¡Descarga Expressió escrita y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
1. Principis de la Redacció
Periodística
- Senzillesa
- (^) Naturalitat
- Concisió
- Concreció ( no parlar a l’abstracte, dir les coses pel seu nom)
- Claredat
- No a l’argot
- No als cultismes, tecnicismes i neologismes
- Estil senzill, natural i espontani.
Senzillesa, Naturalitat: Amb un estil senzill, natural i espontani volem captar l’atenció del missatge. Triar el que volem dir, anar al gra, intentar ser neutrals.
Sony no ho desvetllat encara quins països seran els afectes pel seu nou pla de restauració.
Sony preveu retallar 10000 llocs de treball arreu del món tot i què encara no ha desvetllat en quins països.
▲ Concisió
. Expressions exactes i breus . Evitar paraules/mots inútils . Evitar sinònims complicats . Evitar preàmbuls i perífrasis ( Paraules estudiades, més o menys impertinents, que hom diu abans de començar a dir clarament una cosa).
▲ Concreció
CiPAV 2012- 1
. Evitar els conceptes abstractes . Explicar històries ( narrativitzar) . Personalitzar les notícies: fer servir noms de persones i coses.
L’escassetat de recursos econòmics els va obligar a suspendre el partit de tennis
Van suspendre el partit de tennis perquè no tenien diners
▲ Claredat
Evitar les expressions cargolades o complexes
Evitar els circumloquis i les perífrasis
Evitar els eufemismes
Els sindicats no accepten els reajustaments a Panrico
Els sindicats rebutjen els acomiadaments a Panrico
▲ No a l’argot:
Llenguatge estàndar i comprensible per a tothom
▲ No als tecnicismes i als cultismes
Evitar els termes característics d’una determinada especialització ( economia, medicina, política, etc.)
Evitar les paraules d’ús solament d’una reduïda èlit erudita.
Unió de pagesos denúncia que els hipermercats practiquen el dumping en la venda d’oli.
Unió de pagesos acusa als supermercats de venda d’oli més barat del què costa produir
▲ Clixés (consells, recomanacions)
Tenir cura en l’ús d’expressions massa utilitzades que han perdut el seu valor semàntic.
Detalls irrellevants que no cal esmentar
CiPAV 2012- 2
- Dramatització – un punt de drama, que remogui emocions multiplica la seva eficàcia dramatització X sancionalisme. explicar coses a través de persones, enriquim el missatge. Humanitzem el missatge. No parlar en abstracte, + interessant testimoni humà.
- Variació cíclica de l’interès variar el punt o enfocament, canvi de temes relacionats.. Variació cíclica de l’interès: un tema persisteix un període de temps en l’actualitat, no explicar el mateix tema igual cada dia. ( ex.Cervera). Buscar nous angles, altres perspectives, noves maneres.
- Sintaxi i elements del text periodístic
- Ordre dels elements
- Subjecte
- Adjectius
- (^) Adverbis
- Preposicions
- Verb
- Abreviatures
- Xifres i números
- Subjecte
L’ordre i els elements de la frase
ORDRE IDONI: Subjecte + Verb + Complements. Sempre funciona però no sempre s’ha de fer igual. Depèn de lo que vulguis dir.
CiPAV 2012- 4
- A la ràdio i a la televisió comencem sovint la informació amb el complement circumstancial de lloc i de temps ( s’actualitzen dades). Ràdio mitjà més ràpid i arriba a més gent.
- L’ordre de la frase: No separar les parts de la frase que haurien d’anar juntes gramaticalment.
- Entendre ràpid qui fa l’acció, no abusar de pronoms i sinònims. El lector ha d’entendre ràpid qui fa l’acció ( hem de saber a qui atribuïm l’acció, a qui la rep, si és algú que és conegut, fiquem nom. I si no el coneixem, “ el converteix en notícia”, ja què no se n’havia parlat abans, destacadament.
- No s’ha d’abusar dels pronoms ( ell, ells...) A la ràdio és millor repetir el nom o cognom, perquè en spodem pedre només esmentanst un pronom.
- Els sinònims s’caben convertint en clixé i tampoc convé abusar- ne:
- Adjectius
- Utilitzar els imprescindibles ( Hem de ser rigorosos, no ens podem decantar cap un costat o altre, no podem mostrar emoció, sinó mostrar-nos neutrals) Ser més equànimes i + imparcials. No objectivar molt. A la premsa escrita, web o televisió no cal objectivar ja que ho veus. + habitual amb el llenguatge radiofònica perquè`no tenim la imatge, es justifica
- Els sinònims s’acaben convertitn en clixés i no cal abusar-ne.
- Evitar usar sovint els qualificatius
- Són més habituals en el lenguatge radiofònic
- Sempre han de descriure el que passa i com passa
- (^) MAI S’HAN DE FER VALORACIONS ( no podem inventar, dient que tothom era al carrer si només n’hi havia cinc mil) valoracions = opinar. Mitjans radiofònics, taula rodona. Però edició informativa estàndar no em de fer valoracions. En el cas de la ràdio, “tertulias” parlen sense saber del tema, parlar per parlar.
CiPAV 2012- 5
- Temps verbals més freqüents:
Present: diu
Pretèrit indefinit: ha dit
Futur: dirà
- Ús de la veu activa ( dóna sensació d’acció) : ( no és un greu error si utilitzem veu passiva) - Frases més fortes i clares - Èmfasi al subjecte
- (^) Evitar les frases en sentit negatiu
- Expressar els verbs en forma positiva
- El gerundi
- Expressa dues accions qu es fan simultàniament
- És incorrecte quan es refereix a una acció que passa despreés de la que indica el verb principal. ( Àlex D....llibre)
- (^) Abreviacions
- Podem utilitzar les més interioritzades i no cal explicar-les.
- Les que no, s’han de desglossar.
- Neologismes i cultismes ( hem de ser curosos, els em de dosificar i justificar) Els hem d’explicar immediatament, igual que les abreviacions.
- Xifres i Números
CiPAV 2012- 7
-. Números:
En lletra des de l’u fins a l’onze (Arrodonir per ser un llenguatge més entenedor.)
- En xifres des del 12 fins al 999 ( només donem les necessàries i imprescindibles)
- Escrivim les paraules mil, milió i bilió
- Si hi ha xifres precedents, seguim les dues primeres normes.
- (^) Els anys són una excepció i s’escriuen sempre en xifres
- Els ordinals baixos s’escriuen en lletres. Els més alts s’escriuen coma guarismes
Quan s’usen diferents números en un mateix context, cal escriure’ls sempre igual ( s’ha de ser uniforme).
Es parla amb la primera persona del plural ( JO)
- Estructura del text periodístic
La notícia directa ( màxima informació en el MENOR temps o espai possible)
Què ( What) ha passat?
Qui ( Who) són els protagonistes?
On ( Where) ha passat?
Quan ( When) ha passat?
Perquè( Why) ha passat?
Com ( How) ha passat?
Estructura i organització de la notícia
- Les sis s’han d’incloure’s a la notícia
CiPAV 2012- 8
Progressivament
menys
importants
Tie-in: vicnles entre els protagonistes
Cos: dades progressivament menys importants
La piràmide invertida té l’avantatge de que saps de seguida que ha passat els perquè el primer és lo més important i després lo cronològic. Informació per paràgrafs.
Ordre cronològic
Molt adient per a:
- La narració d’accidents o desastres naturals
- Recapitulació de fets històrics
- Biografies i trajectòries professionals
La fórmula del WHAT
What: què ha passat, a qui li ha passat
How: com ha passat
Amplify: ampliar la informació posant les dades en ordre decreixent d’importància i incloure els “ per quès” de la notícia.
Tie up: lligar bé la i i , si cal, afegir algun element addicional.
La importància de la fi
- La fi és tan important com el començament de la informació
CiPAV 2012- 10
- La fi tanca el sentit de la notícia
La fi pot servir per a :
Sorprendre el receptor amb una expressió estètica
Introduir un nou aspecte, a més de per a arrodonir la notícia
Obrir una finestra cap al futur
Interpretar els fets o extraure’n alguna conclusió
4. Les fonts periodístiques
L’ús de les fonts
Es proporcionen de la matèria primera Les dades, la informació.
Sovint haurem de consultar més d’una font i que no sigui convencional. S’ha de contrastar, i més si es tracta d’un tema polèmic.
Tipus de fonts
▲ Fonts oficials: governamentals – ajuntaments, Generalitat, diputacions, ministeris, conselleries, govern. Aquestes institucions tenen els seus encarregats de premsa i comunicació.
▲ Fonts oficioses: col·legis professionals, gabinets de premsa de certes associacions, sindicats. Aquestes tenen certa regularitat en la subministració de la informació.
▲ Fonts Especialitzades: experts en una matèria o fonts convencionals que ens fan declaracions en exclusiva (expert en alguna temàtica en concret, descobriment ( gent experta , dret constitucional)
▲ (^) Fonts convencionals: ( agències). Regularment, estàndars i sense demanar-nos-ho ens abasteixen d’informació
CiPAV 2012- 11
- Quan les fonts no volent ser esmentades ( off the record) et donen una notícia però no volen que diguis que t’ho han dit, però tu ho pots utilitzar sense esmentar la font. I també pots dir que no t’ho han dit, però atribuir-ho d’on ho has tret.
Els noms de les persones
- És millor no posar el nom de les persones desconegudes sense dir abans allò que les fa “notícia”. En segons quins casos, el seu nom també es pot obviar.
- (^) Si la persona és coneguda, es millor posar aband del nom el càrrec o singularitat.
- És bo repetir el nom perquè se sàpiga sempre de qui es parla.
- La primera vegada es diu el nom i els cognoms. Les següents, sols el cognom.
Els càrrecs s’han de simplificar al màxim:
- NO El director de l’Institut d’Anàlisis Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Maria Esteban...
- SI L’economista Joan Maria Esteban... o L’analista econòmic Joan Maria Esteban...
Excepció
Podem començar una informació amb una cita breu i atractiva, però tot seguit cal que diguem qui ho diu/ ho ha dit.
“Hem de parlar fins i tot amb el diable”. Amb aquestes paraules el president del Partit Nacionalista Basc Iñigo Urkullo ha defensat el diàleg amb l’esquerra abertzale.
És un recurs més habitual a la ràdio i a la televisió.
Parafrasejar
- (^) A la ràdio i a la televisió les cites directes es fan gairebé sempre en forma de talls de veu/inserts/declaracions
CiPAV 2012- 13
- Si no disposem d’inserts, utilitzarem el llenguatge indirecte ( Ex. Ha dit que... / ha manifestat que..., ha assegurat que...)
Expressions habituals per a parafrasejar
Ha continuat
Ha afegit
Ha advertit
Ha assenyalat
Segons que ha dit
En paraules de
També ha parlat de
Ha esmentat
Ha puntualitzat.
Introducció dels talls de veu
Frase introductòria que contextualitzi el tall de veu. Li doni pas. Faci de transició.
Evitar l’efecte RESSÒ
- (^) NO El número ú d’Al Qaeda, Ayman Al-Zawari, ha assegurat que Amèrica no podrà dormir tranquil·la.
- TALL “ A partir d’avui Amèrica no podrà dormir tranquil·la”
- Triar talls de veu valoratius, no informatius.
- La informació la dóna el periodista a l’off
- Els inserts, tant en ràdio com a TV, han de tenir una durada entre 10 i 25 segons.
- Com a norma general, no més de dos/tres talls de veu ( inclòs l’stand up) per peça informativa ( llevat de
CiPAV 2012- 14
5. Llenguatge periodístic en premsa, ràdio i televisió.
Característiques del llenguatge informaitu segons mitjà, canal de transmissió.
Cada mitjà té el seu propi codi i públic, i per tant, les seves pròpies tècniques de redacció.
Cada mitjà té el seu propi codi i fins i tot el seu propi públic i, per tant, les seves pròpies tècniques de redacció.
- Premsa: textos escrits per a a vista
- Codi lingüístic ( lletres)
- (^) Codi para-lingüístic ( tipografia, maquetació)
- Codi icònic ( fotografies, infogràfics)
- Ràdio: textos escrits per a l’oïda
- Codi lingüístic ( paraula)
- Efectes sonors ( veu, so ambient, música, efectes especials, silenci)
- No té codi icònic, no disposa d’imatge descripcions
- Televisió: textos escrits per a l’oïda i per a la vista
- Codi lingüístic
- Codi sonor ( veus, so ambient, música, efecestes especials, silenci)
- Codi icònic ( imatges en moviment i/o fixa)
Premsa, ràdio i televisió. Característiques específiques
- Limitació espai/temps de la informació
- La audiència pot o no pot retrocedir: ha d’entendre els fets en el moment de la recepció
- Recepció sense/amb distraccions
Particularitats llenguatge radiofònic i audiovisual
- Cal posar-se en el lloc del públic
CiPAV 2012- 16
- Cal escriure per a l’oïda
- Cal evitar es paraules innecessàries
NO: A l’Equador els ciutadans han anat a depositar la papereta del vot.
SI: A l’Equador els ciutadans han votat
- La ràdio pot jugar la cara de la immediatesa( perquè és molt senzilla la retransmissió)
- (^) A la ràdio cal tenir més cura en la introducció dels noms propis. La TV compta amb els suports dels ròtuls
TELEVISIÓ: trets específics
- Combina el relat visual i el sonor
- Sovint les imatges no comuniquen res si no es recolzen en el text o bé poden ser tan eloqüents que podrien fins i tot prescindir-ne.
- El text i la imatge han d’associar-se correctament per a crear sentit.
- Les imatges disponibles condicionen l’interès informatiu: espectacularització.
Hi ha clixés que s’utilitzen per a relacionar les imatges amb el text
Exemple: Aquestes són imatges de la polèmica fàbrica química libia, enregistrades ahir pel satèl·lit SOT per encàrrec de la televisió francesa
Alternativa: un satèl·lit francès va filmar ahir les primeres imatges de la polèmica fàbrica química libia.
Paraules amb so equívoc
Hem de tenir cura del so i la pronunciació
Exemple: El famós pintor es mor. El famós pintor és mort.
CiPAV 2012- 17
receptor, fotògraf, origen de la font. Hi ha molts més informació que arriba, que no pas què es treu.
Generalitat= a quanta més gent afecta, més interès de l’esdeveniment des del punt de vista periodístic.
- Novetat: El que implica novetat té més possibilitat de ser notícia en lloc de fets redundants.
- Temporalitat: indicador que implica que quan menys temps passa entre que una cosa succeeix i el temps de transcendència més probabilitats de ser notícia- de sortir en un mitjà tindrà. temps curt entre que passa i quan es comunica.
- Excepcionalitat: inclou dues sub-classificacions:
- Objectiva/subjectiva: Objectiva: pel fet en sí. ( no és notícia un gos mossegui a un home, sinó que un home mossegui a un gos).
Subjectiva: subjecte excepcional. ( Afers Família Real)
- Positiva/negativa: Positiva: cosa que es fa en clau ( favorable): tornar diners que has trobat al carrer / Negativa: no favorable Ex: assassinats.
- Agenda setting – Donald Shaw & Maxwell McCombs ( ordre del dia) : quines notícies ens donen cada dia. Temes marcats per l’actualitat del moment ( forma de manipulació: cortina de fum per a que certs temes no surtin).
**8. L’interès periodístic
- Introducció als gèneres periodístics**
Els gèneres literaris es corresponen a un únic autor, en canvi, en els gèneres periodístics hi pot haver una autoria col·lectiva.
Gèneres literaris: literaris estan fets per perdurar amb el temps ( clàssics...); ens basem en la ficció; en la novel·la literària no tenim un límit de temps més enllà de l’editorial o d’interès de mercat; és una obra en sí ( amb un principi i un final)
CiPAV 2012- 19
Gènere periodístic: la intenció dels gèneres periodístics és efímera; es basa en la realitat ( no inventem coses). El temps del que disposem és més curt i limitat. No és una obra en sí, està integrada dins un conjunt ( pàgina, vàries pàgines, plecs dels diaris, dins d’una edició).
Els gèneres periodístics serveixen per orientar l’actitud als lectors ( perquè no s’exposen de la mateixa manera davant d’un article d’opinió, tertúlia, etc.), als que elaboren la informació ( el periodista sap les pautes que han de seguir) i als professors ( ensenyen les pautes per a que els alumnes sàpiguen redactar i adaptar-se a aquests estils), i als investigadors ( Jacques Kayser: primer en introduir esl gèneres com a criteri per fer recerca).
Classificació de gèneres:
- 1a etapa: Periodisme ideològic / doctrinal fet des de les èlits ( primeres manifestacions del periodisme, finals del segle XVIII i XIX fins al a Primera Guerra Mundial) Hi predomina el gènere d’opinió ( coment anglosaxons)
- 2a etapa: Periodisme informatiu ( últimes dècades del segle XIX fins las anys 60, passada la Segona Guerra Mundial) ( Storyanglosaxons)
- 3a etapa: Periodisme d’explicació / interpretatiu: ( Dels anys 60 fins avui en dia). La primera demanda informativa l’ofereixen la ràdio i la televisió per això la premsa escrita ho interpreta. Predominaria el reportatge.
Classificació actual:
- Gèneres d’opinió ( editorial, crítiques literàries)
- Gèneres d’informació
- Gèneres d’interpretació
- Gèneres instrumentals (consells de moda, de salut)
CiPAV 2012- 20
