TEMA 3. Sistema capitalista mundial (SKM). Sistema centre-periferia i la semiperifèria.

- Capitalisme es desenvolupa a Europa primerament a partir del procés de

transformación intern de les societats feudals, es consoliden els mercats interns.

També afecten les condicions com l’acumulació originària de capital.

- Amb el colonialisme, recerca de nous mercats i materias primeres. Expansió a través

de guerres de conquista. Es forma sistema capitalista mundial.

- Amb imperialisme, es consolida el sistema capitalista mundial. Es reparteix el món

entre potències imperialistes. S’inicia un procés de descolonització.

- Finalment, amb la globalització, internacionalització del capital prodcutiu amb

protagonisme empreses transnacionals. Acumulació a escala mundial. Es manté el

sistema centre-perifèria amb apaició semiperifèria.

En l’economia mundial conviuen països rics amb alt PIB per càpita i d’altres capitalistes amb

una renda per càpita molt Baixa.

Centre.perifèria → el sistema té una estructura asimétrica.

Segons que produeixis direm que ets centre o periferia. Estracta d’una divisió comercialista

(Divisió internacional del treball, DIT)

Visió antiga DIT:

- Centre si produeixen manofactures

- Periferia si produeixen MP

Apareixen països semiperiferics que també començen a dedicar-se a l’exportació. Per donar

resposta: Apareix divisió productiva (Com es produeix)

Articulació→ assoliment d’una capacitat de producir derivada dels increments de

productivitat. Juntament amb una capacitat de consumir a través de la suficien remuneración

dels factos.v(mercat intern). M’entre hi ha articulació → creixement.

Segons el grau d’articulació de les economies, parlem d’unes més articulades (

autoconcentrament, CENTRE), o menys articulades (periferia).

- Model d’articulació autoconcentrat (Centre): originariament desenvolupament

autonom (otiginari i autentic eurpeu), és un model articulat (millores constants en la

productivitat, molts sectors i aquests están interconectats) i, expansió exterior. Té el

resultat de desenvolupament capitalista, més disponibilitat bens de consum.

- Model d’acumulació extravertit (periferia): es induit ja que ve des de fora, té carácter

desarticulat (espacialització productiva i extraversió (orientades mercat extern)

economía). Tenen un paper de dependencia. Té el resultat de subdesenvolupament:

dualisme (sectors avançats+ sectors enderrerits) + pobreza.

Globalització → emergencia semiperiferia. Grans i nous exportadors de manofactures → nova

divisió internacional del treball. Altes taxes de creixement econòmic (altes taxes inversió).

Inrement nivel renda per càpita.

A partir de la 2GM comença a incrementar el pes d’aquestes economies emergents. Les taxes

de creixement països emergents es desacoblen dels països desenvolupats. ES produeix per:

- Alta inversión països emergents.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Examen final mundial y más Apuntes en PDF de Economía Española solo en Docsity!

TEMA 3. Sistema capitalista mundial (SKM). Sistema centre-periferia i la semiperifèria.

Capitalisme es desenvolupa a Europa primerament a partir del procés de transformación intern de les societats feudals, es consoliden els mercats interns. També afecten les condicions com l’acumulació originària de capital.
Amb el colonialisme, recerca de nous mercats i materias primeres. Expansió a través de guerres de conquista. Es forma sistema capitalista mundial.
Amb imperialisme, es consolida el sistema capitalista mundial. Es reparteix el món entre potències imperialistes. S’inicia un procés de descolonització.
Finalment, amb la globalització, internacionalització del capital prodcutiu amb protagonisme empreses transnacionals. Acumulació a escala mundial. Es manté el sistema centre-perifèria amb apaició semiperifèria. En l’economia mundial conviuen països rics amb alt PIB per càpita i d’altres capitalistes amb una renda per càpita molt Baixa. Centre.perifèria → el sistema té una estructura asimétrica. Segons que produeixis direm que ets centre o periferia. Estracta d’una divisió comercialista (Divisió internacional del treball, DIT) Visió antiga DIT:
Centre si produeixen manofactures
Periferia si produeixen MP Apareixen països semiperiferics que també començen a dedicar-se a l’exportació. Per donar resposta: Apareix divisió productiva (Com es produeix) Articulació→ assoliment d’una capacitat de producir derivada dels increments de productivitat. Juntament amb una capacitat de consumir a través de la suficien remuneración dels factos.v(mercat intern). M’entre hi ha articulació → creixement. Segons el grau d’articulació de les economies, parlem d’unes més articulades ( autoconcentrament, CENTRE), o menys articulades (periferia).
Model d’articulació autoconcentrat (Centre): originariament desenvolupament autonom (otiginari i autentic eurpeu), és un model articulat (millores constants en la productivitat, molts sectors i aquests están interconectats) i, expansió exterior. Té el resultat de desenvolupament capitalista, més disponibilitat bens de consum.
Model d’acumulació extravertit (periferia): es induit ja que ve des de fora, té carácter desarticulat (espacialització productiva i extraversió (orientades mercat extern) economía). Tenen un paper de dependencia. Té el resultat de subdesenvolupament: dualisme (sectors avançats+ sectors enderrerits) + pobreza. Globalització → emergencia semiperiferia. Grans i nous exportadors de manofactures → nova divisió internacional del treball. Altes taxes de creixement econòmic (altes taxes inversió). Inrement nivel renda per càpita. A partir de la 2GM comença a incrementar el pes d’aquestes economies emergents. Les taxes de creixement països emergents es desacoblen dels països desenvolupats. ES produeix per:
Alta inversión països emergents.

Transisió demogàfica (dividend demogràfic), alleugament del creixement demogràfic, s’alliberen recursos.
Globalització productiva. Hi ha convergencia en les taxes de creixement pero aquest es un creicement relatiu. Els països emergents tenen molt pes en les exportaciones pero en el PIB mundial tenen un pes menor per que fa a l’àmbit del desenvolupament. Tenen una capacitat productiva enfocada a l’exterior i, la capacitat de consumir está hipotecada per la necessitat de competir (via preus i baixos salaris). Podriem parlar d’articulació incompleta. Sectors molt desenvolupats que conviuen amb pobreza. Hi ha una desigual distribución del benefici del creixement, 10% dels rics pasen a controlar el 55%. El 40% format per clases mitjanes, cauen fins el 30%. Semiperiferia reflecteix els canvis en el sistema econòmic mundias (globalització productiva). Es redefineixen espais d’acumulació de capital a nivel global. Existencia de rics a la periferia i pobres al centre. Idees clau:
El SKM s’explica com a resultat del desenvolupament històric del capitalisme.
Centre i periferia expressen models d’acumulació de capital diferenciats: capitalisme autocentrat (centre) i capitalisme extravertit (periferic).
Emergència de la Semiperifèria en el marc de la globalització productiva: nou repartiment del poder econòmic
Els països de la Semiperifèria (economies nacionals) NO són CENTRE: les dificultats de l’articulació i per tant de fer del mercat intern el motor de desenvolupament capitalista.
La SP: és espressió del redisseny o modificación dels espais d’acumulació (generant autocentrament o extraversió) independentment “país”. Tema 5 Globalització (epígraf 5, cap.3) S’inicia als anys 60, conolidnt-se als 80. Canci tecnologic. Expansió empreses tansnacionals, crisi económica 1970 (pasa als paisos rics, del centre → empreses busquen nous espais on rendibilitzar, auge neoliberalisme. Factors institucionals, economics i teconlogics faciliten el marc de la gobalització. 3 dimensions globalització:
Real → internacionalització del capital. Expansió a nivel internacional dels fluxos productius, comercials i financers.
Poolitica i ideológica. Noeliberalisme “concens de Washinton”, politiques estrategiques orientades a facilitar integración Economies nacionals l’economia global (Programes ajust estructural). Discurs que valora i justific procés globalitzador “inevitabilitat” Globalització= procés internacionalització de capital Internacionalització capital productiu: Internacionalitació productiva (eorganització producción a nivel mundial), i inversión estrangera directa (+ comer parts i componens)

Tema 6. Neoliberalisme i la gran recessió. Cap 5 manual La gran recessió va més enllà de crisis estrictament financera → crisis del model de creixement 1945 - 70 → Edat d’or cappitalisme, l’auge de la postguerra: capitalisme Fordista 1970 - 2008? →creixement irregular i inestable (financer): capitalisme Neoliberal Com exemple EUA ha seguit una trayectoria de creixement decreixent. Crisis dels anys 70 es un crisis vinculada a l’increment del preu del petroli. Pero també es una crisis del propi model de creixement fordista. Capitalisme fordista:

Fordisme
Articulació producción-consum
Pacte social
Expansió sistema de credit
Intervencionisme estatal Es tracta d’una época molt expansiva. Esgotament del model de creixement fordista, va més enllà de l’augment del preu del petroli. Entre els demés elements que influeixen, tenim factors com: crisis de productivitat com a forma d’organitzar el treball (treballador es sent desmotivat, rutina,…), alts salaris gracias al poder sindical que presionen a la Baixa els Bf, Japó i Alemanya començen a agafar protagonisme i, es produeix una ruptura del sistema monetari. Crisis 70s → abandonament politiques keynesianes. Nous problemas econòmics com l’ESTANFLACIÓ, estancament economic amb inflación. S’adopten polítiques monetaries neoliberals per combatir els nous problemas. Capitalisme noeliberal: Noeliberalisme (polítiques), per sortir de la crisis i restituir procés d’acumulació. Implementar política d’estabilització per estabilitzar politiques macroeconomiques com inflación, déficit exterior,… També polítiques estructurals de privatització i polítiques de liberalització i desregulació Neoliberalisme (model de creixement), globalització productiva i financerització de les economíes. Globalització:
Globalització productiva → fabrica mundial.
A més, deslocalització industrial i Polarització productiva (centre). Polarització, Fenomen que s’observa en paisos del centre on hi ha dos pols diferenciats, un pol es dedica a la manufacruta (sector intensiu en tecnología, dinamic i millors salaris) i l’altre pol al terciari (engloba major ocupación i salaris + baixos que manufactures). Financerització:

Predomini del capital financer en procés de rendibilitzar el capital. Forma paral·lela ala via productiva per rendibilitzar el capital.
Forma d’absorció d’excedent (tesi MG). Paisos emergents gracias al gran volum exportador, gran part dels guanys els invertien al país, però també destinaven part dels beneficis a Wall Street, i aquest ho rendibilitzava, aquesta rendibilització no era productiva.
Estancament inversión (productiva) al centre Capitalisme neoliberas: desigual, inestable i productivament insostenible. Crisis → gran recessió. Crisi= ruptura del procés de creixement Crisi del model de creixement. No és el mateix que parlar de la crisi financera del 2008. Regressió salaries en renda total + Financerització + Diferències productivitat = Gran recessió, esgotament model creixement neoliberal Financerització Quantitatius:
- Aument actius financers en circulación → expansió financera
- Creació de riqueza financera “fictícia” → augment preu actius financers i immobiliaris (sobrevaloració): accions, vivienda,… Tu no realitzes el valor fins que no ho vens
- Augment taxa benefici institucions financeres (guanys financers) Qualitatius:
- Desinternalització bancària + Expansió mercats de capital
- Desregulació financera: nous agents i nous productes
- Lliure mobilitat de capitals (internacional) Politica monetaria: ha estat deflacionista, que busca mantener els nivells de preus pujant tipus d’interes.
- Desregulació → incentius a l’expansió i assumpció riscos
- Domini política (monetaria) deflacionista des dels 1980s ( alts tipus interés)
- Pero…. En 2008, reserva federal disminueix tipus interés. Per tant, liberalització financera neoliberalisme vs repressió financera neoliberalisme Durant periode neoliberal, actius financers tenen creixement molt més alt que inversión productiva. Durant periode fordista habien avançat en paral·lel Regressió salaris en les rendes privades Canvis composición ocupación del sector manufacturer al sector terciari on salaris son més baixos. També al augmentar l’atur, hi ha menys rendes salarials. Menys salaris → més beneficis
- Augmenta la desigualtat
- Menor capacitat de consum → menors expectatives de demanda

reserves i acceleració extracció per part ETNs. Els preus no puguen exceptuant alces conjunturals de manera que el mercat no está indicant el progressiu exhauriment via preus. Impactes → benedici país vs beneficis ETNs, fre canvi tecnològic (substitutius), dificulta la racionalització del seu ús, facilita l’obsolescencia programanda, costos de transició per la industria alts en el futur. ETNs → noves 7 germanes. Empreses petroleres Model energètic → caracteristiques del conjunt de fonts energetiques que faciliten activitat económica. Actual model enetgetic (tercer) té varies característiques. A patir anys 70s hem diversificat el consum energetic cap a combustobles fossils i san desenvolupat noves Font energètiques incluint les renovables. Pero es insostenible degut a la forta dependencia del petroli, carbó i gas. Encara hi ha diferencia entre consum i producción d’energia. En el cas dels paisos rics sha reduit la diferencia entre consum i producción referent als paísos pobres, pero encara hi ha diferencia. Peró l’asimetria sorgeix a un altre lloc, el 50% del consum d’energia la fa el 20% de la OCDE. S’ha producir perdua d’hegemonia del petroli, pero segueix tenint dependencia. Petroli: especificitat del bé → és un bé amb molt contingut energetic, es fácil de transportar i té molts derivats (alt valor intrínsec). Elevada fluctuació de preus →té a veure amb elasticitat preus molt elevades- Estructura cartelitzada (monopolista) → OPEC fixen quotes i controlen preu Dos grans episodios en els ultims 2 anys, primera pujada de preus a partir del 2000, ja que la demanda dels emergents estira els preus, dificultat per incrementar oferta, especulació, difícil substitució curt termini i percepció escassetat. També devallada a partir del 2013 degut increment oferta de productors “no convencionals”, OPEP abandona la fixació de preus (expulsa productors menys rendibles), i desacords entre membres de la OPEP. Tema 10. Fabrica mundial i globalització productiva. (Cap. 10. 3-4. Cap. 11) Forma més avançada de la globalització del capitalisme. Implica la globalització del propi procés productiu. Les multinacionals computen el 25% del PIB mundial. Cada vegada tenen un major poder.Tenen gran poder polític i economic. Segmentació física del procés productiu. La fábrica mundial. S’explica tant pel canvi tecnic/productiu i sobretot a través del canvi industrial que han patit alguns paisos al descolonitzar-se, i expansió empreses transnacionals, s’accentua a partit crisi anys 70. Apareix nova divisió internacional del treball, remplaçant la idea que els països de la periferia eren únicamente exportadors de MP. Arapareixen a ser també exportadors de manufactures. Els primers 15 paisos manufacturers a nivel mundial apareixen paisos com Xina, Cores, India,… Peró el que genera més valor a la manofactura (valor afegit manufacturer) (PIB manofacturer) es troba al centre. El 68% del valor es generat per paisos rics. Té a veure amb la productivitat.

S’explica per l’especialització manufacturera de cada país. Perfils manufacturers. Depen de 2 factors:

intensitat tecnológica (especialització productiva i nivells de productivitat). Els paisos emergents tenen pes important en la manufactures de Baixa o mitjana productivitat.
Condicions socials productors (salaris). La remuneración de la manufactura Xinesa es molt més Baixa que la dels EEUU. Estratègies industrialització periferia: 2 grans estratègies. Tots els paisos han buscat industrialització per substitució d’importacions per producción nacional. Així generes base industrial i relaxes el déficit per la balança comercial. No tots els paisos la començen al mateix moment. S’ha augmentat de dependencia tecnológica, cosa que limitava la ISI primaria. Sorgeixen 2 estratègies:
ISI secundaria (amèrica llatina). Aprofundiment de la IDI 1, s’intenta aprofundir l’estrategia d’industrialització a través de desenvolupar sectors de major intensitat tecnológica. Mai va aconseguir de forma global garantir el desenvolupament tecnologic. Es va fonamentar en el proteccionisme, va generar Biaix antiexportador, no es fomenta el desenvolupament tecnològic. Aquests paisos tenien recursos naturals que els permetíen seguir exportant i així obtener divises per seguir invertint. Es va generar ineficiència
Industrialització per substitució d’exportacions (ISE) (Sud-est asiàtic). Aquests paisos exportaven MP i volien exportar manufactures. Es una estrategia que es recolça sobre el ercat extern, tenen baixos salaris augmentant aixi productivitat. La política industrial van copiar la Japonesa, només es van proteger alguns sectors. Els pirmers paisos ISE, no disposaven de suficiente MP com per implementar ISI secundaria, i els paisos eren més petits amb petits mercats interns Expansió multinacionals : IED NEMs. Globalització productiva= internacionalització del capital prodcutiu. Empreses transnacionals →valorització del capital a escala mundial (D-M-D’) les multinacionals obtenen el credit on es més rendible, obtenen les MP més barates,… Els factors de deslocalització:
Reducció costos
Abastiment de matèries primeres
Recerca de nous mercats Estrat`rgies de producción transnacional: 2 grans vies
Inversión extranjera directa (IED). Establiment filials extrangeres sota comandament empresa matriu i/o compra empresa estrangera (fusió i adquisición). Internacionalització de la producción. Mesura fluxos internacionals de capital. Ha de participar a l’empresa extranjera minim amb 10%
NEMs non equity modes. Formes que no impliquen la participación accionarial. Vincles contractuals entre empreses (interdependents). Externacionalització de la producción. Mesura esportacions (de components)

Xina domina encadenaments endarrera. La caden de valor es concentra en les indústries intensives en tecnología i, en activitats vinculades al sector serveis. Signifiquen oportunitats pels països→ creació ocupació i increment producción segons les avantatges de localització que tingui el país. Limitades al tipus d’activitats. Quins guanys? Volum d’exportacions (X) és insuficient. Augment exportacions no implica augment renda en el llarg termini. Cal generar valor “domèstic” Distribució desigual dels guanys La globalització productiva es favorable en nodes intensius amb ecnologia (centre). Empreses amb control tecnològic els permet obtener elevades rendes. Països periferics segueixen com “plataformes d’exportació”, Baixa tecnología i intensives en mà d’obra. Idees clau:

Globalització productiva: característiques fabrica mundial
La fábrica mundial i la globalització productiva vinculada a les estratègies d’industrialització eriferica (ISI i ISE)
Formes d’internacionalització producción (IED NEMs) porten a domini ETNs països més desenvolupats i centralització capital Malgrat rellevància de ETNs països emergents (Àsia)
Participación dels països en la CVG (globalització productiva) nom implica necessàriamnet obtener guanys nets ni “ecalar” en la cadena de valor. TEMA 11. Comerç mundial Afavoreis el Creixement/desenvolupament → millores productivitat: eficiencia asinativa, aprenentatge tecnològic, economies d’escala. Millores en el benestar. No sempre es guanya en el comer. Estructura del comer: Quin producte esportes/importes? Quines condicions producción (salari i progrés tècnic. Es necesita política agraria comunitaria degut a que hi ha perdedors. El 78% dels països menys exportadors, es porten el 10% de les exportacions mundials. Tenim una estructura de comerça molt asimétrica i desigual (Gini 0,82). Com hi ha la mateixa variable en el mateix punt, significa que no hi ha convis en 30 anys. Es una etapa de gran dinamismo i creixements comercial, pero no ha servit per baixar el grau de concentració. La dinámica comercial és cíclica. Gran elasticitat deguda al final de la guerra mundial, ascenció Xina i desenvolupament intern Estructura comer mundial. Comerç brut vs comer net. Exportacions brutes= X+M

El comer net és el 70%, per tant hi ha sobrevaloració del 30%. Hi ha un agreujament sobrevaloració països emergents (fase final procés producción). Distorsió desequilibris comercial bilateral. Distribució geográfica de comer internacional: Caiguda centre 50%/dinamismo àsia/marginació amèrica llatina i africa. Elevada concentració geográfica del comer internacional. Africa i America llatina están estancades en el comer mundial Composició sectorial comer internacional: domini comer INTRA-industrial te a veure amb factors de demanda (entre varis països) (vs. INTER-industrial→ entre sectors productius). Comerç intraindustrial (intensiu en tecnología) dominat pel centre. Especialització productiva: MP a la periferia. Creixement exportacions inputs interedis. Comerç regional: elevat comer intra-regional al centre “triada”, hi ha una potencia d’intercanvis important (sud-est asiatic, Europa i EUA). Els paisos en desenvolupament depenen dels mercats del centre (inert-regional). Increment comer sud-sud Relació real d’intercanvi. És un rati de preus. Permet mesurar beneficis deguts a la globalització. Mesura els impactes distributius a partir de veure els preus a nivel internacional amb els quals comercíes. RRR= Px/Pm En condicions normals: Quan els preus de les nostres exportacions incrementen, millora de la relacio real d’intercanvi → impacte positiu. Augment renda real Si els preus cauen d’exportació, caiguda renda real Históricamen en els paisos esportadors MP, deteriorament relació real d’intercanvi dels exportadors de MP. Caiguda preus MP o augment preu Manufactures, deteriorament. Teoria Avant-comparatius vs tesis prebisch-signes: Insreció depenent i primari- exportadora→Disminució RRi→Dèficits comercials i fiscals (subdesencolupats)→ marginacio i dependencia comer internacional. Els preus de les MP cau en relació a manufactures per la Baixa elasticitat renda demanda MP, menor remuneración factor treball (MP) que permet presionar a la baixa els preus, polítiques subsidis països rics (aliments) colocant aliments per sota preus cost (fa baixar encara més els preus) Aquesta tendencia canvia a principis del s.XXI on ha incrementat RRI dels països exportadors de MP i , disminución preus manufactures (Bombolla de les commodities), només els exportadors de manofactures van veure caure la seva RRI. Pels paisos Asiatics la RRI va disminuir. Es seguía especulant amb alguns productes derivats als preus de les MP i mantenien a l’alça el preu. La xina forta demanda de MP que tmb afavoreis a + preu. A més Baix nivel existències MP. Variació tipus de canvi: depreciació $. Demoment ara demanda global tranquila, no es preveuen més bombolles. Resum:

Trets estructura comers mundias: concentració geográfica i dependencia comercial.

Examen final mundial, Apuntes de Economía Española

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Examen final mundial y más Apuntes en PDF de Economía Española solo en Docsity!