¡Descarga exámenes materiales 2 y más Exámenes en PDF de Materiales solo en Docsity!
Examen final enero 2003
1. Explicar la influència de l’humitat en les resistències de la fusta Per començar hem de saber que tenim 3 tipus d’agues; aigua de constitució ( aigua que forma part del elements químics de la fusta, aquest aigua no es pot eliminar), aigua d’impregnació/ saturació ( es l’aigua que hi ha a les parets cel·lulars, provoca contraccións si s’asseca i inflacions si s’absorbeix. Es pot eliminar a 100-110ºC ), i per últim tenim l’aigua lliure (aigua que hi ha al tubs de la fibra i només es pot tornar a tenir si submergim la peça). El contingut d’humitat es la relació que hi ha entre el pes de l’aigua de la fusta i el pes de la fusta en sec. Si la fusta esta mullada deixa de ser tan dura i es pot trencar amb més facilitat. La resistència a la tracció es limitada per l’influència de l’humitat de la seguent manera: si està entre el 30-10% aumenta la resistència, i si esta entre el 10-8% aquesta disminueix. Aquesta resistència es divideix en: Rpetita, R<260kp/cm Rmitjà, 250<R<450 kp/cm2, Ralta, R>450 kp/cm2. La resistència a compesió es veu afectada per la humitat també. Si aquesta està per sobe de 30% no es produeixen canvis, però si està per sota del PSF augmenta laR. En la resistència a flexió el contingut màxim d’aigua es 5%, i si aquest valor augmenta la resistència disminueix. 2. Explicar en que consisteixen els atacs a la fusta de: a)els corcs(carcomas): ataca principalment l’albura dels conifers i hi ha alguns tipus que també ataquen el duramen. b) els tèrmits: son els insèctes que produeixen més danys a la fusta. Tenen un ‘’nido``sota terra on tenen les condiciones necessàries (temperatura /humitat). Aquest ‘’nido’’ està lluny de l’edifici que ataquen. S’alimenten de l’albura, el duramen de conifers i frondoses. Perforen galeries en el sentít de la fibra i deixen sempre una capa exterior per protegir-se de la llum. Son molt difícil de localitzar ja que no es nota la seva presència. c)els fongs: son vegetals inferiors, i la seva estructura els obliga a alimentar-se de materia orgánica morta com els paràsits d’altre sers vius. Per desenvoluparse en la fusta necessiten un contingut d’aigua d’un mínim de 20% i una temepratura de 20-25ºC. Poden canviar el color de la fusta i també modificar les propietats físiques i mecàniques de la mateixa. 3. Explicar els tipus de taulers de conglomerats de partícules. Estàn formats per partícules de fusta o altre material llenyós, aglomerades entre sí per mitjà d’un adhesiu i pressió. Per la seva fabricació s’utilitzen espècies com el pi, el xop, i l’eucalipitus, que segons les seves caracteristiques tidran un diferent comportament. Aquest tipus de tauler es classifiquen segons: -Densitat ( Lleugers: 250<D<450kgm3), (Semipesats:451<D<750kg/m3), (Pesats:>751kg/m3) -Procés de premsat: Partícules en paral·lel a les cares, partícules en perpendicular a les cares, massís i buit. -Acabat de les seves cares: Polit o no polit, raspallat, revestit amb xapa de fusta, revestit amb paper, plàstic o altres. -Tractament: Sense tractament, hidrònifug, ignifug, mixte i biològic. -Altres: Taulers aglomerats de fusta i ciments, panells acústics de fusta aglomerada de partícules, taulers d’aglomerat amb recobriment fenòlic. 4. Definir breument: -Cullerot : es una deformació/ ruptura local de la fusta produïda entre anells de creixament -Radi medular: en el sentit radial hi ha menys cel·lules, i aquestes es dispossen per bandes o làmines fines. Estàn intercalades entre les fibres i els tubs. -Fusta microlaminada: es un producte obtingut per l’encolat de xapes de fusta amb les fibres de les diferents xapes en paral·les. S’utilitzen normalment als caps de les bigues I-joist. -Contraplacat d’alta densitat: es un contaplacat per a ús mari que pot arribar a densitats de 1350-1400 kg/m3. Son fets amb xapes de 2mm. 5. Que són els afinaments mitjançants reaccions selectives. Explicar-lo en el cas del convertidor siderurgic.
6. Barres corrugades d’hacer per formigó que aparariexn en l’EHE: designació, denominació, característiques resistents i dibuixarles. Producte d’acer laminat en calent, de secció massissa circular o casi circular amb, com a mínim, dues files de corrugues transversals uniformement distribuïdes en la seva longitud. Poden ser soldables (S) o soldables d’alta ductilitat (SD). Els tipus més habituals són: B-400 S, B-400 SD, B-500 S i B-500 SD.
7.Trempat(temple) i ‘’revenido’’ siderúrgics. Que son i per a que serveixen. El temple es un tractament tèrmic on un metall s’escalfa i es refreda ràpidament amb aire, oli, aigua, sals foses, mercuri o plom. Aquest tractament es fa per aconseguir una major duresa, augmentar el límit elàstic, la resistència a tracció i disminuir l’allargament i la tenacitar. El revenido es també un tractament tèrmic que es complementari al temple o s’escalfa a una temperatura inferios a la temperatura crìtica seguit d’un refredament per eliminar les tensios internes.
8. Explicar breument: -Laminació: procés que deixa les partícules de metall allargades i sotmeses a tensions. -Trefilat: deformació en fred i enduriment en excès. Es calenten a 500ºC i es refreden a temperatura ambient. -La cementita: tractament termoquimic que preten modificar la composició química d’un acer, eriquintal en carboni per desprès templarla, aixi aumentant la seva duresa. -La ductibilitat: es el grau de deformació plàstica que pot tenir un metall fins arribar a la fractura
Examen 20 enero 2013
1. Explica com influeix que la fusta sigui un material anisòtrop en les propietats físiques i mecàniques.
Pares galvánicos: corrosió produïda per dos metalls submergits en un electròlit i posats en contacte exteriorment per mitjà d’un conductor. Aireació diferencial: degut a que l’electròlit està més exposat en una part que altra. Uniforme o generalitzada: si el metall és atacat de forma uniforme a tota la superfície. Intergranular: té lloc entre els grànuls cristal·lins del metall, causada per les impureses que la rodegen. Localitzada: atacs zonals, químics o mecànics localitzats.
5. Dibuixa correctament els següents perfils i explica el seu procés de fabricació.
-Perfiles IPE. Muy utilizados como correas, vigas de cubierta o pilares. En este último caso deben ir acompañados de arriostramientos longitudinales, pues son perfiles resistentes en el eje X, pero muy débiles en el eje Y. -Perfiles IPN. Similares a la serie IPE, pero con inferior relación inercia/peso, por lo que tiende a utilizarse menos. -Perfiles HEB, HEA, HEM. Perfiles muy resistentes en los dos ejes de trabajo. Muy utilizados como pilares y como vigas planas de forjado. Los perfiles estándar son los HEB, mientras que los HEA (serie ligera) y los HEM (serie pesada) pueden ser suministrados bajo consulta previa. -Perfiles UPN. Es frecuente su uso como perfiles compuestos (2 UPN) con las alas hacia adentro (soldados o empresillados, utilizados como pilares)) o con las alas hacia fuera (unidos mediante cartelas, y utilizados en estructuras trianguladas (cerchas).
6. Explica breument : -cimentació: tractament termoquimic que preten modificar la composició química d’un acer, eriquintal en carboni per desprès templarla, aixi aumentant la seva duresa. -trefilat :s’enten per trefilar la operació de conformació en fred que consisteix en la reducció de secció d’una varilla fent-la passar a través d’un orifice cònic. -afi en metarulgia :purificació del metal, procés mitjançant el cual es redueix la cuantitat de carboni de la fundició per la obtenció de l’acer. 7. Explica breument els plàstics més utilitzats en la conducció de liquids en construcció -els termoplastics: dúctils I es reblaneixen amb la calor, per aconseguir-los s’escalfen a condicions suaus i es conformen abans de refredar-los. (PVC rigid, neoprè, polipropilè, polietilè). -els termoetables: durs I fràgils, no es reblaneixen amb la calor, per conformar-los es necessita una reacció química que entrecreui les cadenes polimèriques 8. Quines son les propietats més importants que ha de tenir una pintura. Les propietats de les pintures varien segons la capa de l’aplicat: capa de fons, intermedia i acabat. Les propietatas que comparteixen són: impermeabilitat a l’aigue líquida, permeabilitat al vapor d’aigua, adherencia, flexibilitat, estabilitat del color, resistència als agents químics, a la interpèrie i als microorganismes. La pintura té funcions de protecció, decoratives o funcionals.
Examen 9 gener 2014
1. Explica la influència de l’aigua en el comportament mecànic de la fusta. Per començar hem de saber que tenim 3 tipus d’agues; aigua de constitució ( aigua que forma part del elements químics de la fusta, aquest aigua no es pot eliminar), aigua d’impregnació/ saturació ( es l’aigua que hi ha a les parets cel·lulars, provoca contraccións si s’asseca i inflacions si s’absorbeix. Es pot eliminar a 100-110ºC ), i per últim tenim l’aigua lliure (aigua que hi ha al tubs de la fibra i només es pot tornar a tenir si submergim la peça).
El contingut d’humitat es la relació que hi ha entre el pes de l’aigua de la fusta i el pes de la fusta en sec. Si la fusta esta mullada deixa de ser tan dura i es pot trencar amb més facilitat. La resistència a la tracció es limitada per l’influència de l’humitat de la seguent manera: si està entre el 30-10% aumenta la resistència, i si esta entre el 10-8% aquesta disminueix. Aquesta resistència es divideix en: Rpetita, R<260kp/cm Rmitjà, 250<R<450 kp/cm2, Ralta, R>450 kp/cm2. La resistència a compesió es veu afectada per la humitat també. Si aquesta està per sobe de 30% no es produeixen canvis, però si està per sota del PSF augmenta laR. En la resistència a flexió el contingut màxim d’aigua es 5%, i si aquest valor augmenta la resistència disminueix.
2. Quines són les diferents causes de degradació de la fusta en construcción? Hi ha dos tipus de causes que provoquen la degradació de la fusta: els agents abiòtics i els agents biòtics. Els agents abiotics són causes de degradació d’origen no viu. (la radiació solar: els raigs UV fotodegraden la fusta, l’humitat i l’aigua de pluja: provoquen variacions de volum, clivelles, cullerots, deformacions i altres defectes, el foc i les accions mecàniques) Els agents biòtics son causes de degradació d’origen viu. Com per exemple: floridures, mohos, fongs cromògens, fongs de pudrició, insectes de cicle larvari o socials. 3. Descriu els següents productes i posa algun exemple d’utilització: -microlaminada: producte obtingut per l’encolat de xapes de fusta amb les fibres de diferents xapes en paral·lel. Utilitzen als caps de les bigues I-joist. -contralaminada: son làmines de fusta estratificades en creu, encolades i despres tractades amb la pressió de modelatge fins convertirse en plaques de fusta massisa de gran format. S’utilitza per forjats, murs i cobertes com fusta d’estructura mixta. -contraxapada: format pes xapes de fusta encolades entre ells de forma que les seves fibres formes angles de 90º. Les xapes son fulles d’espesor inferior a 5mm obtingudes per Serrat o desenrollament
4.Explica què és, quines conseqüències té i com es pot evitar el par galvànic. El par galvànic es una corrosió produïda per dos metalls submergits en un electròlit i posats en contacte exteriorment per mitjà d’un conductor. Es pot evitar amb una pel·licula d’oxid estable i adherent que frena l’avanç de la corrosió.
5. Dibuixa correctament els següents productes. Descriu que vol dir cada part de la seva denominació i indica també el seu process de conformació - HEB-140- Perfiles HEB, HEA, HEM. Perfiles muy resistentes en los dos ejes de trabajo. Muy utilizadoscomo pilares y como vigas planas de forjado. Los perfiles estándar son los HEB, mientras que los HEA (serie ligera) y los HEM (serie pesada) pueden ser suministrados bajo consulta previa. -B 500 SD- barra corrugada d’acer laminat en calet, de secció circular massisa, amb com a minim dues files de corrgues transversals uniformement distribuïdes en la seva longitude. SD- soldables d’alta ductibilitat, S- soldables -Perfil Omega: 6. Explica que són: -Acer corten: la superficie d’aquest producte té una pel·lícula d’òxid impermeable a l’aigua I al vapor d’aigua que impedeix que l’oxidació de l’acer prossegueixi cap a l’interior de la peça. -Tractament de trempat: El temple es un tractament tèrmic on un metall s’escalfa i es refreda ràpidament amb aire, oli, aigua, sals foses, mercuri o plom. Aquest tractament es fa per aconseguir una major duresa, augmentar el límit elàstic, la resistència a tracció i disminuir l’allargament i la tenacitar.
