Anna Cullell
Text a comentar...
—El nostre principi que deia que el qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no pas
res més, i el qui és constructor, construccions, ha resultat ser una semblança de la justícia; i,
per això, ens ha estat profitós.
—Ho sembla.
—I la justícia sembla una cosa d’aquesta mena, però no pel que fa a les accions exteriors
de l’home, sinó en relació amb l’activitat interior, de cara a l’individu en si mateix. L’home just
no permet que cap de les parts de la seva ànima faci allò que és propi de les altres, i tot
posant ordre en la seva pròpia casa, amb domini d’ell mateix i amb disciplina, està en pau
amb ell mateix, i posa les tres parts en concòrdia, ordenadament com els tres termes d’una
harmonia, el to baix, l’alt i el mitjà, i els que hi hagi encara entre aquests. Quan ho hagi
enllaçat tot en un to temperat i ple d’harmonia, i sigui una unitat i no una multiplicitat,
aleshores podrà fer allò que li calgui fer, ja sigui treballar per enriquir-se, o tenir cura del seu
cos, o actuar en política. En tots aquests afers anomenarà justa i bona l’acció que produeix i
conserva aquest estat de l’ànima, i anomenarà saviesa el saber que inspira aquesta acció;
contràriament, anomenarà injusta l’acció que destrueix aquest estat, i ignorància l’opinió que
inspira aquesta acció.
—Tens tota la raó, Sòcrates —va dir ell.
—D’acord —vaig dir—; crec que no es diria que mentim si afirmem que hem descobert
l’home just i la ciutat justa i la justícia que hi ha en ells.
Plató. La República, llibre IV
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades. [2 punts]
➔Aquest fragment, que pertany al quart volum de l'obra de Plató "La Republica", explica
els fonaments de la construcció d'una societat ideal basada en la justícia. Per això,
Plató creia que tothom a la ciutat s'havia de dedicar a allò que corresponia a la seva
naturalesa. Segons Plató, la ciutat ideal i justa està formada per l'individu (la part
irracional) i l'ànima (la part racional). Això provocarà ordre en l'individu, que
provocarà efectes naturals.
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen
en el text les expressions següents: [1 punt]
a) «accions exteriors de l’home». El comportament d'una persona en la societat.
b) «la seva pròpia casa». Per casa vol dir l'ànima, i per tant vol dir la seva pròpia ànima.
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de Plató per a afirmar-la:
«hem descobert l’home just i la ciutat justa». (En la resposta, us heu de referir als
aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin
explícitament en el text.) [3 punts]
➔En aquest assaig, Plató vol esbrinar què es basa la justícia en una societat justa i en
els individus justos, és a dir, si cada classe social fa el que els és natural, aleshores la
ciutat és justa. Però aquesta justícia només es pot trobar quan l'individu troba la
connexió entre el món del sensible (els sentits) i el món de l'intel·ligible (la raó),
aquest últim referint-se a l'ànima i a l'estat.
