¡Descarga examenes pau barroco y más Exámenes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
San Carlo alle Quattro Fontane, de Francesco Borromini
Dateu i situeu l’obra en el context històric i cultural corresponent. Datació: - Segon terç del segle XVII. - Claustre, església i façana de manera successiva des de la dècada dels 30 fins a la dels 80 del sis-cents. Context històric i cultural [5 ítems correctes tot]: - Centralització del poder en l’Estat absolutista a França (Lluís XIII i XIV) davant el parlamentarisme anglès (amb la Revolució de Cromwell) i holandès (independència de la monarquia hispànica). - Segle XVII amb profundes crisis: reaparició d’epidèmies, crisis de subsistències i climàtiques; represa de guerres europees (Guerra dels 30 anys). Decadència de Corona hispànica amb sovintejades fallides econòmiques i la pèrdua dels dominis dels Països Baixos septentrionals i Portugal. - Roma: reafirmació del dogma catòlic. Concili de Trento i nous ordes religiosos (jesuïtes, oratorians...). Paper repressiu de la Inquisició. - L'art barroc és un art de propaganda; la seva riquesa, monumentalitat i luxe són expressió de poder i autoritat, tant del monarca com de la nació i de l'Església catòlica. - Segle d’or de les lletres de molts països europeus: França, Anglaterra, Espanya. - Triomf de la música sacra als països centreeuropeus (Bach, Mozart...) Estil i tres característiques formals de l’escultura d’aquest estil. Estil: Barroc Característiques formals de l’escultura d’aquest estil [0,15 x 5]: - Embalum rodó - Moviment. - Expressió grandiloqüent. - Teatralitat - Combinació de diversos materials. - Integració d’elements naturals: llum, aigua, - Singularitat escultura espanyola: fusta policromada. Expliqueu cinc característiques materials, estructurals i formals d’aquesta obra. Característiques formals: - Materials constructius: maó i estuc. - Planta de l’església el·líptica en sentit longitudinal respecte l’entrada. - Base geomètrica a partir de la combinació de dos triangles, que generen un rombe. - Mur ondulant: seccions còncaves i convexes. - Utilització d’un ordre gegant de columnes a l’interior, distribuït en seccions de quatre. - Volta el·líptica amb cassetons geomètrics que s’empetiteixen (perspectiva forçada). - Predomini de l’interior blanc. - Espai diàfan. Expliqueu la tipologia, el significat i la funció d’aquesta obra Tipologia i funció: religiosa i monàstica. Lloc de culte i pregària. Actualment se’n manté l’ús. Significat: - Església dedicada a sant Carles Borromeu. - Projecte construït per l’orde espanyol de frares trinitaris descalços, recentment establert a Roma. Orde auster dedicat a recaptar fons per a l’alliberament de captius en mans de sarraïns. La manca de decoració i de materials nobles en la seva construcció és significativa dels vots de pobresa de la comunitat. - Es troba en un punt cèntric del nou eixample de Roma: intersecció de dues importants vies en la confluència de les quals es disposen quatre fonts que donen nom al lloc. Forta repercussió del llenguatge de Borromini en l’arquitecte i matemàtic Guarino Guarini i en l’arquitectura centreeuropea de finals del XVII i XVIII. Observeu aquestes dues pintures i assenyaleu quatre característiques formals i conceptuals que tenen en comú. Pintures a l’oli sobre llenç. Tema mitològic. Nuesa de les figures. Ús d’una gama cromàtica càlida. Sensualitat. Pinzellada esbossada Danae y les tres gracies ex 20 Situeu l’obra en el seu context cronològic, històric i cultural Cronologia: Església i claustre 1638-1641; façana: 1665-1667. [S’admet segon terç segle XVII]. Context polític, ideològic i cultural: El barroc respon a un canvi de mentalitat tant a l'Església, després de la Reforma de Luter, com per l'aparició de les monarquies absolutes. Durant el segle XVI les idees protestants es van anar estenent per tot Europa, Roma perdia la seva hegemonia política i religiosa. La divisió que es produeix en l'Església requeria una
reafirmació de l’Església catòlica i l'art Barroc serà el vehicle ideal per propagar i reafirmar el dogma catòlic. L'art barroc és, doncs, un art de propaganda; la seva riquesa, monumentalitat i luxe no són sinó l'expressió del poder i de l’autoritat, tant del monarca com de la nació i de l'Església catòlica. Roma Sancta. Triomf de la Contrareforma. Paper repressiu de la Inquisició. Cultura: A Espanya, Segle d’Or literari: Lope de Vega, Gongora... Política: A Espanya, Felip IV; a França, Lluís XIII, i inicis del regnat de Lluís XIV; a Roma, papat de Urbà VIII, Barberini; a Anglaterra, Carles I, Cromwell i Jaume II. Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu QUATRE característiques formals o conceptuals de l’escultura d’aquest estil Estil: Barroc Temàtiques: religiosa, al·legòrica, mitològica, retrat, històrica. Característiques: Expressivitat Moviment Utilització de diferents blocs de material Teatralitat Potenciació d’un únic punt de vista Utilització de diversos materials combinats: marbre blanc, marbre de colors, bronze daurat, guix... A Espanya: Imatges religioses de fusta policromada, encarnada i estofada. Imatges de vestir. Responeu a aquestes quatre preguntes: 1. Quin és el tipus de planta; 2. Descriu la façana; 3. Descriu el claustre; 4. Com és la coberta d’aquesta obra.´
- Planta d’església el·líptica formada per espais còncaus i convexos. Moviment expansiu centrípet i centrífug. Espai poc mesurable [teocèntric] 2. Moviment expansiu; dos cossos d’ordre gegant; moviment ascendent; planta baixa amb ritme còncau, convex, còncau; pis superior amb tres cossos còncaus. 3. Octògon irregular, dos pisos amb columnes. A baix, successió d’arcs serlians. Pis superior arquitravat. 4. Sistema constructiu: arquitravat i voltat. Cúpula el·líptica amb cassetons Quin es el significat i funció de la plaça. Significat: Església dedicada a Sant Carles Borromeu. Projecte per als frares trinitaris espanyols. Ordre austera dedicada a recaptar fons per a l’alliberament de captius de mans dels sarraïns. La manca de decoració i de materials nobles en la seva construcció és significativa dels vots de pobresa de la comunitat. Funció: Litúrgica. Seu de la comunitat conventual. Enumereu CINC obres pictòriques d’època moderna [segles XV-XVIII] amb el nom dels seus autors. Naixement de Venus, de Botticelli Danae, de Ticià Les tres Gràcies, de Rubens Les Menines, de Velázquez Al·legoria de la pintura, de Vermeer El gronxador, de Fragonard EsglÈsia i claustre 1638-1641; faÁana: 1665-1667.[Síadmet segon terÁ segle XVII]Roma contrareformista. Paper dominant de líesglÈsia. Ordre dels trinitaris espanyols:RedempciÛ de captius. Roma Sancta. Triomf de la Contrareforma. Estil: Barroc. CaracterÌstiques: Contrareforma. Nova lit˙rgia; espais utilitaris i simbÚlics. Corts catÚliques versus Corts protestants. Art burges versus art aristocr‡tic i díesglÈsia. Simbolisme i didactisme de la imatge.[ Líalumne pot citar caracterÌstiques de líarquitectura, escultura i pintura del segle XVII] Descriviu el tipus de planta, les parts dels espais interior i exterior, els elements de suport (pilars i columnes i l’ordre a què pertanyen), els suportats (voltes, cúpules, cimboris, arquitraus…) i els materials d’aquesta obra. CaracterÌstiques: Interior: planta díesglÈsia el·lÌptica formada per espais cÚncaus i convexos. Moviment expansiu centrÌpet i centrÌfug. Espai poc mesurable [teocËntric]. Claustre: octÚgon irregular. FaÁana: Moviment expansiu; dos cossos díordre gegant; moviment ascendent; planta baixa amb ritme cÚncau, convex, cÚncau; pis superior amb tres cossos cÚncaus. Sistema constructiu: arquitravat i voltat. Materials: maons i estuc. SignificaciÛ: EsglÈsia dedicada a Sant Carles Borromeu. Projecte per els pares trinitaris espanyols. FunciÛ: Lit˙rgica.
Portugal, consolidarà la colonització del Nou Món i continuarà dominant Flandes, Nàpols i la Llombardia. • Els Estats Pontificis gaudiran d’una bonança política (superat el Sacco del segle anterior) i això tindrà conseqüències en l’auge de totes les manifestacions artístiques. • Defensa de la teoria heliocèntrica: El sol centre de l’Univers, per Galileu Galilei. • Art pictòric: Naturalisme i classicisme a Itàlia [Caravaggio i Annibale Carracci]. 1656. Regnat de Felip IV ( 1621- 1665). A França minoria d’edat de Lluís XIV. A Roma: Inici papat de Alexandre VII. Guerra de Secessió de Catalunya..... Literatura: Baltasar Gracián [El Criticón].Calderón de la Barca. Moliere... Poder de la Inquisició. Digueu a quin estil pertany l’obra i esmenteu QUATRE característiques formals o conceptuals de la escultura d’aquest estil. Estil : • Barroc Característiques de la escultura barroca: Temàtiques : • Religiosa - Antic i Nou Testament - Apòcrifs de l’Antic i Nou Testament - Hagiografia [Vides de sants] • Al·legòrica • Simbòlica • Mitològica • Retrat Característiques formals i estructurals: • Expressivitat • Moviment • Utilització de diferents blocs de material • Teatralitat • Potenciació d’un únic punt de vista Materials: • Utilització de diversos materials assemblats: marbre blanc, marbre de colors, bronze daurat, guix..... Tipus: • Embalum rodó • Relleu A Espanya: • Imatges religioses i relleus historiats en retaules de fusta policromada, encarnada i estofada. • Imatges de vestir, principalment en els passos de Setmana Santa Expliqueu CINC característiques formals, compositives o tècniques d’aquesta obra. Característiques formals • Predomini del color sobre el dibuix [formes obertes]. • Pinzellada llarga i fluïda combinada amb una altra de curta i precisa. • Gran riquesa cromàtica amb ocres, gamma de blaus, vermells, grisos... Característiques compositives • Composició oberta o centrífuga • Línia de l’horitzó mitjà. L’escena se situa en la part de baix del quadre ocupant la meitat de la superfície el que confereix al conjunt un gran camp visual. • Utilitza la perspectiva lineal i la perspectiva aèria. • Sàvia captació lumínica amb zones il·luminades que reforcen els personatges principals i d’altres de fosques amb la mateixa intenció de potenciar el que és principal en la composició. • Expressió de la tridimensionalitat com a essència de la pintura. Va dir Luca Giordano al Rei Carles II, al veure-la: Ah Señor, esto es la teologia de la pintura. Tècnica i suport: •Oli sobre tela de lli. Quin es el tema, el significat i la funció d’aquesta obra. Tema • Retrat col·lectiu • Inicialment aquesta tela constava en els inventaris reials com El quadre de la família reial; però l’any 1843 el pintor Madrazo la va batejar amb el nom de Les Menines, paraula d’origen portuguès que significa “dama d’honor”. •Personatges: •En el centre l’Infanta Margarida amb les menines Maria Agustina de Sarmiento a l’esquerra i Isabel de Velasco a la dreta. També apareixen els nans, col·lectiu que Velázquez pinta amb gran dignitat, Mari Bárbola i Nicolasito Pertusato amb el seu peu damunt d’un tranquil mastí. • En un segon pla a la dreta hi ha representades dempeus Marcela de Ulloa, serventa de les dames de la reina i Diego Ruiz de Azcona, un guardadames. • Al fons a l’obertura de la porta, hi ha José Nieto Velázquez, aposentador de palau. Al seu costat, i reflectits en el mirall els rostres del rei Felip IV i la seva esposa Mariana d’Austria. • A l’esquerra apareix el pintor amb la creu de l’ordre de Santiago. • Penjades a la paret dues obres Pal·les i Aracne de Rubens i Apol·lo i Màrsies de Jordaens. [Nota: Es considerarà correcte la llista encara que no es citin tots els noms. És correcta amb només tres]. Significat •Diversos significats. [ Si es cita 1 d’aquests significats es dona la resposta per vàlida] 1. Velázquez pintant als reis en el moment de la irrupció de la infanta Margarida i el seu seguici en el seu estudi. 2. També Velázquez pintant a l’infanta quan els reis apareixen en l’estudi, d’aquí la mirada cap a l’espectador de quasi tots els personatges. 3. Al·legat del pintor a favor de la noblesa de la pintura, d’aquí el seu autoretrat. La creu de Santiago va ser afegida al quadre l’any 1659 quan li va ser concedida. Funció: Retrat d’ús privat Esmenteu QUATRE obres escultòriques d’època moderna [Segles XV-XVIII] amb els noms dels seus autors
- Apol·lo i Dafne, de Gianlorenzo Bernini • El rapte de les sabines, de Giambologna • Oració a l’hort de Getsemaní, de Salzillo • David, de Donatello • Pietat, de Miquel Àngel
Situeu l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent. Cronologia: 1656.Context històric i cultural: Regnat de Felip IV (1621- 1665). A França minoria d’edat de Lluís XIV. A Roma: Inici papat de Alexandre VII. Guerra de Secessió de Catalunya.... Poder de la Inquisició. Art religiós versus art mitològic. Complexitat formal. Ideologia contrareformista. Poder de la Roma papal. Literatura: Baltasar Gracián [El Criticón].Calderón de la Barca, Moliere... Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu cinc característiques formals o conceptuals de l’arquitectura, l’escultura o la pintura d’aquest estil Estil: Barroc: Característiques: Tendència artística desenvolupada als segles XVII i bona part del XVIII. Art al servei de l’església i les monarquies catòliques. Integració de les arts. Teatralitat [theatrum sacrum]. Art burges versus art religiós Arquitectura: Planta en moviment i valor de la corba.. Nova litúrgia: espais utilitaris i simbòlics. Plàstica: Grans programes al·legòrics i simbòlics. Simbolisme i didactisme de la imatge. Horror vacui compositiu. Predomini de la corba sobre la línia recta. Nous temes burgesos: paisatge, natura morta, retrat de grup... Expliqueu les característiques formals, compositives, tècniques i de suport d’aquesta obra Característiques formals: predomini del color sobre el dibuix [formes obertes]. Característiques compositives: Composició oberta o centrífuga; Línia de l’horitzó mitjà. L’escena se situa en la part de baix del quadre ocupant la meitat de la superfície el que confereix al perspectiva aèria. Sàvia captació lumínica amb zones il·luminades que reforçant els personatges principals i d’altres de fosques amb la mateixa intenció de potenciar el que es principal en la composició. Tècnica i suport: oli sobre tela. Pinzellada llarga i fluïda combinada amb una altra de curta i precisa. Gran riquesa cromàtica amb ocres, gamma de blaus, vermells. Expliqueu el tema representat i la iconografia. Digueu-ne el significat i la funció Tema: Inicialment aquesta tela constava en els inventaris reials com El quadre de la família; però l’any 1843 el pintor Madrazo la va batejar amb el nom de Les Menines, paraula d’origen portuguès que significa “dama d’honor”. Significat: Diversos significats. 1. Velázquez pintant als reis en el moment de la irrupció de la infanta Margarida i el seu seguici en el seu estudi.2.També Velázquez pintant a l’infanta quan els reis apareixen en l’estudi, d’aquí la mirada cap a l’espectador de quasi tots els personatges. 3. Al·legat del pintor a favor de la noblesa de la pintura, d’aquí el seu autoretrat. La creu de Santiago va ser afegida al quadre l’any 1659 quan li ca ser concedida. Funció: Retrat. Definiu QUATRE d’aquests cinc termes: perspectiva aèria, pintura a l’oli, art pop (pop-art), columnata, aŀlegoria perspectiva aèria: Mètode mitjançant el qual es crea la sensació de profunditat en una pintura difuminant les línies convergents i eliminant els límits de la línia i el color. pintura a l’oli: Tècnica utilitzada en pintura en la qual es dissolen els pigments en un aglutinant oliós, com l’oli de llinosa, olis animals… pop-art: També conegut com art òptic. Tendència pictòrica que fa us d’il·lusions òptiques. columnata: Successió de columnes formant un espai urbanístic. al·legoria: es una figura literària o tema artístic que pretén representar una idea amb formes humanes, animals o objectes quotidians. 1656.Regnat de Felip IV ( 1621- 1665). A França minoria d’edat de Lluís XIV. A Roma: Inici papat de Alexandre VII. Guerra de Secessió de Catalunya..... Literatura: Baltasar Gracián [El Criticón].Calderón de la Barca. Moliere...Poder de la Inquisició Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu cinc característiques formals o conceptuals d’aquest estil.
Oració a l’hort de Getsemaní, de Francisco Salzillo
Situeu l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent Cronologia: 1754 Context històric i cultural [un mínim de 4] • En el S. XVIII, plena estructura d’Antic Règim. Monarquia absoluta, societat estamental, economia en evolució, però encara en bona part de subsistència. • Predomini absolut del cristianisme en les societats europees, el catolicisme, en concret al sud. • La ciutat de Múrcia romangué fidel a Felip V en la Guerra de Successió, cosa que la salvà dels estralls del conflicte i d’accions repressives posteriors. • La política il·lustrada de les autoritats, especialment del bisbe, varen permetre una expansió econòmica important (millora i expansió dels regadius, xarxa viària). • En la societat catòlica de l’antic règim, eren molt importants les manifestacions públiques de la Fe. En aquest sentit, les confraries urbanes competien entre elles per mostrar els millors elements visuals de la seva Fe. • Les processons de Setmana Santa adquirien no només una dimensió de testimoni social de religiositat, sinó un motiu de competició entre gremis i col·legis. Digueu a quin estil pertany l’obra i esmenteu QUATRE característiques formals o conceptuals de la pintura d’aquest estil. Estil: Barroc. [S’admet Barroc amb influència Rococó, o Rococó]. Característiques: • Temàtiques religioses i retrat a Espanya i Roma; mitològiques a Flandes; burgeses [paisatge, interiors burgesos i rurals] a Holanda; al·legòriques als països catòlics i protestants... • Tendències: Classicisme; Barroc, Naturalisme, Realisme • Característiques formals i compositives - Formes obertes o pictòriques - Composicions unitàries - Composicions profundes - Composicions obertes o centrífugues - Ús de les diagonals i les línies corbes - Ús expressiu dels colors - .................... • Abundància de mestres de qualitat a tota Europa occidental. • Predomini de la tècnica de l’oli sobre llenç en la pintura de cavallet, del fresc en la mural • Figures més definides pel color i la llum que no pas per la línia. • Ús de la perspectiva aèria. • Gust per l’exaltació dramàtica dels personatges. Esmenteu CINC característiques formals, compositives o tècniques d’aquesta obra. Característiques: • Figures de mida natural. Pes total 300 Kg. aprox. • Realisme representatiu • Materials diversos • Policromia • Talla de fusta • Multifacial • Embalum rodó • Està compost de dos grups: l’Àngel amb Crist, aquest en una imatge de vestir, i tres apòstols dormint. És, sens dubte, l’obra més coneguda de Salzillo i la que traspua més sensualisme per la figura de l’Àngel i l’expressió de Crist. Les figures dels apòstols, en contraposició, són d’un gran realisme. • El conjunt es completa amb una palmera que conté, entre les seves branques, el calze de la Passió. • Aquest grup de tres figures destaca per l’enginyós estudi de les actituds: Sant Joan dorm profundament sobre el seu braç estès; sant Jaume descansa en actitud descuidada i sant Pere, amb l’espasa a la mà, està també dormint però amb actitud d’alerta. Els tres creen una composició dinàmica i alhora unitària en relació amb el grup principal. L’àngel, en la seva sensualitat ens recorda un Apol·lo cristianitzat, semblant a les imatges de sant Sebastià dins la iconografia religiosa. Tècnica: • Destaca la talla de les figures així com la policromia dels vestits i objectes. • Demostra una tècnica molt acurada en l’encarnat, de gran suavitat en la cara, el cos i els braços, sobretot de l’àngel.
- En el Crist s’observa una certa morbidesa groc/violeta, que accentua l’expressió angoixada, i en les cares dels apòstols expressa un gran realisme popular ) Expliqueu el tema representat, el significat i la funció d’aquesta obra. Tema: • Es tracta d’un pas (“misteri”) processional. Les característiques estilístiques no només han de servir una funció conceptual, sinó també pràctica, lleugeresa, bona visió des de múltiples punts de vista. • Aquest grup escultòric de l’Oració a l’hort de Getsemaní forma part del conjunt de vuit passos de Setmana Santa que Salzillo feu per a la Confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno de l’església de Jesús de Múrcia. Els altres set són l’Últim sopar; el Prendiment; Jesús a la columna; la Verònica; la Caiguda i Sant Joan i la Dolorosa. [La resposta es considerarà correcta encara que no s’anomenin el nom dels altres passos.] • Jesús, que coneix el seu destí es troba aclaparat per l’angoixa, un àngel se li apareix per a donar-li consol. A desgrat de la humilitat del personatge, aquest vesteix una rica túnica. No seria admissible oferir el Salvador amb vestidura més realista davant el fervor dels fidels. • Després del sopar, segons els evangelis de sant Mateu, sant Marc i Sant Lluc, Jesús i els seus deixebles van anar a resar a l’hort de Getsemaní. Els apòstols, però, es van quedar adormits i Jesús va patir un moment de molta ansietat en
sentir l’immediat destí. Tanmateix, va decidir acatar la voluntat de Déu. • La representació de Jesús i l’Àngel és força innovadora perquè normalment, en la plàstica pictòrica, Jesús es representa al cel amb el calze de la passió a les mans. Aquí l’àngel ha baixat a la terra per assenyalar el calze. Jesús el mira i exclama: “Pare, si és possible, que passi de mi aquest Calze, però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva” [Mateu 26: 26 i seg]. Model literari: • Evangelis de Mateu, Marc i Lluc. Significat: • El sentit de devoció està present de manera clara, i també el sentit didàctic de la imatge contrareformista que, segons els dictats del Concili de Trento, havia de ser comprensible, dirigida als sentits -no a la raó-, i incitar a la pietat. • Salzillo, home d’una gran religiositat, pensa que el procés creatiu parteix d’una actitud, fruit de la praxi, i d’una llum divina que inspira l’obra. Per aquesta raó, en l’obra, contraposa la bellesa del grup de Crist i l’Àngel amb el realisme popular dels apòstols, ja que segons les seves paraules “gràcies a la llum divina es pot crear una obra de bellesa acabada, ja que qui la té fixada només en el model real no farà res bell”. Funció: • Processional • L’obra es mostra en el context més idoni i manifesta tot el seu sentit artístic, estètic i religiós, quan surt en l’anomenada Processó de Salzillo, la matinada del Divendres Sant, i Múrcia es converteix en un museu en moviment. Esmenteu CINC obres pictòriques renaixentistes i el nom dels seus autors Botticelli: Naixement de Venus; Naixement de la Primavera Rafael: L’Escola d’Atenes Leonardo: La Marededéu de les roques, La Gioconda... Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina; Judici Final... El Greco: L’enterrament del senyor d’Orgaz... I altres pintors renaixentistes... 1754.Canvi de dinastia a Espanya i consolidació dels Borbons enfront els Habsburgs. Regnat de Ferran VI a Espanya i Lluís XV a França. Inici de la Il·lustració. Diderot i L’Encyclopedie. Triomf de la cultura francesa a tot Europa. Francès com a idioma de les Corts europees. Estil: Barroc [S’admet Barroc tardà i Rococó]. Característiques: Contrareforma. Nova litúrgia; espais utilitaris i simbòlics. Corts catòliques versus Corts protestants. Art burges versus art aristocràtic i d’església. Simbolisme i didactisme de la imatge. Expliqueu les característiques formals (un sol bloc, diversos blocs, tipus de relleu…); estructurals (embalum rodó, unifacial, multifacial…); tècniques (talla, fosa…), i materials (marbre, pedra, bronze, fusta…) d’aquesta obra. Característiques formals i estructurals:Embalum rodó, unifacialitat. Està compost de dos grups: l’Àngel amb Crist, aquest en una imatge de vestir, i tres apòstols dormint. És, sens dubte, l’obra més coneguda de Salzillo i la que traspua més sensualisme per la figura de l’Àngel i l’expressió de Crist. Les figures dels apòstols, en contraposició, són d’un gran realisme. El conjunt es completa amb una palmera que conté, entre les seves branques, el Calze de la Passió. Aquest grup de tres figures destaca per l’enginyós estudi de les actituds: Sant Joan dorm profundament sobre el seu braç estès; Sant Jaume descansa en actitud descuidada i Sant Pere, amb l’espasa a la mà, està també dormint però amb actitud d’alerta. Els tres creen una composició dinàmica i alhora unitària en relació al grup principal. L’àngel, en la seva sensualitat ens recorda un Apol·lo cristianitzat, semblant a les imatges de Sant Sebastià dins la iconografia religiosa. Tècnica: Destaca la talla de les figures així com la policromia dels vestits i objectes. Demostra una tècnica molt acurada en l’encarnat, de gran suavitat en la cara, el cos i els braços, sobretot de l’àngel. En el Crist s’observa una certa morbidesa groc/violeta, que accentua l’expressió angoixada, i en les cares dels apòstols expressa un gran realisme popular. Expliqueu el tema representat. Model literari. Significat i funció Tema: El grup escultòric de l’Oració a l’hort de Getsemaní forma part del conjunt de vuit passos de Setmana Santa que Salzillo feu per a la Confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno de l’església de Jesús de Murcia. Els altres set son L’Últim sopar; el Prendiment; Jesús a la columna; La Verònica; La Caiguda i Sant Joan i La Dolorosa.[ La resposta es considerarà correcte encara que no s’anomenin el nom dels altres passos.] Després del sopar, segons els evangelis de Sant Mateu, Sant Marc i Sant Lluc, Jesús i els seus deixebles van anar a resar a l’hort de Getsemaní. Els apòstols, però, es van quedar adormits i Jesús va patir un moment de molta ansietat en sentir l’immediat destí. Tanmateix, va
d’Apol·lo, el model és l’Apol·lo Belvedere dels Museus Vaticans. • Per a l’expressivitat de la cara de Dafne, el model proposat és el rostre de les mares desesperades de l’obra La matança dels innocents de Guido Reni. Expliqueu el tema, el significat i la funció d’aquesta obra Tema: • Segons Ovidi a les Metamorfosis, Eros enfadat amb Apol·lo perquè aquest havia fet burla de la seva perícia amb l’arc, va disparar al déu una sageta d’amor amb la punta d’or i a la nimfa Dafne una sageta de rebuig amb la punta de plom. Apol·lo colpit d’amor per Dafne, va perseguir la nimfa pels boscos fins que aquesta, acorralada, va demanar ajuda al seu pare el riu Peneu, que la va transformar en llorer (daphne en grec). Apol·lo, obligat a renunciar a la jove, va teixir una corona de llorer amb les fulles de l’arbre i va decidir portar-la sempre amb ell per coronar els poetes i els militars victoriosos. Significat: • Durant l’edat mitjana, el mite pagà va ser interpretat com a símbol de castedat, i aquesta simbologia es va mantenir fins el segle XVII. • Davant les crítiques rebudes pel seu posseïdor, el cardenal Borghese, aquest va afegir a la base de l’escultura un díptic que aconsella sobre les desgràcies derivades de l’ímpetu amorós. ”L’amant que cerca el plaer de la bellesa fugissera / s’omple les mans de fullaraca o cull fruits d’amargor”. Funció: • De gaudi i moralitzant. Anomeneu CINC obres pictòriques renaixentistes i esmenteu-ne els autors Naixement de Venus, de Sandro Botticelli L’escola d’Atenes, de Rafael La marededeu de les roques, de Leonardo Volta de la capella Sixtina, de Miquel Àngel El Judici final de la capella Sixtina, de Miquel Àngel L’enterrament del senyor d’Orgaz, del Greco D’altres Cronologia:1622-1625. Context històric i cultural: Triomf de la Reforma Catòlica [Contrareforma] Paper dominant de l’església. Roma Sancta. Poder de les grans famílies: Borghese, Barberini. Humanisme moralitzat. El model de l’antiguitat. Monarquies europees: a Espanya Felip IV, a Anglaterra, Carles I; Papat d’Urbà VIII, Barberini. Fets culturals:Teoria heliocèntrica de Galileu. Literatura: a Itàlia, el poeta Marino; a Espanya: Lope de Vega y Luis de Góngora. Filosofia: Racionalisme de Descartes. Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu cinc característiques formals o conceptuals de l’arquitectura, l’escultura o la pintura d’aquest estil. Estil: Barroc. Característiques: Contrareforma catòlica. Corts catòliques versus Corts protestants. Art burgés versus art aristocràtic i d’església. Arquitectura: Nova litúrgia: espais utilitaris i simbòlics. Plàstica (escultura i pintura): Grans programes al·legòrics i simbòlics. Simbolisme i didactisme de la imatge. Horror vacui compositiu. Predomini de la corba sobre la línia recta. Nous temes burgesos: paisatge, natura morta, retrat de grup. Expliqueu les característiques formals, estructurals, tècniques i materials d’aquesta obra. Característiques formals i estructurals: Composició dinàmica i helicoïdal, visible en la curvatura que pren l’anatomia de Dafne. Un sol bloc de marbre. Embalum rodo. Unifacialitat [un únic punt de vista (originalment dins una fornícula)]. Gran detallisme i expressivitat. Tècnica: Talla. Materials: Marbre amb diferents textures:aspres per representar les roques i el llorer, i summament suaus i polides per reforçar l’anatomia dels personatges. Expliqueu el tema representat i la iconografia. Digueu-ne el significat i la funció. Tema i iconografia: Segons Ovidi a les Metamorfosis, Eros enfadat amb Apol·lo perquè aquest havia fet burla de la seva perícia amb l’arc, va disparar al déu una sageta d’amor amb la punta d’or i a la nimfa Dafne una sageta de rebuig amb la punta de plom. Apol·lo colpit d’amor per Dafne, va perseguir a la nimfa pels boscos fins que aquesta, acorralada, va demanar ajuda al seu pare el riu Peneu, que la va transformar en llorer (daphne en grec). Apol·lo, obligat a renunciar a la jove, va teixir una corona de llorer amb les fulles de l’arbre i va decidir portar-la sempre amb ell per coronar els poetes i els militars victoriosos.
Significat: Durant l’Edat Mitjana el mite pagà va ser interpretat com símbol de castedat, i aquest simbologia es va mantenir fins el segle XVII. Davant les critiques rebudes pel seu posseïdor, el cardenal Borghese, aquest va afegir a la base de l’escultura un díptic que aconsella sobre les desgracies derivades de l’ímpetu amorós.”L’amant que cerca el plaer de la bellesa fugissera/s’omple les mans de fullaraca o cull fruits d’amarguesa”. Funció: De gaudi i moralitzant. Compareu aquesta obra amb el David, de Donatello, i la Pietat vaticana, de Miquel Àngel, reproduïdes a la pàgina següent, i comenteu-ne les característiques coincidents i divergents. Coincidents: amb el David de Donatello: Contrapposto; predomini de la línia corba; amb la Pietat de Miquel Àngel: Unifacialitat. Divergents: amb el David: marbre per bronzo; amb la Pietat diversos blocs; un sol bloc. Moviment versus estatisme. 1622-1625.Poder de l’església catòlica. Contrareforma i darrers senyals de cultura humanística Estil: Barroc. Característiques: Escultura de embalum rodó. Material: Marbre. Joc de formes corbes. Unifacialitat. Moviment helicoïdal ascendent. Forta expressivitat. Clarobscur amb formes suaus i polides (cossos d’Apol-lo i Dafne) i aspres (roca i llorer) Models: Apol-lo de Belvedere i una figura del quadre La matança dels Innocents de Guido Reni Identifiqueu i comenteu la iconografia de l’obra i resumiu-ne el significat i la funció. Iconografia: Explicar la història. Fonts: Metamorfosis d’Ovidi. Funció: Decorativa i moral: Díptic admonitori afegit: “L’amant que busca el plaer de la bellesa fugitiva/ s’omple les mans de baies amargues”. Encàrrec del cardenal Scipione Borghese. A l’Edat Mitjana el mite es va interpretar com a símbol moral. 1622- b) Estil: Barroc. Característiques: Escultura de volum rodó. Material: Marbre. Joc de formes corbes. Unifacialitat. Moviment helicoïdal ascendent. Forta expressivitat. Models: Apol-lo de Belvedere i una figura del quadre La matança dels Innocents de Guido Reni Identifiqueu i comenteu la iconografia de l’obra que heu triat i resumiu-ne el significat i la funció. c) Iconografia: Explicar la historia. Fonts: Metamorfosis d’Ovidi. Funció: Decorativa. Encàrrec del cardenal Scipione Borghese.
Al·legoria de la pintura, de Jan Vermeer
Situeu l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent Cronologia: 1666-1668 Context: Separació oficial de les províncies del nord [l’actual Holanda] de Flandes de la Corona espanyola l’any 1648. Poder de la burgesia comercial holandesa. Amsterdam port de l’Atlàntic en detriment d’Anvers. Monarquia parlamentaria a Holanda sota el regnat de la casa d’Orange. Religió protestant. A França monarquia absolutista de Lluís XIV. A Espanya regnat de Carles II, darrer monarca de la casa d’Àustria. A Roma: papat d’Alexandre VII Chigi. Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu QUATRE característiques formals o conceptuals de l’escultura d’aquest estil Estil: barroc.
1666-1668.. Separació oficial de les províncies del Nord [ l’actual Holanda] de Flandes de la Corona Espanyola l’any
- Poder de la burgesia comercial holandesa. Amsterdam port de l’Atlàntic en detriment d’Anvers. Monarquia parlamentaria a Holanda sota el regnat de la casa d’Orange. Religió protestant. Estil: Barroc. Característiques: Cronològicament avarca els segles XVII i quasi tot el segle XVIII. Corts catòliques i Corts protestants. En arquitectura especulació de l’espai; espais litúrgics seguin les consignes de Trento. Art didàctic i religiós en les Corts catòliques i burgés en les protestants en especial Holanda. Enumereu les característiques formals (dibuix, color…); compositives (estructura, línia d’horitzó, perspectiva…); tècniques (oli, fresc, tremp…), i de suport d’aquesta obra. Característiques formals: Tècnicament, Vermeer utilitza pinzellades diferents, gruixudes en els cortinatges, cadires i llum, i més diluïdes a la resta del quadre. Els colors utilitzats són el groc llimona, el blau, el gris perla, el negre i el blanc que, barrejant-se, creen una atmosfera intimista. Característiques compositives:El quadre, a nivell compositiu es divideix en tres parts, seguint les proporcions de la “secció àuria”. D'esquerra a dreta, el primer tram està presidit per l'ampli cortinatge i la taula; al centre hi veiem la imatge de la model, i a la dreta la del pintor. El pintor situa el “punt de fuga” sota de la mà dreta de la model, aconseguint, així, que la mirada de l'espectador s'adreci a la figura femenina. Vermeer ens ofereix una composició que individualitza les figures i els objectes, encara que, a través de la llum, les unifica. La llum il·lumina l'estança des d'una finestra que no veiem, però que intuïm. En el seu conjunt, l'escena és d'una gran teatralitat, però a la manera d'un teatre sense públic en el que l'espectador es converteix en “voyeur”, és a dir en algú que mira sense ser vist. En aquest sentit, es pot dir que el diàleg es converteix en monòleg, en la mida en que els personatges representats són aliens a la realitat de ser vistos. Tècnica:oli sobre tela. Expliqueu el tema representat. Iconografia. Significat i funció. Temàtica:El quadre representa el tema del pintor i la model en el estudi del pintor. Iconografia: A nivell iconogràfic, identifiquem la figura femenina com a Clio, musa de la Història. Vermeer segueix la descripció de Cesare Ripa en el seu tractat Iconologia, que descriu Clio com una dona amb el llibre de Tucídides a una mà, una trompeta a l'altra i coronada de llorer. El significat del conjunt és clar: vol representar el desig del pintor d'assolir la fama i la glòria i de perpetuar-se en el llibre de la Història. Al fons del quadre s’hi veu un mapa dels Països Baixos, que s'ha identificat amb el mapa de Claes Jansz Vischer, amb les disset províncies sota la dominació espanyola, abans del Tractat de Münster (1648), el tractat que atorgà la independència a Holanda. Si a això hi afegim l'àguila bicèfala dels Habsburg, i el vestit del pintor a la moda borgonyona del segle XVI, podem concloure que el pintor fa un homenatge a la monarquia en el seu interès de ser pintor d'un rei abans que d'un burgès adinerat. Tanmateix el vestit, el mapa i la llum els trobem en altres obres de pintors holandesos i del mateix Vermeer, cosa que dificulta la veracitat d’aquesta interpretació. Sobre la taula veiem una màscara i un llibre obert que poden ser entesos de diversa manera. La màscara com a símbol de la imitació, és a dir de la pintura; en referència a l'escultura o a la màscara teatral de Talia; el llibre, com un llibre de traces arquitectòniques o com a partitura musical. Significat:El significat del quadre pot ser referit a la pintura com “paragone”, és a dir, en comparació amb les altres arts, esdevé superior; com un homenatge a les Belles Arts o com a homenatge a les arts en general, incloent teatre i música. Funció:Finalment, com bé afirma Svetlana Alpers, al definir la pintura holandesa com l'art de descriure, podem concloure que el quadre pretén, imitant el més quotidià, crear una nova realitat a mig camí entre el que és físic - taller del pintor - i el metafísic: el quadre. Enumereu cinc obres de l’època moderna Les Menines, de Velázquez; El gronxador, de Fragonard; Apol·lo i Dafne, de Bernini; Vil·la Capra, de Palladio; La capella Sixtina, de Miquel Àngel o qualsevol altre
Plaça de Sant Pere del Vaticà, de Gian Lorenzo Bernini
Situeu l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent Cronologia: 1656-1667 Context: El context històric del segle XVII va estar determinat per la depressió que va començar a l'entorn del 1640 i va tocar fons a la dècada de 1670-80. Només es pot parlar a Anglaterra d'una certa revolució agrícola que posarà les bases de la revolució industrial del segle XVIII. El mercantilisme, més que una teoria, va ser una aventura que buscava l'enriquiment d'unes nacions a costa de l'empobriment de les altres. A la llarga, va significar l’enfonsament de les monarquies, que van haver de pagar un deute cada cop més car per les seves creixents despeses de luxe i de cort. Culturalment, fou una època de grans pensadors i científics: Galileu Galilei, Torricelli, Newton, Kepler, Bacon, Descartes. Es van posar les bases d’importants teories (racionalisme, empirisme, teoria heliocèntrica...) i grans descobriments (gravitació universal, circulació de la sang...) La Pau de Westfàlia, el 1648, va significar l’acceptació de l’equilibri de poders per frenar el desgast econòmic i polític. Fou la Contrareforma dels països catòlics la que, amb el Concili de Trento del 1563 i la Companyia de Jesús, van donar contingut ideològic al Barroc. A Roma, Alexandre VII Chigi; a Espanya, fi del regnat de Felip IV; a França, Lluís XIV. Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu QUATRE característiques formals o conceptuals de la pintura d’aquest estil. Estil: Barroc Característiques de la pintura barroca: Temàtiques: Religioses a Espanya i Roma; mitològiques a Flandes; burgeses [retrat de grup, paisatges, natures mortes, floreres, escenes de gènere...] a Holanda; al·legòriques als països catòlics i protestants, etc. Tendències: Classicisme, barroc, naturalisme, realisme. Característiques formals i compositives Formes obertes o pictòriques Composicions unitàries Composicions profundes Composicions obertes o centrífugues Ús del clarobscur Observeu atentament les imatges i contesteu les QUATRE preguntes següents: 1) Per quins dos tipus de planta està configurat l’espai de la plaça? 2) A quin ordre arquitectònic pertanyen les columnes? 3) A quin ordre arquitectònic pertany l’entaulament? 4) Quines dues diferències fonamentals hi ha entre el frontis de la columnata i la façana d’un temple romà?
- Planta oval o el·líptica i trapezoïdal invertida 2) Ordre dòric 3) Ordre jònic 4) La columnata separa les columnes del centre i utilitza no només columnes sinó també pilastres Expliqueu el significat i la funció de l’obra. Significat: La plaça, segons paraules de Bernini, simbolitzava els braços materns de l’Església “que abracen als catòlics per a reforçar la seva creença; als heretges per a reunir-los amb l’església i als ateus per a il·luminar-los amb la veritable fe”. Les imatges que coronen la columnata i la façana de la basílica simbolitzen el triomf de l’Església. Funció: La funció de la plaça és la d’acollir el màxim nombre de fidels, alhora que resoldre la poca alçada de la façana. El passadís central del bosc de columnes servia d’aixopluc en dies de pluja en les celebracions de processons, en especial el dia del Corpus. Mitjançant l’escenografia pròpia de l’esperit barroc, Bernini pretenia provocar emocions en el fidel amb una visió àmplia i a la vegada solemne. Indiqueu el nom dels QUATRE tipus de planta reproduïts a la pàgina següent a). Planta de creu llatina; b). Planta de creu grega; c).Planta el·líptica o oval; d). Planta basilical
Les tres Gràcies, de Peter Paulus Rubens
Situeu l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent
Cronologia: 1766 [Síadmet Mitjan segle XVIII i segle XVIII].Context: LluÌs XV, rei de FranÁa. Moviment Il·lustrat a FranÁa culturalment palËs a líEnciclopedie, dirigida per díAlembert i Diderot Estil: RococÛ [Síadmet Barroc tard‡]. CaracterÌstiques:Art de líaristocr‡cia i líalta burgesia. ApariciÛ del col·leccionista, del marxand. En pintura triomf díun art frÌvol: pintura de ìseins et culsî. DecoraciÛ de rocalla. Noves escoles: Anglaterra substitueix Holanda i Flandes. Pintura de vistes: VenËcia. IntroducciÛ de la porcellana a Europa CaracterÌstiques formals:Predomini del color sobre el dibuix. CaracterÌstiques compositives:ComposiciÛ din‡mica: predomini de la diagonal que forma la noia amb el gronxador i líhome de líangle inferior dret. LÌnea de líhoritzÛ baixa que emfasitza líescena. Perspectiva aËria. TËcnica: oli sobre tela. Tema: Un jove , potser líamant, contempla a la noia que de manera seductora esta gronxant-se mentre una sabata seva vola. Voyeurisme i seducciÛ es barregen en un joc visual díuna certa amoralitat, propi de la societat francesa del moment. Significat: Líescena reflecteix la frivolitat i líambient de joc i diversiÛ que imperava entre líalta noblesa francesa del segle XVIII. FunciÛ: Decorativa. Enumereu cinc obres de l’època barroca (segles XVII-XVIII). San Carlo alle Quattro Fontane; Les Menines; Les Tres Gr‡cies; La lliÁÛ díanatomia; Al·legoria de la Pintura; Versalles.
La lliçó d’anatomia, de Rembrandt
Cronologia:1632 [S’admet Segon terç segle XVII] Context: Holanda separada d’Espanya “de facto” des de l’any 1609]. Poder de la burgesia. Monarquia parlamentaria[Casa d’Orange].Monarquies europees: A Espanya Felip IV; a Anglaterra, Carles I; Papat d’Urbà VIII. Holanda potencia maritima: port d’Amsterdam Any de la publicació per Galileu del Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo [Defensa de la teoria heliocèntrica: El sol centre de l’Univers. Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu cinc característiques formals o conceptuals de l’arquitectura, l’escultura o la pintura d’aquest estil Estil:Barroc.[s’admet Realisme barroc]. Característiques: Contrareforma. Nova litúrgia; espais utilitaris i simbòlics. Corts catòliques versus Corts protestants. Art burges versus art aristocràtic i d’església. Simbolisme i didactisme de la imatge. En pintura: composicions obertes i unitàries. Espais arquitectònics religiosos al servei de la nova litúrgia contrareformista.... Expliqueu les característiques formals (dibuix, color…), compositives (estructura, línia d’horitzó, perspectiva…), tècniques (oli, fresc, tremp…) i de suport d’aquesta obra. Característiques formals i compositives: Predomini del color sobre el dibuix Línea de l’horitzó alta. Formes obertes. Composició piramidal. Composició tancada encerclada per un oval format per els dos personatges de l’angle inferior esquerra i el llibre de l’angle inferior dret.. Composició unitària; Composició profunda. Llum artificial que il·lumina amb força el cos del difunt. Perspectiva aèria. Tècnica: Oli sobre tela Expliqueu el tema representat. Iconografia. Significat i funció Tema: L’obra està basada en un fet real. Retrata la lliçó d’anatomia del gremi de cirurgians impartida pel doctor Tulp que, ,amb barret i amb unes pinces a la ma dreta, mostra als set alumnes la dissecció del braç esquerra d’un criminal de molta anomenada que havia estat ajusticiat. Un dels assistents aguanta un full en què hi ha escrit els noms dels presents, i als peus del cadàver s’hi intueix un llibre obert que hom ha volgut relacionar amb un manual d’Andreas Vesal [Vesalius], considerat el creador de l’anatomia moderna. Significat i funció: Retrat de grup Citeu cinc obres o autors de l’època barroca. Rubens; Velàzquez, Vermeer, Les Menines, Les Tres Gràcies..
Palau i jardins de Versalles, de Louis Le Vau, Joules Hardouin-Mansart i André Le Nôtre
Situeu l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent. 1661-1710. Absolutisme monàrquic de Lluís XIV. Poder de la monarquia. Auge de les Acadèmies (literatura, pintura i escultura, arquitectura, ciències..). Lluis XIV, rei Sol. Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu cinc característiques d’aquest estil. Estil:Barroc. Característiques: Europa catòlica versus Europa protestant. Paper determinant de la Contrareforma. Art didàctic i doctrinal. Complexitat del llenguatge artístic. Auge de la burgesia (Holanda). Inici del col·leccionisme burgès. Comenteu l’organització dels espais intern i extern i la relació entre arquitectura i jardí. Característiques: relació de continuïtat entre l’arquitectura i els jardins. Entrada d’honor en forma de U invertida. Simetria i perspectiva barroca. Edifici classicista. Estructura del palau: A banda i banda d’un saló allargat s’articulen els cossos amb les estances del rei i la reina. Cal destacar la capella reial. Expliqueu el significat i la funció de l’obra Significació: A major glòria de Lluís XIV. Programa iconogràfic centrat en Apol·lo, deu Sol (Helios o Febus), en referència al rei Sol , es a dir Lluis XIV. Funció: Residència de Lluís XIV. Enumereu cinc obres d’aquest estil. San Carlino alle Quattro Fontane; Las Meninas; Les tres Gràcies; Vista de Delf.... i aquelles que estan a la llista d’obres d’època Moderna… o altres.
Judit i Holofernes, d’Artemisia Gentilleschi
.1612-1613. Domini de les idees contrareformistes. Poder de la Roma papal Estil: Barroc. S’accepta Naturalisme i realisme barroc. Característiques: Llum irreal i teatral Claroscurisme.. Composició tancada. Composició unitària. Valoració de les dinàmiques diagonals. Formes obertes o pictòriques. Valor de la gamma cromàtica: vermell, blau i blanc Identifiqueu i comenteu la iconografia de l’obra que heu triat i resumiu-ne el significat i la funció. Tema: Bíblic. Història de Judit (explicar la història). Significat: Venjança i alliberació de Judit envers l’home que l’havia forçat. Paper de la dona forta de la Bíblia. Funció: Religiosa per demostrat el poder del poble d’Israel sobre els seus enemics. Poder de l’església damunt dels heretges i idolatres a).1612-1613. Domini de les idees contrareformistes. Poder de la Roma papal. b) b)Estil: Barroc. S’accepta Naturalisme i Realisme Barroc. Característiques: Llum irreal i teatral Clarobscurisme. Composició tancada. Composició unitària. Valoració de les dinàmiques diagonals. Formes obertes o pictòriques. Valor de la gamma cromàtica: vermell, blau i blanc. c) Tema: Bíblic. Història de Judit (explicar la història). Significat: Venjança i alliberació de Judit de l’home que l’havia forçat. Paper de la dona forta de la Bíblia. Funció: Religiosa per demostrat el poder del poble d’Israel sobre els seus enemics. Poder de l’església damunt dels heretges i idòlatres.
època i és un cas atípic en la història de la pintura (va ser la primera dona a ser admesa a l’Acadèmia d’Art de Florència, 1616). Anomeneu CINC obres escultòriques d’època moderna [segles XVXVIII] i esmenteu-ne els autors
- Apol·lo i Dafne, de Gianlorenzo Bernini. • El rapte de les sabines, de Giambologna. • Oració a l’hort de Getsemaní, de Salzillo. • David, de Donatello. • Pietat, de Miquel Àngel. • D’altres. Cronologia:1612-1613. [S’admet Primer quart segle XVII]. Context històric: Triomf de la Reforma Catòlica [Contrareforma]. Paper dominant de l’església. Roma Sancta. Poder de les grans famílies: Borghese, Barberini. Humanisme moralitzat. El model de l’antiguitat. Monarquies europees: a Espanya Felip III; a Anglaterra, Jaume I ; a França Regència de Maria de Mèdicis. Papat de Pau V, Fets culturals: Teoria heliocèntrica de Galileu. Literatura: A Itàlia, el poeta Marino. A Espanya: Lope de Vega y Luis de Góngora Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu cinc característiques formals o conceptuals de l’arquitectura, l’escultura o la pintura d’aquest estil. Estil: Barroc. [S’accepta Naturalisme i Realisme Barroc]. Característiques: Contrareforma catòlica. Corts catòliques versus Corts protestants. Art burges versus art aristocràtic i d’església Arquitectura: Nova litúrgia: espais utilitaris i simbòlics. Plàstica: Grans programes al·legòrics i simbòlics. Simbolisme i didactisme de la imatge. Horror vacu i compositiu. Predomini de la corba sobre la línia recta. Nous temes burgesos: paisatge, natura morta, retrat de grup. Expliqueu les característiques formals, compositives, tècniques i de suport d’aquesta obra. Característiques formals i compositives: Formes obertes o pictòriques. Llum irreal i teatral. Clarobscurisme. Composició tancada. Composició unitària. Valoració de les dinàmiques diagonals. Valor de la gamma cromàtica: vermell, blau i blanc. Característiques tècniques i de suport: oli sobre tela Expliqueu el tema representat i la iconografia. Digueu-ne el significat i la funció. Tema i iconografia: Bíblic. Història de Judit (explicar la història). Significat: Venjança i alliberació d’Artemisia de l’home que l’havia forçat. Paper de la dona forta de la Bíblia. Funció: Religiosa per demostrat el poder del poble d’Israel sobre els seus enemics. Poder de l’església damunt dels heretges i idòlatres. Enumereu cinc obres de les èpoques moderna i contemporània protagonitzades per dones. El naixement de Venus, de Botticelli; Danae i la pluja d’or; de Ticià; Mare de Déu de les Roques, de Leonardo da Vinci; Les Tres Gracies, de Rubens; Les Menines de Velázquez; El gronxador, de Fragonard, El dinar campestre, de Manet; Retrat de Mdme Matisse [La ratlla verda], de Matisse; El marxisme curarà els malalts, de Frida Kahlo…
