LA FARMÀCIA SIMBÒLICA (1)
Durant l’època del principi de la humanitat.
Visió sagrada del món i de la malaltia:
•La naturalesa no proporciona la totalitat de dades per explicar la malaltia i
curar-la.
•Hi ha una visió sagrada del món, amb força sobrenatural: deus, esperits,
dimonis que emmalalteixen i curen.
•El món està animat, tot té anima, fins i tot les coses.
•Els morts conserven la seva influència, segueixen en contacte amb ells i
poden curar i emmalaltir. Per això cuiden els morts i els hi fan ofrenes.
•No predomina el racionalisme, sinó la creença.
L’etern retorn, el temps immòbil:
•Any zero, no tenen hores, no tenen dies, són conscients de que s’acumulen
els problemes al llarg del dia, per tant, fan cerimònies per poder recuperar
el temps.
•Col·lectivisme, absència d’individualisme, predomina el grup
(“nosaltres”). L’individu casi no existeix per ells. En el seu llenguatge no
existeix el “jo”.
•Afinitat i hostilitat, forces protectores i malèfiques, tòtems i tabús.
•Immobilistes, sense calendaris, no els interessa les novetats; viuen en les
tradicions, rituals de comunicació amb els avantpassats i els Deus i
esperits.
•En aquesta societat manen els vells perquè tenen més coneixement i
experiència (gerontocràcia). Viuen tranquils fins que arriben a la
adolescència i es poden reproduir. Fan cerimònies d’iniciació.
EL CHAMÁN:
•Expert en relacionar-se amb les forces espirituals. És un “il·luminat”. A
vegades és perquè a sobreviscut a morts o drames (terratrèmols...). Té més
capacitat que les persones normals per connectar-se amb les forces
espirituals. A vegades se’l considera com a tal per sobreviure a un raig o
per les seves visions sobre el més enllà.
•Metge, farmacèutic, psicòleg, sacerdot, infermer, conseller, assistent
social...
•Gran “invent” de la medicina simbòlica.
•Es forma junt a altres chamans.
•Diagnostica, prescriu, prepara medicaments, opera...
