

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Ficha técnica: Partenón
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


L’època clàssica va ser des de l’any 499 a.C. fins a 323 a.C. Aquesta època va ser una de les èpoques de més esplendor, tant economic com polític. Hi existia un conflicte entre dues polis; Atenes i Esparta. A Atenes es va desenvolupa la democràcia gràcies a Pèricles. Durant el mandat d’aquest les arts, les ciències i la filosofía van tenir una gran importància. Durant l’època clàssica es van desenvolupar dos conflictes; les guerres mèdiques (499- 479 a.C.) i la guerra del peloponès (431- 404 a.C.). La primera van ser dos conflictes armats entre les ciutats lliures gregues i l’Imperi dels Perses. La segona va ser una guerra civil entre grecs, entre Atenes i aliats contra Esparta i aliats. Després dels dos conflictes Filip de Macedònia va aprofitar la situació debilitada per unificar totes les polis gregues i tenir-les sota el seu poder. Quan mor, el seu fill Alexandre el Gran forma un imperi immens que s'estendrà fins el riu Indis, ocupant Mesopotàmia, Egipte i Pèrsia. L’època clàssica finalitza amb la mort d’Alexandre el Gran a Babilonia l’any 323 a.C.
Aquesta arquitectura forma part la l'època clàssica grega. El partenó es forma part del complex urbanístic religiós de l’Acròpolis d’Atenes. La seva ubicació està en la part més alta de la muntanya. És un temple perípter i octàstil, de 8 x 17 columnes dòriques molt esveltes. Esta sobre tres esglaons que culminen amb una plataforma en la qual s’aixequen les columnes. El fust de les columnes són tambors superposats i estan decorades amb aresta viva.
Entre el fust i el capitell, format per dues parts sense decoració; Equí i Abac, trobem un collet. L'entaulament es divideix en tres parts horitzontals superposades: arquitrau , fris i cornisa.
El partenó és un rectangle de 30 per 70 metres. L’accés a la Naos es fa passant per el pòrtic oriental hexàstil (pronaos) que serveix d’avantsala. A la naos es troba l'estàtua criselefantina d’Atenea. Una triple fila de columnes en forma de U envolta el l’estàtua. Un segon pòrtic a la part occidental donava a al opistodomus, sostingut amb quatre columnes jòniques
És un gran temple per a la deessa Atenea que es va fer després derrotar als Perses. La seva construcció va ser l’inici de la reconstrucció de l’acròpolis d’Atenes. Durant el segle VAIG VEURE d. C. va ser cristià i consagrat a Santa Sofía. Durant segle XIV va ser dedicat a Maria Cristina de Cetines. Durant el segle XV, sota el domini turc, va ser una Mesquita. Durant el segle XVIII va ser destruït parcialment per una bomba veneciana el 1687. En 1822, el britànic Lord Elgin va comprar part de les seves escultures, que avui poden admirar-se en el Museu Britànic de Londres. En l'actualitat, les autoritats lluiten per preservar el que queda de la terrible contaminació de la ciutat d'Atenes.
Un element destacat del conjunt és l'estàtua crisoelefantina (d'or i ivori) d'Atenea que es va col·locar a l'interior del temple. Les 92 mètopes (1.3 m² cadascuna) representaven les quatre lluites mitològiques: Centauromàquia – costat Sud, la Guerra de Troia – costat Nord, Amazonomaquia – costat Oest i la Gigantomàquia – costat est.