Examen final Economia Mundial, Exámenes de Economía Mundial

¡Descarga Examen final Economia Mundial y más Exámenes en PDF de Economía Mundial solo en Docsity!

Downloaded by npa slfat ([email protected])

1. Preguntes tipus test. (2.5 punts cadascuna) 1. La raó per la qual el comerç beneficia a un país és que:

1.A. Augmenta la renda real de la gent més productiva d’una societat 1.B. Augmenta les possibilitats de consum d’una societat 1.C. Augmenta els nivells de consum dels treballadors

1.D. Disminueix la renda real de la gent menys productiva d’una societat.

2. En el model dels factors específics amb el factor treball com l’únic factor mòbil entre sectors, ceteris paribus, l’arribada de treballadors estrangers al nostre país provocarà que el salari al nostre país. A. No variï B. Disminueixi

C. (^) Augmenti

D. Depèn de les intensitats factorials de cada sector.

3. En passar d’una situació d’autarquia a una situació de comerç, un país millora la relació d’intercanvi, aleshores 1.E. La producció nacional del be importat augmentarà

1.F. (^) El país experimentarà un desplaçament de la frontera de possibilitats de producció esbiaixat cap al be que exporta

1.G. El país experimentarà un desplaçament de la frontera de possibilitats de producció esbiaixat cap al bé que importa

1.H. El volum d’importacions augmentarà

4. El principal efecte redistributiu d’un aranzel és la transferència de renda de 1.I. Els productors nacionals al govern

1.J. Els productors nacionals als consumidors nacionals

1.K. Els consumidors nacionals als productors nacionals

1.L. El govern als consumidors nacionals

5. Normalment el dumping està associat amb

1.M. Discriminació de preus per mercats, això és, cobrar diferents preus en diferents mercats

1.N. Economies d’escala externes 1.O. Poder de mercat (competència imperfecta) per part de les empreses que fan dumping D. a i c

E. b i c

6. l’aranzel òptim és 1.P. la millor taxa aranzelària que un país pot obtenir a partir dels compromisos adquirits en successives rondes de negociacions multilaterals.

Downloaded by npa slfat ([email protected])

1.HH. Factor de producció relativament escàs al país

1.II. (^) Factor de producció relativament inelàstic

12. Suposem que la terra cultivable disminueix en un país. En el model de factors específics l’output del sector de les manufactures (que suposem utilitza treball i capital) incrementarà _____ a:

1.JJ. La disminució de la quantitat de treball utilitzat en el sector de les manufactures

1.KK. La disminució de la quantitat de treball utilitzat en el sector de l’agricultura

1.LL. L’augment de la quantitat de treball utilitzat en el sector de l’agricultura

1.MM. L’augment de la quantitat de treball utilitzat en el sector de les manufactures

13. Considerant el cas anterior, la variació (augment o disminució del treball en el sector de les manufactures) es deu a:

A. Menor productivitat marginal del treball al sector de les manufactures.

B. Menor productivitat marginal del treball al sector de l’agricultura.

C. Major productivitat marginal del treball al sector de les manufactures.

D. Major productivitat marginal del treball al sector de l’agricultura.

14. Suposem que Romania exporta ràdios a Alemanya mentre que Alemanya exporta cotxes a Romania. Sabem que les ràdios són intensives en mà d’obra (treball) i els cotxes són intensius en capital. En base a aquesta informació podem dir que: A. Alemanya té un avantatge comparatiu en ràdios

B. Romania és abundant en el factor treball.

C. El comerç lliure dintre de la Unió Europea ha hagut de beneficiar als capitalistes Alemanya D. b i c

E. a i c

15. A partir del 1 de gener d’aquest 2014 s’eliminen les restriccions que hi havia fins ara per als ciutadans romanesos per a treballar dins d’altres països de la Unió. S’espera que amb l’eliminació d’aquestes restriccions es produeixi:

15.A. Augment de treballadors romanesos a l’Europa Occidental. B. Augment de treballadors i capital a l’Europa Occidental C. Disminució de treballadors romanesos a l’Europa Occidental.

D. Cap de les anteriors.

16. Donant l’anterior canvi legislatiu i assumint que Alemanya seguirà exportant cotxes a Romania, s’espera que:

15.B. El sector de les ràdios a Alemanya s’expandeixi i la relació d’intercanvi d’Alemanya millori

15.C. El sector automobilístic a Alemanya s’expandeixi i la relació d’intercanvi d’Alemanya millori

15.D. El sector automobilístic a Alemanya disminueixi i la relació d’intercanvi d’Alemanya millori

15.E. Cap de les anteriors.

17. A la pràctica la legislació anti-dúmping es considera un instrument de política comercial proteccionista perquè:

15.F. Davant la por a ser acusades de fer dúmping moltes empreses decideixen vendre als mercats estrangers a preus relativament alts, amb la qual cosa els consumidors del país importador acaben pagant preus més elevats tal i com succeeix amb un aranzel.

15.G. L’organització mundial del comerç (OMC) permet l’establiment d’aranzels com a penalització a empreses que s’ha demostrat fan dúmping C. Són certes a i b

D. Cap és certa

18. A França un treballador pot produir 4 sacs de blat o 2 metres de tela, mentre que a Rússia un treballador pot produir 5 sacs de blat o 5 metres de tela. Rússia té un avantatge comparatiu en la producció de:

15.H. Ambdós, blat i tela

15.I. Blat

15.J. Tela

15.K. Ni blat ni tela

19. Seguint amb la informació de la pregunta anterior, amb mercats competitius, el preu relatiu d’autarquia de la tela a França seria:

A. 4 B. 2

C. 1

D. ½

20. Suposem que el treball és l’únic factor de producció. Seguint amb la informació de la pregunta 18, si França i Rússia comencen a comerciar aleshores:

A. Els treballadors francesos del sector tèxtil estaran millor i els del sector del blat estaran pitjor.

B. Els treballadors russos del sector tèxtil estaran millor i els del sector del blat estaran pitjor.

C. Els treballadors francesos del sector del blat estaran millor i els del sector tèxtil estaran pitjor.

D. b i c

E. cap de les anteriors. Downloaded by npa slfat ([email protected])

Ya Entrar

maha No entrar

Harley- Davidson Entrar No entrar (-10 ,-5)^ (^50 ,0) ( 0 ,60) ( 0 ,0)

Nota: els pagament de Harley-Davidson estan en negreta i els de Yamaha no

a. Entrarà Harley-Davidson en el mercat europeu? Per què?

b. Quin és el subsidi mínim que el govern americà podrà concedir a Harley-Davidson i que asseguraria que aquesta companyia entrés en el mercat europeu? Podria considerar- se aquest subsidi com un exemple d’èxit de política comercial estratègica? Per què?

c. Si després que el govern americà anunciés la concessió a Harley-Davidson del subsidi anterior, el govern japonès anuncia que també subsidia la producció de Yamaha per al mercat europeu, en aquest cas amb 15 milions de dòlars, quina empresa entrarà llavors en el mercat europeu? És llavors el subsidi americà un èxit? Per què?

IV. Problema numèric. ( 16 punts)

Malàisia produeix cotxes (C) i arròs (A) utilitzant capital (K) i treball (L). Donats els preus del capital i del treball, a la producció de cotxes s’utilitzen 4 unitats de capital per cada unitat de treball, mentre que a la producció d’arròs s’utilitza 1 unitat de treball per cada unitat de capital.

Suposem que actualment a Malàisia té 6 milions d’unitats de treball i 18 milions d’unitats de capital. Suposem també que la producció de cotxes ve donada per la següent funció de producció:

Y C = 5 * L ½ * K ½

A. Calcula la quantitat de cotxes que produirà Malàisia.

B. Suposem que degut a un terratrèmol a Tailàndia, Malàisia rep 1 milió de treballadors de Tailàndia. Calcula l’efecte que aquesta immigració tindrà sobre la quantitat de treball i capital utilitzada a la producció de cotxes i, per tant, sobre la quantitat de cotxes produïts a Malàisia.

C. Quin efecte tindrà la immigració procedent de Tailàndia sobre els salaris de Malàisia?

Pregunta a desenvolupar: Tria 1 de les següents 2 preguntes. ( punts)

Downloaded by npa slfat ([email protected])

A. Explica breument en què consisteix l’efecte creació i desviació de comerç així com l’impacte que tenen. Basant-te en això i sabent que el passat mes de desembre es va arribar a un acord de liberalització per part de l’OMC, explica les conseqüències de la generalització sobre els efectes creació i desviació de comerç.

B. Breument explica en què va consistir la “paradoxa de Leontief” i com posteriors estudis han estat capaços de resoldre-la.