EL ‘TIRANT LO BLANC’
El segle XV constitueix un dels moments de major prosperitat econòmica, política i social del regne de València.
És, a més, el segle dels papes Borja valencians –Calixt III i Alexandre VI–, i des del punt de vista cultural, és
també el Segle d’Or valencià, denominat així pel floriment cultural excepcional a què va assistir aquesta centúria
en tots els camps de les arts.
Aquest segle també serà testimoni del dreçament de construccions religioses com el Miquelet, la catedral de
València o el convent de la Trinitat, i construccions civils com les torres dels Serrans o la Llotja dels Mercaders, un
dels millors monuments del gòtic civil europeu i que ha sigut declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
En la pintura, artistes internacionals vénen a realitzar els seus treballs a la ciutat del Túria, on establiran un fecund
intercanvi d’idees i tècniques amb pintors valencians com Jacomart, Reixach o Gonçal Peris. Des del punt de vista
de la literatura, la ciutat de València va veure nàixer o passejar pels seus carrers literats com ara sant Vicent Ferrer,
Francesc Eiximenis, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Jaume Roig, Bernat Fenollar o sor
Isabel de Villena. I, entre tots aquests, serà Joanot Martorell qui, amb la seua novel·la Tirant lo Blanch, crearà no
sols la principal obra literària del Segle d’Or valencià, sinó també un dels més importants clàssics universals de tots
els temps, que ha estat qualificat per escriptors i crítics com Mario Vargas Llosa o Dámaso Alonso de novel·la total,
de primera novel·la moderna.
JOANOT MARTORELL, CAVALLER I LITERAT
El cavaller i novel·lista Joanot Martorell va néixer en una família de la noblesa menor valenciana lligada a la cort
ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí I l’Humà: d’una banda, Guillem Martorell, el seu avi patern i
senyor de Murla entre els anys 1402 i 1413, entre altres càrrecs o oficis va ser despenser ducal (1392) i receptor
general de tots els drets reials al regne de València (1401-1409); de l’altra, Francesc Martorell, pare del futur
escriptor, va ser jurat i conseller de la ciutat de València (1412-1414).
Al febrer de 1400, Guillem i Francesc Martorell –casat aquest últim des del 1397 amb Damiata Abelló– es van
aveïnar a València i van traslladar oficialment el seu domicili de Gandia a la ciutat del Túria, on ja residien. A
diferència dels seus dos germans majors –Galceran i Lluís–, que molt probablement van nàixer a la capital de la
Safor, és a València on, quasi amb total seguretat, va néixer Joanot el 1410 o el 1411, possible lloc de naixement
també dels seus altres germans: Guillem, Jaume, Jofre, Aldonça, Damiata i Isabel.
Després de la defunció, el 1435, de Francesc Martorell, el futur literat va esdevenir l’hereu universal dels seus béns,
inclosa la senyoria de la Vall de Xaló, en mans dels Martorell des del 1413. Amb l’òbit de Francesc va començar la
decadència de la família.
El 1437 Joanot Martorell va intercanviar «lletres de batalla» amb el seu cosí segon Joan de Monpalau, qui, sota la
promesa de matrimoni, havia tingut accés carnal a Damiata, germana de Joanot, amb qui després es va negar a
casar-se. El desig de celebrar una «batalla a ultrança», és a dir, a mort, amb el seu cosí segon, va portar Joanot
Martorell fins a Londres, on va aconseguir que el rei Enric VI d’Anglaterra acceptàs ser jutge imparcial del combat.
Finalment, la batalla entre Martorell i Monpalau no es va produir, i el conflicte es va solucionar per vies pacífiques.
Dos anys després d’iniciat el conflicte amb el seu cosí segon, Joanot va tornar a València des d’Anglaterra, després
de passar per Portugal, i va cedir a la seva germana Isabel gran part de la Vall de Xaló com a mitjà d’assegurar-li el
dot acordat per al seu matrimoni amb el poeta Ausiàs March, qui no s’hi volia casar fins que no se li’n garantís el
cobrament.
L’any 1442, Joanot Martorell va vendre a Agnès de Portugal i al seu espòs, Gonçalbo d’Híjar, comanador de
Muntalbà, els seus llogarets de Murta i Benibrafim, obligat per aquest matrimoni que havia acumulat en les seves
mans tots els documents legals que testimoniaven deutes de Joanot. Aquesta transacció va tenir greus
conseqüències: fugida de Joanot a Lleida (1446); intents de xantatge de Martorell a Gonçalbo d’Híjar (1448);
empresonament de Galceran, germà de Joanot; «cartells de deseixements» i «lletres de batalla» (entre 1446 i 1450),
etc. Probablement, la sobtada mort del comanador va impedir que es produís la batalla per a la qual Joanot s’havia
traslladat a Barcelona (1450); el motiu d’aquest viatge era veure el rei de França o l’emperador d’Alemanya perquè
acceptassin ser jutges en el duel. Després de la venda de Murta i Benibrafim, Joanot es va arruïnar: no tenia casa a
València ni senyories que li proporcionassin rendes de què viure.
0 A més d’enfrontaments i de disputes cavalleresques amb Joan de Monpalau i Gonçalbo d’Híjar, Joanot
Martorell també va tenir raons amb Perot Mercader (1439), Jaume Ripoll (1442) i Felip Boïl. Entre els anys
