FAL·LÀCIES INFORMALS
1. FAL·LÀCIA AD VERECUNDIAM: defensa la conclusió únicament perquè
algú que és considerat una autoritat en la matèria ho ha afirmat.
Exemple: Les millors sabates de tenis són les Nike, perquè ho diu el millor
tenista del món Rafa Nadal.
2. FAL·LÀCIA AD HOMINEM: es desacredita a la persona sense un argument
vàlid.
Exemple: tots els que defensen l’abolició de la pena de mort són uns
sentimentals, per tant, no n’hem de fer cas.
3. FAL·LÀCIA AD POPULUM: defensa una conclusió sense justificar-la,
apel·lant als prejudicis, sentiments, emocions, etc.
Exemple: compra el Fiat Volcano, el cotxe de les persones que dominen el
món.
4. FAL·LÀCIA AD IGNORANTIAM: defensa que una cosa és d’una
determinada manera perquè ningú ha pogut provar el contrari.
Exemple: l’acusat ha d’anar a la presó perquè ningú ha demostrat que és
innocent.
5. FAL·LÀCIA AD BACULUM: se sosté una determinada conclusió sense
aportar raons sinó a través de la coacció, l’amenaça o la por.
Exemple: t’has de posar el casc si agafes la moto, perquè si no et multaran.
6. GENERALITZACIÓ INDEGUDA: infereix una conclusió general a partir
d’alguns casos que són insuficients per a justificar-la.
Exemple: tots els peixos viuen a l’aigua i són éssers vius, per tant, tots els
éssers vius que viuen a l’aigua són peixos.
7. FALSA CAUSA: a partir de la coincidència temporal entre dos fenòmens
s’estableix, sense prou base, que el primer és la causa i el segon, l’efecte.
Exemple: quan canta el gall, poc després surt el sol i comença el nou dia.
Per tant, el gall és la causa de la sortida del sol.
8. FAL·LÀCIA SEMÀNTICA: una paraula o expressió que es repeteix canvia de
significat en el curs de la inferència.
Exemple: és un alumne tan integral que sap resoldre les integrals molt bé.
