la composició lipídica de la membrana? ¿A qué se refiere el concepto de asimetría de la composición lipídica de la membrana? a) Diferències entre les membranes plasmàtiques de les cèl•lules d’un mateix organisme. Diferencias entre lasmembranas plasmáticas de las células de un mismo organismo. b) Diferències entre les dues monocapes de bicapa lipídica. Diferencias entre las dos monocapas de bicapa lipídica. c) Diferències entre membranes de diferents orgànuls. Diferencias entre membranas de diferentes orgánulos. d) Diferències entre zones amb lípid rafts i sense lípid rafts. Diferencias entre zonas con lípido rafts y sin lípido rafts.
  4. Quina de les següents proteïnes és un bon marcador dels lípid rafts? ¿Cuál de las siguientes proteínas es un buen marcador de lípid rafts? a) ABCD1. b) MHCI. c) Flotilina. d) Actina.
  5. Quina és la funció dels porus nuclears? ¿Cuál es la función de los poros nucleares? a) Transport de ribosomes entre el nuclèol i el nucleoplasma. Transporte de ribosomas entre el nucléolo y el nucleoplasma. b) Ancoratge de la cromatina. Anclaje de la cromatina. c) Comunicació entre el nucli i el citoplasma cel•lular. Comunicación entre el núcleo y el citoplasma celular. d) Ancoratge de la Lamina A de l’embolcall nuclear. Anclaje de la Lamina A de la envoltura nuclear.
  1. A quina part de la cèl•lula s’hi pot distingir l’heterocromatina facultativa? ¿En qué parte de la célula se puede distinguir la heterocromatina facultativa? a) Difosa pel nucleoplasma. Difusa por el nucleoplasma. b) Condensada al nuclèol. Condensada el nucléolo. c) Condensada formant corpuscles al nucleoplasma. Condensada formando corpúsculos al nucleoplasma. d) Condensada a la perifèria de l’embolcall nuclear. Condensada en la periferia de la envoltura nuclear.
  2. Quina de les funcions següents NO s’associa amb la Lamina A? ¿Cuál de las funciones siguientes NO se asocia con la Lamina A? a) Interacció amb la cromatina. Interacción con la cromatina. b) Unió amb factors de transcripció. Unión con factores de transcripción. c) Comunicació del nucli amb el citoesquelet. Comunicación del núcleo con el citoesqueleto. d) Síntesi de ribosomes. Síntesis de ribosomas.
  3. Per quin motiu el DAPI és un fluoròfor que tenyeix el nucli cel•lular? ¿Por què motivo el DAPI es un fluoróforo que tiñe el núcleo celular? a) Interacciona amb les histones. Interacciona con las histonas. b) Interacciona amb l'embolcall nuclear. Interacciona con la envoltura nuclear. c) Interacciona amb la doble hèlix del DNA. Interacciona con la doble hélice del DNA. d) Interacciona amb les DNA polimerases. Interacciona con las DNA polimerasas.
  4. En una cèl•lula secretora d'anticossos s'ha tenyit el reticle endoplàsmic específicament amb una tècnica d'immunofluorescència. A on es localitza la fluorescència? En una célula secretora de anticuerpos se ha teñido el retículo endoplásmico específicamente con una técnica de inmunofluorescencia, ¿dónde se localiza la fluorescencia? a) En la major part de la cèl•lula excepte el nucli. En la mayor parte de la célula excepto el núcleo. b) En una zona estreta al voltant del nucli. En una zona estrecha alrededor del núcleo. c) Al nucli. En el núcleo. d) En una zona estreta a prop de la membrana plasmàtica. En una zona estrecha cerca de la membrana plasmática.
  5. Com s’anomena el transportador peroxisomal mutat en l’adrenoleucodistròfia lligada a X? ¿Cómo se llama el transportador peroxisomal mutado en la adrenoleucodistrofia ligada a X? a) ABCD1. b) ABCD2. c) ABCD3. d) ABCD4.
  6. Quina de les següents espècies d’àcid gras serveix pel diagnòstic de l’adrenoleucodistròfia lligada a X? ¿Cuál de las siguientes especies de ácido graso sirve para el diagnóstico de la adrenoleucodistrofia ligada a X? a) Àcids grassos de cadena llarga. Ácidos grasos de cadena larga. b) Àcids grassos de cadena mitjana. Ácidos grasos de cadena media. c) Àcids grassos de cadena molt llarga. Ácidos grasos de cadena muy larga. d) Àcids grassos de cadena curta. Ácidos grasos de cadena corta.
  1. A quina regió mitocondrial es localitzen els enzims de la cadena de transport electrònic? ¿En qué región mitocondrial se localizan las enzimas de la cadena de transporte electrónico? a) A les crestes mitocondrials. En las crestas mitocondriales. b) A la matriu mitocondrial. En la matriz mitocondrial. c) A la membrana mitocondrial externa. En la membrana mitocondrial externa. d) A l’espai intermembrana. En el espacio intermembrana.
  2. A quina regió mitocondrial es realitza el cicle de Krebs? ¿En qué región mitocondrial se realiza el ciclo de Krebs? a) A les crestes mitocondrials. En las crestas mitocondriales. b) A la matriu mitocondrial. En la matriz mitocondrial. c) A la membrana mitocondrial externa. En la membrana mitocondrial externa. d) A la membrana mitocondrial interna. En la membrana mitocondrial interna.
  3. Per quin dels mecanismes indicats a continuació els ions travessen la membrana externa mitocondrial? ¿Por cuál de los mecanismos indicados a continuación los iones atraviesan la membrana externa mitocondrial? a) Per la VDAC. Por la VDAC. b) Per l’ATPasa mitocondrial. Por la ATPasa mitocondrial. c) Per difusió passiva. Por difusión passiva. d) Per receptors transmembrana. Por receptores transmembrana.
  4. En quin mecanisme mitocondrial estan implicades les mitofusines? ¿En qué mecanismo mitocondrial están implicadas las mitofusinas? a) Síntesi d’ADN mitocondrial. Síntesis de ADN mitocondrial. b) Fusió mitocondrial. Fusión mitocondrial. c) Síntesi de cardiolipina. Síntesis de cardiolipina. d) Síntesi d’ATP a la matriu mitocondrial. Síntesis de ATP en la matriz mitocondrial.
  5. Quina de les següents conseqüències es produiria arrel de la descel•lularització d'una artèria mitjana? ¿Cuál de las siguientes consecuencias se produciría a raíz de la descel•lularització de una arteria media? a) La paret de l'artèria quedaria molt dèbil i es trencaria fàcilment. La pared de la arteria quedaría muy débil y se rompería fácilmente. b) Els virus insertats al DNA de les cèl•lules s'eliminarien. Los virus insertados en el DNA de las células se eliminarían. c) Es mantindria bona part de la resistència a l'estirament. Se mantendría buena parte de la resistencia al estiramiento. d) La capa endotelial no s'eliminaria. La capa endotelial no se eliminaría.
  6. Quin dels següents requeriments és indispensable pel desenvolupament d'un implant arterial? ¿Cuál de los siguientes requerimientos es indispensable para el desarrollo de un implante arterial? a) Provenir de la mateixa espècie del receptor. Provenir de la misma especie del receptor. b) Ser autòleg. Ser autólogo. c) Ser un bon substrat per a l’adhesió de cèl•lules. Ser un buen sustrato para la adhesión de células. d) Ser implantable mitjançant un catèter. Ser implantable mediante un catéter.
  1. Quina de les proteïnes següents participa en el manteniment de l’autotolerància cel•lular? ¿Cuál de las proteínas siguientes participa en el mantenimiento de la autotolerància celular? a) MHCII. b) Integrines. Integrinas. c) MHCI. d) El sistema del complement. El sistema del complemento.
  2. Entre quins compartiments subcel•lulars hi ha transport de proteïnes vesicular? ¿Entre qué compartimentos subcelulares hay transporte de proteínas vesicular? a) Del citosol als mitocondris. Del citosol a las mitocondrias. b) Del nucli al citosol. Del núcleo al citosol. c) De reticle endoplasmàtic a nucli. Del retículo endoplasmático al núcleo. d) De l’aparell de Golgi al reticle endoplasmàtic. Del aparato de Golgi al retículo endoplasmático.
  3. Amb quin mecanisme s’ancoren a la membrana les proteïnes transmembrana amb destí al reticle endoplasmàtic? ¿Mediante qué mecanismo se anclan a la membrana las proteínas transmembrana con destino al retículo endoplasmático? a) Unió a un fosfolípid. Unión a un fosfolípido. b) Segment intermembrana estructurat com a hèlix alfa. Segmento intermembrana estructurado como hélice alfa. c) Unió a molècules de colesterol. Unión a moléculas de colesterol. d) Unió de la seqüència senyal a la bicapa lipídica. Unión de la secuencia señal a la bicapa lipídica.
  4. A quin dels següents compartiment subcel•lular s’uneixen oligosacàrids a les proteïnes? En cuál de los siguientes compartimentos subcelulares se unen oligosacáridos a las proteínas? a) Endosomes. Endosomas. b) Membrana plasmàtica. Membrana plasmática. c) Aparell de Golgi. Aparato de Golgi. d) Vesícules endocítiques. Vesículas endocíticas.
  5. Com es transporten a l’interior dels mitocondris les proteïnes codificades pel DNA cel•lular? ¿Cómo se transportan en el interior de las mitocondrias las proteínas codificadas por DNA celular? a) Es cotransloquen a la matriu mitocondrial mentre estan sent sintetizades pels ribosomes. Se cotransloquen a la matriz mitocondrial mientras están siendo sintetizada por los ribosomas. b) Es sintetitzen a la matriu mitocondrial. Se sintetizan en la matriz mitocondrial. c) Es transloquen del citosol a la matriu mitocondrial després de ser sintetizades. Se translocan del citosol a la matriz mitocondrial después de ser sintetizada. d) Es transloquen del citosol a l’espai intermembranal dels mitocondris després de ser sintetitzades. Se translocan del citosol al espacio intermembranal de las mitocondrias después de ser sintetizadas.
  6. Quina característica és comuna i pròpia de les seqüències senyal de les proteïnes pel seu transport a diferents orgànuls? ¿Qué característica es común y propia de las secuencias señal de las proteínas para su transporte a diferentes orgánulos? a) Estan formades per un centenar d’aminoàcids aproximadament. Están formadas por un centenar de aminoácidos aproximadamente. b) És la part que primer es sintetitza (N-terminal) de la proteïna. És la parte que primero se sintetiza (N-terminal) de la proteína. c) Tenen la mateixa llargària independentment de la seva seqüència. Tienen la misma longitud independientemente de su secuencia.
  1. Quin dels següents requisits és clau pel retorn de les proteïnes del reticle endoplasmàtic des de l’Aparell de Golgi? ¿Cuál de los siguientes requisitos es clave para el regreso de las proteínas del retículo endoplasmático desde el Aparato de Golgi? a) La proteïna ha de perdre la seva estructura tridimensional. La proteína debe perder su estructura tridimensional. b) La cadena polipeptídica ha de contenir la seqüència KDEL. La cadena polipeptídica tiene que contener la secuencia KDEL. c) El transport ha de ser amb vesícules del tipus COP II. El transporte tiene que ser con vesículas del tipo COP II. d) La proteïna ha de ser de membrana. La proteína tiene que ser de membrana.
  2. D’on prové la major part de l’energia necessària per a la fusió de vesícules de transport amb la cèl•lula diana? ¿De dónde proviene la mayor parte de la energía necesaria para la fusión de vesículas de transporte con la célula diana? a) De la unió entre proteïnes SNARE. De la unión entre proteínas SNARE. b) De la hidròlisi d’un nombre gran de molècules d’ATP. De la hidrólisis de un número grande de moléculas de ATP. c) De la hidròlisi de GTP. De la hidrólisis de GTP. d) De la unió de les proteïnes de la coberta amb receptors de la membrana diana. De la unión de las proteínas de la cubierta con receptores de la membrana diana.
  3. Per a separar peroxisomes d’un cultiu cel•lular, quin seria l’ordre correcte del protocol a utilitzar? Para separar peroxisomas de un cultivo celular, ¿cuál sería el orden correcto del protocolo a utilizar? a) Homogenització, suspensió de les cèl•lules, centrifugació, construcció del gradient de densitat. Homogeneización, suspensión de las células, centrifugación, construcción del gradiente de densidad b) Suspensió de les cèl•lules, homogenització, construcció del gradient de densitat, centrifugació. Suspensión de las células, homogenización, construcción del gradiente de densidad, centrifugació. c) Suspensió de les cèl•lules, homogenització, centrifugació, construcció del gradient de densitat. Suspensión de las células, homogenización, centrifugación, construcción del gradiente de densidad. d) Homogenització, suspensió de les cèl•lules, gradient de densitat, centrifugació diferencial. Homogeneización, suspensión de las células, gradiente de densidad, centrifugación diferencial.
  4. Com s’anomenen les invaginacions permanents de la membrana plasmàtica que no estan cobertes de clatrina? ¿Cómo se denominan las invaginaciones permanentes de la membrana plasmática que no están cubiertas de clatrina? a) Caveoles. Caveolas. b) Vesícules endocítiques. Vesículas endocíticas. c) Endosomes. Endosomas. d) Cisternes. Cisternas.
  5. Quin dels següents factors de transcripció participa en la diferenciació de les cèl•lules satèl•lit? ¿Cuál de los siguientes factores de transcripción participa en la diferenciación de las células satélite? a) p16. b) E2F. c) p21. d) Rb.
  1. Quin esdeveniment cel•lular és conseqüència d’una disminució en l’activitat de p16? ¿Qué evento celular es consecuencia de una disminución en la actividad de p16? a) Pèrdua de la capacitat de divisió asimètrica de les cèl•lules satèl•lit musculars. Pérdida de la capacidad de división asimétrica de las células satélite musculares. b) Entrada en quiescència. Entrada en quiescencia. c) Síntesi d’ADN. Síntesis de ADN. d) Senescència. Senescencia.
  2. Quins dels següents components del citoesquelet s’associa a la mobilitat cel•lular? ¿Cuál de los siguientes componentes del citoesqueleto se asocia a la movilidad celular? a) Filaments de queratina. Filamentos de queratina. b) Filaments d’actina. Filamentos de actina. c) Filaments intermediaris. Filaments intermediarios. d) Neurofilaments. Neurofilamentos.
  3. Quina tècnica permet visualitzar per microscòpia òptica els microtúbuls d’una cèl•lula? ¿Qué técnica permite visualizar por microscopía óptica los microtúbulos de una cèl•lula? a) Immunofluorescència. Inmunofluorescencia. b) Hematoxilina-eosina. c) Tricròmic de Mason. d) Contrast amb metalls pesats. Contraste con metales pesados.
  4. Quins components del citoesquelet tenen el diàmetre més gran? ¿Qué componentes del citoesqueleto tienen el diámetro más grande? a) Microfilaments. Microfilamentos. b) Filaments d’actina. Filamentos de actina. c) Filaments intermediaris. Filamentos intermedios. d) Microtúbuls. Microtúbulos.
  5. Quina de les següents funcions NO està associada als filaments d’actina? ¿Cuál de las siguientes funciones NO está asociada a los filamentos de actina? a) Mecanotransducció. Mecanotransducción. b) Manteniment de l’estructura dels microvil•lis. Mantenimiento de la estructura de las microvellosidades. c) Unió del citoesquelet als desmosomes. Unión del citoesqueleto a los desmosomas. d) Divisió cel•lular (citocinesi). División celular (citoquinesi).
  6. Quina de les següents característiques és típica dels filaments intermediaris. ¿Cuál de las siguientes características es típica de los filamentos intermediarios? a) Participen en la formació de les adhesions focals. Participan en la formación de las adhesiones focales. b) Estan formats per monòmers amb estructura globular. Están formados por monómeros con estructura globular. c) Quan es tensionen s’allarguen però no es trenquen fàcilment. Cuando se tensionan se alargan pero no se rompen facilmente. d) Son molt rígids i no es doblen fàcilment. Son muy rígidos y no se doblan facilmente.
  7. Quin dels següents components forma part de les adhesions focals? ¿Cuál de los siguientes componentes forma parte de las adhesiones focales? a) Integrines. Integrinas. b) Microtúbuls. Microtúbulos. c) Caderines (cadherins). Caderinas (cadherins). d) Hemidesmossomes. Hemidesmosomas.
  1. Quina d’aquestes cèl•lules està en estat G0? ¿Cuál de estas células está en estado G0? a) Neurones. Neuronas. b) Cèl•lules sanguínies. Células sanguíneas. c) Mioblasts. Mioblastos. d). Cèl•lules satèl•lit musculars. Células satélite musculares.
  2. Quina de les següents proteïnes indicades a continuació, modifica la seva expressió durant el cicle cel•lular? ¿Cuál de las siguientes proteínas indicadas a continuación, modifica su expresión durante el ciclo celular? a) Ciclina D. Ciclina D. b) Quinasa depenent de ciclina 6 (Cdk6). Quinasa dependiente de ciclina 6 (Cdk6). c) Factor d’elongació 2 (E2F). Factor de elongación 2 (E2F). d)Proteïna de retinoblastoma (Rb). Proteína de retinoblastoma (Rb).
  3. En quina fase del cicle cel•lular les cromàtides són estirades cap als pols oposats de la cèl•lula en divisió? ¿En qué fase del ciclo celular las cromátidas son estiradas hacia los polos opuestos de la célula en división? a) Profase. b) Metafase. c) Anafase. d) Telofase.
  4. Davant d’una lesió a l’ADN per radiació UV, la cèl•lula atura el cicle cel•lular. Quina de les següents proteïnes segresta el complex Cdk-ciclina per tal que s’aturi el cicle cel•lular? Ante una lesión en el ADN por radiación UV, la célula para el ciclo celular. ¿Cuál de las siguientes proteínas secuestra el complejo Cdk-ciclina para que detenga el ciclo celular? a) p53. b) Rb. c) p21. d) E2F.
  5. Què vol dir que la divisió mitòtica de les cèl•lules mare és asimètrica? ¿Qué significa que la división mitótica de las células madre sea asimètrica? a) Que una cèl•lula filla té capacitat de replicar-se i l’altra té capacitat per diferenciar-se. Que una célula hija tiene capacidad de replicarse y la otra tiene capacidad para diferenciarse. b) Que les cèl•lules filles es mantenen en estat quiescent temporal. Que las células hijas se mantienen en estado quiescente temporal. c) Que les dues cèl•lules filles són diferenciades. Que las dos células hijas son diferenciadas. d) Que una cèl•lula filla entrarà en quiescència i l’altra entrarà en senescència. Que una célula hija entrará en quiescencia y la otra entrará en senescència.
  6. Quin d’aquests senyals s’associa principalment a la senescència replicativa? ¿Cuál de estas señales se asocia principalmente a la senescencia replicativa? a) Erosió dels telòmers. Erosión de los telómeros. b) Increment de l’activitat de les Cdks. Incremento de la actividad de las CDKs. c) Increment en l’expressió de les ciclines. Incremento en la expresión de las ciclinas. d) Disminució de l’activitat de p16. Disminució de l’activitat de p16.
  1. Quin d’aquests fenòmens està associat a una mort cel•lular apoptòtica? ¿Cuál de estos fenómenos está asociado a una muerte celular apoptótica? a) Condensació de la cromatina. Condensación de la cromatina. b) Alliberament del contingut cel•lular al medi. Liberación del contenido celular al medio. c) Resposta inflamatòria. Respuesta inflamatoria. d) Inflament de la cèl•lula (swelling). Inflado de la célula (swelling).
  2. L’annexina 6 s’uneix a la fosfatidil serina. En quina situació podem observar que l’annexina 6 s’ha unit a la capa interna de la bicapa lipídica? La annexina 6 se une a la fosfatidil serina. ¿En qué situación podemos observar que la anexina 6 se ha unido a la capa interna de la bicapa lipídica? a) Quan la cèl•lula es mor per apoptosi. Cuando la célula se muere por apoptosis. b) Quan la cèl•lula sofreix necrosi. Cuando la célula sufre necrosis. c) Quan la cèl•lula està en mitosi. Cuando la célula está en mitosis. d) Mai. Nunca.
  3. Per què la tinció amb fluoròfors que s’uneixen al DNA empalideix quan la cèl•lula entra en apoptosi? Por qué la tinción con fluoróforos que se unen al DNA empalidece cuando la célula entra en apoptosis? a) Per a aquesta unió es requereix energia i la cèl•lula apoptòtica no en té. Para esta unión se requiere energía y la célula apoptótica no tiene. b) El DNA es trenca i es desestructura. El DNA se rompe i se desestructura. c) La membrana plasmàtica es fa impermeable al fluoròfor. La membrana plasmática se hace impermeable al fluoróforo. d) Els porus nuclears es col•lapsen. Los poros nucleares se colapsan.