

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


(PAU Juny 2017) Experimentalment, hem dut a terme el seguiment de la reacció en fase gasosa següent, en un recipient tancat i a una temperatura de 300 K: 2 A(g) ⇄ 2 B(g) + 3 C(g) En el gràfic següent podem veure els canvis de concentració de les tres substàncies gasoses A, B i C, en funció del temps. a ) Justifiqueu quines seran les concentracions de les substàncies A, B i C en l’equilibri, i calculeu la constant d’equilibri en concentracions ( Kc ) i la constant d’equilibri en pressions ( Kp ) d’aquesta reacció a 300 K. b ) Tenim les substàncies A, B i C en equilibri a 300 K. Com es modificaran la constant d’equilibri en concentracions i la massa de la substància A si augmentem el volum del recipient però mantenim la temperatura? Raoneu les respostes. Dada: Constant universal dels gasos ideals: R = 0,082 atm L K–1^ mol–1. (PAU Juny 2014) El mecanisme d’inflament d’un coixí de seguretat (o airbag ) d’automòbil es basa en la descomposició de l’azida de sodi (NaN 3 ) que, en menys de 50 mil·lisegons, allibera una gran quantitat de nitrogen gasós segons la reacció en fase heterogènia següent: 2 NaN 3 (s) ⇆ 2 Na(s) + 3 N 2 (g) Δ H (a 600 K) > 0 En un reactor d’1,0 L de capacitat s’introdueixen 71,5 g d’azida de sodi i s’escalfa a 600 K per a provocar-ne la descomposició. Quan s’assoleix l’equilibri trobem en el reactor 6,5 g d’azida de sodi sense reaccionar. a ) Determineu la constant d’equilibri en concentracions, Kc , de la reacció de descomposició de l’azida de sodi a 600 K. b ) Com influirà en la quantitat d’azida de sodi descomposta un augment de la temperatra si mantenim constant el volum del recipient? I un augment del volum si mantenim constant la temperatura? Argumenteu les respostes. Dades: Masses atòmiques relatives: N = 14,0; Na = 23,
(PAU Juny 2015) El monòxid de nitrogen és el producte de la reacció entre el nitrogen i l’oxigen atmosfèrics que té lloc als cotxes, ateses les temperatures elevades que s’hi assoleixen. Aquest òxid s’allibera a l’atmosfera i ràpidament s’oxida a diòxid de nitrogen, segons el procés següent: 2 NO(g) + O 2 (g) ⇄ 2 NO 2 (g) Kp (a 430 °C) = 1,5 × 10^5 a ) Fem un experiment en un recipient tancat, a volum constant i a la temperatura de 430 °C, introduint NO, O 2 i NO 2 fins que la pressió parcial de cada gas és 2,1 × 10–3^ bar, 1,1 × 10–2^ bar i 1,4 × 10–1^ bar, respectivament. Justifiqueu, a partir dels càlculs necessaris, per què la reacció química no està en equilibri. La pressió parcial del NO 2 serà més alta o més baixa quan la reacció assoleixi l’equilibri? Justifiqueu la resposta. b) Determinem la constant d’equilibri en pressions, Kp , de la reacció anterior per a diferents temperatures i obtenim les dades següents: La reacció d’oxidació del NO a NO 2 és exotèrmica o endotèrmica? Per a afavorir l’oxidació del NO a NO 2 , a una temperatura determinada, és preferible fer l’experiment en un reactor tancat de 10 L o de 100 L? Justifiqueu les respostes. Dada: Suposeu que 1 bar de pressió és aproximadament igual a 1 atm. (PAU Juny 2011) Un dels problemes que van tenir els químics del segle passat fou la manera d’aconseguir algun compost de nitrogen a partir del nitrogen atmosfèric, ja que el nitrogen és un element imprescindible en la fabricació d’adobs i explosius. Va trobar-ne la resposta el químic alemany Fritz Haber, qui va dissenyar un procés per a obtenir amoníac a partir del nitrogen de l’aire, en què s’esdevé la reacció següent: N 2 (g) + 3H 2 (g) 2NH 3 (g) Kc (a 375 °C)=1, En un matràs de 3,0 L, a 375 °C, introduïm 9,0 mol de nitrogen, 6,0 mol d’hidrogen i 12,0 mol d’amoníac. a ) Justifiqueu per què el sistema no està en equilibri i expliqueu raonadament cap on es desplaçarà la reacció. b ) Una vegada assolit l’equilibri, obtindrem més amoníac si disminuïm el volum del recipient? I si hi afegim un catalitzador? Justifiqueu les respostes. (PAU Juny 2015) El diòxid de nitrogen és un gas contaminant de les zones urbanes que es forma com a subproducte en els processos de combustió a temperatures elevades. En un reactor tancat de 5,0 L de capacitat escalfem una mostra de diòxid de nitrogen fins a una temperatura constant de 327 °C i es produeix la reacció següent: 2 NO 2 (g) ⇄ 2 NO(g) + O 2 (g) Un cop arribem a l’equilibri, analitzem la mescla gasosa i trobem que conté 3,45 g de NO 2 , 0,60 g de NO i 0,32 g de O 2. a ) Calculeu la constant d’equilibri en concentracions, Kc , i la constant d’equilibri en pressions, Kp , de la reacció anterior a 327 °C. b ) Aconseguiríem produir més monòxid de nitrogen si afegim un catalitzador a la mescla gasosa en equilibri? I si augmentem el volum del recipient? Expliqueu raonadament les respostes. Dades: Masses atòmiques relatives: N = 14,0; O = 16,0. Constant universal dels gasos ideals: R = 0,082 atm L K–1^ mol–1.