Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Motivación Humana: Tipos, Pilares y Factores, Ejercicios de Psicología

Una discusión sobre la motivación humana, dividida en ámbitos biológico y sociocognitivo. Se describen los reforçadores primarios y secundarios, las motivaciones intrapersonales y interpersonales, y el papel de la emoción en la motivación. Además, se introducen los conceptos de motivación extrínseca y intrínseca, y se analizan los tres pilares de la motivación: impuls, homeostasis y incentivo.

Tipo: Ejercicios

2012/2013

Subido el 06/06/2013

laaaura5689
laaaura5689 🇪🇸

3.8

(58)

36 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Laura Abaurrea, Cristina Vidal, Núria Robert i Cristina González
EXERCICIS APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ
1- Descriu els següents àmbits de la motivació humana subratllant el principal
determinant de les seves metes i/o objectius corresponents:
- Motivació biològica: Obtenció de reforçadors primaris que satisfan necessitats biològiques, la
qual ve determinada per la constitució biològica de l’organisme.
- Motivació sociocognitiva: Obtenció de reforçadors socials i subjectius o individuals, la qual ve
determinada per la constitució subjectiva de l’organisme.
Quan parlem de reforçadors primaris ens referim a aquells estímuls la obtenció dels quals
satisfà les necessitats biològiques. A continuació, descriu a que ens referim quan parlem de
reforçadors intrapsiquics.
Reforçadors secundaris que actuen de manera similar a com ho fan els primaris.
En referència a l'àmbit de les motivacions sociocognitives, senyala en quin grup,
interpersonal o intrapersonal, es classificaría cadascun dels exemples següents:
- Motivacions religioses: Intrapersonal
- Mantenir l’aspecte (look): Intrapersonal
- Autorealització humana/intel·lectual: Intrapersonal
- Domini, lideratge: Interpersonal
Quin paper juga la emoció en termes motivacionals? Argumenta breument la teva
resposta.
L’emoció és tant un factor motivador com reforçador: és el motor de la motivació, i la dirigeix
cap a allò que es vol i també es comporta com a indicador de l’eficàcia de la conducta, tot
reforçant-la.
A demés de les anteriors, alguns autors parlen de motivació extrínseca i intrínseca. Descriu
breument a que es refereixen:
- Motivació extrínseca: Motivació que comporta dur a terme una conducta l’objectiu principal
de la qual és el reforçador (aconseguir un premi o evitar un càstig).
- Motivació intrínseca: Motivació que comporta dur a terme una conducta pel plaer que provoca
la mateixa acció.
Senyala breument a què es refereix el terme ''cost de recompensa'' que sorgeix a arrel dels
estudis que investiguen la relació entre motivació extrínseca i intrínseca.
2- Descriu els tres pilars de la motivació: Impuls, Homeostasis i incentiu, indicant quin es
relaciona (com a font d'energia) amb estats interns i quin amb events externs.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Motivación Humana: Tipos, Pilares y Factores y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

Laura Abaurrea, Cristina Vidal, Núria Robert i Cristina González

EXERCICIS APRENENTATGE, MOTIVACIÓ I EMOCIÓ

1- Descriu els següents àmbits de la motivació humana subratllant el principal determinant de les seves metes i/o objectius corresponents:

  • Motivació biològica: Obtenció de reforçadors primaris que satisfan necessitats biològiques, la qual ve determinada per la constitució biològica de l’organisme.
  • Motivació sociocognitiva: Obtenció de reforçadors socials i subjectius o individuals, la qual ve determinada per la constitució subjectiva de l’organisme.

Quan parlem de reforçadors primaris ens referim a aquells estímuls la obtenció dels quals satisfà les necessitats biològiques. A continuació, descriu a que ens referim quan parlem de reforçadors intrapsiquics.

Reforçadors secundaris que actuen de manera similar a com ho fan els primaris.

En referència a l'àmbit de les motivacions sociocognitives, senyala en quin grup, interpersonal o intrapersonal, es classificaría cadascun dels exemples següents:

  • Motivacions religioses: Intrapersonal
  • Mantenir l’aspecte (look): Intrapersonal
  • Autorealització humana/intel·lectual: Intrapersonal
  • Domini, lideratge: Interpersonal

Quin paper juga la emoció en termes motivacionals? Argumenta breument la teva resposta.

L’emoció és tant un factor motivador com reforçador: és el motor de la motivació, i la dirigeix cap a allò que es vol i també es comporta com a indicador de l’eficàcia de la conducta, tot reforçant-la.

A demés de les anteriors, alguns autors parlen de motivació extrínseca i intrínseca. Descriu breument a que es refereixen:

  • Motivació extrínseca: Motivació que comporta dur a terme una conducta l’objectiu principal de la qual és el reforçador (aconseguir un premi o evitar un càstig).
  • Motivació intrínseca: Motivació que comporta dur a terme una conducta pel plaer que provoca la mateixa acció.

Senyala breument a què es refereix el terme ''cost de recompensa'' que sorgeix a arrel dels estudis que investiguen la relació entre motivació extrínseca i intrínseca.

2- Descriu els tres pilars de la motivació: Impuls, Homeostasis i incentiu, indicant quin es relaciona (com a font d'energia) amb estats interns i quin amb events externs.

  • Impuls: Resultat de l’aparició d’estímuls interns més o menys específics que produeixen un estat general d’activació. Es relaciona amb estats interns.
  • Homeòstasi: Manteniment d’un estat d’equilibri, ja sigui biològic o psíquic. Es relaciona amb estats interns.
  • Incentiu: Propietats dels reforçadors que atrauen i motiven la conducta cap a ells. Es relaciona amb esdeveniments externs.

A quin dels pilars anteriors es correspon cadascuna de les següents afirmacions:

  • Es el resultat de la aparició d'estímuls interns (propioceptius) més o menys específics, que generen un estat general d'activació: Impuls.
  • Funciona com un sistema regulatori que activa l'organisme: Homeòstasi.
  • Es subratllen les propietats sensorials/afectives dels estímuls com responsables d'atraure i motivar la conducta cap ells: Incentiu.

A continuació senyala i descriu breument l'últim pilar de la motivació introduït per el paradigma cognitivista:

L’autodeterminació es refereix a la capacitat d’actuar per decisió pròpia i sense pressions externet. Tot i això, aquest terme contempla l’existència de motius i/o necessitats psicològiques que porten a la persona a aspirar a determinats estats cognitius.

A la motivació intrínseca se li atribueixen certs aspectes beneficiosos, fomenta la creativitat, la persistència i una major consciència conceptual del que fem. En relació a dita motivació apareix la denominada motivació de fluxe. Que mostra aquest fenomen?

La experimentació d’una satisfacció causada per la realització d’una activitat i que provoca la immersió de la persona en aquesta.

La experimentació d’una satisfacció causada per la realització d’una activitat i que provoca la immersió de la persona en aquesta. La motivació d'incentiu fa referència a l'aportació d'energia que disposa l'organisme per a la acció a partir de l'expectativa o anticipació de certes propietats afectives i / o hedòniques de la obtenció d'un reforçador. Els resultats observats en experiments de devaluació del reforçador suggereixen que l'anticipació de les conseqüències regula la conducta dels organismes.

No obstant, altres factors a més de les propietats dels estímuls afecten la anomenada motivació d'incentiu, per exemple, el sobreentrenament. La següent gràfica mostra els resultats de la fase de prova d'un d'aquests experiments. En relació al disseny anterior, assenyala en quin fase es produeix el sobreentrenament?: En la fase 1.

A que ens referim quan califiquem una conducta com a hàbit?

  • Motivació intrínseca: Vaig a dansa cada dia, amb l’únic objectiu de fer allò que més m’agrada. Per tant, pertany a l’àmbit intrapersonal.
  • Motivació extrínseca: Vaig a llençar la brossa cada dos dies, i per fer-ho la meva mare em dóna una propina. Es tracta de l’àmbit intrapersonal.